Edat Moderna
Quarta etapa històrica
d'Occident, que comença amb la
Caiguda de Constantinoble (1453)
o el Descobriment d'Amèrica
(1492) i acaba amb l'esclat de
la Revolució Francesa (1789). Se
situa entre l'Edat Mitjana i
l'Edat Contemporània.
Humanisme
Moviment
de renovació cultural que va
sorgir a Itàlia al segle XIV,
expandit per Europa durant els
segles XV i XVI. L'erasmisme
és un dels seus exponents més
emblemàtics.
Reforma
O Reforma protestant. Moviment
de reforma cristiana a Europa,
iniciat amb Les 95 tesis
de Martín Luter, el 1517, tot i
haver-hi alguns precursors.
Protestantisme
Conjunt de diverses doctrines
cristianes, separades de
l'Església Catòlica arran de la
Reforma del segle XVI. És una de
les branques del cristianisme,
juntament amb l'Església
Catòlica i l'Església Ortodoxa.
Contrareforma
O
Reforma catòlica. Període de
ressorgiment catòlic, iniciat
amb el Concili de Trento
(1545-1563) i acabat amb el
final de la Guerra dels Trenta
Anya (1648). Fou la resposta al
cisma provocat per Martí Luter i
les diferents esglésies
protestants.
Concili de Trento
Concili ecumènic de
l'Església Catòlica celebrat a
la ciutat lliure de Trento,
convocat com a resposta a la
Reforma Protestant per a aclarir
diversos punts doctrinals.
Renaixement
Època artística, i per extensió
cultural, que dona inici a
l'Edat Moderna i en què es
reflecteixen els ideals del
moviment humanista que va
desenvolupar-se a Europa el
segle XVI.
Cinquecento
En italià, 'cinc-cents'. Període
breu del Renaixement del segle
XVI, que acaba el 1527 amb el
saqueig de Roma per Carles V.
Tot i la brevetat del període,
és el més brillant de tot el
Renaixement, amb obres
pictòriques de gran qualitat.
Serà succeït durant la resta del
segle XVI pel Manierisme.
Renaixement europeu
El Renaixement europeu va
coincidir amb l'inici de l'Edat
Moderna, marcada per la
consolidació dels Estats
europeus, els viatges
transoceànics a Amèrica, la
descomposició del feudalisme,
l'ascens de la burgesia i
l'afirmació del capitalisme.
Renaixement i Reforma •L’Humanisme
reivindicava l’herència
cultural i artística de
l’antiguitat grecoromana i
situava l’ésser humà al
centre de les seves
reflexions. •La paraula
Renaixement
es va crear per evidenciar
l’inici d’un temps nou.
•Un esperit crític
renovat va impregnar el
món de les creences: es va
difondre una religiositat
més
personal i es va criticar
la corrupció i els abusos
de l’Església. • Això va donar
origen a la Reforma,
un moviment religiós que
va dividir l’antiga Europa
cristiana en protestant i
catòlica.
UNA NOVA MANERA DE PENSAR •Les característiques
principals de l’Humanisme
són: - El
rebuig a la mentalitat medieval
centrada en la idea de Déu i l’exaltació
de l’ésser humà,
considerat com l’únic ésser
proveït de raó
i lliure. - La
inspiració en la cultura grecollatina. - L’interès
i la curiositat per la ciència
i el progrés tècnic. - La
utilització de les llengües vernacles
com a vehicle de transmissió
cultural en substitució del
llatí i el grec.
L'EXPANSIÓ DE L'HUMANISME •Des de mitjan segle XV,
la invenció de la impremta
va facilitar la difusió de les
idees humanistes. •Les acadèmies
van ser les grans impulsores del
pensament humanista i van
centrar els seus estudis en la
llengua, la literatura i la
filosofia. •Les universitats
van tenir un paper important en
la formació i la transmissió de
coneixements nous.
LES
CAUSES DE LA REFORMA •Al final de l’Edat
Mitjana, hi havia un cert
malestar en algunes capes de la
societat pel rumb que havia pres
l’Església. •Els motius de
descontentament eren: el
luxe exagerat
amb què s’envoltava l’alta
jerarquia eclesiàstica, l’escassa
cultura
del clero, la compravenda de càrrecs
eclesiàstics, etc. •Alguns humanistes, com
Erasme de Rotterdam,
van criticar la generalització
de totes aquestes pràctiques i
van defensar una religiositat més íntima
basada en la lectura de la
Bíblia.
LA
RUPTURA DE MARTÍ LUTER •Martí Luter
va iniciar les crítiques a
l’Església el 1517 amb la
publicació de Les 95 tesis
contra la doctrina catòlica i la
jerarquia eclesiàstica. •Luter va rebre el suport
dels prínceps
i noblesalemanys,
que ambicionaven les propietats
de l’Església i volien reforçar
la seva autoritat davant
l’emperador Carles V i el Papa. •La Reforma luterana
es fonamenta en tres principis:
la salvació per la fe, el
sacerdoci universal i
l’autoritat de la Bíblia. •La doctrina de Luter o
luteranisme
es va difondre ràpidament per
Alemanya, Suècia, Dinamarca,
Noruega, els Països Baixos,
Anglaterra i Suïssa.
EL
PROTESTANTISME A EUROPA •Van sorgir noves
doctrines reformistes: - El
calvinisme.
Es va propagar per Suïssa de la
mà de Joan Calví.
Per al calvinisme, la feina
forma part de la virtut moral i
l’èxit als negocis s’associa a
la gràcia divina. - L’anglicanisme.
Va sorgir a Anglaterra de la mà
del monarca Enric VIII, quan el
papa Climent VII es va negar a
concedir-li l’anul·lació del seu
matrimoni amb Caterina d’Aragó.
LA
LLUITA CONTRA ELS PROTESTANTS •El Papa va restablir la
Inquisició
el 1542 a Itàlia i Espanya, per
perseguir els que es desviaven
dels dogmes de l’Església. •També es va crear la
Congregació de l’Índex,
que publicava la llista de
llibres contraris a la doctrina
catòlica i prohibits als
creients. •Els sospitosos
d’heretgia eren sotmesos a un
judici, anomenat acte de fe.
EL
CONCILI DE TRENTO •La jerarquia
eclesiàstica va impulsar a
l’interior de l’Església un
moviment de renovació anomenat
Contrareforma. •La Contrareforma es va
concretar al concili de Trento
entre 1545 i 1563. La
Contrareforma es proposava la
correcció dels errors propis i
la defensa dels dogmes de la fe
catòlica. •El concili va proclamar
que la fe era important, però
que la salvació havia
d’aconseguir-se mitjançant les
bones obres. •Es van adoptar una sèrie
de mesures: es va prohibir la
venda d’indulgències; es van
crear seminaris per formar el
clero; es va obligar els bisbes
a residir a la seva diòcesi,
etc.
LA DIFUSIÓ DE LA CONTRAREFORMA •Per difondre el nou
esperit religiós, a mitjan segle
XVI es va iniciar la reforma de
molts ordes religiosos. •També es van crear nous
ordes, com la Companyia de Jesús,
fundada per sant Ignasi de
Loiola el 1537. •Aquest orde religiós
tenia una disciplina rígida i
depenia directament del Papa.
CORTESANS I MECENES •El nou esperit humanista
es va difondre per les ciutats.
•L’individualisme
i el culte a l’esforç
personal
que afavorien l’enriquiment, van
augmentar. •Es va produir també un
procés de secularització
i la religió va deixar de ser el
centre de la vida cultural i
espiritual. •L’ideal de l’home va
deixar de ser el cavaller
medieval per identificar-se amb
el cortesà,
més culte i refinat. •La noblesa que governava
les ciutats italianes van ser la
impulsora del Renaixement.
La seva prosperitat econòmica i
el seu interès per la cultura
els va convertir en mecenes.
UNA
NOVA CONCEPCIÓ DE L'ART •El Renaixement va
promoure la recuperació de l’art
de l’antiguitatgrecoromana.
Els pintors i escultors es van
obrir a nous temes profans
sorgits de la mitologia
clàssica. •Els artistes van voler
plasmar a les seves obres la
bellesa ideal. •Van considerar l’ésser
humà l’obra més perfecta de Déu
i es van preocupar per l’estudi
de la naturalesa
i l’anatomia
humana. •Els arquitectes
van assimilar la bellesa a la
simplicitat de les línies i
l’harmonia de les proporcions.
•Els pintors
van adoptar la perspectiva,
fonamentada en regles de
proporcionalitat matemàtiques.
•Els escultors
van recuperar la
proporcionalitat dels cànons del
classicisme.
L'ARQUITECTURA •Els arquitectes van
buscar el domini de l’espai
introduint elements simples,
proporcionats i ordenats, que
contribuïssin a crear un
espai racional. •Aquests elements es van
inspirar en els models
grecoromans: arc de mig punt,
columnes, frontons, cornises i
cúpules. •A Florència van destacar
Filippo Brunelleschi
i Leon BattistaAlberti,
que van introduir innovacions
estilístiques basades en les
lleis de la geometria.
L'ESCULTURA •Els escultors es van
interessar per la representació
del cos humà,
seguint els models clàssics pel
que fa a les proporcions i al
tractament del nu. •Donatello
va expressar l’elegància a les
seves obres, i va infondre a les
seves figures una vitalitat fins
aleshores desconeguda.
LA
PINTURA •Les grans innovacions
dels pintors del Quattrocento
van ser l’ús racional de la
perspectiva. •La perspectiva permetia
representar la profunditat en
una superfície plana, el gust
per la representació de la
naturalesa i l’aprofundiment en
la psicologia dels personatges. •Masaccio, Piero della
Francesca i Sandro Botticelli
són els pintors més
representatius.
L'ARQUITECTURA •Al llarg del segle XVI,
els papes van exercir un gran
mecenatge sobre les arts.
•El papa Juli II va
iniciar la construcció de la
basílica de Sant Pere
del Vaticà
i va encarregar les obres a
Bramante
i, més tard, a Miquel Àngel. •Al nord d’Itàlia va
destacar Andrea Palladio.
L'ESCULTURA •A més d’arquitecte,
Miquel Àngel
era pintor i està considerat com
l’escultor més important del seu
temps. •La seva obra ja no se
centra en la recerca de les
proporcions i l’equilibri, sinó
en l’expressió de sentiments.
•Un altre gran escultor
fou Benvenuto Cellini,
que va representar temes
mitològics com Perseu.
LA
PINTURA •Leonardo da Vinci
és un model d’artista del
Renaixement, excepcionalment
dotat per a la creació artística
i la ciència. •Rafael Sanzio
despunta pel domini de la
tècnica, pels retrats i per
l’elegància i harmonia de les
composicions. •A Roma, Miquel Àngel
va decorar la Capella Sixtina.
Aquests frescos reflecteixen una
concepció volumètrica de la
pintura, ja que les seves
figures estan dotades d’un volum
gairebé escultural. •Al segle XVI va destacar
l'escola
de Venècia.
FLANDES •A Flandes, el
Renaixement italià va tenir poca
influència. Els pintors van
desenvolupar un estil propi,
caracteritzat pel gust pel
detall, el realisme i els
retrats. •La primera generació de
pintors, encara influïts pel
gòtic, la integren Rogier van der Weyden
i Jan van Eyck. •De la següent generació
destaquen Hans Memling
i El Bosco. •A mitjan segle XVI,
Pieter Brueghel el Vell
pinta la vida quotidiana i
ofereix una visió grotesca i
satírica de la realitat.
ALEMANYA •El triomf de la Reforma
luterana a Alemanya va fer que
la pintura deixés el contingut
religiós que tenia a Itàlia i en
altres països catòlics. •D’aquesta manera, els
retrats
i els paisatges
es van convertir en els temes
predilectes de la pintura
alemanya. •L’estètica renaixentista
va ser introduïda a Alemanya per
Albrecht Dürer.
Fou un dibuixant i gravador
excepcional. •A més de diversos
retrats i autoretrats, va dur a
terme una obra religiosa
significativa.
FRANÇA •El Renaixement es va
difondre a França molt aviat
gràcies a l’actitud del monarca
Francesc I, que es va envoltar
d’artistes italians a la seva
cort, entre els quals da Vinci i
Cellini. •Destaca sobretot
l’arquitectura, amb la
construcció de castells. •En l’anomenada escola de Fontainebleau
hi van confluir les influències
flamenques i italianes en un art
molt refinat i ornamental que
comprèn totes les arts
decoratives.
