a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
LA MONARQUIA AUTORITÀRIA:
ELS REIS CATÒLICS
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
L'Europa del segle XV
La monarquia autoritària dels Reis Catòlics
L'expansió territorial dels Reis Catòlics
La nova monarquia
Organització econòmica i social
EL'Humanisme espanyol
El Renaixement espanyol

L'Europa del segle XV

Monarquia autoritària
Sorgeix d'una concentració dels poders estatals, abans cedits als senyors feudals, en mans del rei, que es recolza en les classes urbanes privilegiades, mentre es mantenen les estructures econòmiques i socials pròpies del feudalisme.
En són exponent les monarquies d'Europa Occidental des de finals de l'edat mitjana fins a començaments de l'edat moderna.
Capitalisme comercial
O capitalisme mercantil. Primera fase en el desenvolupament del capitalisme com a sistema econòmic i social. Comença a partir de l'era dels descobriments dels segles XV i XVI i la formació dels primers imperis colonials (portuguès, espanyol, holandès, anglès i francès).
[+] conceptes
Segle XV VIQ WIK
Capitalisme comercial VIQ WIK
Expansionisme VIQ WIK
Era dels Descobriments VIQ WIK
Monarquia autoritària VIQ WIK

Glossari  Inici


Els Reis Catòlics

Unió dinàstica
O unió personal. Situació política on una persona és al mateix temps el sobirà de dues o més terres (comtats, ducats, regnes...), per la casualitat de casaments, heretatges i altres peripècies de les cases reials. Les lleis, usos i costums i institucions de cada component es queden intactes. És el cas dels Reis Catòlics amb les Corones de Castella i d'Aragó.
[+] conceptes
Reis Catòlics VIQ WIK
Monarquia Catòlica VIQ WIK
Monarquia autoritària VIQ WIK
Unió dinàstica VIQ WIK
Concòrdia de Segòvia VIQ WIK
Constitució de l'Observança VIQ WIK
[+] personatges
Ferran II d'Aragó VIQ WIK
Isabel I de Castella VIQ WIK

Glossari  Inici


L'expansió territorial

 

Expansionisme
Política d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influència política i la dominació econòmica en detriment d'altres estats i pobles.
[+] conceptes
Expansionisme  VIQ WIK
Monarquia Catòlica VIQ WIK
Corona de Castella VIQ WIK
Corona d'Aragó  VIQ WIK
Regne de Navarra VIQ WIK
Regne nassarita de Granada VIQ WIK
Regne de Nàpols VIQ WIK
Descobriment d'Amèrica VIQ WIK
Conquesta d'Amèrica VIQ WIK
 

Glossari  Inici


La nova monarquia

      

Consell d'Aragó
O Consell Suprem d'Aragó. Consell permanent creat el 1494 pel rei Ferran II el Catòlic per a tractar els afers dels estats de la Corona d'Aragó després de la unió dinàstica amb la Corona de Castella pel matrimoni de Ferran amb Isabel de Castella. Aital unió va significar el naixemernt de la Monarquia Hispànica.
[+] conceptes
Virrei  VIQ WIK
Consells de la Monarquia Hispànica VIQ WIK
Consell de Castella VIQ WIK
Consell d'Aragó VIQ WIK
Consell d'Índies VIQ WIK
Santa Hermandad --- WIK
Reial Audiència VIQ WIK
Comptadoria  Reial d'Hisenda --- WIK
Conversió religiosa VIQ WIK
Expulsió dels jueus VIQ WIK
Conversió forçosa de musulmans VIQ WIK
Cristià nou VIQ WIK
Jueu convers --- WIK
Moriscos VIQ WIK
Inquisició espanyola VIQ WIK
[+] personatges
Cardenal Cisneros VIQ WIK

Glossari  Inici


Organització econòmica i social

          

Mesta
Oficialment, 'Honrado Concejo de la Mesta de pastores'. Agrupació de ramaders castellans que regulaven la transhumància en l'edat mitjana i edat moderna als regnes de la Península Ibèrica.
Sentència Arbitral de Guadalupe
Disposició adoptada per Ferran II al Monestir de Santa Maria de Guadalupe (Extremadura) el 1486, amb l'objectiu de solucionar els conflictes entre els pagesos de remença i els seus senyors, conflictes que havien motivat les dues Guerres dels remences.
[+] conceptes
Llana VIQ WIK
Ovella merina VIQ WIK
Concejo de la Mesta  VIQ WIK
Pagès de remença VIQ ---
Remences VIQ WIK
Guerra dels remences VIQ WIK
Sentència Arbitral de Guadalupe  VIQ WIK
Societat estamental VIQ WIK
 

Glossari  Inici


Humanisme espanyol
 
Humanisme
Moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia al segle XIV, expandit per Europa durant els segles XV i XVI.
[+] conceptes
Humanisme VIQ WIK
Humanisme espanyol --- WIK
Erasmisme espanyol --- WIK
Impremta VIQ WIK
[+] personatges
Antonio de Nebrija VIQ WIK
Joan Lluís Vives VIQ WIK
Cardenal Cisneros VIQ WIK
Juan de Valdés VIQ WIK
Juan Ginés de Sepúlveda --- WIK
Bartolomé de las Casas VIQ WIK

Glossari  Inici


Renaixement espanyol

Renaixement
Època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle XVI.
[+] conceptes
Renaixement VIQ WIK
Renaixement espanyol VIQ WIK
Art del Renaixement --- WIK
Arquitectura renaixentista VIQ WIK
Escultura renaixentista VIQ WIK
Pintura renaixentista VIQ WIK
Estil plateresc  VIQ WIK
Estil purista --- WIK
Estil herrerià --- WIK
Escultura renaixentista espanyola --- WIK
Pintura renaixentista espanyola --- WIK
[+] artistes del Renaixement espanyol
Juan de Herrera VIQ WIK
Diego de Siloé VIQ WIK
Bartolomé Ordóñez VIQ WIK
Felipe Bigarny VIQ WIK
Pedro Berruguete VIQ WIK
Alonso Berruguete VIQ WIK
Juan de Juanes VIQ WIK
Luis de Morales VIQ WIK
Alonso Sánchez Coello VIQ WIK
El Greco VIQ WIK
 
 
 
 
 
 



Glossari  Inici


 
 

INTRODUCCIÓ

La monarquia autoritària
Al segle XV, es va iniciar una recuperació econòmica que va permetre un augment de la població.
Els intercanvis comercials van afavorir el desenvolupament de la producció artesana i la circulació de la moneda. Tot això va anar configurant el capitalisme comercial.

Els monarques es van beneficiar de l’ascens econòmic de la burgesia i es van imposar sobre la noblesa. La monarquia feudal va donar pas a l’autoritària.
A la Península Ibèrica, els Reis Catòlics van crear l’Estat modern als regnes hispànics.

amunt

1. L'EUROPA DEL SEGLE XV

EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I ECONÒMIC
La desaparició de les grans epidèmies del segle XIV i la recuperació dels camps i els conreus van permetre un creixement continuat de la població.

Una demanda més gran va impulsar l’augment de la producció agrícola.

Paral·lelament, les rutes marítimes van tornar a reprendre la seva activitat.
El desenvolupament del comerç va comportar un augment de la producció artesana i el creixement de les ciutats que eren centres comercials o ports importants.

L'ASCENS DE LA BURGESIA
La conseqüència del creixement del comerç i de les activitats manufactureres va ser l’acumulació de grans beneficis a mans de la burgesia.
El poder econòmic de la burgesia es basava en la possessió de capital, que invertia en
activitats productives.
D’aquesta manera es va iniciar el capitalisme comercial.

L'ENFORTIMENT DE LA MONARQUIA
La monarquia medieval tenia el poder limitat pel de la noblesa i el dels burgesos de les ciutats.
Durant el segle XV, a diversos països europeus, els reis es van proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits.
Es va consolidar un nou model d’organització del poder: la monarquia autoritària.

salta imatges > apartat 2

L'Europa del segle XV

L'ascens de la burgesia

Ruta de les espècies al segle XV

amunt

2. LA MONARQUIA DELS REIS CATÒLICS

LA UNIÓ DE CASTELLA I ARAGÓ
El 1469 es van unir en matrimoni el príncep Ferran d’Aragó i la princesa Isabel, germana d’Enric IV, rei de Castella.
Ferran es va convertir el 1479 en rei de la Corona d’Aragó. Aquell any, Isabel es va imposar com a reina de Castella.
La unió dels territoris castellà i aragonès no va comportar la seva unificació en un únic regne, sinó que va ser només una
unió dinàstica.
En les seves relacions amb els altres Estats, els Reis Catòlics van actuar sempre conjuntament en nom dels seus dos regnes.

L'EXPANSIÓ TERRITORIAL
Els Reis Catòlics van voler unir la resta dels territoris peninsulars sota la seva corona i per això van dur a terme una política d’expansió territorial:
- Van conquerir el regne nassarita de Granada, últim reducte musulmà a la Península.
- El regne de Navarra va ser envaït per un exèrcit castellà. El 1515 va quedar incorporat a Castella però va conservar les lleis i les institucions.
-
Els Reis Catòlics van desenvolupar una política d’enllaços matrimonials amb Portugal.

LA POLÍTICA EXTERIOR
Els Reis Catòlics també van desenvolupar un paper important en la política europea i van orientar la seva política internacional en dues direccions:
- La primera va ser la conquesta del regne de Nàpols. Així es pretenia frenar les ambicions expansionistes franceses. També es van ocupar places del nord d’Àfrica per frenar els barbarescos.
- La segona s’orientava cap a l’Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. L’expansió atlàntica es va iniciar amb la consolidació de la seva sobirania sobre les illes Canàries.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

La monarquia dels Reis Catòlics

La unió de Castella i Aragó

L'expansió territorial de la monarquia

amunt

3. L'ARTICULACIÓ DE LA NOVA MONARQUIA

LA CONSOLIDACIÓ DEL PODER REIAL
El regnat dels Reis Catòlics (1479-1516) va significar la imposició del nou model de monarquia autoritària, sobretot a Castella.
Ferran i Isabel es van proposar imposar als seus estats l’autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder.
A la Corona d’Aragó, les institucions medievals van seguir vigents, però es va instituir la figura del virrei, representant del monarca a cada territori de la Corona.
A Castella la monarquia va aconseguir, realment, imposar el seu poder i dur a terme una reforma profunda de les institucions.

LA MONARQUIA AUTORITÀRIA A CASTELLA
Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d’anarquia i desordre.
Per posar fi a aquesta situació, es va crear la Santa Hermandad (1476), un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals.
Les corts van mantenir el seu caràcter consultiu. Es van crear un sistema de consells, formats per juristes escollits i pagats pel rei.
També es va crear un exèrcit professional i permanent.
Es va crear l’Audiència Reial i es va instituir la Comptadoria Reial d’Hisenda.

LA UNIFORMITAT RELIGIOSA
La uniformitat religiosa es va convertir també en un objectiu de la nova monarquia dels Reis Catòlics.
Es va instar els jueus a convertir-se, i els que no ho van fer foren perseguits i expulsats d’Espanya el 1492.
Després de la conquesta de Granada, es va garantir als musulmans el manteniment de la seva religió i dels seus costums.
Però a partir de 1499, el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris, fet que va donar lloc a l’aparició dels moriscos (musulmans batejats).
Per controlar el manteniment de l’ortodòxia catòlica i vigilar els conversos, els Reis Catòlics van instituir una altra vegada el Tribunal de la Inquisició (1478).

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

Institucions de la monarquia
dels Reis Catòlics

Composició social del
Consell de Cent de Barcelona

La uniformitat religiosa

amunt

4. L'ORGANITZACIÓ ECONÒMICA I SOCIAL

CASTELLA: UNA ECONOMIA RAMADERA
Durant el regnat dels Reis Catòlics, l’economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia, fonamentalment ovina.
La llana castellana va continuar sent el producte d’exportació principal.
La monarquia va protegir els interessos ramaders, per la qual cosa es van promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta, l’organització que aplegava els ramaders castellans.
L’economia castellana va rebre l’impuls més gran a partir de la colonització d’Amèrica.

LA LENTA RECUPERACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ
La crisi de la baixa Edat Mitjana va delmar la població de la Corona d’Aragó i va debilitar la seva economia.
Per pal·liar la crisi, el rei Ferran va propiciar una sèrie de mesures per revitalitzar l’economia dels seus regnes.
Va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya, decretant la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486), que va abolir alguns drets feudals al camp.
A Catalunya es van promulgar lleis per afavorir el comerç, la navegació i les manufactures.
A Aragó va continuar el predomini de l’agricultura i es va reforçar el règim senyorial.

ELS GRUPS SOCIALS
La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen la major part de la terra i dels ramats.
La noblesa va augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura, que prohibia la venda del patrimoni familiar i obligava a deixar-lo en herència al primogènit.
La majoria de la població la integraven pagesos sense terres.
A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanals.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

 
 

L'economia de l'època dels Reis Catòlics

Barcelona al segle XVI

Població al 1530

amunt

5. L'HUMANISME I EL RENAIXEMENT A ESPANYA

L'HUMANISME ESPANYOL
L’arribada de la impremta a Espanya va tenir lloc a finals del segle XV.
L’esperit humanista va estar representat a Espanya per figures com el gramàtic Antonio de Nebrija, que va renovar els mètodes d’ensenyament de les llengües clàssiques.

ELS ESTILS ARQUITECTÒNICS
L’arquitectura del Renaixement espanyol, que es va iniciar a principis del segle XVI, es va desenvolupar en tres fases:
- Estil plateresc. Es basava en la introducció de nous elements decoratius en edificis gòtics.
- Estil classicista. Va introduir els models arquitectònics clàssics, com columnes, llindes i frontons.
-
Estil herrerià. Es caracteritzava per l’absència decorativa, les línies rectes i els volums cúbics, que donen lloc a una arquitectura nua, sòbria i geomètrica.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

Arquitectura renaixentista

amunt

6. L'ESCULTURA I LA PINTURA RENAIXENTISTES A ESPANYA

UNA ESCULTURA ESPIRITUALISTA
Els escultors espanyols van destacar per la intensitat amb què van plasmar els sentiments religiosos, buscant la representació de l’espiritualitat més que no pas la bellesa.
Els escultors van treballar sobretot els retaules, els monuments funeraris i les imatges religioses.

LA PINTURA
La pintura espanyola estava profundament orientada cap a la religiositat, i els temes profans i mitològics resultaven escassos.
El primer pintor castellà que va mostrar influències renaixentistes italianes va ser Pedro Berruguete (segle XV).
Al segle XVI van sorgir pintors com Luis de Morales i Alonso Sánchez Coello, influïts per l’italià Rafael.

EL GRECO
El gran geni de la pintura renaixentista a Espanya va ser Domínikos Theotokópoulos, anomenat El Greco.
A la seva obra va mostrar unes figures tortuosament allargades i d’aparença fantasmagòrica.
El seu estil era dramàtic i buscava l’expressió de sentiments, que s’evidenciava en la utilització de colors freds i en la complexitat de les composicions.

apartat 5 < salta imatges

Escultura i pintura renaixentista

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà