a


aula de
socials

història

eso

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA FINS AL SEGLE XVII

    

      

Història
CATALUNYA DINS LA MONARQUIA HISPÀNICA
(SEGLES XVI-XVII)
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
Catalunya sota els Àustries
Institucions de poder a Catalunya
Economia i societat a Catalunya segles XVI-XVII
La Revolta Catalana del 1640
El Renaixement a Catalunya
El Barroc a Catalunya

Catalunya sota els Àustries

 

Dinastia dels Habsburg
Dinastia regnant a la Monarquia Hispànica, des de 1516 (proclamació de Carles I) fins a la mort de Carles II (1700).
Monarquia Hispànica
Conjunt de territoris que compartien el mateix monarca de la Casa d'Àustria entre el segle XVI i el segle XVIII.
[+] conceptes
Edat Moderna de Catalunya VIQ ---
Dinastia dels Habsburg VIQ WIK
Casa d'Àustria VIQ WIK
Monarquia Hispànica VIQ WIK
Corona d'Aragó VIQ WIK

Glossari  Inici


Institucions de poder a Catalunya

     

Corts Catalanes
O Corts Generals de Catalunya. Òrgan normatiu de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Estaven compostes pels tres braços: l'eclesiàstic, el militar o nobiliari i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts i feia una propoció reial; els braços legislaven.
Diputació del General
Oficiosament Generalitat de Catalunya, fou un òrgan que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. Va actuar entre els segles XIV i XVIII, quan va ser abolit pels Decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó.
[+] conceptes
Consell d'Aragó  VIQ WIK
Virrei de Catalunya VIQ WIK
Constitucions catalanes VIQ WIK
Corts Catalanes VIQ WIK
Diputació del General de Catalunya / Generalitat VIQ WIK
Consell de Cent  VIQ WIK
Vegueria VIQ WIK
 

Glossari  Inici


Economia i societat segles XVI-XVII

 

Bandolerisme
MoActivitat criminal duta a terme per bandes armades, comandades per un capitost, contra persones o propietats. La seva acrtuació fora de la llei sol ser reflex d'una relaitat econòmica i social de misèria.
[+] conceptes
Revolució dels preus VIQ WIK
Crisi del segle XVII VIQ WIK
Mortalitat catastròfica VIQ WIK
Expulsió dels moriscos VIQ WIK
Societat estamental VIQ WIK
Bandolerisme  VIQ WIK
Bandolerisme als Països Catalans VIQ ---
Nyerros VIQ WIK
Cadells VIQ WIK
Pirateria marítima VIQ WIK
Corsari VIQ WIK
[+] personatges
Perot Rocaguinarda VIQ WIK
Joan de Serrallonga VIQ WIK
 

Glossari  Inici


La Revolta Catalana del 1640

  

Corpus de Sang
Avalot ocorregut a Sant Andreu de Palomar el 7 de juny de 1640 (diada de Corpus), protagonitzat per un grup de segadors, en el marc de descontentament generalitzat pels costis de la Guerra dels Trenta Anys. Fou el punt inicial de la revolta de Catalunya contra el govern del comte-duc d'Olivares, privat del rei Felip IV, i el desencadenant de la Guerra dels Segadors (1640-1652).
[+] conceptes
Guerra dels Trenta Anys  VIQ WIK
Unió d'Armes VIQ WIK
Allotjament soldats VIQ WIK
Corts de Barcelona de 1626 VIQ WIK
Corts de Barcelona de 1632 VIQ WIK
Corpus de Sang (1640) VIQ WIK
Guerra dels Segadors (1640-1652) VIQ WIK
Junta de Braços VIQ WIK
Pacte de Ceret (1640) VIQ WIK
República Catalana (1641) VIQ WIK
Batalla de Montjuïc (1641) VIQ WIK
Setge de Barcelona (1651-1652) VIQ WIK
Tractat dels Pirineus (1659) VIQ WIK
[+] personatges
Felip IV VIQ WIK
Comte-duc d'Olivares VIQ WIK
Dalmau de Queralt, comte de Santa Coloma VIQ WIK
Pau Claris VIQ WIK
Francesc de Tamarit VIQ WIK
Joan Josep d'Àustria VIQ WIK

Glossari  Inici


El Renaixement a Catalunya
 

 

Renaixement
Època artística, i per extensió cultural, que dona inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista desenvolupat a Europa el segle XVI.
[+] conceptes
Renaixement VIQ WIK
Renaixement espanyol VIQ WIK
[+] artistes del Renaixement
Pere Blai VIQ WIK
Jaume Amigó VIQ WIK
Damià Forment VIQ WIK
Pere Mates VIQ WIK
Perot Gascó VIQ WIK
 
 
 
 
 

Glossari  Inici


El Barroc a Catalunya

 

Barroc
Període històric i alhora moviment cultural que es va estendre a Europa i a llurs colònies entre la segona meitat del segle XVII i els inicics del segle XVIII.
[+] conceptes
Barroc VIQ WIK
Barroc espanyol   --- WIK
[+] artistes del Barroc
Josep Juli VIQ ---
Joan Grau VIQ WIK
Josep Tramulles VIQ WIK
Agustí Pujol VIQ WIK
Francesc Ribalta VIQ WIK
Pere Cuquet VIQ WIK
Antoni Viladomat VIQ WIK
 
 
 
 
 
 

Glossari  Inici


 
 

INTRODUCCIÓ

Catalunya sota la monarquia hispànica
El matrimoni de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella va ser l’origen de la monarquia hispànica.
Carles I va ser proclamat rei de Castella i de la Corona d’Aragó el 1517.

Des de llavors Catalunya va quedar vinculada al conjunt de territoris governats per la
dinastia dels Habsburg.
Durant tota l’Edat Moderna (segles XVI-XVII) Catalunya va mantenir les institucions, les lleis, l’administració pública, la moneda i la llengua.

amunt

1. LES INSTITUCIONS DE PODER A CATALUNYA

LA MONARQUIA HISPÀNICA
L’herència que va rebre Carles I el va convertir en el primer monarca que ostentava alhora els títols de rei de Castella i de la Corona d’Aragó.

En la monarquia dels Reis Catòlics tots dos territoris van conservar les lleis i les institucions pròpies.

La nova monarquia hispànica estava liderada per Castella, on hi havia el rei i la cort, i des d’on es governaven tots els territoris que tenien sota el seu domini.
Catalunya va esdevenir un territori perifèric del gran imperi governat des de Castella.

LES INSTITUCIONS REIALS A CATALUNYA
Les institucions que vinculaven Catalunya a la monarquia hispànica es van crear en època de Ferran II el Catòlic.
El poder de la monarquia a Catalunya s’articulava per mitjà de dos organismes, que feien d’intermediaris entre el rei i l’antiga Corona d’Aragó:

- El Consell d’Aragó.
-
El virrei o lloctinent de Catalunya.

LES INSTITUCIONS DE GOVERN CATALANES
A més de les institucions creades per la monarquia hispànica, Catalunya va continuar mantenint les seves institucions tradicionals:
Les Corts Catalanes.
La Diputació del General o Generalitat.
- Els consells (a Barcelona, el Consell de Cent).

salta imatges > apartat 2

El govern de Catalunya sota els Àustries (segles XVI-XVII)

Corts Catalanes amb els Àustries

Palau de la Generalitat (Barcelona)

Les vegueries del segle XVII

amunt

2. UNA POBLACIÓ I UNA ECONOMIA AFEBLIDES

LA POBLACIÓ CATALANA
A l’Edat Moderna Catalunya era un país poc poblat: la densitat de població era baixa i als nuclis urbans hi havia pocs habitants.
Al llarg dels segles XVI i XVII la població catalana no va aconseguir de superar mai el sostre dels 500 000 habitants.
Durant el segle XVI la població catalana va créixer lleugerament. Un factor important d’aquest creixement va ser l’arribada d’immigrants procedents del sud de França.
Al segle XVII, època de crisi demogràfica a tot Europa, a Catalunya va tornar a disminuir la població.
Una sèrie d’epidèmies van assolar el país a partir del 1629 i posaren fi al període de creixement anterior.

L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS
L’any 1609 el rei Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos de tot el territori de la monarquia.
Aquesta mesura obeïa a motivacions de tipus religiós i social, entre d’altres.
A Catalunya l’expulsió va afectar unes 5000 persones, l’1 % de la població.
La majoria es localitzava a les comarques de l’Ebre i del Baix Segre i es dedicava principalment a l’agricultura.

LA DAVALLADA ECONÒMICA
Als segles XVI i XVII es va produir una davallada de l’economia catalana.
La davallada del comerç mediterrani en favor de les rutes atlàntiques cap a Amèrica va afectar directament les activitats comercials dels catalans. Les exportacions se’n van ressentir.
L’agricultura va esdevenir l’activitat econòmica principal. El conreu més extens al llarg del segle van ser els cereals, fonamentalment blat, ordi i sègol.
A les ciutats l’artesania continuava en mans dels gremis.

EL REDREÇAMENT DE L'ECONOMIA CATALANA
A finals del segle XVII el panorama va canviar i l’economia catalana va iniciar un període de recuperació que va posar les bases de les transformacions del segle XVIII i de la industrialització posterior.
Algunes comarques del litoral van començar a especialitzar-se en la vinya.
Algunes famílies pageses van començar a combinar les feines agrícoles amb l’elaboració de teixits.
El comerç va tenir una certa recuperació i alguns productes van començar a ser exportats cap als mercats del Mediterrani i de l’Atlàntic.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

Els moriscos a Catalunya

El port de Barcelona al segle XVII

Exportacions del port de Barcelona al segle XVII

amunt

3. UNA SOCIETAT CONVULSA

ELS DIVERSOS GRUPS SOCIALS
La noblesa i el clero. La noblesa continuà sent el grup social predominant. L’Església va patir un cert procés de castellanització.
La burgesia. Va perdre una bona part de la força que tenia a la Catalunya medieval. Als mercaders se’ls van reduir els ingressos i els gremis van créixer en nombre.
La pagesia. Una immensa part de la població vivia al camp. La fi del conflicte remença i la Sentència Arbitral de Guadalupe beneficiaren un sector dels remences, els pagesos grassos.

EL BANDOLERISME
La societat catalana, especialment la rural, es va veure trasbalsada, al segle XVI i a la primera part del XVII, pel fenomen del bandolerisme.
Els bandolers s'organitzaven en colles d'homes, sovint dirigides per un noble, que es dedicaven a fer robatoris, segrestos i contraban.
Alguns bandolers van tenir força popularitat, com
Perot Rocaguinarda i Joan Sala, àlies Serrallonga.

PIRATES I CORSARIS
Durant els segles XVI i XVII els atacs de pirates i corsaris provinents del Magrib i de l’Imperi Otomà van ser força freqüents a la costa catalana.
Moltes ciutats costaneres van ser saquejades i el comerç mediterrani es va trobar amb noves dificultats.
Per defensar-se de la pirateria, al llarg de la costa del Principat s’hi van aixecar torres de defensa i a les ciutats costaneres s’hi van construir muralles amb torres de guaita.
També es van organitzar expedicions corsàries de defensa i la Generalitat va disposar de galeres pròpies per vigilar la costa.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

La noblesa

Torres de guaita

El bandolerisme

amunt

4. LA REVOLTA CATALANA DEL 1640

LES CAUSES DEL CONFLICTE
La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític.
Va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats com a protesta per la situació de misèria en què es trobaven i a causa de les fortes càrregues fiscals que suportaven.
També va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions de Castella.
El conflicte esclatà l’any 1626, en què les Corts catalanes van rebutjar la proposta del rei d’aportar 16 000 homes al projecte de la Unión de Armas d’Olivares.

LA REVOLTA DELS SEGADORS
El problema amb els soldats que havien d’allotjar-se a Catalunya es va aguditzar cap a l’any 1640 com a conseqüència de la fam i la guerra de la població catalana.
La revolta pagesa es va iniciar quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats.
El moment culminant d’aquesta revolta es va produir el 7 de juny amb els esdeveniments del
Corpus de Sang, en què un grup de segadors es va enfrontar a les autoritats i hi hagué morts.
La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat contra els senyors i contra les autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.

L'ENFRONTAMENT AMB LA MONARQUIA (1640-1652)
Les classes benestants i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi. Aleshores la revolta assolí el caràcter més polític.
Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona francesa per deslliurar-se del domini castellà.
Aleshores va començar una guerra que va durar tretze anys i que va enfrontar catalans i francesos amb la monarquia hispànica.
La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

La revolta catalana

El setge de Barcelona de 1652

amunt

5. EL RENAIXEMENT I EL BARROC A CATALUNYA

EL RENAIXEMENT
En arquitectura, el Renaixement es presenta sovint com un recurs decoratiu que servia per ornamentar i complementar l’estructura gòtica.
En escultura i pintura les novetats renaixentistes les aportaven artistes forans: castellans, italians i flamencs.
Aquestes propostes es barregen amb la tradició pròpia, dominada encara per l’estil gòtic, com es pot apreciar en molts retaules.

EL BARROC
En arquitectura destaca la Casa de la Convalescència de l’antic Hospital de la Santa Creu.
També són del final del XVII i de principis del XVIII la portalada de l’església de Caldes de Montbui, la façana de la catedral de Tortosa, la de la catedral de Girona i la de la Universitat de Cervera.
En escultura són molt representatius els retaules que ornamenten moltes esglésies del Principat, com ara la d’Arenys de Mar.
En pintura cal destacar, al segle XVII, Francesc Ribalta, i al segle XVIII, Antoni Viladomat.

apartat 4 < salta imatges

Art del Renaixement

Arquitectura del Barroc

Pintura de Viladomat

 

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà