Edat Mitjana
O Edat Medieval. Període
intermedi de la història
d'Europa enmig de l'Edat Antiga
i l'Edat Moderna. Comença al
segle V amb la caiguda de
l'Imperi Romà d'Occident (476), i
acaba al segle XV amb la caiguda
de Constantinoble (1453) o
l'inici de la colonització
europea d'Amèrica (1492).
Imperi Carolingi
Regne franc que va dominar la
dinastia carolíngia entre els
segles VIII i IX a Europa
occidental. Fou un intent de
recuperació de la cultura
clàssica en els àmbits polític,
religiós i cultural de l'època
medieval, i una restauració de
facto de l'Imperi Romà
d'Occident. Va dissoldre'es en
quedar dividit pel tractat de
Verdun.
Feudalisme
Sistema polític, jurídic,
econòmic i social dut a terme
durant l'Edat Mitjana a Europa.
Els regnes es dividien en petits
territoris semi independents, en
els quals el senyor oferia
protecció als seus vassalls a
canvi de tributs i treball a les
seves terres.
Noblesa
Grup social més alt després de
la monarquia. Sovint les
famílies ennoblides tenien poder
militar i econòmic. Era un dels
dos estaments privilegiats a la
societat feudal, juntament amb
l'estament eclesiàstic.
Clergat
O clerecia. Engloba totes
aquelles persones que han estat
ordenades en el servei religiós.
Es dedica al ritual religiós, a
l'ensenyament o a
l'evangelització.
Tercer Estat
Estament dels no privilegiats en
la societat feudal i de l'Antic
Règim. Reunia la població
mancada dels privilegis jurídics
i econòmics que gaudien el
clergat i la noblesa, i que
estaven subjectes al pagament
d'impostos. Altres
denominacions: estat pla, poble
menut, poble, plebs,
populatxo...
Renda feudal
Mecanisme de coerció
extraeconòmica pel qual els
estaments privilegiats (noblesa
i clergat) obtenien l'excedent
de la producció del camperolat
en el mode de producció feudal.
La renda feudal podia obtenir-se
en forma de prestacions de
treball (a la reserva
senyorial), en espècie (part de
la collita) o en diner.
Claustre
Espai arquitectònic al costat
d'una catedral, abadia o un
altre edifici religiós.
Consisteix generalment en quatre
galeries tancades en quadrat amb
porticades de columnes,
capitells i voltes. Al centre, a
cel obert, s'hi disposa d'un
pati, hort o jardí.
Pantocràtor
En grec, totpoderós. En la
cultura cristiana és una manera
de representar Déu o Jesús,
sempre en actitud magestàtica,
amb la mà dreta aixecada per
impartir la benedicció i la mà
esquerra aguantant els Evangelis
o les Sagrades Escriptures.
El feudalisme •A l’Edat Mitjana
es va implantar a l’Europa
occidental un sistema
polític, econòmic i social
conegut com a feudalisme. •El sistema feudal
tenia l’origen en el
desmembrament de l’imperi
de Carlemany
i en la situació
d’inestabilitat provocada
per les invasions de
diversos pobles. • Els monarques,
incapaços de defensar el
territori, lliuraven les
terres a senyors feudals,
nobles
o eclesiàstics,
perquè les governessin en
nom seu. •
A l'Europa feudal es va
desenvolupar un estil
artístic anomenat romànic.
L'IMPERI DE CARLEMANY •A finals del segle VIII,
Carlemany,
rei dels francs, va unificar una
gran part de les terres de
l’Europa occidental. •
Carlemany es va
proclamar emperador l’any 800 i
va intentar ser el successor
dels antics emperadors romans. •
Per això, va elaborar
lleis
i va organitzar el territori en
comtats governats per comtes. •
Per defensar les terres
frontereres, va crear les
marques,
que tenien un exèrcit dirigit
per un marquès.
LA FRAGMENTACIÓ DE L'IMPERI
CAROLINGI •A la mort de Carlemany,
l’imperi es va desmembrar. L’any
843
els successors de Carlemany
van dividir l’imperi
en diversos regnes. •A més, una sèrie de
pobles van portar a terme atacs
iinvasions
durant els segles IX
i X. •
Els normands
pel nord, els musulmans
pel sud i els hongaresos
per l’est es van abatre sobre
els regnes d’Occident.
ELS
ORÍGENS DEL FEUDALISME •En aquesta situació de
crisi, el poder
dels monarques
era molt dèbil.
Per poder governar i mantenir
unit el seu regne, els monarques
van haver de comptar amb els nobles. •Els monarques van
establir amb els nobles un
sistema de relacions conegut com
a vassallatge. •Molts dels antics
comtes, càrrecs eclesiàstics i
altres grans propietaris es van
convertir en senyors feudals. •Aquesta noblesa repartia
entre altres nobles menys
importants, cavallers
o guerrers,
una part de les seves terres (feus)
perquè hi visquessin, les
governessin i mantinguessin un
petit exèrcit.
EL REI
I ELS SEUS VASSALLS •A la cúspide
de la societat feudal
se situava el rei.
Els monarques eren representants
de Déu a la Terra, amb la missió
de governar el seu poble i de
mantenir unit el seu regne.
•El rei tenia les
següents atribucions: - Dirigir
campanyes militars. - Demanar
impostos en cas de guerres,
coronacions, casaments, etc. -
Exercir de jutge suprem
en litigis o plets, però no
podia interferir en els feus
dels seus nobles o dels de
l’Església.
LA
NOBLESA GUERRERA: UN GRUP
PRIVILEGIAT •A la societat feudal, la
funció principal de la noblesa,
i del mateix rei, era la de ser
guerrers. Eren els cavallers. •Els fills de les
famílies nobles eren educats i
ensinistrats com a guerrers. Als
divuit anys se’ls armava cavallers
en una cerimònia en què rebien
les armes. •Els nobles feien la
guerra per defensar el seu
territori o per enfrontar-se a
altres nobles. •La seva funció social
permetia a la noblesa viure amb privilegis.
VIURE
AL FEU •El feu
el constituïen les terres que el
rei o un noble havia atorgat a
un altre senyor feudal. •El senyor feudal es
reservava les millors terres per
a ell, la reserva senyorial,
i les treballaven els seus
serfs. En aquestes terres hi
solia haver el castell. •El senyor repartia una
altra part de les terres en lots
(masos)
que eren lliurats a serfs o a
camperols lliures, a canvi del
pagament d’unes rendes. •El senyor feudal tenia,
a més, sobre totes les terres
del feu, les pròpies o les
d’altres propietaris, el
dretdejurisdicció.
ELS
PAGESOS DEL FEU •Els pagesos eren la
majoria de la població (90 %).
Podem distingir dues categories: - Els
pagesos lliures
(vilans o alodials), que podien
ser propietaris de la seva
terra, cosa poc freqüent, i
disposar lliurement de si
mateixos. - Els
serfs,
que no tenien llibertat personal
i estaven lligats a la terra del
senyor. •El rendiment de la terra
era escàs i es practicava la
rotacióbiennal,
és a dir, es treballava la
meitat de les terres i l’altra
meitat es deixava reposar.
L'HABITATGE DELS PAGESOS •Els pagesos vivien en
pobles petits o en cases
disseminades. Als pobles hi
vivien també alguns artesans o
petits comerciants. •Les cases eren
senzilles, amb una o dues
habitacions i, a vegades, un
magatzem o un estable, encara
que resultava habitual que els
animals els tinguessin a la
mateixa casa. •El sòl era de terra, i
una llar de foc els servia per
escalfar-se, il·luminar i
cuinar. • El mobiliari era escàs.
UNA
EUROPA CRISTIANA •Cap a l’any 1000, la
majoria dels habitants de
l’Europa occidental eren
cristians. Tots se sentien
membres d’una mateixa comunitat,
la cristiandat. •L’Església mantenia la
unitat dels creients i en fixava
les obligacions religioses. •Seguir les normes de
l’Església servia per redimir
els pecats, assolir la vida
eterna i evitar la condemna a
l’infern.
L'ESGLÉSIA REGULAVA LA VIDA
SOCIAL •Tota la vida social o
privada estava marcada per la
intervenció de l’Església.
•El naixement, el
matrimoni o el funeral tenien
les seves cerimòniesreligioses,
i l’Església s’encarregava de
l’ensenyament i de l’assistència
a pobres i malalts. •L’Església va establir
la “pau
de Déu”
i la “treva
de Déu”,
que eren uns períodes de pau
obligatòria en cas de guerres.
•L’Església va ordenar
que les esglésies i els
monestirs constituïssin llocs on
no es pogués entrar sense
autorització.
L'ORGANITZACIÓ DE L'ESGLÉSIA •L’Església medieval
tenia immensos feus
i cobrava als cristians el
delme,
un impost per mantenir el clero. •L’Església va
estructurar una organització
excel·lent. Així, els cristians
s’agrupaven en parròquies,
dirigides per un sacerdot
(rector). • Un conjunt de parròquies
formava una diòcesi, al
capdavant de la qual hi havia el
bisbe. Capellans,
rectors
i bisbes
formaven el clerosecular. •Per pregar a Déu en
soledat, monjos
i monges,
sota l’autoritat d’un abat
o abadessa,
van fundar monestirs. Integraven
el clero regular.
L'ESGLÉSIA
ES RURALITZA •En un món on la majoria
de la població era pagesa,
l’Església es va haver de
ruralitzar,
és a dir, establir-se al camp,
per evangelitzar i dirigir la
vida pagesa. •L’església
era l’edificicentral
de qualsevol vila, poble o
ciutat. Els fidels hi acudien a
oir missa els diumenges, les
festes, els bateigs, etc. •A partir de l’any 1000,
a més de les esglésiesparroquials,
es van construir molts monestirs,
que es van convertir en centres
de cultura.
LA
VIDA ALS MONESTIRS •Un monestir era un
conjunt d’edificis
i dependències, a més de l’hort,
el molí i les terres de la seva
propietat. •El centre del monestir
era l’església,
on els monjos i les monges
anaven a resar diverses vegades
al dia. •L’oració
era la seva activitat principal
ja que la vida monàstica tenia
com a objectiu allunyar-se del
món i tenir un contacte més
directe amb Déu.
LES
REGLES MONÀSTIQUES •Els qui aspiraven a la
vida monàstica entraven al
monestir i feien tres vots
o promeses: obediència, pobresa
i castedat, i vestien un
hàbit
que els identificava. •Tots els ordes
religiosos estaven sotmesos a
una regla,
és a dir, un conjunt de normes
que regulaven totes les
activitats monàstiques. •Durant l’Edat Mitjana es
van fundar molts ordes
religiosos. El més important va
ser el dels benedictins,
que sant Benet de Núrsia va
fundar a Itàlia al segle VI.
UN ART
RELIGIÓS •Entre els segles XI i
XIII es va desenvolupar a gran
part d’Europa un estil artístic
anomenat romànic. •La gran importància de
la religió a la societat
medieval i el pes excepcional de
l’Església van fer que les
manifestacionsartístiques
d’aquella època fossin
essencialment religioses. •Dins de l’art romànic,
l’arquitectura
va ocupar un lloc fonamental.
LES
ESGLÉSIES ROMÀNIQUES •Els elements essencials
d’una església romànica són: -La planta
era d’un únic braç amb una o
tres naus. Aviat es va afegir un
braç més curt, el transsepte,
que donava a les esglésies una
forma de creu llatina. -Es van aixecar voltes de canó
sòlides per donar consistència
als edificis. -Per reforçar els murs
que sostenien les voltes de
pedra s’hi adossaven contraforts
sòlids a les parets exteriors. -També era habitual
col·locar una torre campanar
a l’exterior. -Als monestir es van
construir claustres.
ENSENYAR
I DECORAR •L’estil romànic decorava
les esglésies amb escultures i
pintures de caràcter religiós,
que explicaven al poble els fets
sagrats de la Bíblia. •Al món medieval, la
immensa majoria de la població
era analfabeta, és a dir, no
sabia llegir. •Per això, les imatges
es van convertir en llibres on
els cristians podien llegir
i aprendre
sobre la religió. •A més de la seva funció
didàctica, les pintures i
escultures tenien una funció
decorativa.
FRESCOS I TAULES •Les pintures romàniques
tenen una gran força expressiva,
però tècnicament són molt
senzilles. •S’hi utilitzava,
essencialment, la tècnica de la
pintura al fresc. •Els motius més utilitzats
en la pintura romànica eren les
representacions del Pantocràtor,
que se situaven a l’absis i
ocupaven una posició central
dins de l’Església. •A més dels frescos, es
feien pintures sobre taules.
UNA
ESCULTURA AL SERVEI DE
L'ARQUITECTURA •L’escultura romànica
tenia una dependència important
de l’arquitectura i les figures
solen adoptar les proporcions i
la forma de la superfície sobre
la qual van ser esculpides.
•També eren importants
els capitells
de les columnes o pilars, tant
de l’interior de l’església com
de la portalada o dels
claustres. •També són abundants les
talles religioses
de fusta, policromades de colors
vius.
.gif)
