a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
L'HERÈNCIA DE LA CULTURA CLÀSSICA
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
El món grecoromà
La religió grega i romana
La cultura clàssica
L'arquitectura grega
L'escultura grega
Ceràmica i pintura a Grècia
L'arquitectura romana
Construccions romanes
Escultura, pintura i mosaic a Roma

El món grecoromà
Món grecoromà
Regions geogràfiques i països que culturalment i històricament van ser directament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans. És l'àrea centrada en la Conca del Mediterrani i el Pròxim Orient.
[+] conceptes
Civilització grecoromana / Món grecoromà VIQ WIK
Antiguitat clàssica VIQ WIK
Cultura clàssica VIQ WIK
Cultura occidental VIQ WIK
Cultura grega VIQ WIK
Cultura romana VIQ WIK
Art clàssic VIQ WIK
Art grec VIQ WIK
Art romà VIQ WIK

Glossari  Inici


La religió grega i romana
Politeisme
Concepció religiosa o filosòfica basada en la creença de l'existència de diversos déus.
Mitologia
Conjunt relativament coherent de mites i símbols que formen part d'una determinada religió o cultura.
[+] conceptes
Religió VIQ WIK
Mitologia  VIQ WIK
Religió grecoromana  VIQ WIK
Religió grega VIQ WIK
Religió romana VIQ WIK
Politeisme VIQ WIK
Mitologia grega VIQ WIK
Mitologia romana  VIQ WIK
Panteó dels déus VIQ WIK
Déus grecs VIQ WIK
Herois grecs VIQ WIK
Lars VIQ WIK
Penats VIQ WIK
Manes VIQ WIK
Oracle VIQ WIK
Oracle de Delfos VIQ WIK
Endevinació a Grècia VIQ WIK
Auspici VIQ WIK
Àugur  VIQ WIK
Temple grec VIQ WIK
Temple romà VIQ WIK

Glossari  Inici


La cultura clàssica
Cultura clàssica
Ampli conjunt de conceptes culturals i artístics de la civilització occidental vinculats a les civilitzacions clàssiques, grega i romana. Inclou la literatura, les belles arts, la cultura material, les institucions, tradicions i costums.
[+] conceptes
Món grecoromà / Cultura grecoromana VIQ WIK
Cultura clàssica VIQ WIK
Costums de l'antiga Grècia VIQ WIK
Costums de l'antiga Roma VIQ WIK
Romanització VIQ WIK
Filosofia antiga VIQ WIK
Filosofia grega VIQ WIK
Filosofia romana --- WIK
Racionalisme VIQ WIK
Llengua grega VIQ WIK
Llengua llatina VIQ WIK
Dret romà VIQ WIK
Teatre clàssic VIQ ---
Teatre grec VIQ WIK
Teatre romà VIQ WIK
Tragèdia VIQ WIK
Comèdia VIQ WIK
Teatre grec (arquitectura) VIQ WIK
Teatre romà (arquitectura) VIQ WIK
Jocs Olímpics VIQ WIK
[+] personatges
Parmènides VIQ WIK
Sòcrates VIQ WIK
Plató VIQ WIK
Aristòtil VIQ WIK
Èsquil VIQ WIK
Sòfocles VIQ WIK
Eurípides VIQ WIK
Aristòfanes VIQ WIK
Plaute VIQ WIK

Glossari  Inici


L'arquitectura grega
Ordres clàssics
Estils arquitectònics canònics amb els quals, en l'arquitectura grega i romana, s'intentava obtenir edificis de proporcions harmonioses en totes les seves parts.
[+] conceptes
Art grec VIQ WIK
Arquitectura grega VIQ WIK
Ordres clàssics VIQ WIK
Ordre dòric VIQ WIK
Ordre jònic VIQ WIK
Ordre corinti VIQ WIK
Temple grec VIQ WIK
Partenó d'Atenes VIQ WIK
Teatre grec VIQ WIK
[+] arquitectes grecs
Cal·lícrates VIQ WIK
Ictinos VIQ WIK
Hipòdam de Milet VIQ WIK
 

Glossari  Inici


L'escultura grega
 
Cànon
Regla de representació en l'art, que permet obtenir l'harmonia tant en el conjunt com en les parts de l'obra d'art gràcies a l'ordre, la mesura i la proporció.
[+] conceptes
Escultura grega VIQ WIK
Escultura grega arcaica VIQ WIK
Kouroi / Curos VIQ WIK
Korai /Cora VIQ WIK
Escultura grega clàssica VIQ WIK
Cànon VIQ WIK
Escultura hel·lenística VIQ WIK
[+] escultors grecs
Miró VIQ WIK
Policlet VIQ WIK
Fídies VIQ WIK
Praxíteles VIQ WIK
 
 

Glossari  Inici


Ceràmica i pintura a Grècia
 
Ceràmica grega
Reuneix el conjunt de recipients i pintura de gots a l'antiga Grècia.
Assolí un alt nivell de qualitat artística, i deixà una valuosa informació sobre la vida i la cultura dels antics grecs.
[+] conceptes
Ceràmica grega VIQ WIK
Pintura grega VIQ WIK

Glossari  Inici


L'arquitectura romana
Enginyeria
Conjunt de coneixements científics i tecnològics per a la innovació, invenció, desenvolupament i millora de tècniques i eines per a satisfer les necessitats i resoldre problemes tant de les persones com de la societat.
[+] conceptes
Art romà VIQ WIK
Art etrusc VIQ WIK
Arquitectura romana VIQ WIK
Ordre dòric VIQ WIK
Ordre jònic VIQ WIK
Ordre corinti VIQ WIK
Ordre toscà VIQ WIK
Ordre compost VIQ WIK
Enginyeria romana VIQ WIK
Enginyeria civil romana --- WIK
[+] arquitectes romans
Vitrubi VIQ WIK
Celer VIQ WIK

Glossari  Inici


Construccions romanes
Fòrum
Centre neuràlgic, geogràfic, comercial i polític de la ciutat romana, equivalent a l'àgora grega. Era un espai  públic amb funcions comercials, financeres, religioses, administratives i econòmiques, a més de ser el lloc on els ciutadans romans feien la seva vida social.
[+] conceptes
Ciutat romana VIQ WIK
Casa romana VIQ WIK
Ínsula VIQ WIK
Cardo VIQ WIK
Decumanus VIQ WIK
Fòrum VIQ WIK
Fòrum Romà VIQ WIK
Basílica VIQ WIK
Temple romà VIQ WIK
Mausoleu romà VIQ WIK
Arc de triomf VIQ WIK
Columna commemorativa --- WIK
Amfiteatre VIQ WIK
Circ romà VIQ WIK
Naumàquia VIQ WIK
Teatre romà VIQ WIK
Termes romanes VIQ WIK
Calçada romana VIQ WIK
Via Àpia VIQ WIK
Aqüeducte romà VIQ WIK
Pont romà VIQ ---
 

Glossari  Inici


Escultura, pintura i mosaic a Roma
Mosaic
Composició decorativa elaborada a partir de te tessel·les de diferents colors i materials com ara marbre, terracota o vidre.
[+] conceptes
Escultura romana VIQ WIK
Retrat romà VIQ WIK
Relleu VIQ WIK
Sarcòfag romà VIQ WIK
Pintura romana VIQ WIK
Mosaic romà VIQ WIK
Tessel·la VIQ WIK
Ceràmica romana VIQ WIK

Glossari  Inici


 
 

INTRODUCCIÓ

La cultura grecoromana
La cultura que van crear els antics grecs i romans constitueix un dels grans patrimonis de la humanitat i és la base de la nostra cultura occidental.
A Grècia van néixer la filosofia, el coneixement científic, els cànons artístics, els Jocs Olímpics i la democràcia com a forma de govern.

Els romans, un poble eminentment pràctic, ens van llegar construccions arquitectòniques, obres d’enginyeria, legislació, concepció urbanística i, sobretot, la seva llengua.

 

 

amunt

1. LA RELIGIÓ GREGA I LA ROMANA

EL PANTEÓ GRECOROMÀ
Els grecs van crear una religió amb un panteó de déus (politeista) i una mitologia, que després van ser adoptats pels romans.

Aquesta religió, els seus mites i els seus déus han tingut una gran influència en l’art i en la cultura occidental dels segles posteriors.

Els déus vivien com els èssers humans, formaven famílies, s’estimaven i es barallaven, però eren immortals, tenien poders enormes i controlaven les forces de la natura; no coneixien la fam ni la fatiga.

CULTE PRIVAT I CULTE PÚBLIC
A Grècia, el culte privat tenia un paper molt important i estava dirigit pel pare de cada família.

Cada ciutat era protegida per una divinitat a la qual es retia culte públic, amb sacrificis i processons.

També hi havia els cultes panhel·lènics, reconeguts per totes les ciutats gregues.
A Roma es retia culte als déus de la casa i de la llar (lars i penats), i també s’honorava els esperits dels avantpassats (manes).

ELS ORACLES I ELS AUSPICIS
Els grecs i els romans eren molt supersticiosos i abans d’emprendre qualsevol acció important volien saber la voluntat dels déus.
Els grecs consultaven els oracles, on una pitonissa responia, en nom d’Apol·lo, les preguntes que li feien les persones sobre el seu futur.
A Roma hi havia diversos mètodes per consultar els déus; el més freqüent era la interpretació del vol dels ocells (auspicis) pels àugurs.
Els déus també feien conèixer la seva voluntat enviant un senyal: eren els anomenats presagis i prodigis.

salta imatges > apartat 2

El Panteó grec

 

Déus grecs i romans

La religió grecoromana

amunt

2. LA CULTURA CLÀSSICA

EL PENSAMENT RACIONAL
Grècia és el bressol del pensament racional; va ser el primer lloc on es va intentar explicar els fenòmens més complicats per mitjà de la raó humana.
Els éssers humans podien ser capaços de comprendre i explicar el món que els envoltava, sense haver de recórrer als déus.

FILOSOFIA, CIÈNCIA I DRET
Els filòsofs grecs van començar a buscar explicacions als grans interrogants de la vida per mitjà del diàleg i la reflexió.
Alguns pensadors van començar a buscar les causes que regulaven l’origen i el funcionament de la natura (explicacions científiques).
La gran aportació romana va ser el dret, que va tenir una gran influència sobre tota la legislació posterior.

EL TEATRE
El teatre va ser la gran creació literària del món grecoromà i ens ofereix dos grans gèneres: la tragèdia i la comèdia.

- La tragèdia mostrava els sentiments, els conflictes humans i la força de la passió.
- La comèdia recreava de manera satírica diversos aspectes de la vida quotidiana.
Els grans autors tràgics van ser d’origen grec: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.
En el terreny de la comèdia va destacar el romà Plaute; les seves obres eren una crítica dura a la societat romana.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

El teatre clàssic: tragèdia i comèdia

Teatre grecoromà

 

Elements del teatre grecoromà

amunt

3. L'ARQUITECTURA GREGA

UNA ARQUITECTURA ARQUITRAVADA
Els arquitectes grecs es van esforçar per crear espais per a la vida col·lectiva de gran bellesa i perfecció.
Les dimensions eren reduïdes, pensades a la mesura de l’ésser humà.
Els grecs no van utilitzar ni l’arc ni la volta. El disseny dels edificis es basava en la unió de columnes verticals i bigues horitzontals, que reben el nom de llinda o arquitrau.

ELS ORDRES ARQUITECTÒNICS
Els grecs identificaven la bellesa amb l’harmonia i la proporcionalitat; per això van crear els ordres o estils arquitectònics.
Les maneres diferents de disposar els elements de la façana d’un edifici donen lloc als diversos ordres.
Hi ha dos ordres principals, el dòric i el jònic; l’ordre corinti és una varietat del jònic.

TEMPLES I TEATRES
Els temples eren la residència dels déus i a l’interior no hi entraven els fidels. La planta era rectangular i al centre se situava la cel·la, on es guardava l’estàtua de la divinitat.
Els temples podien estar envoltats per una columnata que constituïa el peristil; l’exterior es decorava amb escultures, situades al frontó i al fris.
Els teatres són l’altra gran construcció pública de l’època grega; es construïen aprofitant els vessants de les muntanyes.
Les grades tenien forma semicircular i una inclinació que els proporcionaven una acústica i una visibilitat perfectes; l’escena i l’orquestra eren situades a la part plana.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

 

Ordres arquitectònics grecs

     
Temple dòric  Temple jònic  Temple corinti 
 

El Partenó

 

L'Erectèon

Temple grec

amunt

4. L'ARQUITECTURA ROMANA

L'ÚS DE L'ARC I LA VOLTA
Les construccions romanes van barrejar els elements arquitectònics grecs amb les tècniques apreses dels etruscs, com l’arc i la volta.
També van fer servir la cúpula, que va donar als seus edificis una gran amplitud i grandiositat.
En la majoria de construccions van utilitzar el maó cuit i una pasta semblant al ciment.
En els edificis públics més luxosos aquests materials es recobrien amb tova pintada o de marbre.

L'URBANISME ROMÀ
Les ciutats romanes tenien muralles i els carrers s’estructuraven formant ínsules, és a dir, illes de cases ordenades al voltant d’un pati central.
Les ciutats estaven emmurallades i les travessaven dues artèries principals: el cardo (eix N-S) i el decumanus (eix E-W) que s’encreuaven en una plaça, el fòrum.

LES OBRES PÚBLIQUES
D'entre les obres públiques romanes hem de destacar:
- Els edificis religiosos.
- Els dedicats a l’administració i al govern de l’Imperi.
- Els destinats a l’oci.
- Les vies de comunicació.
- Els monuments commemoratius.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

 

Temple romà

La ciutat romana de Timgad

amunt

5. L'ESCULTURA, LA CERÀMICA I LA PINTURA A GRÈCIA

LA RECERCA DE LA BELLESA IDEAL
L'escultura i la pintura buscaven la representació de la bellesa ideal i el moviment.
Per això, van cercar les proporcions ideals del cos humà i van desenvolupar un joc de proporcions entre les diverses parts del cos, el cànon.

L'ESCULTURA
En l’escultura de l’antiga Grècia podem distingir tres grans etapes:

- A l’època arcaica es representaven nois nus (kouroi) i noies abillades amb vestits (korai). El cos era tractat rígidament, en posició frontal.
- A l’època clàssica les escultures van guanyar agilitat i moviment i van donar als rostres una expressió serena.
-
En el periode hel·lenístic, els cossos es retorçaven, el moviment s’exagerava i els rostres mostraven sentiments.

LA CERÀMICA
Els terrissaires grecs van ser artesans hàbils que van crear una gran varietat d’objectes.
Moltes peces tenien boniques pintures que representaven tota mena d’escenes.
Aquestes imatges ens han proporcionat una informació valuosa sobre la manera de vida dels grecs.

LA PINTURA
Tot i que sabem que molts edificis grecs eren decorats amb pintures, la majoria no s’han conservat.
Gràcies a la conservació de la ceràmica podem conèixer la temàtica i algunes de les característiques de la pintura grega.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

 

Escultura grega

   
Ceràmica grega   

amunt

6. L'ESCULTURA, LA PINTURA I EL MOSAIC A ROMA

L'ESCULTURA: EL REALISME ROMÀ
La majoria dels palaus i espais públics romans estaven decorats amb escultures que copiaven els models grecs.
La innovació de l’escultura romana recau en el retrat, que representava un realisme molt gran, en contraposició amb l’idealisme dels grecs.
També destaquen els relleus commemoratius que evocaven les gestes dels emperadors.

LA PINTURA
Els romans acostumaven a decorar els habitatges amb pintures murals.
Els temes més representats eren els mitològics, les escenes de la vida quotidiana, els retrats, els paisatges i les construccions arquitectòniques de fantasia.
Les pintures es feien amb la tècnica del fresc i es protegien amb una capa de cera que feia més vius els colors.

EL MOSAIC
Tant els grecs com els romans van fer servir els mosaics per decorar els terres i les parets dels palaus i de les cases.
Als mosaics podien tenir una decoració geomètrica o figurativa.
Entre la figurativa hi trobem els mateixos temes de la pintura.

apartat 5 < salta imatges

Escultura i pintura romana

Mosaic romà

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà