Espai urbà
Espai propi dels nuclis urbans
o ciutats, definits prèviament
per criteris numèrics (10.000
a Espanya) o criteris
funcionals (sector secundari o
terciari dominants).
La
globalització:
l'organització de l'espai
urbà •A
través de la
globalització,
la urbanització ha deixat
de ser una simple
concentració de població
per convertir-se en un
procés de transformació
cultural, política i
econòmica. •En
l’organització actual
del territori les
desigualtats internes hi són
abundants: barris rics i
barris pobres, ciutats ben
o mal connectades en les
xarxes mundials, etc. •L’organització
actual del territori també
resulta insostenible.
LA
TRANSFORMACIÓ DE L'ESPAI URBÀ •Des
del final del segle XX, la
globalització de l’economia
ha transformat l’espai
urbà
i ha afavorit l’aparició
d’un nou tipus de ciutats: les
ciutats
globals. •Les
ciutats globals són llocs
privilegiats
perquè: - Concentren
les seus
dels principals bancs, borses i
mercats financers.
-
Són
centres
de producció
de les activitats més
innovadore i dels serveis més
avançats.
- Controlen
la gran majoria dels intercanvis
internacionals. •
Les ciutats
globals principals
són Nova York, Londres i
Tòquio. També són centres
importantsHong
Kong, Osaka, Frankfurt, París,
Los Angeles, San Francisco,
Amsterdam i Milà.
TRANSFORMACIONS
A LES GRANS CIUTATS •Per
adaptar-se a les noves funcions
globals,
les grans ciutats s’han
transformat notablement. S’hi
ha fet
grans inversions,
tant públiques com privades. •El
resultat ha estat la construcció
de noves
infraestructures de transports,
millors xarxes
de telecomunicacions
i nous
serveis. •Com
a conseqüència d’aquest
augment de la construcció, les
grans ciutats han experimentat
una forta
puja dels preus del
sòl i dels edificis.
LES
XARXES URBANES •Els
pobles i les ciutats s’interconnecten
per mitjà d’intercanvis
de tota mena. •Aquests
fluxos uneixen les ciutats
formant xarxes
urbanes. •Al
món actual, totes
les xarxes urbanes estan
interconnectades
i formen una xarxa
global que
té les grans ciutats com anodes
o punts de connexió. Això les
converteix en llocs
privilegiats.
DIFERÈNCIES
SOCIALS I TERRITORIALS •
La globalització ha
agreujat les desigualtats
socials i territorials dintre de
les ciutats. •Noves
zones privilegiades.
Les persones amb ingressos més
alts busquen les zones més
privilegiades de la ciutat per
viure-hi. D’aquesta manera
sorgeixen urbanitzacions
privades. •Zones
marginades.
A la perifèria de les ciutats
dels països subdesenvolupats i
de moltes ciutats de països
desenvolupats, existeixen bosses
de marginació o zones d’assentamentsprecaris,
on
malviu
una part de la població. •El
centre de les ciutats.De vegades, es recuperen
espais del centre històric i,
en d’altres casos, hi ha
barris del centre que es
deterioren.
Així, els
centres
de les ciutats també
han experimentat canvis,
ja sigui d'elitització o de
degradació:
–
Elitització:
s'han recuperat espais del
centre històric (edificis o
centres comercials),
transformatsen
hotels o botigues de luxe.Aquests
serveis exclusius provoquen
l'augment dels preus del sòl i
atreuen residents amb
un
nivell de vida alt.
–
Degradació:
si els barris del centre es
deterioren per manca
d'inversions, apareixen zonesdegradades
amb un dèficit de serveis.
ELS
LÍMITS ENTRE EL QUE ÉS RURAL I
EL QUE ÉS URBÀ •A
les àrees
metropolitanes,
es difuminen els límits entre la ciutat i el
camp.
La ciutat
avança sobre el camp
i es genera una àrea on es
barregen activitats urbanes i
rurals. •Es
tracta d’una zona molt dinàmica
i canviant, que pot rebre
diversos noms: ciutat
difusa,
àrea
periurbana
o franja rururbana.
USOS
I FUNCIONS DE LA CIUTAT DIFUSA •A
la ciutat difusa s'hi
instal·len activitats urbanes
segons les necessitats
de la metròpoli
que difícilment podrien
situar-se dintre de la ciutat:
urbanitzacions, polígons
industrials, instal·lacions
esportives, camps, centres
comercials, aeroports, etc. •Es
tracta d’una mena de difusió
de les funcions i activitats
tradicionals de la ciutat que
ara es desenvolupen en un
territori més extens. Per això
es parla de ciutat
difusa.
CAUSES
DE LA CIUTAT DIFUSA •El
creixement de la ciutat
difusa
és causat bàsicament per l’alt
preu
del sòl
de la gran ciutat. •Aquest
creixement ha estat possible, en
gran part, gràcies al
desenvolupament del transport
privat
i a l’augment de les infraestructures
viàries,
que faciliten l’apropament de
certes àrees rurals a la ciutat.
REPERCUSSIONS
DE LA CIUTAT DIFUSA •Si
no es duu a terme una
planificació urbanística
adequada, les repercussions del model
de creixement
de la ciutat difusa, amb un ús
del sòl
poc
sostenible,
poden ser
molt negatives per aquestes
raons: - Consumeix
molt sòl.
- Augmenta
la necessitat de serveis.
- Exigeix
una alta mobilitat de les
persones.
- Desenvolupa
un model social individualista.
ELS
NOUS ESPAIS •
La ciutat difusa ha reorganitzat
l'espai urbà
i les funcions
de
la ciutat central. •
Les activitats
industrials
abandonen el centre per
instal·lar-se a la perifèria
de les àrees metropolitanes.
Se
situen en àrees amb bona
accessibilitat, i eviten els
problemes de la ciutat central:
congestió, alts preus del sòl,
conflictes amb el veïnat... •L’aparició
de noves activitats econòmiques
ha creat nous usos del sòl
destinats a la instal·lació de
parcs
tecnològics i
grans
zones comercials.
LA
RELOCALITZACIÓ DE L'ACTIVITAT
INDUSTRIAL •Des
de mitjans anys vuitanta, una
gran part de les indústries
tradicionals van començar a desconcentrar-se
i es van establir a la perifèria
d’aquestes metròpolis o de
les seves àrees
metropolitanes. •La
construcció de noves autopistes
i l’ampliació de les que ja
hi havia han permès la
localització de les indústries
lluny de la ciutat
central,
però a prop les unes de les
altres i a llocs amb bona accesibilitat.
LES
FUNCIONS DE LA GRAN CIUTAT O
CIUTAT CENTRAL •Les
grans ciutats continuen rebent
moltes inversions i han reforçat
el seu paper
d’enllaç
entre l’economia mundial il’economia nacional. •Les
grans ciutats són el lloc
elegit per les multinacionals
per instal·lar els seus centres
de decisió
i d’imatge. •Aquesta
situació comporta canvis en
l’ús de la ciutat central,
que va orientant-se a serveis
més especialitzats
per a empreses i activitats
relacionades amb la cultura, el
turisme, oci, comerç, etc.
ELS
PARCS TECNOLÒGICS Els
parcs
tecnològics
estan situats prop de les
ciutats. •S'hi
concentren indústries d'alta
tecnologia, empreses
pertanyents als sectors amb més
capacitat per a innovar
en el camp de la
microelectrònica,
la informàtica i les
telecomunicacions. •Els
parcs tecnològics treballen en
estreta col·laboració amb centres
d’investigació i universitats.
ELS
CENTRES COMERCIALS •
Els centres
comercials
són centres de consum, oci i
relació interpersonal. •Es defineixen pels següents
trets: - Són
espais
tancats.
- Són
espais
d'ambient controlat
pel que fa a condicions
físiques,
com la temperatura, la humitat,
la llum, etc.
- Han
de ser espais
segurs.
REPTES
ECOLÒGICS •
La creació de nous nuclis
urbans altera
l'espai natural
i crea un espai
humanitzat.
Les característiques
naturals
són explotades, modificades o
utilitzades com a recursos per
construir l'espai
urbà. •
El progrés de la urbanització
provoca: -
L'escassetat
de vegetació.
Un dels impactes ambientals
principals, conseqüència de
l’avenç de la urbanització,
és el desboscament
i la manca
de zones verdes. -
L'escassetat
d'aigua potable,
per l'excés de consum i per la
contaminació de les capes
freàtiques.
La disponibilitat d’aigua
potable és un problema per a
moltes ciutats, però potser és
més greu el fet que no tothom
tingui el mateix accés a l’aigua. –
L'augment de la contaminació
atmosfèrica,
a causa del fum dels vehicles i
de les fàbriques.
– L'increment de la
contaminació
acústica,
a causa del soroll dels vehicles,
de les fàbriques,
de
la maquinària i del
comportament incívic dels
ciutadans.
– Una acumulació greu de
residus
sòlids,
degut al consum massiu de les
ciutats (societat
consumista),
difícils de tractar i
d'eliminar.
– Un
gran
consum d'energia
no renovable.
Espai urbà
![La ciutat (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema11-vicens2bat.gif){kind=link}