Geopolítica
Estudi de la relació
existent entre el medi
geogràfic,
d’una part, i l’estructura
socioeconòmica i l’evolució
política d’un país, de
l’altra.
Fonamentalisme
Nom amb el qual hom
designa tots aquells moviments
de tipus religiós, ideològic
o polític que, en el terreny
de la creença, impliquen l’acceptació
d’un dogma únic i exclusiu
i, en el terreny pràctic,
l’observació d’una moral
estricta segons uns cànons rígids
i inamovibles, directament
vinculats al dogma.
Neteja
ètnica
Expressió sorgida
durant la guerra de l’antiga
Iugoslàvia per a indicar l’eliminació
planificada i sistemàtica
d’una cultura o un grup ètnic
determinat.
Refugiat
-ada
Persona que, tot i
pertànyer per ciutadania a un
estat, n’ha hagut
d’emigrar a conseqüència
d’esdeveniments polítics i
ha estat acollida en el
territori d’un altre estat,
sense poder gaudir dels
mateixos drets que els
autòctons.
Grup
de pressió (lobby)
Grup de persones
influents amb interessos afins
de tipus econòmic, polític,
ideològic o religiós que
organitzen una acció simultània
sobre l’opinió pública,
els partits polítics, l’administració
i el govern en benefici dels
seus interessos.
Dictadura
Forma política de
què es revesteix l’estat
com a instrument de poder
posat en mans de la classe
dominant per esclafar la
resistència dels seus enemics.
Repressió
Acció exercida des
del poder per a neutralitzar i
eliminar la voluntat crítica
dels col·lectius opositors o
discrepants, mitjançant
mesures de coacció i la
limitació de les llibertats
públiques.
Recerca
i desenvolupament
Expressió per a
designar el procés planificat
i
programat d’activitat científiques
que porten al progrés tècnic
i
a la innovació econòmica,
juntament amb el
perfeccionament de
procediments
i
de productes.
Globalització
Sèrie complexa de
processos que es produeixen
simultàniament en l’àmbit
econòmic, polític,
tecnològic,
cultural i ecològic i que
abasten la major part de les
regions del planeta.
Desenvolupament
Procés mitjançant
el qual hom varia les
condicions naturals del
creixement econòmic d’una
àrea determinada i provoca un
augment considerable de la
renda total i una millor
distribució d’aquesta renda.
Societat
de consum
Expressió amb què
hom designa l’estat i
l’etapa actuals del
desenvolupament capitalista
de
la
societat,
basats en la creació
de
necessitats fictícies per
superar la saturació
de
la producció. Cultura
de massa
Conjunt
de
coneixements generalitzats i
difosos pels mitjans de
comunicació de massa.
El
món actual •L’esfondrament
de l’URSS va donar lloc
a la desaparició
dels blocs
i a una nova era en les
relacions internacionals. •Els
Estats Units s’han
confirmat com l’única
superpotència i el capitalisme
s’ha imposat com l’únic
model econòmic. •Una
frontera imaginària,
alhora que real, divideix
el món en un Nord
i un Sud:
en el primer hi ha riquesa,
benestar i recursos; en el
segon, escassetat i
necessitat. •Aquest
“nou ordre”
internacional suposa el
triomf d’una organització
del món que coneixem com
a globalització.
1.1.
Una
única superpotència: els
Estats Units •En
el sistema internacional
nascut l’any 1945 hi
havia dues
superpotències,
els Estats Units i l’URSS.
L’esfondrament del
comunisme a l’URSS va
modificar el panorama: es
va
iniciar una nova etapa en
les relacions
internacionals
en què els EUA
es van
erigir garants de la pau
mundial. •En
realitat, ha quedat com
a superpotència única,
que actua com a gendarme mundial per organitzar el món i intervenir política
i militarment on els
seus interessos siguin
vulnerats.
1.2.
Les
intervencions militars
dels Estats Units •
El 1990 van alliberar
Kuwait de la invasió de
l’Iraq en la Guerra
del Golf.
Van continuar les
intervencions a Somàlia,
Haití i el Sudan, que
també foren
consensuades per la
comunitat internacional.
L’esclat
de la Guerra del Golf va
ser un punt decisiu en
la definició del nou
paper dels Estats Units. •El 2001 van obrir
una nova etapa d’intervencionismeunilateral
que ha provocat que l’opinió
pública reclami més
protagonisme a l’ONU. •L’atac terrorista de
l’11 de setembre del 2001,
a les Torres Bessones de
Nova York, va
desencadenar una política
molt dura d’intervenció
militar americana al
món. •
L’octubre
del mateix any, els Estats
Units van respondre amb un atac a l’Afganistan,
el règim islamista del
qual acollia camps d’entrenament
d’Al-Qaida,
responsable de l’atemptat. •El
març del 2003, els
Estats Units van atacar
l’Iraqper
destruir el règim deSaddam Hussein
i aquest va ser deposat,
detingut i ajusticiat, i
el seu règim va ser
desmantellat.
2.1.
Els
conflictes a Àfrica •L’Àfrica
subsahariana és una
de les zones del
món més violentes.
La misèria extrema
de sectors de la
població molt
amplis, les
dictadures militars
i les rivalitats
ètniques han dut a
enfrontaments. •Las
persecucions i les
massacres sobre la
població civil han
comportat l’èxode de
milers de refugiats. •Els
conflictes
més cruentses donen als països que
envolten el golf de
Guinea, a la banya d’Àfrica
i a l’Àfrica
equatorial.
2.2.
Els
conflictes nacionalistes •Iugoslàvia
i l’URSS
van conèixer una sèrie
de conflictes
nacionalistes
en enfonsar-se el
comunisme. –A
Iugoslàvia,
la crisi va desembocar en
una guerra entre les
nacionalitats que formaven
l’antic Estat iugoslau.
El 1991, Croàcia
i Eslovènia
es van independitzar. –Però
el conflicte més cruent
es va produir a Bòsnia,
amb enfrontaments de caràcter
ètnic i religiós entre
serbis i musulmans. El
1995 es va assolir un
acord. –La
dissolució
de l’URSS
va comportar rivalitats
entre les diferents repúbliques
del Caucas.
•
El fonamentalisme
islàmic
defensa sistemes polítics
basats en una
interpretació extremista
de la religió i s’oposa
a l’expansió del model
occidental. Està lligat a
l’aparició d’organitzacions
terroristes. •L’expansió
de moviments islamistes
radicals, integristes,
s’ha convertit en un
focus de tensió
internacional.
•Aquests
grups defensen una
observació estricta de
l’Alcorà, propugnen sistemes
polítics basats en l’islamisme
i s’oposen
a qualsevol ingerència
occidental. •Actualment,
és rellevant l’aparició
d’organitzacions
terroristes islamistes,
que actuen a escala
internacional contra
interessos occidentals. •L’activitat
terrorista islàmica ha
provocat la reacció d’Occident,
especialment dels Estats
Units. •
L’atemptat d’Al-Qaida
contra les Torres Bessones
de Nova York el 2001 va
commoure el món i va
provocar la reacció dels
EUA, que van envair l’Afganistan
i l’Iraq. Però aquesta
invasió va provocar,
alhora, una greu escalada
d’atemptats
fonamentalistes (Madrid,
Londres…) i l’expansió
de l’obsessió per la
seguretat entre els
països occidentals.
3.1.
L'Europa de l'Est
•
Després de la caiguda del
mur de Berlín va
començar una novaetapa
de la història d’Europa.
•Rússia,
amb Boris
Ieltsin,
va tenir un procés de
transició aparentment
democràtic, però amb
elements autoritaris en
política i neoliberals en
economia. Vladímir
Putin
no
millorà la
democratització del
país, però li va fer fer
un gir econòmic que
inicià una etapa de
creixement econòmic.
•
La majoria dels països
del bloc
de l’Est es
van anar democratitzant.
Hi van ressorgir els
nacionalismes,
que havien estat
silenciats durant el
comunisme; alguns Estats
es van independitzar (Eslovènia),
en altres hi van esclatar
greus conflictes (Iugoslàvia),
i va tenir lloc també la
reunificació
d’Alemanya.
3.2.
La Unió Europea
•
El Tractat
de Maastricht
(1992)
va iniciar un procés d’integració
política i es van
establir eixos comuns:
–
Els Estats van cedir
sobirania a la UE.
– Es va crear la
Política Exterior i de
Seguretat Comuna, la
ciutadania europea, l’euro
i el Banc Central
Europeu.
•
A
partir del 1995 la UE es
va anar ampliant fins al
2013 i actualment la
formen 28
Estats.
4.1.
Cap
a un món globalitzat
•El
colonialisme impulsat per
l’expansió dels
europeus va imposar un primer
ordre mundial
dominat per
Europa. •
Durant el segle XX
els Estats
Units,
el Japó
i la Unió
Europea
es van consolidar com les
grans potències
econòmiques
internacionals. •La
globalització
és la
interdependència
de les economies
nacionals:
–
Es fa evident en l’augment
del comerç
internacional i de les
inversions a l’exterior.
– Ha estat possible
gràcies al
desenvolupament dels
transports, de les
comunicacions i de la
tecnologia.
–
La
globalització es
caracteritza també per
una reducció de les
barreres a la mobilitat
de mercaderies, capitals
i persones.
•A
partir del 1990, la
caiguda del bloc comunista
va establir un nou
sistema mundial,
organitzat al voltant dels
pols econòmicsdel capitalisme:
els EUA, el Japó i la Unió
Europea. •
Però a les darreres
dècades han emergit unes
altres economies que ja
tenen un paper important
en el segle XXI. Són el
Brasil,
Rússia,
l’Índia
i la Xina
(països
BRIC). •
Això ha
estructurat el món actual
de manera multipolar, amb
més agents protagonistes. •
Malgrat les diferències,
els països BRIC
comparteixen
característiques: una
població elevada, un
augment fort del PIB, una
taxa de creixement propera
al 10% anual i una millora
progressiva del nivell de
vida. •
Aquests països han d’afrontar
desafiaments
com la falta de
democràcia autèntica, l’escassetat
de drets laborals, els
dèficits medioambientals,
educatius i sanitaris i la
dificultat per mantenir el
creixement.
4.3.
El
fenomen de la
mundialització •El
progrés tècnic i la
liberalització dels
intercanvis han permès
l’expansió i la mundialització del comerç. –El
mercat s’ha
mundialitzat ja que els béns es
produeixen i consumeixen
en qualsevol lloc del
món. –Aquest
gran salt respon a la
possibilitat de
concentrar i transmetre
ràpidament una gran
quantitat d’informació.
A això s’afegeix el desenvolupament del transport.
•
Algunes conseqüències
de la mundialització o de
l'economia
globalitzada
són:
–
La consolidació de
centres de decisió i d’altres
nuclis dependents.
– L’acceleració del
creixement econòmic.
– La incorporació als
circuits internacionals
de països que se n’havien
mantingut al marge.
– L’augment de l’activitat
financera especuladora.
•En
definitiva, les economies nacionals
són cada vegada més dependents
de les xarxes econòmiques
mundials i s’ha
desencadenat una creixent divisió
i deslocalització del treball.
•
Des del 2008 una crisi
financera i bancària
va traslladar els seus
problemes a l’economia
real. Va tenir l’origen
als Estats Units i es va
estendre a Europa:
–
Van injectar diners
públics als bancs,
frenaren els crèdits,
plegaren moltes empreses
i l’atur cresqué.
– L’eurozona té el
problema del deute
públic; per reduir-lo
es necessita frenar la
despesa pública.
5.1.
El
centre i la perifèria
•En
el sistema actual, els països
desenvolupats
constitueixen el centre,
una àrea on el
desenvolupament econòmic
i la industrialització
han permès millors
condicions de vida. •A
aquesta zona es contraposa
un món subdesenvolupat,
o perifèria,
amb greus problemes de
retard econòmic i social
i una forta dependència i
endeutament.
És el Tercer
Món. •Actualment,
s’anomena Nord
a la zona desenvolupada i Sud
a la subdesenvolupada. •Presenta
l’avantatge de ser un
criteri geogràfic i
descriptiu, davant del
concepte desenvolupament-subdesenvolupament.
5.2.
Cap
a un augment de la
desigualtat
•Les
desigualtats
al món actual són encara
enormes. •Es
calcula que 850 milions de
persones passen gana. •A
més, existeixen diferències
abismals de renda i no
tots els països tenen el
mateix accés a l’escolarització
i la cultura. •També
els països
desenvolupats concentren
la major part de lesnoves
infraestructures de
transport
i dels punts d’accés
complexos. •Així
mateix, el “centre”
manté un paper de predomini
en els fluxos
financers.
5.3.
Desigualtat i conflictes
socials •
La mundialització ha
reforçat les desigualtats
socials
i les diferències
territorials,
a vegades fins i tot en un
mateix país. Al món les
diferències de renda
entre les classes socials
són abismals i hi ha 850
milions de persones que
passen fam. •Àfrica
és
el continent que presenta
més problemàtiques:
desigualtat (misèria d’àmplies
capes de la població),
conflictes bèl·lics i
milers de refugiats,
dependència econòmica,
dictadures militars, etc. •
Al
món
àrab
també hi ha desigualtat i
endarreriment social, tot
i que alguns països tenen
grans riqueses. Un altre
problema és la tensió
política i religiosa: als
darrers anys s’han
produït les "primaveres
àrabs" per
enderrocar els governs
dictatorials i els partits
islamistes s’han fet
forts. •
Als
països
desenvolupats
la desigualtat que ja hi
havia entre la població
més pobra i la més rica
ha augmentat amb la crisi
i les polítiques d’austeritat.
6.1.
Panorama general •
Als països
industrialitzats
s’ha desenvolupat un
tipus de societat que
presenta algunes
transformacions:
–
Hi ha crescut el procés
d’urbanització
i pràcticament n’ha
desaparegut la pagesia.
– La classe obrera
tradicional ha
retrocedit davant el
gran desenvolupament del
sector
terciari
i ha augmentat el nombre
de professions en què
es necessiten estudis
secundaris o superiors.
– Les
dones
s’han incorporat
massivament al món
laboral i a la formació.
– Hi ha canviat el
model
social
(famílies reduïdes,
natalitat baixa...) i
els valors
(individualisme, èxit). •
Als
països
pobres
aquests canvis han sigut
menors:
–
No hi ha tants
pagesos,
però la societat és
rural.
– Les
ciutats
han
crescut de manera
ràpida i caòtica.
– La societat i els
valors són
tradicionals
(famílies extenses,
natalitat elevada, vida
comunitària, etc.). •
Les
desigualtats
han fet néixer moviments
que reivindiquen una
societat més justa.
6.2.
Un
temps de canvis
•El
primer gran canvi ha estat
la gairebé total
desaparició de la pagesia
al món industrialitzat. •El
fenomen també afecta
societats menys
industrialitzades. •La
disminució de la població
pagesa ha provocat la urbanització
creixent. •Un
altre gran canvi social ha
estat l’augment de les professions
i oficis
que requereixen estudis
secundaris
o superiors. •La
tradicional classe
obrera
ha retrocedit actualment
al 24% de la població
activa.
6.3.
El
nou paper de la dona
•A
partir de la meitat del
segle XX, la incorporació
de les dones al món
laboral es va generalitzar
als països
industrials,
en les classes
treballadora, mitjana i
alta. •La
combinació d’independència
econòmica i accés
a la formació
superior va atorgar una
rellevància extraordinària
als moviments
feministes
cap als anys seixanta. •Amb
tot, encara existeixen
diferències rellevants
entre homes i dones en
l’àmbit laboral o
polític.
6.4.
La
transformació dels models
socials –Els
països industrialitzats,
amb formes
de vida occidental,
presenten una forma de vida
urbana,
de famílies
reduïdes,
amb una natalitat baixa i
una esperança de vida
alta. •En
aquestes societats, les relacions
socials
estan basades en la
llibertat de decisió
personal. –En
altres zones del món, on
predominen les societats
rurals,
subsisteix el model de les
famílies
àmplies,
amb una natalitat elevada.
•En
elles existeix encara un
gran respecte
per les tradicions.
7.1.
Ciència
i poder
•El
desenvolupament científic
actual es deu als enormes
capitals destinats a la
investigació. •Són
els governs
i les grans
empreses
els que poden finançar
les costoses
instal·lacions
i els grans equips
d’investigació. •Els
recursos
dedicats
a la investigació poden
assolir avui dia, als països
desenvolupats, de l’ordre
del 2 o el 3% del PIB.
•Els
principals camps
d’investigació
són: –La
biologia,
lligada a la medicina. –La
física
nuclear,
iniciada amb el
descobriment de la
desintegració de l’àtom. –L’electrònica. –La
informàtica.
7.3.
L'era
de les comunicacions
•Els
darrers decennis, una sèrie
d’innovacions tecnològiques
han permès una autèntica
revolució
en els transports. –Els
satèl·lits
de comunicacions
i els cables
de fibra òptica
han permès un increment
de la velocitat i la
quantitat d’informació
que es pot transmetre. –Les
noves
xarxes de comunicació
(Internet)
posen a disposició dels
usuaris un volum enorme
d’informació a temps
real. •Tot
això ha comportat una
“explosió de la
comunicació”.
8.1.
La
necessitat d'un creixement
sostenible
•Les
conseqüències
ecològiques del
creixement descontrolat
són evidents: augment de
la contaminació atmosfèrica,
canvi climàtic, etc. •Des
dels anys 70 del segle XX,
s’ha anat imposant la
necessitat de protegir el
medi ambient. •La
Primera
Conferència
de l’ONU sobre el Medi
Ambient va insistir en la
necessitat de preservar el
planeta. •Els
progressos de l’embriologia
i la genètica comporten
problemes ètics i jurídics
nous, que han portat a
parlar de bioètica.
8.2.
En
cerca d'un ordre social
més just
•A
zones extenses del món,
la pobresa, malaltia i
violència són greus. Per
això, es manté un clima
de conflicte amb l’existència
de guerres
i de violència
institucionalitzada. •Nombrosos
grups del Tercer Món emigren
cap als països
desenvolupats, en
condicions precàries. •Aquesta
situació provoca
problemes a les societats
occidentals, amb
dificultats per absorbir
l’allau de població
immigrada. •Davant
d’aquestes
circumstàncies,
certs moviments socials
intenten respondre
de forma crítica al model
social dominant.
Lideratge
mundial dels Estats
Units
(fi del bipolarisme)
• Àrbitre de la
situació mundial
• Increment de les
intervencions militars
• Guerra del Golf
- Invasió iraquiana de
Kuwait
- Intervenció militar
dels Estats Units amb
suport de l’ONU
Nou
tipus de violència
internacional
• Augment del
fonamentalisme islàmic
• Sorgiment d’organitzacions
terroristes
- Retorn a valors
tradicionals de
l’Islam
- Governs basats en la
llei islàmica
- Justificació de la
guerra santa
↓ Al Qaeda →
Atemptats contra
interessos occidentals
→ 11 de setembre
de 2001 als EUA
Nous
principis en les
relacions internacionals
• Dret d’intrusió
en tercers països
• Guerra preventiva
Guerres
contra el terrorisme
• Intervenció a l’Afganistan
amb suport de l’ONU
• Intervenció a l’Iraq
sense suport de l’ONU
CONFLICTES
AL MÓN ACTUAL
Conflicte
balcànic
• Desintegració de
Iugoslàvia després de
la caiguda del comunisme
• Guerres interètniques
i religioses. Casos de
genocidi.
• Creació de nous
Estats: Sèrbia, Eslovènia,
Croàcia, Bòsnia,
Montenegro, Macedònia,
Kosovo.
Caucas
• Guerra de Txetxènia
• Problema kurd
Àfrica
subsahariana
• Continent més
problemàtic
- Fam i misèria
- Expansió de la sida
- Violència política
• Múltiples
conflictes
- Golf de Guinea
- República del Congo
- Rwanda
- Txad/Sudan
- Etiòpia
SISTEMES
POLÍTICS ACTUALS
Democràcies
Basades en
• Sobirania popular
• Parlamentarisme
• Constitució
• Respecte dels Drets
Humans
Poden ser
• Monarquies o Repúbliques
• Unitàries o
Federals
Problemes
• Anquilosi dels
partits i corrupció
• Abstencionisme
electoral
• Poder dels lobbies
i dels mitjans de
comunicació
• Desigualtats socials.
Crisi de l’Estat del
benestar
Dictadures
• Concentració de
poders en una persona
• Inexistència d’institucions
representatives
• Manca de constitució
• Violació dels drets
humans
- Detencions arbitràries,
tortures, pena de mort
- Manca de garantia dels
drets econòmics i
socials
