Edat Mitjana
O Edat Medieval. Període
intermedi de la història
d'Europa enmig de l'Edat Antiga
i l'Edat Moderna. Comença al
segle V amb la caiguda de
l'Imperi Romà d'Occident (476), i
acaba al segle XV amb la caiguda
de Constantinoble (1453) o
l'inici de la colonització
europea d'Amèrica (1492).
Conquesta de Mallorca
Comandada pel rei Jaume I, va
provocar la destrucció del poder
almohade a l'illa de Mallorca,
l'esclavització de la població
andalusina autòctona, el
repoblament de l'illa amb
població catalana sota un règim
feudal i la creació del Regne de
les Mallorques.
Conquesta de València
Conjunt de maniobres militars
que provocaren l'annexió de
l'actual País Valencià a la
Corona d'Aragó. Entre 1229 i
1245, el rei Jaume I aconseguí
la conquesta de gran part del
que seria el Regne de València.
Almogàvers
Denominació que reberen els
soldats mercenaris en forma de
companyies d'infanteria lleugera
alçades a la Corona d'Aragó i a
la Corona de Castella durant
l'edat mitjana, entre els segles
XII i XV.
Consolat de Mar
Organisme del dret marítim
català i d'altres zones de la
Corona d'Aragó, per tractar les
qüestions marítimes i comercials
i exercir-hi la jurisdicció
penal.
Burgesia
Grup social caracteritzat per
posseir els mitjans de
producció, sobretot el capital,
en les relacions econòmiques.
Comerç català medieval
L'expansió comercial de la
Corona d'Aragó es va canalitzar
en cinc direccions: la
Mediterrània oriental, la
Mediterrània occidental, la
península Itàlica, la península
Ibèrica i l'Europa continental i
de l'Atlàntic nord.
Pactisme
Model
de representació i participació
política que sorgeix
gradualment. És la fórmula de
repartiment de la sobirania
entre el rei d'Aragó i els
braços que va caracteritzar la
política constitucionalista de
la Corona d'Aragó.
Corts Catalanes
O Cort General de Catalunya.
Òrgan legislatiu del Principat
de Catalunya des del segle XIII
fins al segle XVIII, les quals
eren convocades pel rei d'Aragó
i comte de Barcelona. Foren
establertes el 1283 i han estat
consideraders modèliques del
parlamentarisme medieval.
Mals usos
Conjunt de determinats costums
feudals, generalment gravàmens i
maltractaments, a què estaven
sotmesos els pagesos per part
d'un senyor a l'edat mitjana a
la Corona d'Aragó i també en
altres països feudals europeus.
La Corona d'Aragó •Al segle XII es va
formar la Corona d’Aragó
amb la unió del regne
d’Aragó i dels comtats
catalans. •Durant el segle
XIII i una bona part del
XIV aquest regne va dur a
terme una important expansió
territorial. •La monarquia va
organitzar un poder
equilibrat conegut com a
pactisme. • Es van crear els
organismes de poder
principals: les Corts,
la Generalitat
i el govern de les
ciutats. • A finals del segle
XIV es va iniciar una greu
crisi
econòmica que provocà
conflictes socials i
polítics.
LES CAUSES DE L'EXPANSIÓ •La derrota de Pere el
Catòlic a la batalla de Muret
va orientar un canvi geogràfic
en l’expansió de la Corona
d’Aragó. Es va dirigir cap al
sud peninsular i vers la
Mediterrània. •
Altres causes serien la
decadència dels regnes
de taifes
després de la victòria cristiana
de Las Navas de Tolosa (1212),
els interessos de la burgesia catalana
i de la noblesa aragonesa.
LA CONQUESTA DE MALLORCA I DE
VALÈNCIA •Els mercaders i els
nobles catalans es van orientar
cap a la conquesta de les
illes Balears,
perquè eren un regne musulmà
ric, un bon centre de
comunicacions i un refugi de
pirates. •
El 1229 el rei Jaume I
el Conqueridor va conquerir
Mallorca. Eivissa va ser
conquerida una mica més tard, i
Menorca ho va ser en temps
d’Alfons III (1287), nét del rei
Jaume I. •
La conquesta del
regne de València
va ser una iniciativa dels
nobles aragonesos i dels ordes
religiosos militars. •
El 1238 Jaume I va
aconseguir la capitulació de la
ciutat de València.
ELS
REPARTIMENTS I EL REPOBLAMENT •Un cop conquerides
Mallorca i València, el rei
Jaume I va fer el repartiment de
les terres entre els
organitzadors de la conquesta. •A Mallorca una bona part
de la població musulmana va
morir durant la conquesta o en
va emigrar. Aleshores l’illa es
va repoblar amb emigrants
catalans. •A València la major part
dels musulmans va restar al país
i es van convertir en vassalls
dels senyors que s’havien
repartit les terres. •La repoblació de
València es va fer amb emigrants
catalans, que es van instal·lar
a la costa. L’interior el van
repoblar aragonesos.
L'EXPANSIÓ
MEDITERRÀNIA •Els successors de Jaume
I van iniciar una expansió
militar i comercial per la
Mediterrània. •Pere el Gran va
conquerir Sicília
(1282). L’illa era un punt
estratègic en les rutes
comercials de la Mediterrània i
també era una gran productora de
blat. •L’any 1323 Jaume II va
conquerir l’illa de Sardenya. •Per dur a terme aquestes
conquestes els reis van disposar
d’una bona flota marítima i d’un
exèrcit de soldats mercenaris,
els almogàvers.
LES
RUTES COMERCIALS CATALANES •Aquesta política militar
va rebre el suport dels
mercaders catalans, valencians i
dels mallorquins. •Aquests van proporcionar
naus i diners als reis perquè
volien establir rutes comercials
segures amb Itàlia, amb els
regnes musulmans del nord
d’Àfrica i amb l’Orient Pròxim. •En aquestes rutes hi
adquirien productes orientals
(espècies, seda, perfums, etc.),
que després venien a Europa i en
treien grans beneficis.
ELS
CONSOLATS DE MAR •El Consolat de Mar
era un tribunal
al capdavant del qual hi havia
un cònsol o representant de la
ciutat que tenia poder judicial
per resoldre els problemes que
sorgien entre mercaders. •També representava els
mercaders davant les autoritats. •El primer dels consolats
de mar es va crear a Barcelona
el 1260 i aviat se’n van
establir a totes les ciutats
portuàries de la Corona.
LA
POBLACIÓ •Al llarg dels segles XII
i XIII la població de la Corona
d’Aragó havia augmentat
considerablement com a resultat
de la prosperitat econòmica. •La part més important de
la població vivia al camp, però
el desenvolupament comercial i
artesà havia atret molta gent
cap a les ciutats, que van
experimentar un gran creixement.
LES
ACTIVITATS ECONÒMIQUES •L’agricultura
va patir una gran expansió a
partir del segle XIII gràcies a
l’ampliació de la superfície
conreada amb la rompuda de noves
terres i amb la introducció de
millores tècniques. •A les ciutats l’activitatartesana
era important, i els oficis
s’agrupaven en gremis. • El comerç
era l’activitat més important i
la base de la prosperitat
econòmica medieval catalana.
ELS GRUPS SOCIALS •La societat catalana era
una societat feudal. Era formada
per privilegiats i no
privilegiats.
-Els privilegiats.
La noblesa
i el clero
eren grans propietaris de terres
i els estaments privilegiats.
Representaven l’1,5 % de la
població.
-Els no privilegiats.
Els pagesos
constituïen el 90 % de la
població. Hi havia pocs pagesos
lliures i la majoria estaven
vinculats a la terra. Eren els
pagesos de remença. •Els habitants de les
ciutats formaven un grup
heterogeni.
UNA
MONARQUIA CONFEDERAL •La Corona d’Aragó es va
organitzar com una confederació d’estats
en què cada un mantenia les
estructures de poder, els
costums, les lleis i la llengua
propis. •La monarquia
era l’única institució comuna de
tots els regnes de la Corona. El
rei s’havia de comprometre a
respectar les lleis i els
costums de cadascun. •En les seves constants
absències, el monarca nomenava
un governador
a cada regne perquè el
representés. Acostumava a ser un
membre de la família reial o de
l’alta noblesa.
EL
PACTISME •El pactisme és un
sistema de govern en el qual els
reis havien de respectar les
lleis, les institucions i els
costums propis de cada
territori. •L’exercici del poder es
basava en un equilibri
entre el poder del rei i el de
les institucions dels diversos
territoris. •Mitjançant el pactisme
el monarca compartia el poder
amb els grups més privilegiats. •L’instrument més
important de què es disposava
per aconseguir aquest equilibri
eren les Corts,
que defensaven els interessos de
la població urbana dels
privilegiats.
LA
CORT REIAL •La cort reial estava
formada pels familiars, els
nobles, els clergues i els
funcionaris que envoltaven el
monarca. •També en formaven part
el Consell Reial, la Cúria, la
Cancelleria i la Tresoreria. •La cort era itinerant i
viatjava d’un regne a un altre
perquè el rei, encara que
residia al Palau Reial de
Barcelona, visitava sovint els
altres regnes.
LES
CORTS •Les Corts eren les
reunions dels representants dels
privilegiats agrupats en dos
braços, la noblesa i el clero, i
d’un tercer grup format per la
burgesia de les ciutats (braç
reial). •Formaven una oligarquia
de la gent més rica i poderosa.
Les va reunir per primer cop
Jaume I i van ser estructurades
per Pere el Gran el 1283. •Les Corts elaboraven
tres tipus de lleis: les
constitucions,
els capítols de cort
i els actes de cort.
LA
GENERALITAT •A partir del segle XIV a
Catalunya es va crear una
delegació permanent de les Corts
que es va anomenar Diputació del
General de Catalunya o
Generalitat. •Tenia la seu a Barcelona
i posseïa atribucions pròpies:
recaptava impostos, mantenia un
exèrcit i una flota, i vigilava
l’acompliment de les lleis o
constitucions.
ELS
CONSELLS MUNICIPALS •A partir del segle XIII
el poder municipal va deixar
d’estar en mans de funcionaris
del rei i va passar a mans d’uns
representants escollits pels
habitants de les ciutats. •Jaume I va establir
definitivament l’organització
municipal de Barcelona, que
estava formada per cinc
consellers i una assemblea
formada per cent ciutadans
representatius (Consell de
Cent). •Els càrrecs de
consellers i de diputats els va
acaparar aviat la burgesia més
rica, que va conformar una
oligarquia municipal.
LA
CRISI DEMOGRÀFICA I ECONÒMICA •L’any 1348 va arribar a
Catalunya la Pesta Negra
i produí la mort de gairebé la
meitat dels catalans. •L’elevada mortalitat i
l’emigració de pagesos cap a les
ciutats va comportar el despoblament rural,
que quedessin molts camps sense
conrear i molts masos
abandonats. •Molts senyors van veure
com els seus ingressos minvaven
i van reaccionar engrandint els
dominis, augmentant els impostos
senyorials i endurint les
condicions de la pagesia (mals
usos).
UNA
NOVA DINASTIA: ELS TRASTÀMARA •Amb la mort de Martí I
l’Humà l’any 1410 s’acabà el
llinatge de la casa comtal de
Barcelona. •L’elecció del nou
monarca es va fer al Compromís de Casp
(1412), que va aplegar
representants d’Aragó, València
i Catalunya. •Els compromissaris van
votar la candidatura de Ferran
d’Antequera, que va tenir el
suport de l’Església i dels
representants d’Aragó, València
i Catalunya.
ELS
ENFRONTAMENTS SOCIALS I POLÍTICS •La revolta dels
remences.
L’any 1462, davant l’enduriment
de les condicions de vida, els
pagesos van aixecar-se contra
els senyors. La revolta
reivindicava la fi dels mals
usos. •L’enfrontament entre la
Biga i la Busca.
Es van enfrontar el patriciat
ric i poderós, la Biga, i la
resta del poble, la Busca.
Lluitaven per controlar el
govern de la ciutat de
Barcelona. •La guerra civil
(1462-1472).
El rei Joan II volia establir
una monarquia autoritària i
trencar el pactisme. Això va
provocar un enfrontament amb
l’oligarquia catalana i la
guerra civil.
L'ARQUITECTURA •L’arquitectura gòtica
catalanoaragonesa es
caracteritza per l’ús de pilars
i torres octagonals, i
l’existència d’espais interiors
amplis i unitaris, amb una sola
nau o tres naus de la mateixa
alçada. •El creixement econòmic
de les ciutats als segles XIII i
XIV va afavorir la construcció
d’edificis relacionats amb el
comerç, com les llotges i les
drassanes.
L'ESCULTURA •A Catalunya el
desenvolupament de l’esculturagòtica
va anar força deslligat de
l’arquitectura. •Va créixer l’ús
d’escultures als retaules
religiosos i als monuments
funeraris. •L’esplendor de
l’escultura gòtica a Catalunya
començà al segle XIV amb la
construcció dels panteons reials
al monestir de Poblet i de
Santes Creus. •Es va mantenir al segle
XV gràcies a Pere Joan.
LA
PINTURA •La pintura
és l’art que exemplifica millor
la riquesa, la sofisticació i el
refinament de la societat
catalana medieval. •Va tenir el focus
d’irradiació a Barcelona i
després, al segle XV, a
València. •Els artistes catalans
van seguir la tendència de les
escoles europees. Primer va
predominar la pintura lineal i
al segle XIV Ferrer Bassa
i els germans Jaume
i Pere Serra
reberen la influència italiana.
