aula de
socials

història

4t eso
1r batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

    

 

Història contemporània
El món actual

INTRODUCCIÓ

El món actual
L’esfondrament de l’URSS va donar lloc a la desaparició dels blocs i a una nova era en les relacions internacionals.
Els Estats Units s’han confirmat com l’única superpotència i el capitalisme s’ha imposat com l’únic model econòmic.
Una frontera imaginària, alhora que real, divideix el món en un Nord i un Sud: en el primer hi ha riquesa, benestar i recursos; en el segon, escassetat i necessitat.
Aquest “nou ordre” internacional suposa el triomf d’una organització del món que coneixem com a globalització.


Eix cronològic Món actual

amunt

1. UN NOU ORDRE INTERNACIONAL

1.1. Una única superpotència: els Estats Units
En el sistema internacional nascut l’any 1945 hi havia dues superpotències, els Estats Units i l’URSS. L’esfondrament del comunisme a l’URSS va modificar el panorama: es va iniciar una nova etapa en les relacions internacionals en què els EUA es van erigir garants de la pau mundial.
En realitat, ha quedat com a superpotència única, que actua com a gendarme mundial per organitzar el món i intervenir política i militarment on els seus interessos siguin vulnerats.

amunt

1.2. Les intervencions militars dels Estats Units
El 1990 van alliberar Kuwait de la invasió de l’Iraq en la Guerra del Golf. Van continuar les intervencions a Somàlia, Haití i el Sudan, que també foren consensuades per la comunitat internacional. L’esclat de la Guerra del Golf va ser un punt decisiu en la definició del nou paper dels Estats Units.
El 2001 van obrir una nova etapa d’intervencionisme unilateral que ha provocat que l’opinió pública reclami més protagonisme a l’ONU.
L’atac terrorista de l’11 de setembre del 2001, a les Torres Bessones de Nova York, va desencadenar una política molt dura d’intervenció militar americana al món.

L’octubre del mateix any, els Estats Units van respondre amb un atac a l’Afganistan, el règim islamista del qual acollia camps d’entrenament d’Al-Qaida, responsable de l’atemptat.
El març del 2003, els Estats Units van atacar l’Iraq per destruir el règim de
Saddam Hussein i aquest va ser deposat, detingut i ajusticiat, i el seu règim va ser desmantellat.

amunt

2. CONFLICTES AL MÓN ACTUAL

Mapes dels conflictes al món actual


Conflictes bèl.lics al món actual


Situació al 2010


Les missions de l'ONU

2.1. Els conflictes a Àfrica
L’Àfrica subsahariana és una de les zones del món més violentes. La misèria extrema de sectors de la població molt amplis, les dictadures militars i les rivalitats ètniques han dut a enfrontaments.
Las persecucions i les massacres sobre la població civil han comportat l’èxode de milers de refugiats.
Els
conflictes més cruents es donen als països que envolten el golf de Guinea, a la banya d’Àfrica i a l’Àfrica equatorial.

amunt

2.2. Els conflictes nacionalistes

Iugoslàvia i l’URSS van conèixer una sèrie de conflictes nacionalistes en enfonsar-se el comunisme.
A Iugoslàvia, la crisi va desembocar en una guerra entre les nacionalitats que formaven l’antic Estat iugoslau. El 1991, Croàcia i Eslovènia es van independitzar.
Però el conflicte més cruent es va produir a Bòsnia, amb enfrontaments de caràcter ètnic i religiós entre serbis i musulmans. El 1995 es va assolir un acord.
La dissolució de l’URSS va comportar rivalitats entre les diferents repúbliques del Caucas.

amunt

2.3. El fonamentalisme islàmic

El fonamentalisme islàmic defensa sistemes polítics basats en una interpretació extremista de la religió i s’oposa a l’expansió del model occidental. Està lligat a l’aparició d’organitzacions terroristes.
L’expansió de moviments islamistes radicals, integristes, s’ha convertit en un focus de tensió internacional.
Aquests grups defensen una observació estricta de l’Alcorà, propugnen sistemes polítics basats en l’islamisme i s’oposen a qualsevol ingerència occidental.
Actualment, és rellevant l’aparició d’organitzacions terroristes islamistes, que actuen a escala internacional contra interessos occidentals.
L’activitat terrorista islàmica ha provocat la reacció d’Occident, especialment dels Estats Units.
L’atemptat d’Al-Qaida contra les Torres Bessones de Nova York el 2001 va commoure el món i va provocar la reacció dels EUA, que van envair l’Afganistan i l’Iraq. Però aquesta invasió va provocar, alhora, una greu escalada d’atemptats fonamentalistes (Madrid, Londres…) i l’expansió de l’obsessió per la seguretat entre els països occidentals.

amunt

3. EUROPA DESPRÉS DE LA CAIGUDA
DEL MUR DE BERLÍN

3.1. L'Europa de l'Est
Després de la caiguda del mur de Berlín va començar una nova etapa de la història d’Europa.
Rússia, amb Boris Ieltsin, va tenir un procés de transició aparentment democràtic, però amb elements autoritaris en política i neoliberals en economia. Vladímir Putin no millorà la democratització del país, però li va fer fer un gir econòmic que inicià una etapa de creixement econòmic.
La majoria dels països del bloc de l’Est es van anar democratitzant. Hi van ressorgir els nacionalismes, que havien estat silenciats durant el comunisme; alguns Estats es van independitzar (Eslovènia), en altres hi van esclatar greus conflictes (Iugoslàvia), i va tenir lloc també la reunificació d’Alemanya.

amunt

3.2. La Unió Europea
El Tractat de Maastricht (1992) va iniciar un procés d’integració política i es van establir eixos comuns:
– Els Estats van cedir sobirania a la UE.
– Es va crear la Política Exterior i de Seguretat Comuna, la ciutadania europea, l’euro i el Banc Central Europeu.
A partir del 1995 la UE es va anar ampliant fins al 2013 i actualment la formen 28 Estats.

amunt

4. LA GLOBALITZACIÓ
4.1. Cap a un món globalitzat
El colonialisme impulsat per l’expansió dels europeus va imposar un primer ordre mundial dominat per Europa.
Durant el segle XX els Estats Units, el Japó i la Unió Europea es van consolidar com les grans potències econòmiques internacionals.
La globalització és la interdependència de les economies nacionals:
– Es fa evident en l’augment del comerç internacional i de les inversions a l’exterior.
– Ha estat possible gràcies al desenvolupament dels transports, de les comunicacions i de la tecnologia.
La globalització es caracteritza també per una reducció de les barreres a la mobilitat de mercaderies, capitals i persones.


Àrees dominants de l'economia mundial

amunt

4.2. L'emergència de nous centres econòmics
A partir del 1990, la caiguda del bloc comunista va establir un nou sistema mundial, organitzat al voltant dels pols econòmics  del capitalisme: els EUA, el Japó i la Unió Europea.
Però a les darreres dècades han emergit unes altres economies que ja tenen un paper important en el segle XXI. Són el
Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina (països BRIC). 
Això ha estructurat el món actual de manera multipolar, amb més agents protagonistes.
Malgrat les diferències, els països BRIC comparteixen característiques: una població elevada, un augment fort del PIB, una taxa de creixement propera al 10% anual i una millora progressiva del nivell de vida.
Aquests països han d’afrontar desafiaments com la falta de democràcia autèntica, l’escassetat de drets laborals, els dèficits medioambientals, educatius i sanitaris i la dificultat per mantenir el creixement.


Les superpotències mundials

amunt

4.3. El fenomen de la mundialització
El progrés tècnic i la liberalització dels intercanvis han permès l’expansió i la mundialització del comerç.
El mercat s’ha mundialitzat ja que els béns es produeixen i consumeixen en qualsevol lloc del món.
Aquest gran salt respon a la possibilitat de concentrar i transmetre ràpidament una gran quantitat d’informació. A això s’afegeix el desenvolupament del transport.
Algunes conseqüències de la mundialització o de l'economia globalitzada són:
– La consolidació de centres de decisió i d’altres nuclis dependents.
– L’acceleració del creixement econòmic.
– La incorporació als circuits internacionals de països que se n’havien mantingut al marge.
– L’augment de l’activitat financera especuladora.
En definitiva, les economies nacionals són cada vegada més dependents de les xarxes econòmiques mundials i s’ha desencadenat una creixent divisió i deslocalització del treball.


El deute públic a l'eurozona

Des del 2008 una crisi financera i bancària va traslladar els seus problemes a l’economia real. Va tenir l’origen als Estats Units i es va estendre a Europa:
– Van injectar diners públics als bancs, frenaren els crèdits, plegaren moltes empreses i l’atur cresqué.
– L’eurozona té el problema del deute públic; per reduir-lo es necessita frenar la despesa pública.

amunt

5. UN MÓN DESIGUAL

5.1. El centre i la perifèria
En el sistema actual, els països desenvolupats constitueixen el centre, una àrea on el desenvolupament econòmic i la industrialització han permès millors condicions de vida.
A aquesta zona es contraposa un món subdesenvolupat, o perifèria, amb greus problemes de retard econòmic i social i una forta dependència i endeutament. És el Tercer Món.
Actualment, s’anomena Nord a la zona desenvolupada i Sud a la subdesenvolupada.
Presenta l’avantatge de ser un criteri geogràfic i descriptiu, davant del concepte desenvolupament-subdesenvolupament.


El creixement econòmic mundial


Països més endeutats del món el 2005

amunt

5.2. Cap a un augment de la desigualtat
Les desigualtats al món actual són encara enormes.
Es calcula que 850 milions de persones passen gana.
A més, existeixen diferències abismals de renda i no tots els països tenen el mateix accés a l’escolarització i la cultura.
També els països desenvolupats concentren la major part de les  noves infraestructures de transport i dels punts d’accés complexos.
Així mateix, el “centre” manté un paper de predomini en els fluxos financers.

amunt

5.3. Desigualtat i conflictes socials
La mundialització ha reforçat les desigualtats socials i les diferències territorials, a vegades fins i tot en un mateix país. Al món les diferències de renda entre les classes socials són abismals i hi ha 850 milions de persones que passen fam.
Àfrica és el continent que presenta més problemàtiques: desigualtat (misèria d’àmplies capes de la població), conflictes bèl·lics i milers de refugiats, dependència econòmica, dictadures militars, etc.
Al
món àrab també hi ha desigualtat i endarreriment social, tot i que alguns països tenen grans riqueses. Un altre problema és la tensió política i religiosa: als darrers anys s’han produït les "primaveres àrabs" per enderrocar els governs dictatorials i els partits islamistes s’han fet forts.
Als països desenvolupats la desigualtat que ja hi havia entre la població més pobra i la més rica ha augmentat amb la crisi i les polítiques d’austeritat.


La distribució de la renda mundial

amunt

6. LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI

6.1. Panorama general
Als països industrialitzats s’ha desenvolupat un tipus de societat que presenta algunes transformacions:
– Hi ha crescut el procés d’
urbanització i pràcticament n’ha desaparegut la pagesia.
– La classe obrera tradicional ha retrocedit davant el gran desenvolupament del
sector terciari i ha augmentat el nombre de professions en què es necessiten estudis secundaris o superiors.
– Les
dones s’han incorporat massivament al món laboral i a la formació.
– Hi ha canviat el
model social (famílies reduïdes, natalitat baixa...) i els valors (individualisme, èxit).
Als
països pobres aquests canvis han sigut menors:
– No hi ha tants
pagesos, però la societat és rural.
– Les
ciutats han crescut de manera ràpida i caòtica.
– La societat i els valors són
tradicionals (famílies extenses, natalitat elevada, vida comunitària, etc.).
Les desigualtats han fet néixer moviments que reivindiquen una societat més justa.


La pobresa als Estats Units

amunt

6.2. Un temps de canvis
El primer gran canvi ha estat la gairebé total desaparició de la pagesia al món industrialitzat.
El fenomen també afecta societats menys industrialitzades.
La disminució de la població pagesa ha provocat la urbanització creixent.
Un altre gran canvi social ha estat l’augment de les professions i oficis que requereixen estudis secundaris o superiors.
La tradicional classe obrera ha retrocedit actualment al 24% de la població activa.

La població urbana al món

amunt

6.3. El nou paper de la dona
A partir de la meitat del segle XX, la incorporació de les dones al món laboral es va generalitzar als països industrials, en les classes treballadora, mitjana i alta.
La combinació d’independència econòmica i accés a la formació superior va atorgar una rellevància extraordinària als moviments feministes cap als anys seixanta.
Amb tot, encara existeixen diferències rellevants entre homes i dones en l’àmbit laboral o polític.

amunt

6.4. La transformació dels models socials
Els països industrialitzats, amb formes de vida occidental, presenten una forma de vida urbana, de famílies reduïdes, amb una natalitat baixa i una esperança de vida alta.
En aquestes societats, les relacions socials estan basades en la llibertat de decisió personal.
En altres zones del món, on predominen les societats rurals, subsisteix el model de les famílies àmplies, amb una natalitat elevada.
En elles existeix encara un gran respecte per les tradicions.

amunt

7. LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA

7.1. Ciència i poder
El desenvolupament científic actual es deu als enormes capitals destinats a la investigació.
Són els governs i les grans empreses els que poden finançar les costoses instal·lacions i els grans equips d’investigació.
Els recursos dedicats a la investigació poden assolir avui dia, als països desenvolupats, de l’ordre del 2 o el 3% del PIB.

amunt

7.2. Els canvis científics i tècnics

Els principals camps d’investigació són:
La biologia, lligada a la medicina.
La física nuclear, iniciada amb el descobriment de la desintegració de l’àtom.
L’electrònica.
La informàtica.

amunt

7.3. L'era de les comunicacions
Els darrers decennis, una sèrie d’innovacions tecnològiques han permès una autèntica revolució en els transports.
Els satèl·lits de comunicacions i els cables de fibra òptica han permès un increment de la velocitat i la quantitat d’informació que es pot transmetre.
Les noves xarxes de comunicació (Internet) posen a disposició dels usuaris un volum enorme d’informació a temps real.
Tot això ha comportat una “explosió de la comunicació”.


El tren d'alta velocitat


Les xarxes socials

amunt

8. ELS REPTES DEL MÓN ACTUAL

8.1. La necessitat d'un creixement sostenible
Les conseqüències ecològiques del creixement descontrolat són evidents: augment de la contaminació atmosfèrica, canvi climàtic, etc.
Des dels anys 70 del segle XX, s’ha anat imposant la necessitat de protegir el medi ambient.
La Primera Conferència de l’ONU sobre el Medi Ambient va insistir en la necessitat de preservar el planeta.
Els progressos de l’embriologia i la genètica comporten problemes ètics i jurídics nous, que han portat a parlar de bioètica.

amunt

8.2. En cerca d'un ordre social més just
A zones extenses del món, la pobresa, malaltia i violència són greus. Per això, es manté un clima de conflicte amb l’existència de guerres i de violència institucionalitzada.
Nombrosos grups del Tercer Món emigren cap als països desenvolupats, en condicions precàries.
Aquesta situació provoca problemes a les societats occidentals, amb dificultats per absorbir l’allau de població immigrada.
Davant d’aquestes circumstàncies, certs moviments socials intenten respondre de forma crítica al model social dominant.


Una cimera del G-20

amunt

Esquemes del tema

EL MÓN ACTUAL

NOU ORDRE INTERNACIONAL

Lideratge mundial dels Estats Units
(fi del bipolarisme)

• Àrbitre de la situació mundial

• Increment de les intervencions militars

• Guerra del Golf

- Invasió iraquiana de Kuwait
- Intervenció militar dels Estats Units amb suport de l’ONU

Nou tipus de violència internacional

• Augment del fonamentalisme islàmic
• Sorgiment d’organitzacions terroristes

- Retorn a valors tradicionals de l’Islam
- Governs basats en la llei islàmica
- Justificació de la guerra santa


Al Qaeda → Atemptats contra interessos occidentals → 11 de setembre de 2001 als EUA

Nous principis en les relacions internacionals

• Dret d’intrusió en tercers països
• Guerra preventiva

Guerres contra el terrorisme

• Intervenció a l’Afganistan amb suport de l’ONU
• Intervenció a l’Iraq sense suport de l’ONU

CONFLICTES AL MÓN ACTUAL

Conflicte balcànic

• Desintegració de Iugoslàvia després de la caiguda del comunisme
• Guerres interètniques i religioses. Casos de genocidi.
• Creació de nous Estats: Sèrbia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Montenegro, Macedònia, Kosovo.

Caucas

• Guerra de Txetxènia
• Problema kurd

Àfrica subsahariana

• Continent més problemàtic

- Fam i misèria
- Expansió de la sida
- Violència política

• Múltiples conflictes

- Golf de Guinea
- República del Congo

- Rwanda
- Txad/Sudan
- Etiòpia

SISTEMES POLÍTICS ACTUALS

Democràcies

Basades en

• Sobirania popular
• Parlamentarisme
• Constitució
• Respecte dels Drets Humans

Poden ser

• Monarquies o Repúbliques
• Unitàries o Federals

Problemes

• Anquilosi dels partits i corrupció
• Abstencionisme electoral
• Poder dels lobbies i dels mitjans de comunicació
• Desigualtats socials. Crisi de l’Estat del benestar

Dictadures

• Concentració de poders en una persona

• Inexistència d’institucions representatives

• Manca de constitució

• Violació dels drets humans

- Detencions arbitràries, tortures, pena de mort
- Manca de garantia dels drets econòmics i socials

                 

amunt

GLOBALITZACIÓ I CANVI SOCIAL

DESENVOLUPAMENT CIENTÍFIC I TECNOLÒGIC

Relació ciència i poder

• Grans inversions en investigació

- Estat
- Empreses

Avenços

• Biologia i medicina   Genètica

• Física

- Nuclear
-Electrònica   Informàtica

• Química

• Transports

Tecnologia de la informació • Ràdio i televisió
• Internet

GLOBALITZACIÓ.
UN MODEL CAPITALISTA ÚNIC

Mundialització econòmica

• Interdependència
• Deslocalització
• Concentració financera

Grans centres de poder

• Multinacionals
• Bancs
• Monopolis comercials

Un món dividit.
Grans desigualtats

• Centres impulsors. Països desenvolupats: el Nord
• Economies dependents. Països subdesenvolupats: el Sud

Un nou escenari econòmic • Crisi de l’Estat del benestar a Europa
• Emergència d’algunes economies del Tercer Món: la Xina, l’Índia…
• Marginació dels països més pobres

CERCA D’ALTERNATIVES

Contra la globalització econòmica

• ONU: programes de desenvolupament
• ONG: ajudes al Tercer Món
• Moviments antiglobalització

Per un creixement sostenible • Defensa de l’equilibri ecològic
• Lluita contra la contaminació i el canvi climàtic

CANVIS SOCIALS

• Disminució de la població pagesa

• Acceleració de la urbanització

• Augment de la formació i accés als estudis

• Reducció dels treballadors industrials

• Societat de consum

• Canvis en la condició femenina - Societats occidentals - Feminisme
- Accés al treball
- Conquesta de drets
- Tercer Món

- Canvis més lents
- Desigualtats molt greus

 amunt

Enllaços del tema

Documents
Món actual (I) (Geopolítica)
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]
Món actual (II) (Globalització)
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
El món actual [ppt]
Els drets humans [ppt]
Un món en crisi (1973-2009) (37 diapositives)
El món a l'actualitat (39 diapositives)
Un món globalitzat (47 diapositives)
El món com a sistema (23 diapositives)

Webs
Socials en xarxa: El món actual [cat]
La globalització, a la Viquipedia [cat]
La globalització, a la Wikipedia [cast]

Audiovisuals
La crisi econòmica actual. Entrevista a Arcadi Oliveres (TV3) [43:17] [cat]
Valors i món actual [2:33] [cat]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
Les superpotències mundials
La divisió Nord-Sud

Gràfics
Rànquing de l'economia mundial
Evolució del PIB al món
Evolució del preu del petroli - 1
Evolució del preu del petroli - 2

Comparativa despesa pública en educació a Espanya i a Alemanya
Comparativa despesa pública en sanitat a Espanya i a Alemanya

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

PER SABER-NE MÉS...
Glossari
Geopolítica

El nou ordre internacional
El fonamentalisme islàmic
Guerres contra el terrorisme
Conflictes i guerres al món
Desplaçaments de la població
Sistemes polítics democràtics
La política democràtica
Problemes de les democràcies
Sistemes polítics autoritaris
Problemes de les dictadures
Globalització
El desenvolupament científic i tecnològic
Camps d'investigació
La revolució de les comunicacions
La globalització
Jerarquia mundial de països
L'economia mundial actual
Contrastos i desigualtats
Les alternatives
La societat del segle XXI

El nou ordre internacional

Geopolítica
Estudi de la relació existent entre el medi geogràfic, d’una part, i l’estructura socioeconòmica i l’evolució política d’un país, de l’altra.
[+] conceptes
Història del món actual VIQ WIK
Segle XXI VIQ WIK
Geopolítica VIQ WIK
Nou ordre mundial VIQ WIK
Equilibri de poder --- WIK
Món multipolar --- WIK
Superpotència internacional VIQ WIK
Superpotències emergents --- WIK

Inici


El fonamentalisme islàmic

Fonamentalisme
Nom amb el qual hom designa tots aquells moviments de tipus religiós, ideològic o polític que, en el terreny de la creença, impliquen l’acceptació d’un dogma únic i exclusiu i, en el terreny pràctic, l’observació d’una moral estricta segons uns cànons rígids i inamovibles, directament vinculats al dogma.
[+] conceptes
Terrorisme VIQ WIK
Terrorisme islàmic --- WIK
Fonamentalisme VIQ WIK
Fonamentalisme islàmic VIQ WIK
Xara VIQ WIK
Guerra santa VIQ WIK
Gihad VIQ WIK
Al-Qaida VIQ WIK
Atemptats de l'11de setembre del 2001 als Estats Units VIQ WIK
Atemptats de l'11 de març del 2004 a Madrid VIQ WIK
Atemptats del 7 de juliol del 2005 a Londres VIQ WIK

[+] personatge

Ossama bin Laden VIQ WIK

Inici


Guerres contra el terrorisme

Arma de destrucció massiva
Arma nuclear, química o biològica que mata de manera indiscriminada i massiva.
[+] conceptes
Guerra contra el terrorisme VIQ WIK
Guerra preventiva --- WIK
Intervenció militar --- WIK
Guerra de l'Afganistan VIQ WIK
Guerra de l'Iraq VIQ WIK
Armes de destrucció massiva VIQ WIK

[+] personatges

George W. Bush VIQ WIK
Saddam Hussein VIQ WIK

Inici


Conflictes i guerres al món

Neteja ètnica
Expressió sorgida durant la guerra de l’antiga Iugoslàvia per a indicar l’eliminació planificada i sistemàtica d’una cultura o un grup ètnic determinat.
[+] conceptes
Guerres iugoslaves VIQ WIK
Guerra d'Eslovènia VIQ WIK
Guerra de Croàcia VIQ WIK
Guerra de Bòsnia VIQ WIK
Acords de Dayton VIQ WIK
Neteja ètnica VIQ WIK
Guerra de Kosovo VIQ WIK
Dissolució de Iugoslàvia --- WIK
Caucas VIQ WIK
Primera Guerra Txetxena VIQ WIK
Segona Guerra Txetxena --- WIK
Poble kurd VIQ WIK
Àfrica subsahariana VIQ WIK
Conflicte del Darfur VIQ WIK
Conflicte ètnic --- WIK
Genocidi ruandès VIQ WIK
Primera Guerra del Congo VIQ WIK
Segona Guerra del Congo VIQ WIK
Primavera Àrab VIQ WIK
Guerra del Golf VIQ WIK

[+] personatge

Slobodan Milosevic VIQ WIK

Inici


Desplaçaments de la població

Refugiat -ada
Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, n’ha hagut d’emigrar a conseqüència d’esdeveniments polítics i ha estat acollida en el territori d’un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons.
[+] conceptes
Desplaçat intern VIQ WIK
Refugiat VIQ WIK
Camp de refugiats VIQ WIK
Deportació VIQ WIK
Migració forçosa --- WIK
Exili VIQ WIK
Asil polític VIQ WIK
ACNUR VIQ WIK

Inici


Sistemes polítics democràtics

Democràcia
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
[+] conceptes
Sistema polític VIQ WIK
Règim polític VIQ WIK
Democràcia VIQ WIK
Constitucionalisme VIQ WIK
Parlamentarisme VIQ WIK
Sobirania popular VIQ WIK
Drets humans VIQ WIK
Forma de govern VIQ WIK
Monarquia VIQ WIK
República VIQ WIK
Unitarisme VIQ WIK
Federalisme VIQ WIK
Estat unitari VIQ WIK
Estat federal VIQ WIK

Inici


La política democràtica

Pluralisme
Doctrina sociopolítica que preconitza la coexistència de tendències diferents en qualsevol societat i en qualsevol institució.
[+] conceptes
Pluralisme polític VIQ WIK
Sistema de partits polítics --- WIK
Partit polític VIQ WIK
Espectre polític VIQ WIK
Esquerra VIQ WIK
Centre VIQ WIK
Dreta VIQ WIK
Multipartidisme VIQ WIK
Coalició VIQ WIK
Bipartidisme VIQ WIK
Eleccions VIQ WIK
Sistema electoral VIQ WIK
Escrutini electoral --- WIK
Escrutini proporcional plurinominal VIQ WIK
Escrutini majoritari plurinominal VIQ WIK
Escrutini majoritari uninominal VIQ WIK

Inici


Problemes de les democràcies

Grup de pressió (lobby)
Grup de persones influents amb interessos afins de tipus econòmic, polític, ideològic o religiós que organitzen una acció simultània sobre l’opinió pública, els partits polítics, l’administració i el govern en benefici dels seus interessos.
[+] conceptes
Corrupció política VIQ WIK
Abús de poder VIQ WIK
Grup de pressió VIQ WIK
Lobby VIQ WIK
Abstencionisme VIQ WIK

Inici


Sistemes polítics autoritaris

Dictadura
Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
[+] conceptes
Autoritarisme VIQ WIK
Dictadura VIQ WIK
Teocràcia VIQ WIK
Dictadura militar VIQ WIK
Unipartidisme VIQ WIK

Inici


Problemes de les dictadures

Repressió
Acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius opositors o discrepants, mitjançant mesures de coacció i la limitació de les llibertats públiques.
[+] conceptes
Terrorisme d'Estat VIQ WIK
Violència institucional --- WIK
Repressió política VIQ WIK
Tortura VIQ WIK
Execució extrajudicial VIQ WIK
Execució sumària --- WIK
Pena de mort VIQ WIK
Genocidi VIQ WIK
Cop d'estat VIQ WIK
Frau electoral VIQ WIK
Drets econòmics, socials i culturals VIQ WIK
Drets civils i polítics VIQ WIK

Inici


El desenvolupament científic i tecnològic

Progrés
Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d’antuvi.
[+] conceptes
Progrés VIQ WIK
Ciència VIQ WIK
Tecnologia VIQ WIK
Revolució tecnològica --- WIK
Tercera Revolució Industrial --- WIK
Noves tecnologies VIQ WIK

Inici


Camps d'investigació

Recerca i desenvolupament
Expressió per a designar el procés planificat i programat d’activitat científiques que porten al progrés tècnic i a la innovació econòmica, juntament amb el perfeccionament de procediments i de productes.
[+] conceptes
Investigació VIQ WIK
Recerca i desenvolupament (R+D) VIQ WIK
Biologia VIQ WIK
Medicina VIQ WIK
Genètica VIQ WIK
Química VIQ WIK
Física VIQ WIK
Física nuclear VIQ WIK
Informàtica VIQ WIK
Electrònica VIQ WIK
Astronàutica VIQ WIK

Inici


La revolució de les comunicacions

Societat de la informació
Societat estructurada a partir del desenvolupament i la implantació de les tecnologies de la informació i la comunicació.
[+] conceptes
Comunicació VIQ WIK
Informació VIQ WIK
Era de la informació VIQ WIK
Societat de la informació VIQ WIK
Societat del coneixement VIQ WIK
Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) VIQ WIK
Telecomunicacions VIQ WIK
Autopistes de la informació --- WIK
Mitjans de comunicació VIQ WIK
Mitjans de comunicació de masses VIQ WIK
Internet VIQ WIK
Xarxa social VIQ WIK

Inici


La globalització

Globalització
Sèrie complexa de processos que es produeixen simultàniament en l’àmbit econòmic, polític, tecnològic, cultural i ecològic i que abasten la major part de les regions del planeta.
[+] conceptes
Capitalisme VIQ WIK
Neoliberalisme VIQ WIK
Globalització VIQ WIK
Interdependència VIQ WIK
Deslocalització VIQ WIK
Multinacional VIQ WIK

Inici


Jerarquia mundial de països

Desenvolupament
Procés mitjançant el qual hom varia les condicions naturals del creixement econòmic d’una àrea determinada i provoca un augment considerable de la renda total i una millor distribució d’aquesta renda.
[+] conceptes
Centre-perifèria --- WIK
Nord-Sud --- WIK
Primer Món VIQ WIK
Segon Món VIQ WIK
Tercer Món VIQ WIK
Països desenvolupats VIQ WIK
Països menys desenvolupats VIQ WIK
Països en vies de desenvolupament VIQ WIK
Països subdesenvolupats VIQ WIK

Inici


L'economia mundial actual

Crisi
Pertorbació de l’activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
[+] conceptes
Estat del benestar VIQ VIQ
Economia del benestar VIQ WIK
Crisi econòmica del 2008 VIQ WIK
Crisi financera del 2008 VIQ WIK
Austeritat econòmica --- WIK
Economies emergents VIQ WIK
Neocolonialisme VIQ WIK
Economia submergida VIQ WIK
Mercat negre VIQ WIK

Inici


Contrastos i desigualtats

Desenvolupament desigual
Procés de desenvolupament que és desigual en el temps i en l’espai.
[+] conceptes
Explosió demogràfica VIQ WIK
Envelliment de la població VIQ WIK
Mortalitat infantil VIQ WIK
Esperança de vida VIQ WIK
Dependència --- WIK
Intercanvi desigual VIQ ---
Deute exterior VIQ WIK
Desigualtat econòmica --- WIK
Desigualtat social VIQ WIK
Fam VIQ WIK
Analfabetisme VIQ WIK
Distribució de la riquesa VIQ WIK
Riquesa VIQ WIK
Pobresa VIQ WIK
Producte Interior Brut (PIB) VIQ WIK
PIB per capita VIQ WIK
Índex de desenvolupament humà (IDH) VIQ WIK

Inici


Les alternatives

Cooperació econòmica internacional
Conjunt d’accions tendents a regular les relacions econòmiques internacionals entre els estats.
[+] conceptes
Cooperació internacional --- WIK
Cooperació al desenvolupament --- WIK
Ajuda humanitària VIQ WIK
Organització No Governamental (ONG) VIQ WIK
Desenvolupament sostenible VIQ WIK
Moviment social VIQ WIK
Feminisme VIQ WIK
Emancipació femenina VIQ WIK
Ecologisme VIQ WIK
Protecció del medi ambient --- WIK
Consum responsable VIQ WIK
Antisistema --- WIK
Antiglobalització VIQ WIK
Anticonsumisme --- WIK
Anticapitalisme VIQ WIK

Inici


La societat del segle XXI

Societat de consum
Expressió amb què hom designa l’estat i l’etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
Cultura de massa
Conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa.
[+] conceptes
Societat postindustrial VIQ WIK
Urbanització VIQ ---
Economia de mercat VIQ WIK
Societat de consum VIQ WIK
Consumisme VIQ WIK
Cultura de masses VIQ WIK

Inici


 

Inici

       

© 2016 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà