a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
L'EUROPA FEUDAL
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
L'Edat Mitjana
La fragmentació de l'Imperi carolingi
El feudalisme
La societat feudal
La noblesa feudal
Els castells medievals

L'Església feudal
Els monestirs medievals
La pagesia al món feudal
L'economia feudal
L'art romànic
Arquitectura romànica
Escultura romànica
Pintura romànica

L'Edat Mitjana

 

Edat Mitjana
O Edat Medieval. Període intermedi de la història d'Europa enmig de l'Edat Antiga i l'Edat Moderna. Comença al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476), i acaba al segle XV amb la caiguda de Constantinoble (1453) o l'inici de la colonització europea d'Amèrica (1492).
[+] conceptes
Edat Antiga VIQ WIK
Edat Mitjana VIQ WIK
Alta Edat Mitjana VIQ WIK
Baixa Edat Mitjana VIQ WIK
Edat Moderna VIQ WIK

Glossari  Inici


La fragmentació de l'Imperi carolingi

Imperi Carolingi
Regne franc que va dominar la dinastia carolíngia entre els segles VIII i IX a Europa occidental. Fou un intent de recuperació de la cultura clàssica en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval, i una restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident. Va dissoldre'es en quedar dividit pel tractat de Verdun.
[+] conceptes
Regne dels francs VIQ WIK
Imperi Carolingi VIQ WIK
Marca VIQ WIK
Partició de l'Imperi Carolingi (806) VIQ ---
Tractat de Verdun (843) VIQ WIK
Invasió VIQ WIK
[+] personatge
Carlemany VIQ WIK

Glossari  Inici


El feudalisme
Feudalisme
Sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'Edat Mitjana a Europa. Els regnes es dividien en petits territoris semi independents, en els quals el senyor oferia protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres.
[+] conceptes
Feudalisme VIQ WIK
Vassallatge VIQ WIK
Relacions de vassallatge VIQ WIK
Homenatge  VIQ WIK
Investidura  VIQ WIK
Senyor feudal VIQ WIK
Senyoriu territorial i jurisdiccional VIQ WIK
Domini feudal --- WIK
Feu  VIQ WIK
Deures feudals VIQ WIK

Glossari  Inici


La societat feudal

  

Estament
Estrat social definit per un estil de vida comú o una mateixa funció social. És la divisió social pròpia del feudalisme i l'Antic Règim.
[+] conceptes
Societat estamental VIQ WIK
Societat feudal VIQ ---
Privilegiats  --- WIK
Clergat VIQ WIK
Noblesa VIQ WIK
Tercer Estat VIQ WIK

Glossari  Inici


La noblesa feudal

Noblesa
Grup social més alt després de la monarquia. Sovint les famílies ennoblides tenien poder militar i econòmic. Era un dels dos estaments privilegiats a la societat feudal, juntament amb l'estament eclesiàstic.
[+] conceptes
Rei VIQ WIK
Monarquia VIQ WIK
Monarquia feudal VIQ WIK
Poders universals VIQ WIK
Noblesa VIQ WIK
Cavaller VIQ WIK
Cavalleria medieval VIQ WIK
Orde militar VIQ WIK
Croades VIQ WIK

Glossari  Inici


Els castells medievals

   

Castell
Fortificació per a ús militar, generalment d'origen medieval.
[+] conceptes
Castell VIQ WIK
Castell feudal --- WIK
Encastellament VIQ WIK
Muralla VIQ WIK
Torre de l'homenatge VIQ WIK
Pati d'armes VIQ ---

Glossari  Inici


L'Església feudal

Clergat
O clerecia. Engloba totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós. Es dedica al ritual religiós, a l'ensenyament o a l'evangelització.
[+] conceptes
Cristiandat VIQ WIK
Església catòlica VIQ WIK
Santa Seu VIQ WIK
Papa de Roma VIQ WIK
Poders universals VIQ WIK
Clergat VIQ WIK
Clero secular  --- WIK
Clero regular --- WIK
Orde religiós VIQ WIK
Orde monàstic VIQ WIK
Benedictins VIQ WIK
Cluniacencs VIQ WIK
Cistercencs VIQ WIK
Orde mendicant VIQ WIK
Delme VIQ WIK
Pau i Treva de Déu VIQ WIK
Croades VIQ WIK

Glossari  Inici


Els monestirs medievals

 

Monestir
Tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o varis monjos.
[+] conceptes
Monestir VIQ WIK
Abadia VIQ WIK
Priorat VIQ WIK
Sala capitular VIQ WIK
Refectori VIQ WIK
Claustre VIQ WIK
Cel·la VIQ WIK
Abat VIQ WIK
Abadessa VIQ WIK

Glossari  Inici


La pagesia al món feudal

Tercer Estat
Estament dels no privilegiats en la societat feudal i de l'Antic Règim. Reunia la població mancada dels privilegis jurídics i econòmics que gaudien el clergat i la noblesa, i que estaven subjectes al pagament d'impostos. Altres denominacions: estat pla, poble menut, poble, plebs, populatxo...
[+] conceptes
Tercer Estat VIQ WIK
Camperolat VIQ WIK
Serf VIQ WIK
Emfiteusi VIQ WIK
Alou VIQ WIK

Glossari  Inici


L'economia feudal

Renda feudal
Mecanisme de coerció extraeconòmica pel qual els estaments privilegiats (noblesa i clergat) obtenien l'excedent de la producció del camperolat en el mode de producció feudal. La renda feudal podia obtenir-se en forma de prestacions de treball (a la reserva senyorial), en espècie (part de la collita) o en diner.
[+] conceptes
Economia feudal --- WIK
Senyor feudal VIQ WIK
Senyoriu VIQ WIK
Feu VIQ WIK
Drets senyorials --- WIK
Renda feudal --- WIK
Prestacions de treball (corvees) VIQ WIK
Excedent VIQ WIK
Servitud --- WIK
Colonat VIQ WIK
Economia de subsistència VIQ WIK
Agricultura de subsistència VIQ WIK
Guaret VIQ WIK
Poble VIQ WIK
Mas VIQ WIK
 

Glossari  Inici


L'art romànic
Art romànic
Estil artístic desenvolupat a l'Europa Occidental del segle XI al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
[+] conceptes
Art romànic VIQ WIK
Arquitectura romànica VIQ WIK
Escultura romànica VIQ WIK
Pintura romànica --- WIK

Glossari  Inici


Arquitectura romànica
Claustre
Espai arquitectònic al costat d'una catedral, abadia o un altre edifici religiós. Consisteix generalment en quatre galeries tancades en quadrat amb porticades de columnes, capitells i voltes. Al centre, a cel obert, s'hi disposa d'un pati, hort o jardí.
[+] conceptes
Arquitectura romànica VIQ WIK
Planta de creu llatina VIQ WIK
Arc de mig punt VIQ WIK
Volta de canó VIQ WIK
Portalada VIQ WIK
Campanar VIQ WIK
Claustre VIQ WIK

Glossari  Inici


Escultura romànica
Talla
Obra d'escultura, especialment en fusta.
[+] conceptes
Escultura romànica VIQ WIK
Iconografia VIQ WIK
Capitell VIQ WIK
Talla de fusta  VIQ WIK
Imatgeria --- WIK

Glossari  Inici


Pintura romànica
Pantocràtor
En grec, totpoderós. En la cultura cristiana és una manera de representar Déu o Jesús, sempre en actitud magestàtica, amb la mà dreta aixecada per impartir la benedicció i la mà esquerra aguantant els Evangelis o les Sagrades Escriptures.
[+] conceptes
Pintura romànica --- WIK
Iconografia VIQ WIK
Pintura al fresc VIQ WIK
Pantocràtor VIQ WIK
Pintura sobre taula VIQ WIK
 

Glossari  Inici


 
 
 

INTRODUCCIÓ

El feudalisme
A l’Edat Mitjana es va implantar a l’Europa occidental un sistema polític, econòmic i social conegut com a feudalisme.
El sistema feudal tenia l’origen en el desmembrament de l’imperi de Carlemany i en la situació d’inestabilitat provocada per les invasions de diversos pobles.

Els monarques, incapaços de defensar el territori, lliuraven les terres a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè les governessin en nom seu.
• A l'Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic anomenat
romànic.

     

amunt

1. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL

L'IMPERI DE CARLEMANY
A finals del segle VIII, Carlemany, rei dels francs, va unificar una gran part de les terres de l’Europa occidental.

Carlemany es va proclamar emperador l’any 800 i va intentar ser el successor dels antics emperadors romans.

Per això, va elaborar lleis i va organitzar el territori en comtats governats per comtes.
Per defensar les terres frontereres, va crear les marques, que tenien un exèrcit dirigit per un marquès.

LA FRAGMENTACIÓ DE L'IMPERI CAROLINGI
A la mort de Carlemany, l’imperi es va desmembrar. L’any 843 els successors de Carlemany van dividir l’imperi en diversos regnes.
A més, una sèrie de pobles van portar a terme atacs i invasions durant els segles IX i X.

Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos per l’est es van abatre sobre els regnes d’Occident.

ELS ORÍGENS DEL FEUDALISME
En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil. Per poder governar i mantenir unit el seu regne, els monarques van haver de comptar amb els nobles.
Els monarques van establir amb els nobles un sistema de relacions conegut com a vassallatge.
Molts dels antics comtes, càrrecs eclesiàstics i altres grans propietaris es van convertir en senyors feudals.
Aquesta noblesa repartia entre altres nobles menys importants, cavallers o guerrers, una part de les seves terres (feus) perquè hi visquessin, les governessin i mantinguessin un petit exèrcit.

salta imatges > apartat 2

L'Imperi Carolingi

 

Invasions dels segles IX i X

El vassallatge feudal

amunt

2. LA NOBLESA FEUDAL

EL REI I ELS SEUS VASSALLS
A la cúspide de la societat feudal se situava el rei. Els monarques eren representants de Déu a la Terra, amb la missió de governar el seu poble i de mantenir unit el seu regne.
El rei tenia les següents atribucions:
Dirigir campanyes militars.
Demanar impostos en cas de guerres, coronacions, casaments, etc.
-
Exercir de jutge suprem en litigis o plets, però no podia interferir en els feus dels seus nobles o dels de l’Església.

LA NOBLESA GUERRERA: UN GRUP PRIVILEGIAT
A la societat feudal, la funció principal de la noblesa, i del mateix rei, era la de ser guerrers. Eren els cavallers.
Els fills de les famílies nobles eren educats i ensinistrats com a guerrers. Als divuit anys se’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes.
Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o per enfrontar-se a altres nobles.
La seva funció social permetia a la noblesa viure amb privilegis.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

La noblesa feudal

 

Un castell medieval

 

amunt

3. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL

VIURE AL FEU
El feu el constituïen les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal.
El senyor feudal es reservava les millors terres per a ell, la reserva senyorial, i les treballaven els seus serfs. En aquestes terres hi solia haver el castell.
El senyor repartia una altra part de les terres en lots (masos) que eren lliurats a serfs o a camperols lliures, a canvi del pagament d’unes rendes.
El senyor feudal tenia, a més, sobre totes les terres del feu, les pròpies o les d’altres propietaris, el dret de jurisdicció.

ELS PAGESOS DEL FEU
Els pagesos eren la majoria de la població (90 %). Podem distingir dues categories:
Els pagesos lliures (vilans o alodials), que podien ser propietaris de la seva terra, cosa poc freqüent, i disposar lliurement de si mateixos.
Els serfs, que no tenien llibertat personal i estaven lligats a la terra del senyor.

El rendiment de la terra era escàs i es practicava la rotació biennal, és a dir, es treballava la meitat de les terres i l’altra meitat es deixava reposar.

L'HABITATGE DELS PAGESOS
Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. Als pobles hi vivien també alguns artesans o petits comerciants.
Les cases eren senzilles, amb una o dues habitacions i, a vegades, un magatzem o un estable, encara que resultava habitual que els animals els tinguessin a la mateixa casa.
El sòl era de terra, i una llar de foc els servia per escalfar-se, il·luminar i cuinar.
El mobiliari era escàs.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

Un feu

   

La pagesia i les eines agrícoles

amunt

4. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

UNA EUROPA CRISTIANA
Cap a l’any 1000, la majoria dels habitants de l’Europa occidental eren cristians. Tots se sentien membres d’una mateixa comunitat, la cristiandat.
L’Església mantenia la unitat dels creients i en fixava les obligacions religioses.
Seguir les normes de l’Església servia per redimir els pecats, assolir la vida eterna i evitar la condemna a l’infern.

L'ESGLÉSIA REGULAVA LA VIDA SOCIAL
Tota la vida social o privada estava marcada per la intervenció de l’Església.
El naixement, el matrimoni o el funeral tenien les seves cerimònies religioses, i l’Església s’encarregava de l’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts.
L’Església va establir la “pau de Déu” i la “treva de Déu”, que eren uns períodes de pau obligatòria en cas de guerres.
L’Església va ordenar que les esglésies i els monestirs constituïssin llocs on no es pogués entrar sense autorització.

L'ORGANITZACIÓ DE L'ESGLÉSIA
L’Església medieval tenia immensos feus i cobrava als cristians el delme, un impost per mantenir el clero.
L’Església va estructurar una organització excel·lent. Així, els cristians s’agrupaven en parròquies, dirigides per un sacerdot (rector).
Un conjunt de parròquies formava una diòcesi, al capdavant de la qual hi havia el bisbe. Capellans, rectors i bisbes formaven el clero secular.
Per pregar a Déu en soledat, monjos i monges, sota l’autoritat d’un abat o abadessa, van fundar monestirs. Integraven el clero regular.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

 

L'organització de l'Església

L'estament eclesiàstic

amunt

5. ELS MONESTIRS MEDIEVALS

L'ESGLÉSIA ES RURALITZA
En un món on la majoria de la població era pagesa, l’Església es va haver de ruralitzar, és a dir, establir-se al camp, per evangelitzar i dirigir la vida pagesa.
L’església era l’edifici central de qualsevol vila, poble o ciutat. Els fidels hi acudien a oir missa els diumenges, les festes, els bateigs, etc.
A partir de l’any 1000, a més de les esglésies parroquials, es van construir molts monestirs, que es van convertir en centres de cultura.

LA VIDA ALS MONESTIRS
Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de l’hort, el molí i les terres de la seva propietat.
El centre del monestir era l’església, on els monjos i les monges anaven a resar diverses vegades al dia.
L’oració era la seva activitat principal ja que la vida monàstica tenia com a objectiu allunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.

LES REGLES MONÀSTIQUES
Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbit que els identificava.
Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monàstiques.
Durant l’Edat Mitjana es van fundar molts ordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que sant Benet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

El clero regular

Un monestir medieval

amunt

6. L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

UN ART RELIGIÓS
Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa un estil artístic anomenat romànic.
La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin essencialment religioses.
Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un lloc fonamental.

LES ESGLÉSIES ROMÀNIQUES
Els elements essencials d’una església romànica són:
- La planta era d’un únic braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, el transsepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina.
- Es van aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis.
- Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hi adossaven contraforts sòlids a les parets exteriors.
- També era habitual col·locar una torre campanar a l’exterior.
-
Als monestir es van construir claustres.

apartat 5 < salta imatges > apartat 7

   
   

Arquitectura romànica

 

Una església romànica

amunt

7. LA PINTURA I L'ESCULTURA ROMÀNIQUES

ENSENYAR I DECORAR
L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.
Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta, és a dir, no sabia llegir.
Per això, les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.
A més de la seva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funció decorativa.

FRESCOS I TAULES
Les pintures romàniques tenen una gran força expressiva, però tècnicament són molt senzilles.
S’hi utilitzava, essencialment, la tècnica de la pintura al fresc.
Els motius més utilitzats en la pintura romànica eren les representacions del Pantocràtor, que se situaven a l’absis i ocupaven una posició central dins de l’Església.
A més dels frescos, es feien pintures sobre taules.

UNA ESCULTURA AL SERVEI DE L'ARQUITECTURA
L’escultura romànica tenia una dependència important de l’arquitectura i les figures solen adoptar les proporcions i la forma de la superfície sobre la qual van ser esculpides.
També eren importants els capitells de les columnes o pilars, tant de l’interior de l’església com de la portalada o dels claustres.
També són abundants les talles religioses de fusta, policromades de colors vius.

apartat 6 < salta imatges > apartat 8

   

Pintura romànica

   

Escultura romànica

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà