Colonització
Acció de dominar un país o
territori (la colònia) per part
d'un altre (la metròpoli). El
procés de colonització pot ser
de caràcter econòmic, polític,
militar, cultural, etc i pot
fer-se de manera violenta o
pacífica.
Ibers
Conjunt de pobles de la costa
oriental de la península
Ibèrica. S'estenen pel llevant
peninsular, des del sud del
Llenguadoc-Rosselló fins a
Alacant, amb penetracions per la
vall de l'Ebre, la vall del
Segura i la vall alta del
Guadalquivir.
Ibers a Catalunya
El període iber a Catalunya se
situa entre la prehistòria i el
període romà. La cultura ibèrica
es pot identificar a Catalunya a
partir del segle VI aC, quan les
poblacions neolítiques de la
zona reben la influència dels
pobles indoeuropeus i fan un
canvi cap a la civilització.
Ibèric
O iber. Llengua que parlaven els
ibers a tota la costa
mediterrània de la
península Ibèrica, abans que la
llengua llatina hi esdevingués
la llengua dominant.
Celtes
En sentit ampli, poble o conjunt
de pobles de l'edat del ferro
que parlaven llengües celtes
pertanyents a una de les
branques de les llengües
indoeuropees.
L'època de les
colonitzacions •Al llarg del I mil·leni a.C., una sèrie de pobles del Mediterrani oriental (fenicis,
grecs
i cartaginesos)
van arribar a la Península
Ibèrica,
on
van fundar factoriescomercials i colònies. •A Catalunya, van ser elsgrecsels
que van tenir una majorimportància. Van desembarcar a Empúries a principis del segle VI a.C., i méstard
van fundar també la
colònia de Rhode (Roses). •El contacte entre la població
indígena i els colonitzadors va donar lloc al sorgiment de la cultura ibèrica.
ELS POBLES COLONITZADORS •Al llarg
del I mil·leni
a.C.,
una sèrie
de pobles del Mediterrani oriental (fenicis,
grecs i cartaginesos) van arribar a la Península
Ibèrica. •
Van fundar factoriescomercials i colònies
i van aportar els seus
coneixements als pobles
indígenes.
ELS FENICIS •Entre elssegles X i VIII a.C., elsfenicis,
provinents
de l’actualLíban, van establir nombrosescolònies
al sud de la Península, com
Gàdir
(Cadis) i Malaca (Màlaga), des d’oncomerciavenambelsindígenes, especialmentamb el regne de Tartessos. •
Cap al segle VII a.C., van arribar a les
costes de Catalunya, on van desenvolupar un profitóscomerç.
•
La zona de l’Ebre va ser la mésfreqüentadapelsfenicis, que utilitzaven el riu per endinsar-se cap a l’interior. Intercanviaven vi i oli per metalls, sobretot coure i bronze.
ELS
CARTAGINESOS •A partir del segle
VI a.C., Cartago,
una colòniafenícia que s’haviaconvertit en la gran potència
marítima i comercial del
Mediterrani occidental, va substituir elsfenicis
en la sevaexpansió.
ELS GRECS •Els grecs,
en la sevaexpansiópelMediterrani, van arribar a la Península entre
elssegles
VIII i VII a.C. •
Hi fundaren diversescolònies:
Rhode, Empòrion, Heraclia,Hemeroskopeion… i van establir un comerçpròsperambelspoblesindígenes.
•
A causa de la pressió
cartaginesa en el sud
peninsular, elsgrecs van centrar la sevaactivitatvers
el nord, especialment a la colòniad’Empòrion. •
Aquestacolònia
va esdevenir un enclavament comercial fonamental en el Mediterrani occidental i un focusd’influència per a totselspoblesindígenes del voltant.
EL
CONTACTE DELS GRECS AMB ELS
POBLES INDÍGENES •Durant elsprop de quatre-cents anys que van romandre en terres catalanes, elsgrecs
van comerciar i conviurepacíficamentambelspoblesindígenesveïns (indigets). •Van introduir per primer copl’us
de la moneda
i van difondrel’escriptura. •A més, van contribuir a la difusió
de la metal·lúrgia del ferro
i van estendre
el conreu de la vinya
i l’olivera.
LA
FUNDACIÓ D'EMPÒRION •Cap a l’any 575 a.C., grecsprocedents de la colòniagrega de Massàlia (Marsella) fundaren a prop
de la desembocadura del riu
Fluvià un primer enclavament, que mésendavant es va convertir en la colòniad’Empòrion. •Empòrion, que en grec significa mercat,
es va desenvolupargràcies a la sevapròsperaactivitat comercial. • Hi arribaven tota mena de productes
(vi, oli, ceràmica,
etc.) que els emporitanscomercialitzaven per tota una àrea
que s’esteniapel litoral fins a l’Ebre i s’endinsavacap a les terres de l’interior.
ELS
POBLES IBÈRICS •Entre elssegles VI i III a.C., abans
de l’arribadadelsromans, les terres de l’actual Catalunya van estar habitades
per diversestribus ibèriques (laietans, ilergets i ilercavons) que, tot i ser independents, tenientretsculturalscomuns. •La sevaeconomia es basava en la ramaderia (cabres, ovelles, porcs) i en l’agricultura
(cereals, oliveres, vinyes i llegums). •Manteniencontactes comercials i
culturals
amb les altres tribus ibèriques, grecs, fenicis, cartaginesos i elsseusveïnsceltes. •El·laboraven
teixits,
produïenobjectes de ceràmica, coneixien la metal·lúrgia del bronze i del ferro, encunyavenmoneda
i tenienescripturapròpia.
ELS
POBLATS IBÈRICS •Elsibershabitaven
en nuclisurbansorganitzats. Solien estar situats en llocsenlairats i sovintfortificatsambmuralles. •Dins
del poblat hi havia cases, magatzems, corrals, recintes de culte, etc. •A Catalunya sónnombroses
les restes de poblatsibèrics. A la costa destaquen el Puig de Sant Andreu (Baix Empordà) i les Toixoneres a Calafell (Baix Penedès). •A l’interiorsobresurten el Molí d’Espígol a Tornabous (Urgell) i el Castellet de Banyoles a Tivissa (Ribera d’Ebre).
ELS HABITATGES IBÈRICS •L’habitatgeibèric
tenia planta rectangular i podia ser d’una o diversescambres. •Era el lloc per viure, però també servia per tancar-hi elsanimals,
guardar-hi els estris
o emmagatzemarelsproductes. •El mobiliari era senzill, però hi havia una gran varietatd’estris: àmfores, gerres, etc. El foc es feia a terra i servia per cuinar i per escalfar-se. •Els murs
eren de tova i s’aixecaven sobre un sòcol de pedra. El sostre era de fusta i
branques i s’impermeabilitzava
ambfang i palla.
LA
CULTURA IBÈRICA •Els ibers
van ser el primer poble peninsular que va emprar l’escriptura
encara que no existia
una única llenguaper a totes les tribus
ibèriques. •S’hantrobatnombrosesinscripcions sobre plaques de plom,
ceràmica
i monedes, però no s’hapogutdesxifrar el significat.
L'ART
IBÈRIC •
Les
escultures
i, sobretot, les peces
ceràmiques
ibèriques ens mostren aspectes
de la societat i de la vida
quotidiana d’aquest poble. •A Catalunya destaca
l’excepcional tresor de Tivissa
(Ribera d’Ebre), que conté
quatre pàteres d’argent
decorades amb relleus.
ELS
POBLES CÈLTICS •
Els ibers mantenien contactes
amb els seus veïns de l’oest:
els celtes i els celtíbers.
Aquets grups habitaven a les
regions del centre, oest i nord
de la Península Ibèrica. •Els celtes
eren ramaders
i agricultorsseminòmades
que coneixien la metal·lúrgia
del ferro. Treballaven la
ceràmica,
el teixit
de la llana i fabricaven eines i
armes de ferro
i de bronze. •Sembla que no coneixien
l’us de la moneda ni
l’escriptura, i que mantenien
pocs intercanvis comercials. •Vivien en poblats petits
(castros)
Els seus habitatges eren
senzills, sovint de planta
circular. Els murs eren de tova
o de pedra i es cobrien amb un
sostre aguantat per un pal
central.