a


aula de
socials

història

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

   

      

Història contemporània
EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
L'Antic Règim
La transició demogràfica
L'agricultura feudal
La propietat vinculada
La indústria tradicional
El comerç colonial
La societat estamental
La monarquia absoluta
El despotisme il.lustrat
La Il.lustració
L'Enciclopèdia
La revolució americana

L'Antic Règim

Antic Règim
Organització política, econòmica i social existent a Europa després del període feudal i anteriorment a les revolucions burgeses.
El període de vigència de l'antic règim coincideix, pràcticament, amb l'etapa històrica de l'edat moderna.
[+] conceptes
Antic Règim VIQ WIK
Edat Moderna VIQ  WIK

Glossari  Inici


La transició demogràfica

Règim demogràfic antic
El règim demogràfic antic és la fase primitiva de l'evolució demogràfica de totes les societats, caracteritzada per l'existència de taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, cosa que provocava un creixement de la població molt baix a llarg termini. A Europa va durar fins a la Revolució Industrial.
Règim demogràfic modern
El règim demogràfic modernés la fase actual de l'evolució demogràfica dels països desenvolupats, caracteritzada per l'existència de taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, cosa que provoca l'envelliment progressiu de la població i, en alguns països, una disminució de la població total.
[+] concepte
Transició demogràfica VIQ WIK

Glossari  Inici


L'agricultura feudal

Agricultura de subsistència
Sistema d'agricultura en el qual la producció que s'obté d'una superfície que serveix només per alimentar les persones que hi treballen.
[+] conceptes
Feudalisme VIQ WIK
Economia feudal VIQ WIK
Economia de subsistència VIQ WIK
Agricultura de subsistència VIQ WIK
Senyoria --- WIK
Alou VIQ WIK
Guaret VIQ WIK
Delme VIQ WIK

Glossari  Inici


La propietat vinculada

Terres vinculades
Terres que no eren de propietat privada, o sigui, que no se'n podia disposar lliurement ni es podien posar a la venda. Eren terres vinculades a un títol nobiliari, a l'Església, a un municipi (terres comunals -béns de propis i comuns-) o a la Corona. El propietari de la terra podia treure'n profit econòmic i exercir-hi jurisdicció, però no la podia vendre.
[+] concepte
Terra vinculada VIQ WIK

Glossari  Inici


La indústria tradicional

Gremi
Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials.
Artesania
Procés de construcció d'objectes o d'elaboració de productes, realitzats manualment o amb màquines i eines senzilles, per a una persona o un grup reduït de persones.
[+] conceptes
Gremi VIQ WIK
Artesania VIQ WIK
Taller VIQ WIK
Putting out system VIQ WIK
Indústria domèstica VIQ ---
Manufactura VIQ WIK

Glossari  Inici


El comerç colonial

Comerç colonial
Comerç marítim desenvolupat a partir del segle XVI entre les metròpolis i les seves colònies, que proporcionava matèries primeres per a les indústries, permetia vendre productes manufacturats i donava grans beneficis.
[+] conceptes
Comerç colonial VIQ WIK
Comerç triangular VIQ WIK
Capitalisme comercial VIQ ---
Mercantilisme VIQ WIK

Glossari  Inici


La societat estamental

Estament
A l'Antic Règim, grup social amb una certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, no tan impermeable com la casta, però que implicava l'existència d'unes normes per a entrar-hi o sortir-ne.
[+] conceptes
Societat estamental VIQ WIK
Estament VIQ WIK
Privilegiats --- WIK
Noblesa VIQ WIK
Clergat VIQ WIK
Tercer Estat VIQ WIK
Burgesia VIQ WIK
Classes populars urbanes --- WIK
Camperolat VIQ WIK

Glossari  Inici


La monarquia absoluta

Monarquia
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Absolutisme
Sistema polític en què el governant o la institució que exerceix les funcions de govern no té limitacions de tipus jurídic.
[+] conceptes
Monarquia VIQ WIK
Monarquia absoluta VIQ WIK
Absolutisme VIQ WIK
Dret diví dels reis VIQ WIK
Monarquia constitucional VIQ WIK
Parlamentarisme VIQ WIK
Parlament VIQ WIK
Habeas corpus VIQ WIK

Glossari  Inici


El despotisme il.lustrat

Despotisme il.lustrat
Configuració del poder estatal, variant de l’absolutisme monàrquic, que es donà a la segona meitat del s. XVIII en molts estats europeus.
[+] concepte
Despotisme il.lustrat VIQ WIK
[+] personatges
Frederic II de Prússia VIQ WIK
Maria Teresa I d'Àustria VIQ WIK
Caterina I de Rússia VIQ WIK
Gustau III de Suècia VIQ WIK
Carles III d'Espanya VIQ WIK

Glossari  Inici


La Il.lustració

Il.lustració
Moviment intel·lectual europeu caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l'hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
El segle de les Llums
La Il.lustració tenia com a finalitat dissipar les tenebres de la humanitat mitjançant les llums de la raó. És per aquest motiu, que el segle XVIII és conegut com el Segle de les Llums. La Il.lustració fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de l'època.
[+] conceptes
Il.lustració VIQ WIK
Racionalisme VIQ  WIK
Liberalisme VIQ WIK
Separació de poders VIQ WIK
Contracte social VIQ WIK
Sobirania nacional VIQ WIK
Llibertat de culte VIQ WIK
Deisme VIQ WIK
Fisiocràcia VIQ WIK
[+] personatges
Isaac Newton VIQ WIK
John Locke VIQ WIK
Montesquieu VIQ WIK
Voltaire VIQ WIK
Jean-Jacques Rousseau VIQ WIK
François Quesnay VIQ WIK

Glossari  Inici


L'Enciclopèdia

Enciclopèdia
Obra en què és exposat el conjunt de les coneixences humanes o de les referents a una ciència, en articles separats, generalment disposats per ordre alfabètic.
[+] concepte
L'Enciclopèdia VIQ WIK
[+] personatges
Denis Diderot VIQ WIK
Jean d'Alembert VIQ WIK

Glossari  Inici


La revolució americana

Independentisme
Moviment que cerca la independència d’un poble, un país, una nació, etc.
[+] conceptes
Revolució Americana VIQ WIK
Declaració d'Independència dels Estats Units VIQ WIK
Guerra d'Independència dels Estats Units VIQ WIK
Batalla de Saratoga VIQ WIK
Batalla de Yorktown VIQ WIK
Tractat de París VIQ WIK
Constitució dels Estats Units VIQ WIK
The Bill of Rights VIQ WIK
[+] personatges
George Washington VIQ WIK
John Adams VIQ WIK
Thomas Jefferson VIQ WIK

Glossari  Inici


 

INTRODUCCIÓ

El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

L’Antic Règim era el tipus de societat que predominava a Europa durant el segle XVIII. Els seus trets característics eren: una economia agrària de tipus senyorial, l’absolutisme monàrquic i la societat estamental.

El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals.

El pas de l'Antic al Nou Règim

Etapa Edat Moderna
Antic Règim
REVOLUCIONS
BURGESES
Edat Contemporània
Nou Règim
Cronologia Segles XVI-XVII-XVIII Segles XIX-XX-XXI
Política Estat absolutista REVOLUCIÓ
LIBERAL
Estat liberal
Economia Predomini de l'economia feudal REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Consolidació de l'economia capitalista
Societat Societat estamental Societat de classes


Eix cronològic del segle XVIII

amunt

1. CARACTERÍSTIQUES DE L'ANTIC RÈGIM

1.1. Una economia agrària

L’agricultura era l’activitat més important. Era una agricultura de subsistència, de rendiment molt baix i orientada a l’autoconsum. 

L’economia es veia periòdicament colpejada per les anomenades crisis de subsistència: períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus, que generaven fam i misèria entre els sectors populars.

La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació.

L'artesania, controlada pels gremis, juntament amb la indústria domèstica i la manufactura, foren els exponents de l'escassa activitat industrial.

• L'activitat comercial també era escassa i només destacava el comerç marítim. Els transports terrestres eren insuficients, lents i cars.

La gran majoria de la població era rural, treballava en les feines del camp.

L'agricultura tradicional

L'artesania

La manufactura

Les rutes comercials al segle XVIII

El comerç marítim

amunt

1.2. Una societat estamental

La societat de l’Antic Règim es caracteritzava per la seva desigualtat civil.

La societat es dividia en dos estaments ben diferenciats, els privilegiats (clero i noblesa) i els no privilegiats (estat popular o tercer estat).

La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i estaven exempts del pagament d’impostos.

La noblesa acumulava la major part de les riqueses i vivia de les rendes de la terra. A més, tenia concessions econòmiques i fiscals (no pagaven impostos).

El clero vivia de les rendes del seu patrimoni. Hi havia grans diferències entre l’alt clero i el baix clero.

L’estat popular constituïa l'estament dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la població (entre el 90 i el 95%)  i incloïa grups molt diferents, econòmicament i socialment:

Burgesia: incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament i la seva riquesa havia augmentat, però continuava marginada políticament i socialment.

Classes populars urbanes: en formaven part els treballadors manuals de les ciutats.

Pagesos: constituïen el grup més nombrós de la població. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

amunt

1.3. Una monarquia absoluta

En aquesta societat, la forma de govern era la monarquia absoluta: l’autoritat reial tenia origen diví i el monarca concentrava tots els poders de l’Estat en la seva persona, tenia un poder absolut. Els governats eren súbdits sense cap dret.

El rei estava auxiliat per unes institucions que l’assessoraven (Consells d’Estat). Per a alguns afers també havia de consultar els parlaments.
El
Parlament era una institució nascuda a l’Edat Mitjana. Estava composta per representants dels tres estaments, que assessoraven el rei i tenien algunes atribucions.


Europa al segle XVIII

Lluís XIV de França

amunt

2. L'EXPANSIÓ ECONÒMICA DEL SEGLE XVIII

L'expansió econòmica

El segle XVIII fou d’una relativa pau internacional. Després dels conflictes del segle XVII, la firma del Tractat d’Utrecht (1713) va donar pas a un període d’equilibri internacional.

En aquesta situació, el segle XVIII va ser  un període de creixement i de progrés, degut a tres factors: l’increment destacat de la població, l’augment de la producció manufacturera i l’increment del comerç.

Es va produir un creixement demogràfic provocat per l’absència de grans   epidèmies, pels nous cultius, etc.

L’augment de la població comportà una major demanda de tot tipus de productes. Es va produir una alça dels preus i els propietaris, estimulats per això, augmentaren la producció.

El comerç colonial és el que va tenir un creixement més gran. S’intercanviaven productes manufacturats a Europa amb matèries primeres de les colònies (sucre, cafè, cotó...). Es basava en el comerç triangular, que tenia com a element cabdal el tràfic d’esclaus de raça negra d’Àfrica a Amèrica per utilitzar-los com a mà d’obra.  

Les monarquies van potenciar el creixement econòmic.


El comerç triangular

amunt

3. LA IL·LUSTRACIÓ

3.1. Què és la Il·lustració?

La Il·lustració és un moviment intel·lectual, desenvolupat a l’Europa del segle XVIII, que va qüestionar tots els principis de l’Antic Règim.

Presentava aquests principis: concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món; creia en l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la tolerància i criticava la intransigència religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.

amunt

3.2. El pensament il·lustrat

El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:

Economia (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria. En oposició al mercantilisme, teoria que defensava l’acumulació de metalls preciosos com la principal font de riquesa i el comerç, s’hi va imposar la fisiocràcia.

Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu), el principi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).

Societat. Els filòsofs del Segle de les Llums es van oposar a la societat estamental i van argumentar que totes les persones neixen lliures i iguals. Defensaven la mobilitat social i el mèrit segons la vàlua i la intel·ligència de les persones.

La Il·lustració va configurar una nova doctrina: el liberalisme.

amunt

3.3. L'Enciclopèdia

El projecte de l’Enciclopèdia fou posat en marxa per dos pensadors il·lustrats, Diderot i D’Alembert.

Es tractava de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època, fonamentats en la raó i en l’estudi de la natura.

L’Enciclopèdia va tenir un gran èxit i va ajudar a la difusió de les idees il·lustrades.

amunt

4. LA FALLIDA DE L'ABSOLUTISME

4.1. Les revolucions angleses

A Anglaterra, des de l’Edat Mitjana, el poder del rei estava limitat pel Parlament. Al segle XVII, una nova dinastia, els Stuart, va voler governar sense el control parlamentari i establir una monarquia absoluta
Aquesta situació va desfermar
dues revolucions en contra dels Stuart: 

Primer es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la república. Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi polític, va acabar transformant la república en una dictadura militar. El 1660, després de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia.

El 1689, una segona revolució va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem d’Orange. El nou rei va haver d’acceptar els poders del Parlament. 

Anglaterra va ser la primera monarquia parlamentària (de poder limitat), un exemple per als il·lustrats.  

amunt

4.2. El Despotisme Il.lustrat

Malgrat l’exemple anglès, la majoria dels monarques europeus seguien exercint un poder absolut.

No obstant això, alguns monarques van intentar fer compatibles el principi d’autoritat de l’absolutisme amb la idea de progrés, racionalització i modernitat de la Il·lustració.

Així, en altres estats europeus el poder absolut dels monarques es va convertir en el Despotisme Il·lustrat:

Aquesta doctrina reformista pretenia racionalitzar l’administració de l'Estat, reformar l'ensenyament i modernitzar l’agricultura i l'economia en general, a fi de millorar les condicions de vida del poble, però sense modificar el poder absolut del monarca. Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del bé del poble, però reservant-se la capacitat de decisió. "Tot per al poble, però sense el poble".

Les reformes limitades que es van dur a terme i les seves contradiccions van obrir les portes a les revolucions del segle XIX.


Situació política d'Europa a la segona meitat del XVIII

amunt

5. LA REVOLUCIÓ AMERICANA

5.1. La revolució de les colònies angleses

A la darreria del segle XVIII, a les tretze colònies angleses de la costa est d’Amèrica del Nord va esclatar una insurrecció colonial contra la seva metròpoli, la Gran Bretanya. Era la primera insurrecció colonial contra una metròpoli.

Els principals motius van ser: els canvis polítics que s’havien viscut a la mateixa Gran Bretanya; la introducció de les idees il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància; i la reacció davant del monopoli comercial britànic, que ignorava i perjudicava les colònies. Els colons americans no estaven d’acord amb les taxes i impostos, així com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.

El 4 de juliol de 1776 es va redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, que va ser reconeguda per la Gran Bretanya l’any 1783, després d'una guerra.

Aquesta declaració expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els “drets inalienables” del poble.


Les tretze colònies

Motí del te a Boston

Declaració d'Independència

amunt

5.2. La Constitució dels Estats Units

La guerra contra la metròpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconèixer la independència del territori americà el 1783, després de la derrota de Yorktown.

L’any 1787 es va redactar la primera Constitució escrita de la història, que assegurava la separació i l’equilibri de poders i establia un govern republicà i una estructura federal en la qual els tretze estats tenien una capacitat àmplia d’autogovern. Per sobre dels Estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou país.

La Constitució es completava amb una Declaració de Drets, que garantia les llibertats bàsiques (expressió, religió, reunió, etc.) i el dret a ser jutjat.

A Europa, la revolució americana i l’aplicació del liberalisme polític van reforçar l’hostilitat envers les monarquies absolutes.

amunt

Esquema del tema

L'ANTIC RÈGIM

UNA ECONOMIA DE SUBSISTÈNCIA

Propietat vinculada

• Senyoria territorial

- Reserva senyorial
- Masos

• Drets senyorials

- Territorials
- Jurisdiccionals

Agricultura endarrerida

• Tècniques arcaiques. Policonreu
• Producció insuficient
• Autoconsum
• Crisi de subsistència: revoltes del pa

Població estancada

• Mortalitat alta
• Natalitat alta
• Esperança de vida baixa
• Crisis demogràfiques: estancament demogràfic

Indústria tradicional

• Artesania: gremis
• Treball domèstic
• Manufactures

Transports insuficients

• Camins i carreteres deficients

• Navegació

- Fluvial
- Marítima

• Poca velocitat i capacitat de càrrega

Comerç escàs

• Interior: local i comarcal

• Colonial

- Comerç amb colònies ultramarines
- Desenvolupament del capitalisme comercial

SOCIETAT ESTAMENTAL

Privilegiats

• Noblesa

- Cortesana
- De províncies
- De toga

• Clero

No privilegiats

• Tercer estat

- Burgesia
- Pagesia
- Classes populars urbanes

ABSOLUTISME MONÀRQUIC

• Monarquia de dret diví
• Concentració de poders
• Poder absolut il.limitat

  - Límits al poder reial =

- Llei divina
- Dret natural
- Lleis fonamentals
- Parlament

• Inicis del parlamentarisme

- A Anglaterra

- Parlament
- Habeas corpus

- Als EUA

- Constitució
- Declaració de drets

IL.LUSTRACIÓ

• Nova manera d’entendre el món

- Fe en la raó
- Idea de progrés
- Deisme

• Crítica a l’Antic Règim

- Divisió de poders (Montesquieu)
- Contracte social i sobirania nacional (Rousseau)
- Mobilitat social: ascens segons els mèrits
- Llibertat de consciència i tolerància
- Fisiocràcia

• Despotisme Il.lustrat

amunt

Enllaços del tema

amunt

 

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà