Dinastia dels Habsburg
Dinastia regnant a la Monarquia
Hispànica, des de 1516
(proclamació de Carles I) fins a
la mort de Carles II (1700).
Monarquia Hispànica Conjunt de territoris
que compartien el mateix monarca
de la Casa d'Àustria entre el
segle XVI i el segle XVIII.
Corts Catalanes
O Corts Generals de Catalunya.
Òrgan normatiu de Catalunya des
del segle XIII fins al segle
XVIII. Estaven compostes pels
tres braços: l'eclesiàstic, el
militar o nobiliari i el reial o
de les viles. El rei convocava i
obria les Corts i feia una
propoció reial; els braços
legislaven.
Diputació del General
Oficiosament Generalitat de
Catalunya, fou un òrgan que
vetllava pel compliment de les
constitucions i altres lleis
catalanes. Va actuar entre els
segles XIV i XVIII, quan va ser
abolit pels Decrets de Nova
Planta de Felip V de Borbó.
Bandolerisme
MoActivitat
criminal duta a terme per bandes
armades, comandades per un
capitost, contra persones o
propietats. La seva acrtuació
fora de la llei sol ser reflex
d'una relaitat econòmica i
social de misèria.
Corpus de Sang
Avalot ocorregut a Sant Andreu
de Palomar el 7 de juny de 1640
(diada de Corpus), protagonitzat
per un grup de segadors, en el
marc de descontentament
generalitzat pels costis de la
Guerra dels Trenta Anys. Fou el
punt inicial de la revolta de
Catalunya contra el govern del
comte-duc d'Olivares, privat del
rei Felip IV, i el desencadenant
de la Guerra dels Segadors
(1640-1652).
Renaixement
Època artística, i per extensió
cultural, que dona inici a
l'Edat Moderna i en què es
reflecteixen els ideals del
moviment humanista desenvolupat
a Europa el segle XVI.
Barroc
Període històric i alhora
moviment cultural que es va
estendre a Europa i a llurs
colònies entre la segona meitat
del segle XVII i els inicics del
segle XVIII.
Catalunya sota la
monarquia hispànica •El matrimoni de
Ferran d’Aragó amb Isabel
de Castella va ser
l’origen de la monarquia
hispànica. •Carles I va ser
proclamat rei de Castella
i de la Corona d’Aragó el
1517. •Des de llavors
Catalunya va quedar
vinculada al conjunt de
territoris governats per
la dinastia dels
Habsburg. • Durant tota l’Edat
Moderna (segles XVI-XVII)
Catalunya va mantenir les
institucions, les lleis,
l’administració pública,
la moneda i la llengua.
LA MONARQUIA HISPÀNICA •L’herència que va rebre
Carles I el va convertir en el
primer monarca que ostentava
alhora els títols de rei de Castella i de la
Corona d’Aragó. •
En la monarquia dels
Reis Catòlics tots dos
territoris van conservar les
lleis i les institucions
pròpies. •
La nova monarquia
hispànica estava liderada per
Castella, on hi havia el rei i
la cort, i des d’on es
governaven tots els territoris
que tenien sota el seu domini. •
Catalunya va esdevenir
un territori perifèric del gran
imperi governat des de Castella.
LES INSTITUCIONS REIALS A
CATALUNYA •Les institucions que
vinculaven Catalunya a la
monarquia hispànica es van crear
en època de Ferran II el
Catòlic. •
El poder de la monarquia
a Catalunya s’articulava per
mitjà de dos organismes, que
feien d’intermediaris entre el
rei i l’antiga Corona d’Aragó: - El Consell d’Aragó.
-El virrei o lloctinent
de Catalunya.
LES
INSTITUCIONS DE GOVERN CATALANES •A més de les
institucions creades per la
monarquia hispànica, Catalunya
va continuar mantenint les seves
institucions tradicionals: - Les
Corts Catalanes. - La
Diputació del General o
Generalitat. -
Els consells (a Barcelona, el
Consell de Cent).
LA
POBLACIÓ CATALANA •A l’Edat Moderna
Catalunya era un país poc
poblat: la densitat de població
era baixa i als nuclis urbans hi
havia pocs habitants. •Al llarg dels segles XVI
i XVII la població catalana no
va aconseguir de superar mai el
sostre dels 500 000 habitants.
•Durant el segle XVI la
població catalana va créixer
lleugerament. Un factor
important d’aquest creixement va
ser l’arribada d’immigrants
procedents del sud de França. •Al segle XVII, època de
crisi demogràfica
a tot Europa, a Catalunya va
tornar a disminuir la població. •Una sèrie d’epidèmies
van assolar el país a partir del
1629 i posaren fi al període de
creixement anterior.
L'EXPULSIÓ
DELS MORISCOS •L’any 1609 el rei Felip
III va decretar l’expulsiódels moriscos
de tot el territori de la
monarquia. •Aquesta mesura obeïa a
motivacions de tipus religiós i
social, entre d’altres. •A Catalunya l’expulsió
va afectar unes 5000 persones,
l’1 % de la població. •La majoria es
localitzava a les comarques de
l’Ebre i del Baix Segre i es
dedicava principalment a
l’agricultura.
LA
DAVALLADA ECONÒMICA •Als segles XVI i XVII es
va produir una davallada de
l’economia catalana. •La davallada del comerç
mediterrani en favor de les
rutes atlàntiques cap a Amèrica
va afectar directament les
activitats comercials dels
catalans. Les exportacions se’n
van ressentir. •L’agricultura va
esdevenir l’activitat econòmica
principal. El conreu més extens
al llarg del segle van ser els
cereals, fonamentalment blat,
ordi i sègol. •A les ciutats
l’artesania continuava en mans
dels gremis.
EL
REDREÇAMENT DE L'ECONOMIA
CATALANA •A finals del segle XVII
el panorama va canviar i
l’economia catalana va iniciar
un període de recuperació que va
posar les bases de les
transformacions del segle XVIII
i de la industrialització
posterior. •Algunes comarques del
litoral van començar a
especialitzar-se en la vinya. •Algunes famílies pageses
van començar a combinar les
feines agrícoles amb l’elaboracióde teixits. •El comerç
va tenir una certa recuperació i
alguns productes van començar a
ser exportats cap als mercats
del Mediterrani i de l’Atlàntic.
ELS
DIVERSOS GRUPS SOCIALS •La noblesa i el clero.
La noblesa continuà sent el grup
social predominant. L’Església
va patir un cert procés de
castellanització. •La burgesia.
Va perdre una bona part de la
força que tenia a la Catalunya
medieval. Als mercaders se’ls
van reduir els ingressos i els
gremis van créixer en nombre. •La pagesia.
Una immensa part de la població
vivia al camp. La fi del
conflicte remença i la Sentència
Arbitral de Guadalupe
beneficiaren un sector dels
remences, els pagesos grassos.
EL BANDOLERISME •La societat catalana,
especialment la rural, es va
veure trasbalsada, al segle XVI
i a la primera part del XVII,
pel fenomen del bandolerisme.
• Els bandolers
s'organitzaven en colles
d'homes, sovint dirigides per un
noble, que es dedicaven a fer
robatoris, segrestos i
contraban. • Alguns bandolers van
tenir força popularitat, com
Perot Rocaguinarda
i Joan Sala, àlies
Serrallonga.
PIRATES I CORSARIS •Durant els segles XVI i
XVII els atacs de pirates i
corsaris provinents del Magrib i
de l’Imperi Otomà van ser força
freqüents a la costa catalana. •Moltes ciutats
costaneres van ser saquejades i
el comerç mediterrani es va
trobar amb noves dificultats. •Per defensar-se de la
pirateria,
al llarg de la costa del
Principat s’hi van aixecar
torres de defensa i a les
ciutats costaneres s’hi van
construir muralles amb torres de
guaita. •També es van organitzar
expedicions corsàries de defensa
i la Generalitat va disposar de
galeres pròpies per vigilar la
costa.
LES
CAUSES DEL CONFLICTE •La revolta catalana del
1640 va tenir un doble component
social i polític. •Va ser una revolta
pagesa contra els senyors i les
autoritats com a protesta per la
situació de misèria en què es
trobaven i a causa de les fortes
càrregues fiscals que
suportaven. •També va ser una revolta
de les classes benestants
catalanes contra els intents del
comte duc d’Olivares d’uniformar
la monarquia segons les lleis i
les institucions de Castella. •El conflicte esclatà
l’any 1626, en què les Corts
catalanes van rebutjar la
proposta del rei d’aportar 16
000 homes al projecte de la
Unión de Armas
d’Olivares.
LA
REVOLTA DELS SEGADORS •El problema amb els
soldats que havien d’allotjar-se
a Catalunya es va aguditzar cap
a l’any 1640 com a conseqüència
de la fam i la guerra de la
població catalana. •La revolta pagesa es va
iniciar quan els pagesos es van
negar a allotjar els soldats. •El moment culminant
d’aquesta revolta es va produir
el 7 de juny amb els
esdeveniments del Corpus de Sang,
en què un grup de segadors es va
enfrontar a les autoritats i hi
hagué morts. •La revolta dels segadors
va ser una protesta dels grups
més pobres de la societat contra
els senyors i contra les
autoritats polítiques que els
obligaven a fer-se càrrec de les
despeses de la guerra.
L'ENFRONTAMENT AMB LA MONARQUIA
(1640-1652) •Les classes benestants i
els governants del Principat es
van atemorir davant la revolta
pagesa i la van voler
capitalitzar en profit propi.
Aleshores la revolta assolí el
caràcter més polític. •Pau Claris,
president de la Generalitat, va
establir contactes amb França i
va proposar la integració de
Catalunya a la Corona francesa
per deslliurar-se del domini
castellà. •Aleshores va començar
una guerra que va durar tretze
anys i que va enfrontar catalans
i francesos amb la monarquia
hispànica. •La guerra a Catalunya es
va acabar el 1652, any en què la
ciutat de Barcelona va capitular
davant les tropes del rei Felip
IV.
EL
RENAIXEMENT •En arquitectura,
el Renaixement es presenta
sovint com un recurs decoratiu
que servia per ornamentar i
complementar l’estructura
gòtica. •En escultura
i pintura
les novetats renaixentistes les
aportaven artistes forans:
castellans, italians i flamencs. •Aquestes propostes es
barregen amb la tradició pròpia,
dominada encara per l’estil
gòtic, com es pot apreciar en
molts retaules.
EL
BARROC •En arquitectura
destaca la Casa de la
Convalescència
de l’antic Hospital de la Santa
Creu. •També són del final del
XVII i de principis del XVIII la
portalada de l’església de Caldes de
Montbui,
la façana de la catedral de Tortosa,
la de la catedral de Girona
i la de la Universitat de Cervera. •En escultura
són molt representatius els
retaules que ornamenten moltes
esglésies del Principat, com ara
la d’Arenys de Mar. •En pintura
cal destacar, al segle XVII,
Francesc Ribalta,
i al segle XVIII, Antoni Viladomat.
