a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
CATALUNYA EN TEMPS DELS GRECS
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
Les colonitzacions
Els colonitzadors mediterranis
Els grecs a Catalunya
Els pobles indígenes
Els pobles ibèrics
Els ibers a Catalunya
Art i cultura ibèriques
Els pobles cèltics

Art i cultura cèltiques

Les colonitzacions

 

Colonització
Acció de dominar un país o territori (la colònia) per part d'un altre (la metròpoli). El procés de colonització pot ser de caràcter econòmic, polític, militar, cultural, etc i pot fer-se de manera violenta o pacífica.
[+] conceptes
Edat antiga VIQ WIK
Edat antiga de la península Ibèrica --- WIK
Edat antiga a Catalunya VIQ ---
Edat del Ferro VIQ WIK
Colonització VIQ WIK
Colònia VIQ WIK
Factoria comercial --- WIK
Metròpoli VIQ WIK
Colonització grega VIQ WIK

Glossari  Inici


Els colonitzadors mediterranis
Ibèria
Nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
[+] conceptes
Ibèria VIQ WIK
Fenicis VIQ WIK
Grecs VIQ WIK
Cartaginesos VIQ WIK
Conquesta cartaginesa d'Hispània VIQ ---
Hispània cartaginesa VIQ WIK
Gadir VIQ WIK

Glossari  Inici


Els grecs a Catalunya
Empòrion
En grec, mercat. Antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses.
[+] conceptes
Indigets VIQ WIK
Colonització grega VIQ WIK
Rhode VIQ WIK
Empòrion VIQ WIK
 

Glossari  Inici


Els pobles indígenes
Pobles preromans
Conjunt dels pobles indígenes de les diferents regions o territoris pels quals es va estendre l'Imperi Romà.
[+] conceptes
Pobles preromans --- WIK
Tartessos VIQ WIK
Ibers VIQ WIK
Celtes VIQ WIK
Celtibers VIQ WIK
Vascons VIQ WIK
 

Glossari  Inici


Els pobles ibèrics
Ibers
Conjunt de pobles de la costa oriental de la península Ibèrica. S'estenen pel llevant peninsular, des del sud del Llenguadoc-Rosselló fins a Alacant, amb penetracions per la vall de l'Ebre, la vall del Segura i la vall alta del Guadalquivir.
[+] conceptes
Ibers VIQ WIK
Iacetans VIQ WIK
Sedetans VIQ WIK
Edetans VIQ WIK
Contestans VIQ WIK
Oretans VIQ WIK
Bastetans VIQ WIK
Turdetans VIQ WIK

Glossari  Inici


Els ibers a Catalunya
Ibers a Catalunya
El període iber a Catalunya se situa entre la prehistòria i el període romà. La cultura ibèrica es pot identificar a Catalunya a partir del segle VI aC, quan les poblacions neolítiques de la zona reben la influència dels pobles indoeuropeus i fan un canvi cap a la civilització.
[+] conceptes
Catalunya ibèrica VIQ ---
Ibers VIQ WIK
Indigets VIQ WIK
Laietans VIQ WIK
Lacetans VIQ WIK
Ausetans VIQ WIK
Bergistans VIQ WIK
Ceretans VIQ WIK
Cossetans VIQ WIK
Ilergets VIQ WIK
Ilercavons VIQ WIK

Glossari  Inici


Art i cultura ibèriques
Ibèric
O iber. Llengua que parlaven els ibers a tota la costa mediterrània de la  península Ibèrica, abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant.
[+] conceptes
Escriptura ibera VIQ WIK
Llengüa ibèrica VIQ WIK
Art ibèric VIQ WIK
Escultura ibèrica --- WIK
Pintura ibèrica --- WIK
Ceràmica ibèrica VIQ WIK
 

Glossari  Inici


Els pobles cèltics
Celtes
En sentit ampli, poble o conjunt de pobles de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
[+] conceptes
Celtes VIQ WIK
Celtibers VIQ WIK
Galaics VIQ WIK
Àsturs VIQ WIK
Càntabres VIQ WIK
Vacceus VIQ WIK
Arevacs VIQ WIK
Carpetans VIQ WIK
Vetons VIQ WIK
Lusitans VIQ WIK
Cèltics VIQ WIK

Glossari  Inici


Art i cultura cèltiques
Castre
Poblat fortificat celta, en general preromà i propi de l'edat del bronze i del ferro.
[+] conceptes
Cultura celtibèrica --- WIK
Mitologia celta VIQ WIK
Escriptura celtibèrica VIQ WIK
Llengües cèltiques VIQ WIK
Llengua celtibèrica VIQ WIK
Castre VIQ WIK
Art celta VIQ WIK

Glossari  Inici


 
 

INTRODUCCIÓ

L'època de les colonitzacions
Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) van arribar a la Península Ibèrica, on van fundar factories comercials i colònies.
A Catalunya, van ser els grecs els que van tenir una major importància. Van desembarcar a Empúries a principis del segle VI a.C., i més tard van fundar també la colònia de Rhode (Roses).

El contacte entre la població indígena i els colonitzadors va donar lloc al sorgiment de la cultura ibèrica.

Eix cronològic època colonitzacions

amunt

1. ELS COLONITZADORS MEDITERRANIS

ELS POBLES COLONITZADORS
Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles del Mediterrani oriental (fenicis, grecs i cartaginesos) van arribar a la Península Ibèrica.

Van fundar factories comercials i colònies i van aportar els seus coneixements als pobles indígenes.

ELS FENICIS
Entre els segles X i VIII a.C., els fenicis, provinents de l’actual Líban, van establir nombroses colònies al sud de la Península, com Gàdir (Cadis) i Malaca (Màlaga), des d’on comerciaven amb els indígenes, especialment amb el regne de Tartessos.
Cap al segle VII a.C., van arribar a les costes de Catalunya, on van desenvolupar un profitós comerç.

La zona de l’Ebre va ser la més freqüentada pels fenicis, que utilitzaven el riu per endinsar-se cap a l’interior. Intercanviaven vi i oli per metalls, sobretot coure i bronze.

ELS CARTAGINESOS
A partir del segle VI a.C., Cartago, una colònia fenícia que s’havia convertit en la gran potència marítima i comercial del Mediterrani occidental, va substituir els fenicis en la seva expansió.

ELS GRECS
Els grecs, en la seva expansió pel Mediterrani, van arribar a la Península entre els segles VIII i VII a.C.
Hi fundaren diverses colònies: Rhode, Empòrion, Heraclia, Hemeroskopeion… i van establir un comerç pròsper amb els pobles indígenes.

A causa de la pressió cartaginesa en el sud peninsular, els grecs van centrar la seva activitat vers el nord, especialment a la colònia d’Empòrion.
Aquesta colònia va esdevenir un enclavament comercial fonamental en el Mediterrani occidental i un focus d’influència per a tots els pobles indígenes del voltant.

salta imatges > apartat 2

Colonitzacions mediterrànies i invasions indoeuropees

amunt

2. CATALUNYA I ELS GRECS

EL CONTACTE DELS GRECS AMB ELS POBLES INDÍGENES
Durant els prop de quatre-cents anys que van romandre en terres catalanes, els grecs van comerciar i conviure pacíficament amb els pobles indígenes veïns (indigets).
Van introduir per primer cop l’us de la moneda i van difondre   l’escriptura.
A més, van contribuir a la difusió de la metal·lúrgia del ferro i van estendre el conreu de la vinya i l’olivera.

LA FUNDACIÓ D'EMPÒRION
Cap a l’any 575 a.C., grecs procedents de la colònia grega de Massàlia (Marsella) fundaren a prop de la desembocadura del riu Fluvià un primer enclavament, que més endavant es va convertir en la colònia d’Empòrion.
Empòrion, que en grec significa mercat, es va desenvolupar gràcies a la seva pròspera activitat comercial.
Hi arribaven tota mena de productes (vi, oli, ceràmica, etc.) que els emporitans comercialitzaven per tota una àrea que s’estenia pel litoral fins a l’Ebre i s’endinsava cap a les terres de l’interior.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

La colònia grega d'Empòrion (Empúries)

 

amunt

3. ELS IBERS A CATALUNYA

ELS POBLES IBÈRICS
Entre els segles VI i III a.C., abans de l’arribada dels romans, les terres de l’actual Catalunya van estar habitades per diverses tribus ibèriques (laietans, ilergets i ilercavons) que, tot i ser independents, tenien trets culturals comuns.
La seva economia es basava en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l’agricultura (cereals, oliveres, vinyes i llegums).
Mantenien contactes comercials i culturals amb les altres tribus ibèriques, grecs, fenicis, cartaginesos i els seus veïns celtes.
El·laboraven teixits, produïen objectes de ceràmica, coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro, encunyaven moneda i tenien escriptura pròpia.

ELS POBLATS IBÈRICS
Els ibers habitaven en nuclis urbans organitzats. Solien estar situats en llocs enlairats i sovint fortificats amb muralles.
Dins del poblat hi havia cases, magatzems, corrals, recintes de culte, etc.
A Catalunya són nombroses les restes de poblats ibèrics. A la costa destaquen el Puig de Sant Andreu (Baix Empordà) i les Toixoneres a Calafell (Baix Penedès).
A l’interior sobresurten el Molí d’Espígol a Tornabous (Urgell) i el Castellet de Banyoles a Tivissa (Ribera d’Ebre).

ELS HABITATGES IBÈRICS
L’habitatge ibèric tenia planta rectangular i podia ser d’una o diverses cambres.
Era el lloc per viure, però també servia per tancar-hi els animals, guardar-hi els estris o emmagatzemar els productes.
El mobiliari era senzill, però hi havia una gran varietat d’estris: àmfores, gerres, etc. El foc es feia a terra i servia per cuinar i per escalfar-se.
Els murs eren de tova i s’aixecaven sobre un sòcol de pedra. El sostre era de fusta i branques i s’impermeabilitzava amb fang i palla.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

 

Catalunya ibèrica

 

Poblat ibèric

Habitatge ibèric

amunt

4. L'ART I LA CULTURA IBÈRIQUES

LA CULTURA IBÈRICA
Els ibers van ser el primer poble peninsular que va emprar l’escriptura encara que no existia una única llengua  per a totes les tribus ibèriques.
Shan trobat nombroses inscripcions sobre plaques de plom, ceràmica i monedes, però no s’ha pogut desxifrar el significat.

L'ART IBÈRIC
Les escultures i, sobretot, les peces ceràmiques ibèriques ens mostren aspectes de la societat i de la vida quotidiana d’aquest poble.
A Catalunya destaca l’excepcional tresor de Tivissa (Ribera d’Ebre), que conté quatre pàteres d’argent decorades amb relleus.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

Mostres d'art ibèric

amunt

5. ELS POBLES CÈLTICS

ELS POBLES CÈLTICS
Els ibers mantenien contactes amb els seus veïns de l’oest: els celtes i els celtíbers. Aquets grups habitaven a les regions del centre, oest i nord de la Península Ibèrica.
Els celtes eren ramaders i agricultors seminòmades que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze.
Sembla que no coneixien l’us de la moneda ni l’escriptura, i que mantenien pocs intercanvis comercials.
Vivien en poblats petits (castros) Els seus habitatges eren senzills, sovint de planta circular. Els murs eren de tova o de pedra i es cobrien amb un sostre aguantat per un pal central.

apartat 4 < salta imatges

 

Poblat celta

 

Cabana cèltica

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà