Antic
Règim
Organització
política, econòmica i social
existent a Europa després del
període feudal i anteriorment
a les revolucions burgeses. El període de vigència de
l'antic règim coincideix,
pràcticament, amb l'etapa
històrica de l'edat moderna.
Guerra
de Successió
Conflicte
bèl·lic (1702-14) originat
per la qüestió successòria
a la corona hispànica per
l'extinció d'aquesta línia
de la dinastia dels Àustria.
L'Onze
de Setembre
Nom
amb què és coneguda la
rendició de Barcelona,
esdevinguda l'11 de setembre
de 1714, després del setge de
catorze mesos de durada a què
fou sotmesa per l'exèrcit de
Felip V de Castella, a la fi
de la guerra de Successió.
Abolició
Derogació, supressió o
extinció d'un costum, ús,
institució o pràctica
jurídics o socials.
Cadastre
Impost
global i directe establert al
Principat de Catalunya el
1716, segons un projecte de
José Patiño, després del
decret de Nova Planta.
Centralització
Estructuració
de l'administració pública
de manera que totes o la major
part de les funcions són
atribuïdes a una
organització unitària,
anomenada sovint
administració central, amb
una restricció correlativa de
les funcions atribuïdes a
d'altres organitzacions.
Decrets
de Nova Planta
Conjunt
de disposicions dictades per
Felip V en 1707-16, per les
quals abolia l'antiga
organització constitucional
dels països que integraven la
corona catalanoaragonesa i hi
establia, d'una manera més o
menys completa,
l'organització política
pròpia de Castella.
Despotisme
il.lustrat
Configuració
del poder estatal, variant de
l’absolutisme monàrquic,
que es donà a la segona
meitat del s. XVIII en molts
estats europeus.
Reformisme
Actitud
política segons la qual la
transformació d'una societat,
s'un règim o d'un sistema
socioeconòmic pot realitzar-se
dins el marc de les
institucions existents,
mitjançant reformes
legislatives successives i
sense recórrer a la
revolució.
•A
Espanya, el segle XVIII va
significar l'arribada de
la dinastia dels Borbons
i l'aplicació dels
principis de l'absolutisme
monàrquic.
•Amb
Carles III es va conèixer
l'experiència del Despotisme
Il·lustrat,
amb l'aplicació d'algunes
reformes.
•
Per
a Catalunya,
el segle XVIII va suposar
la pèrdua
de l'autogovern,
després de la derrota en
la Guerra de Successió
i l'aplicació del Decret
de Nova Planta
(1716), que va abolir
totes les institucions
catalanes i va imposar les
de Castella. Malgrat la dependència
política,
Catalunya va experimentar
en el segle XVIII un
important creixement
econòmic.
•A
la mort de Carles II, el
1700, Felip
de Borbó
va
ser proclamat nou rei d’Espanya
com a Felip V. D’aquesta
manera s’implantava la
dinastia dels Borbó i s’introduïa
a Espanya el model absolutista
francès.
•El
1701 començà la Guerra
de Successió
amb
dos fronts:
– Conflicte
exterior. Per por de l’enfortiment
del poder dels Borbó a
Europa, diverses
potències europees
(Gran
Bretanya, Holanda,
Portugal i l’Imperi
austríac)
van declarar la
guerra a França i a
Espanya i van
proposar l’arxiduc
Carles
d’Àustria
com
a candidat. Després, en
el Tractat
d’Utrecht
(1713),
van reconèixer Felip V.
– Conflicte
intern. Castella donava
suport al monarca
borbònic i la Corona d’Aragó
al candidat austríac.
Després de la batalla d’Almansa
(1707) i de l’ocupació
de València i Aragó, el
conflicte va acabar amb el
setge i l’ocupació
de Barcelona
(1714).
•El
1713, l’arxiduc Carles
heretà la Corona d’Àustria
i temeroses de l’excessiu
poder dels Habsburg, les
potències europees van
firmar el Tractat
d’Utrecht
que posà fi al conflicte
i va reconèixer Felip V
com a rei d’Espanya.
•
Un cop signada la pau
entre els contendents,
només Barcelona i algunes
ciutats de Catalunya van
continuar oposant-se a
Felip V.
•
Ocupat
gairebé tot el territori
català, Barcelona va ser
assetjada durant catorze
mesos. La ciutat fou
defensada sota el
comandament de Rafael
Casanova i Antoni de
Villarroel.
•
L’11
de setembre de 1714
les tropes de Felip V van
ocupar Barcelona. Una
setmana després també va
capitular Cardona i tota
Catalunya va quedar
sotmesa a l’autoritat
dels Borbó.
•Amb
els nous monarques borbònics
es va implantar a Espanya
el model
d’absolutisme
centralista
francès,
en què els regnes de la
Corona espanyola van
quedar unificats sota les
institucions de Castella.
•
Els
Borbons van unificar tot
el territori, imposant
unes lleis
úniques, una idèntica administració
i l’homogeneïtzació de
totes les seves institucions.
•
Felip
V va anul·lar tots els
furs i institucions de la
Corona d’Aragó, i amb
els Decrets
de Nova Planta
es va imposar el sistema
administratiu castellà a
les terres de la Corona.
•
El
territori va quedar
dividit en
províncies,
al capdavant de les quals
el rei va col·locar un capità
general
amb poder militar i
administratiu, que exercia
com a governador.
•
A
cada província es van
crear
audiències
per a l’administració
de justícia i es van
implantar corregidors
i intendents.
•Els
il·lustrats espanyols es van fixar com a
objectius principals el creixement econòmic, la
reforma de la societat, la millora de l’ensenyament
i la difusió i la modernització de la cultura.
•Diverses
dificultats, com el pes de l’Església catòlica
i el conservadorisme, van obligar els il·lustrats
a col·laborar amb lamonarquia
(Carles
III).
El rei no va renunciar al poder absolut, però va
ser un exemple clar demonarca
il·lustrat,
i va dur a terme diverses reformes.
•Així
doncs, durant el segle XVIII, malgrat que Espanya
continuava sent una societat rural i estamental,
es van millorar alguns aspectes de la seva
economia, endarrerida i poc eficaç, i de la seva
demografia: important creixement de la població,
increment de la producció agrària, llibertat per
comerciar amb Amèrica i modernització de la indústria
(manufactures).
•La
dificultat econòmica principal va ser l’escassa
demandade
productes a causa de la pobresa dels pagesos.
•L’ocupació
del territori català
arran de la desfeta en la guerra de successió, va
tenir conseqüències
importants, com la
publicació del Decret
de Nova Planta
(1716),
que suprimia les
institucions i constitucions tradicionals de Catalunya
(Generalitat, Corts, Consell de Cent...),
hi imposava les lleis i el
sistema administratiu de
Castella i fixava el castellà
com a idioma oficial.
•A
partir de 1716, s'implanta
una nova
organització
políticoadministrativa,
amb la imposició, entre
d'altres institucions
castellanes, d'una
capitania general i una
audiència.
•
A nivell territorial,
s'imposa una
nova divisió en corregiments,
que substituïran les
antigues vegueries.
•A
nivell fiscal, s'imposa el
cadastre,
només a Catalunya.
•El
segle XVIII va ser una etapa de creixementeconòmic
i demogràfic, acompanyat d’una urbanització
creixent.
La
causa essencial del
creixement fou
la vitalitat dels diversos
grups socials del
Principat.
•Cap
al 1725 l’economia catalana va iniciar un procés
de transformació: es va produir una creixent especialització
agrària(vitivinícola),
el sorgiment d’una indústria
cotonerai
la consolidació d’una economia
de mercatorientada
cap a l’exportació.
•
Hi
va haver millores en l’agricultura,
estimulades per l’existència dels censos
emfitèutics,
un contracte agrari que permetia al pagès quedar-se
amb part dels rendiments agraris.
•
L’expansió
agrícola va contribuir al
creixement de les manufactures
cotoneres
conegudes com a indianes.
•
Com
a resposta al tancament de les universitats
catalanes (1714), la burgesia de negocis va impulsar
la creació d’una sèrie d’institucions
econòmiques(Junta
de Comerç), acadèmies(de
Bones Lletres…) i escoles(de
Comerç…)
•D’aquesta
manera, la Il·lustració a Catalunya va tenir un
caràcter fonamentalment aplicat,
mercantilistaiindustrialista.
Destacaren Jaume Caresmar i Antoni de Capmany.
- Mort de Carles II
sense descendència
- Enfrontaments dels
candidats: Felip d’Anjou
i Carles d’Àustria
• Bàndols enfrontats
Pla internacional
- Aliança d’Àustria,
Holanda, la Gran
Bretanya i Portugal a
favor de Carles d’Àustria
- França, a favor de
Felip de Borbó
Espanya
- La Corona d’Aragó
recolza Carles d’Àustria
- La resta del territori
reconeix Felip V
• Resolució
Pau d’Utrecht
(1713)
- Reconeixement
internacional de Felip V
- Compensacions
territorials
Espanya
- Ocupació de la Corona
d’Aragó (a partir de
1707)
- 11 de setembre del
1714: ocupació de
Barcelona
- 1715: ocupació de
Mallorca
ABSOLUTISME
MONÀRQUIC
• Catalunya a partir
del 1714
- Anul.lacions d’institucions
i constitucions
tradicionals:
Generalitat, Corts,
Consell de Cent…
- Imposició de la
legislació i les
institucions de Castella:
Decret de Nova Planta
• Centralització i
reforma administrativa
- Corts úniques per a
tot el territori
espanyol
- Anul.lació del
Consell d’Aragó
- Imposició de les
capitanies generals i
les audiències, i dels
corregidors a les
ciutats; implantació
d’intendents
- Creació de
secretaries
- Reorganització de la
hisenda: el cadastre a
Catalunya
SOCIETAT
I ECONOMIA
Societat
estamental
• Noblesa i clero,
privilegiats
• Pagesos sotmesos al
règim senyorial
• Petit creixement de
la burgesia
Economia
agrària
• Terres de la noblesa
i del clero. Propietats
amortitzades
• Grans tributs
agraris
• Debilitat de la indústria
i del comerç exterior
