Barroc
Període històric i alhora
moviment cultural que es va
estendre a Europa i a les seves
colònies entre la segona meitat
del segle XVII i els inicis del
segle XVIII.
Art barroc Estil artístic
desenvolupat a Europa durant el
període comprès entre el
Renaixement i el neoclàssic, o,
més restringidament, entre el
manierisme i el rococó, i que ha
donat nom a l'època del Barroc.
Manufactures estatals
O manufactures reials.
Instal·lacions industrials
(fàbriques) fundades per
iniciativa dels monarques
absoluts durant l'Antic Règim,
resultat de l'aplicació de la
políticaq econòmica del
mercantilisme. La majoria es
dedicaven a la fabricació
d'objectes de luxe. L'exemple
més clar és la política de
Colbert (colbertisme) a França
durant el regnat de Lluís XIV.
Absolutisme
Sistema polític en què el
governant o la institució que
exerceix les funcions de govern
no té limitacions de tipus
jurídic. La forma més usual de
l'absolutisme ha estat la
monàrquica, com la dels segles
XVII i XVIII.
Monarquia absoluta
Tipus de monarquia basada en el
principi que el sobirà (rei,
emperador, tsar...) ostenta el
poder absolut, de manera que no
ha de respondre davant ningú
pels seus actes. És la forma
oposada a la monarquia
constitucional o parlamentària,
amb divisió de poders.
Art barroc
Estil artístic
desenvolupat a Europa durant el
període comprès entre el
Renaixement i el neoclàssic, o,
més restringidament, entre el
manierisme i el rococó, i que ha
donat nom a l'època del Barroc.
Arquitectura barroca
Període de la història de
l'arquitectura precedit pel
Renaixement i el manierisme. Va
generar-se a Roma durant el
segle XVII i va estendre's fins
a mitjan segle XVIII pels estats
absolutistes europeus.
Escultura barroca
Va adquirir el mateix caràcter
dinàmic, sinuós, expressiu i
ornamental que l'arquitectura,
amb la qual va arribar a una
perfecta simbiosi sobretot en
edificis religiosos.
Pintura barroca
Va tenir un paper prioritari en
les manifestacions artístiques
de l'època del Barroc, i va
arribar a ser l'expressió més
característica del pes de la
religió en els països catòlics i
del gust burgès en els països
protestants.
L'Europa del Barroc •El segle XVII, a
Europa, va ser una època
de crisi
i de contrastos.
•S’hi van produir
problemes demogràfics i
crisis agràries, però, a
la vegada, es van
desenvolupar el comerç
colonial i la producció de
manufactures. •La noblesa
i el clero
van mantenir el seu poder,
però uns nous grups
socials, com la burgesia,
van augmentar la seva
influència. • El poder de les
monarquies
absolutes
es va consolidar. • L’art va ser un
reflex fidel d’aquesta
època. L’estètica del
Barroc
va superar el classicisme
del Renaixement i va
introduir elements més
complexos, plens de
moviment i color.
LA POBLACIÓ EUROPEA •La població europea es
va mantenir pràcticament
estancada durant tot el segle
XVII. •
El baix creixement
demogràfic era producte d’una
mortalitat alta ocasionada per
les epidèmies
i per l’existència de carestia i
de fam. •
La societat continuava
sent estamental,
dividida entre privilegiats i no
privilegiats, però la burgesia
es consolidava com un sector ric
i influent.
EL COMERÇ INTERNACIONAL •Durant el segle XVI
s’havien consolidat noves rutes
comercials marítimes. Per una
banda, la ruta dels metalls
preciosos
i, per l’altra, la ruta de les espècies. • A més, al segle XVII
Holanda
i Anglaterra
es van abocar a les rutes de
l’Atlàntic i l’Índic. •
El 1602, Holanda va
crear una societat per accions,
la Companyia de les Índies
Orientals,
que tenia el suport estatal. •
El Mediterrani va anar
perdent importància i van
créixer elsports atlàntics
de Sevilla, Lisboa, Anvers,
Amsterdam i Londres.
LES
MANUFACTURES ESTATALS •Alguns comerciants, per
obtenir una quantitat més gran
de productes i abaratir-ne el
preu, concentraven els
treballadors en grans tallers. •Així van sorgir les
primeres manufactures.
El comerciant hi posava
l’utillatge i les matèries
primeres, i els treballadors
percebien un salari. •En alguns països,
l’Estat va donar suport a
l’establiment de manufactures, i
a l’època de Lluís XIV, el seu
ministre Colbert va crear
manufactures estatals.
CANVIS
POLÍTICS I RELIGIOSOS •La Guerra dels Trenta
Anys, que va enfrontar catòlics
i protestants, es va acabar amb
la Pau de Westfàlia
i va significar la recomposició
del mapa polític europeu. •Es va produir l’ascens
d’una nova potència, França, i
l’enfonsament del vell imperi
dels Habsburg. •El segle XVII va donar
pas al predomini dels Estats nació,
a l’afirmació de les monarquies absolutes
i a l’esfondrament de les formes
de poder supranacionals, com
l’imperi hispànic. •Per altra banda, va
significar la proclamació de la
llibertat religiosa
per a cada Estat.
CARACTERÍSTIQUES DE LA MONARQUIA
ABSOLUTA •A les monarquies
absolutes, l’autoritat del
monarca provenia directament de
Déu. •El poder del rei era
absolut i constituïa
l’encarnació mateixa de l’Estat.
•Per governar, el monarca
estava auxiliat per ministres,
consellers
i secretaris,
i també per un gran nombre de
funcionaris.
UN ART
PER A LA SOCIETAT DEL SEU TEMPS •Els artistes van ser
requerits pels monarques
absoluts per construir mansions
que fossin el reflex del seu
immens poder. •El Palau de Versalles
i els seus jardins són l’exemple
més clar d’aquest estil sumptuós
i elegant. •L’Església
Catòlica
es va convertir en la compradora
d’obres d’art i les esglésies
mostraven una decoració
fastuosa, dedicada a la
propaganda dels principis
religiosos. •Als països protestants
l’absència d’imatges als seus
temples va comportar la
inexistència d’un art de
propaganda religiosa.
L'ESTÈTICA
DEL BARROC •El Barroc va proposar
nous valors estètics, entre els
quals predominava: - El moviment,
amb la utilització de les formes
corbes: còncaves i convexes.
-
La llum
i el color,
per sobre del dibuix, per crear
les formes.
-
El realisme
en les representacions. -
El gust pels efectes teatrals
i escènics.
L'ARQUITECTURA •La nota essencial del
nou estil és la llibertat amb
què es tracten els elements
arquitectònics a fi de donar a
l’edifici un efecte demoviment. •Roma
és la ciutat on es va originar
el nou estil i on van treballar
dos artistes: - Gian Lorenzo Bernini
(1598-1680), que va culminar la
Basílica de Sant Pere
del Vaticà
amb una gran columnata de forma
el·líptica a l’exterior i un
espectacular baldaquí a
l’interior. - Francesco Borromini
(1599-1667), autor de façanes
d’esglésies com la de San Carlo alle Quattro
Fontane
i Santa Agnese.
L'ESCULTURA •La representació del
moviment
va ser també l’objectiu
principal dels escultors
barrocs. •Les línies corbes i
obliqües s’utilitzaven per
produir l’efecte d’equilibri
inestable. •La roba hi fa un paper
important: les formes s’inflen i
els plecs es multipliquen.
• L’altra gran aspiració
de l’escultura barroca és el
naturalisme,
amb uns efectismes que tenen com
a missió commoure o sorprendre.
•Bernini
n’és la figura més
representativa i les seves obres
són un reflex de totes aquestes
característiques.
CARACTERÍSTIQUES DE LA PINTURA •La pintura barroca
presenta diversos elements
comuns: - El triomf del color sobre el dibuix. - La preocupació per la
llum. - El realisme.
-
La recerca del moviment
a les composicions.
L'ESCOLA ITALIANA •La pintura barroca aviat
va assolir un gran
desenvolupament a Itàlia. •El seu iniciador va ser
Michelangelo Caravaggio,
que va introduir els jocs de
contrast entre els fons foscos i
els focus de llum il·luminant
l’escena. •Entre els nombrosos
pintors del Barroc italià va
destacar Andrea Pozzo.
LA
PINTURA FLAMENCA I L'HOLANDESA •La pintura flamenca.
El seu representant principal va
ser Peter Paul Rubens. •Influït pels
renaixentistes italians i per
l’ús de la llum de Caravaggio,
Rubens va pintar tot tipus de
temes: religiosos, mitològics,
escenes populars i retrats. •La pintura holandesa.
Es va desenvolupar a l’Europa
protestant,
sobretot a Holanda. Era una
escola naturalista preocupada
pel tractament de la llum.
L'ARQUITECTURA
ESPANYOLA •L’arquitectura barroca
espanyola es distingeix per la
seva exuberànciadecorativa,
tant a l’interior com a
l’exterior dels edificis. •El Barroc a Espanya va
ser tardà i va assolir la seva
més gran expansió al segle
XVIII. •L’estètica barroca va
connectar tant amb els que
encarregaven les obres com amb
el poble. •Els arquitectes més
destacables van ser Alonso Cano,
FernandoCasas yNovoa,
José Churriguera
i Josep de Ribera.
L'ESCULTURA:
LA IMATGERIA •L’escultura va continuar
el camí iniciat al Renaixement.
S’utilitzava la fusta
policromada i predominava el
temareligiós,
amb la realització de retaules i
imatges. •L’interès per commoure
els fidels va fer que el
realisme aconseguís en la
imatgeria proporcions
veritablement dramàtiques
mitjançant cares demacrades,
signes de dolor i patiment, etc.
ELS
PINTORS DEL BARROC ESPANYOL •A la primera meitat del
segle van destacar el valencià
Josep deRibera
i l’extremeny Francisco de Zurbarán. •Ribera va ser més
“tenebrista” i es va preocupar
per la llum i el color. Zurbarán
va evolucionar cap a la
representació exacta de la
realitat i la qualitat de les
coses. •A la segona meitat de
segle van sobresortir pintors de
cort, comJuan Carreño
o Claudio Coello,
que van ser uns retratistes
excel·lents.
DIEGO
VELÁZQUEZ •Diego Velázquez
va treballar a la cort de Felip
IV. Va destacar pel seu geni
extraordinari, que el va
convertir en el pintor espanyol
més universal. •Velázquez va conrear
tots els gèneres: com a pintor
de cort va fer molts retrats i
quadres històrics. Com a artista
culte va pintar temes
mitològics, que humanitzava amb
models populars. •De la seva tècnica
destaca la utilització magistral
de la llum i de la perspectiva aèria,
és a dir, la sensació òptica de
la llum que circula entre els
objectes i les figures.
