Antic
Règim
Organització
política, econòmica i social
existent a Europa després del
període feudal i anteriorment
a les revolucions burgeses. El període de vigència de
l'antic règim coincideix,
pràcticament, amb l'etapa
històrica de l'edat moderna.
Règim
demogràfic antic
Elrègim
demogràfic anticés
la fase primitiva de l'evolució
demogràficade
totes les societats,
caracteritzada per
l'existència de taxes de natalitat i
mortalitatmolt
elevades, cosa que provocava
un creixement de la poblaciómolt baix a llarg
termini. A Europa va durar
fins a la Revolució
Industrial.
Règim
demogràfic modern
Elrègim
demogràfic modernés
la fase actual de l'evolució
demogràfica
dels països desenvolupats,
caracteritzada per l'existència
de taxes de natalitat i
mortalitatmolt
baixes, cosa que provoca
l'envelliment progressiu de la
poblaciói,
en alguns països, una
disminució de la població
total.
Agricultura
de subsistència
Sistema
d'agriculturaen
el qual la producció que
s'obté d'una superfície que
serveix només per alimentar
les persones que hi treballen.
Terres
vinculades
Terres
que no eren de propietat
privada, o sigui, que no se'n
podia disposar lliurement ni
es podien posar a la venda.
Eren terres vinculades a un títol
nobiliari, a l'Església, a un
municipi (terres comunals -béns
de propis i comuns-) o a la
Corona. El propietari de la
terra podia treure'n profit
econòmic i exercir-hi
jurisdicció, però no la
podia vendre.
Gremi
Corporació
professional de menestrals,
obligatòria, exclusiva i
privilegiada, reconeguda
oficialment pels poders públics,
municipals o reials.
Artesania
Procés
de construcció d'objectes o
d'elaboració de productes,
realitzats manualment o amb
màquines i eines senzilles,
per a una persona o un grup
reduït de persones.
Comerç
colonial
Comerç
marítim desenvolupat a partir
del segle XVI entre les
metròpolis i les seves
colònies, que proporcionava
matèries primeres per a les
indústries, permetia vendre
productes manufacturats i donava
grans beneficis.
Estament
A
l'Antic Règim, grup social
amb una certa base jurídica i
dotat d'esperit corporatiu, no
tan impermeable com la casta,
però que implicava l'existència
d'unes normes per a entrar-hi
o sortir-ne.
Monarquia
Forma
de govern en la qual el poder
és exercit realment o
nominalment per una sola
persona (rei, monarca, sobirà)
i que es caracteritza per la
manca del caràcter
representatiu de la col·lectivitat.
Absolutisme
Sistema
polític en què el governant
o la institució que exerceix
les funcions de govern no té
limitacions de tipus jurídic.
Despotisme
il.lustrat
Configuració
del poder estatal, variant de
l’absolutisme monàrquic,
que es donà a la segona
meitat del s. XVIII en molts
estats europeus.
Il.lustració
Moviment
intel·lectual europeu
caracteritzat pel racionalisme
utilitarista propi de la
classe burgesa en la seva
etapa ascendent de lluita per
la consecució de l'hegemonia
estructural del mode de
producció capitalista i per
la presa del poder polític, i
de conformació de la seva
ideologia com a dominant.
El
segle de les Llums
La
Il.lustració tenia com a
finalitat dissipar les
tenebres de la humanitat
mitjançant les llums de la
raó. És per aquest motiu,
que el segle XVIII és conegut
com el Segle de les Llums. La Il.lustració fa
referència a la raó,
identificada amb la llum,
ideal i guia dels homes de
l'època.
Enciclopèdia
Obra
en què és exposat el conjunt
de les coneixences humanes o
de les referents a una ciència,
en articles separats,
generalment disposats per
ordre alfabètic.
•L’Antic
Règim era el tipus de
societat que predominava a
Europa durant el segle
XVIII. Els seus trets
característics eren: una
economia
agràriade
tipus senyorial, l’absolutisme
monàrquici
la societat
estamental.
•El
segle XVIII europeu fou un
període de transició. D’una
banda, es van mantenir les
característiques de l’Antic
Règim
i, de l’altra, es va
preparar el camí de les
revolucions
liberals.
•
L’agriculturaera
l’activitat més
important. Era una
agricultura de
subsistència, de
rendiment molt baix i
orientada a l’autoconsum.
•L’economia
es veia periòdicament
colpejada per les
anomenades crisis de
subsistència:
períodes
d’escassetat d’aliments
i de puges de preus, que generaven
fam i misèria entre els
sectors populars.
•
La terra
era a mans
de la noblesa i el
clero,
que posseïen grans
propietats, transmeses de
generació en generació.
•L'artesania,
controlada pels gremis,
juntament amb la
indústria domèstica i la
manufactura, foren els
exponents de l'escassa
activitat industrial.
• L'activitat
comercial també era escassa i
només destacava el
comerç marítim. Els
transports terrestres
eren insuficients, lents i
cars.
•
La
gran
majoria de la
població era rural,
treballava en les feines
del camp.
•La
societat de l’Antic Règim
es caracteritzava per la
seva
desigualtat
civil.
•
La
societat es dividia en dos
estaments ben diferenciats,
els privilegiats(clero
i noblesa) i els no
privilegiats(estat
popular o tercer estat).
•La noblesai el
clero
eren
els
estaments
privilegiats.
Posseïen la major part de
les terres, monopolitzaven
tots els càrrecs i
estaven exempts del
pagament d’impostos.
–La
noblesa
acumulava
la major part de les
riqueses i vivia de les
rendes de la terra. A més,
tenia concessions
econòmiques i fiscals (no
pagaven impostos).
–El
clerovivia
de les rendes del seu
patrimoni. Hi havia grans
diferències entre l’alt
clero i el baix clero.
•L’estat
popularconstituïa l'estament dels
no privilegiats. Eren la
immensa majoria de la
població (entre
el 90 i el 95%)
i incloïa grups molt
diferents,
econòmicament i
socialment:
–Burgesia:
incloïa els grans
artesans, comerciants i
banquers. Era el grup més
actiu econòmicament i la
seva riquesa havia
augmentat, però
continuava marginada
políticament i socialment.
–Classes
populars urbanes:
en formaven part els
treballadors manuals de
les ciutats.
–Pagesos:
constituïen el grup més
nombrós de la població.
Estaven obligats a
treballar les terres dels
grups privilegiats, als
quals pagaven impostos
elevats.
•En
aquesta societat, la forma
de govern era la
monarquia
absoluta:
l’autoritat reial tenia
origen diví i el monarca
concentrava tots els
poders de l’Estat en la
seva persona, tenia un
poder
absolut.
Els governats eren
súbdits sense cap dret.
•El
rei estava auxiliat per
unes institucions que l’assessoraven
(Consells d’Estat).
Per
a alguns afers també
havia de consultar els
parlaments.
El
Parlament
era una institució
nascuda a l’Edat Mitjana.
Estava composta per
representants dels tres
estaments, que
assessoraven el rei i
tenien algunes atribucions.
• El
segle XVIII fou d’una
relativa
pau
internacional. Després
dels conflictes del segle
XVII, la firma del Tractat
d’Utrecht (1713) va
donar pas a un període
d’equilibri
internacional.
•
En
aquesta situació, el
segle XVIII va ser un
període de
creixement
i
de progrés, degut a tres
factors: l’increment
destacat de la població,
l’augment de la producciómanufacturera i
l’increment del comerç.
–Es
va
produir un
creixement
demogràfic
provocat per l’absència
de grans
epidèmies, pels
nous cultius, etc.
–
L’augment
de la població comportà
una major demanda de tot
tipus de productes. Es va
produir una alça dels
preus i els propietaris,
estimulats per això, augmentaren
la producció.
–El
comerç
colonialés
el que va tenir un
creixement més gran. S’intercanviaven
productes manufacturats a
Europa amb matèries
primeres de les colònies
(sucre, cafè, cotó...).
Es basava en el comerç
triangular,
que tenia com a element
cabdal el
tràfic
d’esclaus de
raça negra d’Àfrica a
Amèrica per utilitzar-los
com a mà d’obra.
•
Les
monarquies van potenciar
el creixement econòmic.
•La
Il·lustració és un
moviment intel·lectual,
desenvolupat a l’Europa
del
segle
XVIII,
que va qüestionar tots
els principis de l’Antic
Règim.
•Presentava
aquests
principis:
concebia la raó
com a l’únic mitjà per
entendre el món; creia en
l’educació
i el progrés
humà per aconseguir el
coneixement
i la felicitat;
defensava la
tolerància
i criticava la intransigència
religiosa; i lluitava per
la llibertat
i la igualtat
de
tots els éssers humans.
–
Economia (fisiocràciai
liberalisme
econòmic).
Defensava la propietat
privada i la llibertat de
comerç i d’indústria. En
oposició al
mercantilisme,
teoria que defensava l’acumulació
de metalls preciosos com
la principal font de
riquesa i el comerç,
s’hi va imposar la
fisiocràcia.
–Política (liberalisme
polític).
Propugnava per la divisió
de poders (Montesquieu),
el principi de sobirania
nacional (Rousseau) i la
necessitat de limitar el
poder reial per mitjà
d’un parlament (Voltaire).
–Societat.
Elsfilòsofs
del Segle de les Llums es
van oposar a la societat
estamental i van
argumentar que totes les
persones neixen lliures i
iguals. Defensaven
la
mobilitat
social
i el
mèrit
segons la
vàlua
i la
intel·ligència
de les persones.
•
La
Il·lustració va
configurar una nova
doctrina: el
liberalisme.
•A
Anglaterra, des de l’Edat
Mitjana, el poder del rei
estava limitat pel
Parlament.
Al segle
XVII,
una nova dinastia, els
Stuart, va voler governar
sense el control
parlamentari i establir
una monarquia
absoluta.
Aquesta situació va
desfermar
dues
revolucions
en contra dels Stuart:
–
Primer es va produir una
guerra civil entre els
defensors del Parlament i
els de la monarquia
absoluta. El 1649, el rei
Carles
I
va ser ajusticiat i es va
proclamar la república.
Oliver
Cromwell,
el principal impulsor del
canvi polític, va acabar
transformant la república
en una dictadura militar.
El 1660, després de la
mort de Cromwell, es va
restablir la monarquia.
–El
1689, una segona revolució
va acabar amb la monarquia
absoluta dels Stuart i el
Parlament va oferir la
corona a
Guillem
d’Orange.El
nou reiva
haver d’acceptar els
poders del Parlament.
•
Anglaterra
va ser la primera
monarquia parlamentària
(de poder limitat), un
exemple per als il·lustrats.
•Malgrat
l’exemple anglès, la
majoria dels monarques
europeus seguien exercint
un
poder
absolut.
•No
obstant això, alguns
monarques van intentar fer
compatibles el principi
d’autoritat de l’absolutisme
amb la idea de progrés,
racionalització i
modernitat de la
Il·lustració.
•
Així,
en altres estats europeus
el poder absolut dels
monarques es va convertir
en el
Despotisme
Il·lustrat:
–Aquesta doctrina
reformista pretenia racionalitzar
l’administració de
l'Estat, reformar
l'ensenyament i
modernitzar l’agricultura
i l'economia en general, a
fi de millorar les
condicions de vida del
poble, però sense
modificar el poder absolut
del monarca. Els
dèspotes
il·lustrats
i els seus ministres van
promoure un cert
reformisme per actuar a
favor del bé del poble,
però reservant-se la
capacitat de decisió.
"Tot per al poble,
però sense el poble".
–
Les
reformes limitades
que
es van dur a terme i les
seves contradiccions van
obrir les portes a les
revolucions del segle XIX.
Situació
política d'Europa
a la segona meitat
del
XVIII
•
A
la darreria del segle XVIII, a les
tretze
colònies anglesesde
la costa est d’Amèrica del Nord va esclatar una
insurrecció colonial contra la seva metròpoli, la
Gran Bretanya.
Era
la
primera
insurrecció colonial
contra una metròpoli.
•
Els
principals
motius
van ser: els canvis polítics que
s’havien viscut a la mateixa Gran Bretanya; la
introducció de les idees il·lustrades d’igualtat,
llibertat i tolerància; i la reacció davant del
monopoli comercial britànic, que ignorava i
perjudicava les colònies.Els
colons americans no
estaven d’acord amb les
taxes
i
impostos,
així com tampoc amb el
monopoli
comercial
que Gran Bretanya exercia
sobre el seu territori.
•El
4 de juliol de 1776 es va redactar la
Declaració
d’Independència dels Estats Units d’Amèrica,
que va ser reconeguda per la Gran Bretanya l’any
1783, després d'una
guerra.
•Aquesta
declaració expressava el
dret de totes les persones
a la llibertat i a la
recerca de la felicitat, i
el deure dels governants
de respectar els “drets
inalienables” del poble.
•La
guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran
Bretanya va reconèixer la independència del
territori americà el 1783, després de la derrota
de
Yorktown.
•
L’any
1787 es va redactar la primera Constitució escrita
de la història, que assegurava la separació
i
l’equilibri de poders
i establia un govern
republicà
i una estructura federal
en la qual els tretze estats tenien una capacitat àmplia d’autogovern.
Per
sobre dels Estats, se
situava el govern
federal,
responsable dels assumptes
exteriors, de la defensa,
de les finances i de la
moneda del nou país.
•
La
Constitució es completava
amb una
Declaració
de Drets,
que
garantia les llibertats bàsiques
(expressió, religió,
reunió, etc.) i el dret a
ser jutjat.
•A
Europa,
la revolució americana i
l’aplicació del
liberalisme polític van
reforçar l’hostilitat
envers les monarquies
absolutes.
- Divisió de poders (Montesquieu)
- Contracte social i sobirania nacional
(Rousseau)
- Mobilitat social: ascens segons els mèrits
- Llibertat de consciència i tolerància
- Fisiocràcia
