Edat Antiga
O antiguitat. Període de la
història entre el naixement de
l'escriptura i la caiguda de
l'Imperi Romà d'Occident el 476,
que marca l'inici de l'edat
mitjana. És el primer període
pròpiament històric.
Civilització
Societat complexa o avançada,
caracteritzada per la pràctica
de l'agricultura, l'existència
d'una divisió del treball
significativa, i una densitat de
població prou gran per formar
ciutats.
Mesopotàmia
En grec, 'entre dos rius'. Nom
amb què es coneix la zona del
Pròxim Orient ubicada entre els
rius Tigris i Eufrates i zones
fèrtils de l'entorn, que
coincideix aproximadament amb
les àrees no desèrtiques de
l'actual Iraq i la zona
limítrofe del nordest de Síria.
Antic Egipte
Civilització del nord-est
d'Àfrica que es va desenvolupar
al voltant del curs mitjà i baix
del riu Nil, en el territori que
ara ocupen els actuals estats
d'Egipte i el nord del Sudan. La
civiolització es va constituir
cap al 3150 aC amb la unificació
de l'Alt i el Baix Egipte sota
el primer faraó, i va persistir
durant els següents tres
mil·lennis.
Imperi Nou
Període de la història de
l'antic Egipte entre el segle
XVI aC i el segle XI aC que
comprèn les dinasties XVIII, XIX
i XX. Va ser l'època més
pròspera d'Egipte i va marcar el
seu zenit com a potència.
Judici d'Osiris
Moment
culminant dels egipcis creients.
L'esperit del mort era guiat pel
déu Anubis davant del tribunal
d'Osiris, per tal de jutgar la
seva conducta i decidir si anava
al Paradís.
Piràmides d'Egipte
Grans monuments funeraris
construïts en els temps de
l'antic Egipte. Són els
monuments més emblemàtics de la
civilització egípcia, en
particular les tres grans
piràmides de Gizeh, considerades
una de les set Meravelles del
Món Antic.í
Les
primeres civilitzacions •Ara fa uns 6000 anys, al CreixentFèrtil,
les millores agrícoles van
fer sorgir societats més
pròsperes i complexes. •Moltspoblatsneolítics
es van transformar en
ciutats i van sorgir les
primeres grans
civilitzacions urbanes. •
L'agricultura es va
estendre per Mesopotàmia
i Egipte. • En
aquestescivilitzacions també
es va inventar
l’escriptura
i, gràcies a aquest fet,
la humanitat va entrar en
la Història.
LES PRIMERES CIUTATS ESTAT •A Sumer,
vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les primeresciutatsEstat:
Ur, Uruk, Lagaix i Eridu.
•
La prosperitat agrícola i
ramadera d’aquestes ciutats va
permetre que una part de la
població es dediqués a d’altres
tasques: van néixer els
comerciants i els
artesans.
•
Els
sacerdots controlaven les
collites i el comerç, imposaven
els tributs i garantien l’ordre. •
Elcapdelssacerdots tenia el poder religiós
i polític
de la ciutat.
ELS PRIMERES IMPERIS
•Entre el III i el I mil·lenni
a.C., les terres de Mesopotàmia
van ser dominadessuccessivament per diversos pobles,
que van crear gransimperis. - Accad(III mil·lenni
a.C.). - ImperiBabilònic
(vers el 1800 a.C.). -
Imperi Assiri
(vers el 1300 a.C.). -
Imperi Persa
(segle VI a.C.).
L'ORIGEN
DE L'ESCRIPTURA •L'escriptura va sorgir
a les ciutats mesopotàmiques
vers el 3500 a.C. •Els
funcionaris i sacerdots tenien
necessitat de controlar la
propietat de les terres, les
collites, els impostos, etc.,
i van començar
a fer anotacionsper portar la comptabilitat. •
Els
reis van utilitzar sistemes
d’escriptura per escriure
ordres, fixar lleis
i redactar codis. • També es van començar a
escriure textos literaris i
religiosos.
L'ARQUITECTURA •El ziggurat
i el palau
van ser les duesgransconstruccions de les ciutatsmesopotàmiques. •Es construïen amb
tova
i per decorar-los es feien
servir revestiments de ceràmica vidriada
de colors brillants. •La gran aportació
mesopotàmica a l’arquitectura
van ser l’arc
i la volta,
amb els quals van construir
temples i palaus imposants.
L'ESCULTURA •En
escultura destaquen unes petitesestatuetesd’orants
i les representacionsdels reis (Gudea de Lagaix). •
Per
decorar elsmurs
i les portes dels temples i delspalaus es feien servir relleusque representaven les figures de reis
o d’animals
monstruosos.
EL
MARC GEOGRÀFIC •La
situació
geogràfica d’Egipte presenta dos
avantatges: el desertl’aïlla dels seus enemics i el
Nil
permet regar i fertilitzar les
terres de conreu. •
A
Egipte es distingeixen
dues grans regions: el Baix Egipte,
al delta del Nil, i l’Alt
Egipte,
una terra àrida on només és
possible la vida a la zona
regada pel riu Nil.
L'APROFITAMENT
DE LES AIGÜES •Des de començament de junyfins a setembre el riu
inunda totes les terres de la
riba; al setembre es comencen a
retirar les aigües i queda un
fang negre que fertilitza els
camps. •Per poder desenvoluparl’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu. •
Els egipcis
van construir dics
i canals
per emmagatzemarl’aigua i distribuir-la per les terres
del voltant, i així
van augmentar la producció agrícola. • El Nil es va convertir en la
gran via de comunicació i a les
ribes hi van sorgir
grans ciutats,
com Memfis o Tebes.
ELS AVENÇOS TÈCNICS •
Per dur a terme aquestes
tasques, els egipcis van
desenvolupar el
càlcul
i la
geometria,
van establir un
calendari
de crescudes. •També van crear sistemes
de comptabilitat i tècniques
constructives i hidràuliques. •Als temples es feien les
observacions astronòmiques i els
càlculs matemàtics. •L’any va ser dividit en
365 dies, i el dia, en 24
períodes.
EL
PODER DEL FARAÓ •L'organització
de l’Estategipci
era dominada per un rei, el
faraó,
que tenia un
poder absolut. •El faraó garantia
l’ordre, la justícia i la
defensa contra els enemics. El
seu poder es fonamentava en el
control i la direcció de les
obres de canalització i
irrigació de les terres. •Per governar un territori tan extens, el faraó
necessitava servidors fidels i
eficaços. •
Els governadors, que, al seutorn, controlavennombrososfuncionaris,
feien
complir les ordres del faraó. •
L'altre gran
pilar del poder del faraó era l’exèrcit,
del qual n’era cap suprem.
ELS
PRIVILEGIATS •Els
altsfuncionaris, elscaps de l’exèrcit
i els sacerdots constituïen la
classe social més important de
l’Antic Egipte, una veritable
noblesa. •Per atendre els
nombrosos temples del país hi
havia una casta de sacerdots
que dirigien els ritus
religiosos, practicaven la
ciència, dominaven l’escriptura
i administraven les terres del
temple. •
Els
escribes
també gaudien d’una vida
privilegiada, coneixien tots els
secrets del càlcul i de la
complexa escriptura egípcia.
EL
POBLE D'EGIPTE •Els
pagesosconstituïen
la majoria de la població; tot i
que eren lliures, estaven
lligats a la terra, que
pertanyia al faraó, als nobles o
als temples. •També hi havia un
abundant nombre de mercaders
i d’artesans,
que feien les seves activitats
en petits tallers privats o en
grans complexos que depenien del
faraó, dels nobles o dels
temples. •Per sota de la resta de
la població i en condicions
pitjors hi havia els esclaus.
ELS
DÉUS D'EGIPTE •La
religió
egípcia era politeista,
és a dir, adoraven molts déus. •
El
déu més popular era
Ra,
déu del sol, al qual es va
afegir Ammó,
déu de Tebes. •
Fora
del culte oficial, la gent
adorava divinitats familiars i
locals; eren molt supersticiosos
i es protegien de la influència
dels mals esperits amb amulets. •
Els
déus habitaven als
temples i es reencarnaven en
l’estàtua que hi havia al
santuari. •
Els sacerdots els havien de
retre
culte i obsequiar-los amb
les
ofrenes.
LA
VIDA D'ULTRATOMBA •La
religió
egípcia prometia una vida
després de la mort. •Per als egipcis, els
éssers humans estaven formats
per un cos i una ànima (el
ka). •Quan el cos es moria, el
ka passava a la vida
d’ultratomba, però per fer-ho,
el cos havia de restar
incorrupte (momificació). •Amb aquesta finalitat,
la família embalsamava el
difunt, que després de 40 dies
es convertia en una mòmia
dissecada. •Els difunts s’havien de
presentar davant del Tribunal d’Osiris,
que jutjava la seva vida
terrenal.
L'ARQUITECTURA
EGÍPCIA •
L'art egipci es va caracteritzar
perquè seguia unes regles fixes
i
inamovibles. •L'arquitectura egípcia
era arquitravada,
sense arcs ni voltes. •Els edificis es feien de
pedra i es decoraven profusament
amb gravats, escultures i
pintures. •
Les
grans construccions van
ser temples i tombes i tendien
al monumentalisme.
ELS
TEMPLES •
Tots els temples egipcis es van
construir sobre un plànol
semblant: avinguda d’esfinxs,
obeliscos, pilons a l’entrada i
recinte emmurallat, sala
hipòstila i Santuari. •Només el faraó i els
sacerdots tenien accés al
santuari
del temple.
COM
EREN LES TOMBES EGÍPCIES •Les
primeres tombes egípcies van ser
unes construcccions rectangulars
i de poca altura anomenades
mastabes. •De la superposició de
les mastabes van nèixer les
piràmides. Les
més destacades són les
deKeops,
Kefrén
y Micerí,
a Gizeh. •Per protegir el repòs
dels faraons i impedir el
pillatge, les entrades de les de
les piràmides estaven
camuflades. •
La
por dels saquejos i els
robatoris freqüents a les tombes
va fer que, a l’Imperi Nou, els
faraons preferissin ser
enterrats
enhipogeus.
