a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La fi del món antic
Els pobles bàrbars
Els regnes germànics
L'Imperi Bizantí (476-1453)
L'Imperi Carolingi (768-843)

La fi del món antic

Fi del món antic
Procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.
[+] conceptes
Edat Antiga VIQ WIK
Imperi Romà VIQ WIK
Imperi Romà d'Occident VIQ WIK
Caiguda Imperi Romà d'Occident VIQ WIK
Invasions bàrbares VIQ WIK
Edat Mitjana VIQ WIK

Glossari  Inici


Els pobles bàrbars
Pobles bàrbars
Tribus nòmades situades fora dels límits de l'Imperi Romà. Els antic grecs utilitzaven el mot 'bàrbar' per referir-se a persones estrangeres, que no parlaven grec ni llatí, sinó una llengua incomprensible i que tenien costums poc civilitzats.
[+] conceptes
Pobles bàrbars VIQ WIK
Pobles germànics VIQ WIK
Invasions bàrbares VIQ WIK
Limes (frontera) VIQ WIK
Saqueig de Roma (410) VIQ WIK
Saqueig de Roma (455) VIQ WIK
Gots VIQ WIK
Ostrogots VIQ WIK
Visigots VIQ WIK
Huns VIQ WIK
Sueus VIQ WIK
Vàndals VIQ WIK
Alans VIQ WIK
Burgundis VIQ WIK
Hèruls VIQ WIK
Francs VIQ WIK
Alamans VIQ WIK
Llombards VIQ WIK
Anglosaxons VIQ WIK
Angles VIQ WIK
Saxons VIQ WIK
Juts VIQ WIK
Invasions bàrbares a la península Ibèrica --- WIK
Caiguda Imperi Romà d'Occident VIQ WIK
[+] personatges
Ròmul Augústul VIQ WIK
Odoacre VIQ WIK
 

Glossari  Inici


Els regnes germànics
Regnes germànics
O regnes romanogermànics. Estats que es van establir a partir del segle V a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident. Procedien d'Europa del Nord i de l'Est.
[+] conceptes
Regnes germànics VIQ WIK
Regne visigot de Tolosa VIQ WIK
Regne visigot de Toledo VIQ WIK
Regne dels sueus VIQ WIK
Regne dels ostrogots VIQ WIK
Regne dels llombards VIQ WIK
Regne dels francs VIQ WIK
[+] personatges
Clodoveu I VIQ WIK
Ataülf VIQ WIK
 

Glossari  Inici


L'Imperi Bizantí
     
Imperi Bizantí
O Imperi Romà d'Orient. Fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476) assumí la jurisdicció sobre tot l'Imperi fins a la seva conquesta pels otomans (1543). Fou la major potència econòmica, cultural i militar d'Europa durant gran part de la seva existència.
[+] conceptes
Imperi Bizantí / Imperi Romà d'Orient VIQ WIK
Romans d'Orient VIQ ---
Bizanci VIQ WIK
Constantinoble VIQ WIK
Codi de Justinià VIQ WIK
Cisma d'Orient (1054) VIQ WIK
Art bizantí VIQ WIK
Imperi Otomà / Turc VIQ WIK
Caiguda de Constantinoble (1453) VIQ WIK
[+] personatges
Justinià I VIQ WIK
Constantí XI VIQ WIK
Mehmet II VIQ WIK

Glossari  Inici


L'Imperi Carolingi
Renaixement Carolingi
Nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a finals del segle VIII i inicis del segle IX. Fou un període de renaixement intel·lectual i cultural, que va coincidir amb els regnats de Carlemany i Lluís el Pietós.
[+] conceptes
Regne dels francs VIQ WIK
Francs VIQ WIK
Imperi Carolingi VIQ WIK
Dinastia carolíngia VIQ WIK
Renaixement carolingi VIQ WIK
Emperador d'Occident VIQ WIK
Sacre Imperi Romanogermànic VIQ WIK
Marca VIQ WIK
Comtat VIQ WIK
Art carolingi VIQ WIK
Partició de l'Imperi Carolingi (806) VIQ ---
Tractat de Verdun (843) VIQ WIK
[+] personatges
Carles Martell VIQ WIK
Pipí I el Breu VIQ WIK
Carlemany VIQ WIK
Papa Lleó III VIQ WIK
Lluís I el Pietós VIQ WIK

Glossari  Inici


 
 
Recursos i materials
Resums del tema
0. Introducció
1. Els regnes germànics
2. L'Imperi Bizantí (476-1453)
3. Carlemany
Altres recursos
Enllaços del tema


Dossiers relacionats:
Roma
Feudalisme
Documents per imprimir

Resum del tema (llibre de text Vicens)
arxiu PDF
arxiu DOCX

INTRODUCCIÓ

La fi del món antic
Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà, es va fragmentar la unitat cultural del Mediterrani.
A la zona occidental, l’Imperi Romà va desaparèixer a conseqüència de les invasions bàrbares i hi van sorgir nombrosos regnes germànics.

L’Imperi Romà d’Orient (Bizantí) es va mantenir durant gairebé mil anys més.
El cristianisme i l’Església van ser l’únic element de continuïtat i de cohesió cultural entre el món antic i el nou món medieval.

Eix cronològic final món antic

amunt

1. ELS REGNES GERMÀNICS

ELS REGNES GERMÀNICS
Després de la caiguda de l’Imperi romà d’Occident, diversos pobles bàrbars van ocupar l’espai de l’Imperi i van formar regnes independents.

Quan van ocupar les terres de l’Imperi romà, els pobles germànics no van imposar la seva forma de vida a les poblacions conquerides.

El llatí va continuar essent la llengua oficial i de mica en mica van anar assimilant les lleis romanes més complexes.
També el cristianisme va acabar imposant-se com a religió oficial.

LA RURALITZACIÓ D'OCCIDENT
La desaparició de l’Imperi Romà va crear un clima d’inseguretat a Occident.
La inseguretat en les comunicacions va ser la causa de la desaparició de l’activitat comercial; la població va abandonar les ciutats i va buscar refugi a les grans explotacions agràries.

Aquest empobriment general va paralitzar les obres públiques, la producció de cultura, i la lectura i l’escriptura van quedar reduïdes a grups de clergues i monjos.

salta imatges > apartat 2

 

Els regnes germànics

 

Hispània visigòtica

 

La ruralització d'Europa: un poblat agrari

amunt

2. L'IMPERI BIZANTÍ (476-1453)

L'ÈPOCA DE JUSTINIÀ
Quan l’Imperi romà d’Occident va deixar d’existir (476), l’herència romana va perviure a l’Orient amb l’Imperi Bizantí.
Al segle VI, l’emperador Justinià es va proposar de restaurar el vell Imperi Romà.
Va començar un seguit de campanyes militars que van arribar fins al el sud d’Hispània; va fer una recopilació de lleis romanes (Codi de Justinià) i va embellir Constantinoble (basílica de Santa Sofia).
L’Imperi bizantí va gaudir d’una etapa de prosperitat econòmica, gràcies a una agricultura florent i a la vitalitat del comerç.

UN IMPERI CRISTIÀ I ORIENTAL
Entre els segles VII i IX, Bizanci va perdre una bona part de les conquestes de Justinià i es va replegar sobre la seva zona oriental, on el grec es va mantenir com a llengua oficial.
Després de segles de tensions religioses, la situació desembocà en la separació de l’Església romana i la bizantina ortodoxa (Cisma d’Orient, l’any 1054).
A partir del segle XI, l’Imperi va començar a descompondre’s com a resultat dels atacs constants dels exèrcits turcs.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

L'Imperi Bizantí

 

La ciutat de Constantinoble

amunt

3. CARLEMANY

CARLEMANY, REI DELS FRANCS
L’Imperi creat per Carlemany va ser el darrer intent de reconstruir l’antiga unitat de l’Imperi Romà d’Occident.
Al començament del segle VIII un noble franc, Carles Martell, va adreçar l’exèrcit contra els musulmans que avançaven per França, i els va derrotar a Poitiers (732).
El seu fill, Pipí el Breu, es va convertir en rei dels francs i va fundar una nova dinastia, la carolíngia.
El fill i successor de Pipí el Breu, Carlemany, va passar de ser rei dels francs a convertir-se en reconstructor de l’Imperi Romà d’Occident.

CARLEMANY, EMPERADOR
Carlemany va conquerir una gran part de les terres de l’Europa Occidental, frenà l’avenç de l’Islam i va establir unes fronteres més segures en tot aquest territori tan gran.
L'emperador va convertir al cristianisme tots els pobles sota el seu domini i va reforçar la unió entre el poder polític (l’emperador) i el religiós (el papa).
L'any 800, Carlemany va ser coronat emperador dels romans pel papa Lleó III, que el va reconèixer com a nou emperador de les terres d’Occident.
Sota el seu govern es va garantir la pau i la cultura va renéixer, amb l’establiment d’escoles i l’ensenyament, altra volta, del llatí.

apartat 2 < salta imatges

   

Carlemany

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà