Geografia física
Branca de la geografia que
estudia les característiques
naturals de la superfície de
la Terra, o sigui les
condicions de la natura o el
paisatge natural.
El
relleu: marc físic de les
activitats humanes •Per
entendre la geografia
humana i econòmica és
important conèixer el medi
físic
on actuen els grups humans. •El
medi físic condiciona de
manera desigual els
diversos grups humans. •Els
oceans banyen els
continents i en modelen
les costes amb penya-segats,
platges… També s’hi
formen golfs,
penínsules
i caps.
ELS
CONTINENTS •
Els continents
són grans masses de terra
emergides sobre els oceans. Hi
ha sis continents
d'extensions
i formes diferents:
–
Àfrica:
el relleu és força pla però
amb algunes àrees muntanyoses i
zones de grans depressions.
El
litoral és rectilini i regular.
És un continent massís i
uniforme. En el seu relleu hi
predominen nombrosos altiplans
i cubetes, ocupades per rius i
grans llacs.
–
Amèrica:
ocupa part dels dos hemisferis i
es divideix en Amèrica del Nord,
Amèrica del Sud
i
Amèrica Central.
Per l'oest
s'estén un eix de muntanyes
joves.
–
Àsia:
és el continent més gran de la
Terra;
es divideix en quatre zones:
planes al nord, grans
serralades i altiplans al sud
d'Àsia central, penínsules
al sud i arxipèlags a l'est.
–
Europa:
continent de dimensions
reduïdes, que es considera una
gran península d'Àsia.
Està delimitada pels Urals a
l'est i el Mediterrani al sud.
–
Oceania:
està formada per més de
10000 illes de dimensions
diverses, situades a l'oceà
Pacífic. Dividida en
quatre conjunts d'illes:
Australàsia, Melanèsia,
Micronèsia i Polinèsia.
–
Antàrtida:
continent situat al pol sud
i cobert per una gran massa de
gel.
Està despoblat a causa de les
temperatures extremes.
EL
RELLEU CONTINENTAL •
La superfície
terrestre no
és llisa ni uniforme, sinó que
presenta diverses formes
de relleu:
muntanyes,
planes, altiplans, valls,
depressions… •
Les
cadenes
muntanyoses principals
són: les Muntanyes Rocalloses i
els Andes, que travessenAmèrica
de nord a sud; els Alps i el
Caucas al sud d'Europa, i la
serralada de l'Himàlaia,
al
centre del continent asiàtic. •
Els
altiplans
es
reparteixen per tots els
continents, però destaca
l'altiplà del Tibet, a Àsia,
pel
fet
de ser el més alt del món. •
Les
planes
més extenses es localitzen a
les conques dels grans rius, com
el Mississipí, a Amèrica
del
Nord, i l'Amazones, a Amèrica
del Sud. •
La
depressió
més
important és la del mar Mort
(395 m sota el nivell del mar).
EL
RELLEU MARÍTIM I LITORAL •A
la zona marítima de la Terra i
al litoral s'hi distingeixen
diverses formes de relleu:
–
Illes:
porcions de terra que emergeixen
del mar, poden ser part del
relleu submarí o tenir origen
volcànic o coral·lí.
–
Arxipèlags:
són grups d'illes.
–
Caps
i penínsules:
són dos tipus de sortints de
terra que podem trobar a les
costes.
–
Golfs,
ries
i fiords:
són entrants d'aigua a la terra
molt aptes per navegar-hi. •
Aquestes formes de relleu
marines són presents als
diversos continents:
–
Àfrica:
té un litoral molt regular.
–
Amèrica:
la costa és molt accidentada,
sobretot l'atlàntica i
l'àrtica. Hi destaquen les
illes i
penínsules.
–
Euràsia:
tot el litoral és molt
irregular. Són especialment
nombrosos els mars, els golfs,
les
penínsules,
les illes i els arxipèlags
volcànics al sud-est.
–
Oceania:
està formada per illes i
arxipèlags.
LES
AIGÜES DEL PLANETA: OCEANS,
MARS, RIUS I LLACS •La
major part de la superfície
terrestre, tres quartes parts,
és coberta pels mars
i pels oceans. •
Els oceans de la Terra són
cinc:
–
Pacífic:
té nombroses illes volcàniques
i coral·lines, i les fosses
marines més profundes.
–
Atlàntic:
és estret i allargat, i el
menys profund de tots; té molts
mars costaners.
–
Índic:
s'estén entre Àfrica i Àsia,
té poques illes i la
profunditat és mitjana.
–
Glacial
Àrtic
i Glacial
Antàrtic:
envolten els pols i les seves
aigües estan permanentment
gelades. •Per
continents, els rius i llacs
més destacats són:
–
Amèrica:
el Mississipí-Missouri, que és
navegable; l'Amazones, molt
ample i cabalós, i els
Grans
Llacs.
–
Àfrica:
el Nil és el més llarg del
món, i el Congo és molt
cabalós i navegable.
–
Àsia:
l'Obi i el Lena causen
inundacions amb el desglaç; el
Huang He (riu Groc) té grans
crescudes;
el Ganges es considera sagrat.
–
Austràlia:
el Darling i el Murray són
curts i cabalosos.
EL
CONTINENT EUROPEU •Europaés
un continent força petit, ocupa
5000 km d'est a oest i 4000 km
de nord a sud. •
Com que es considera una gran península
del continent euroasiàtic,
està envoltada de mars i
oceans i, per tant, també de
penínsules i illes. •
Els seus límits són difícils
d'establir, sobretot per la part
continental. Es considera que
elsMonts
Urals, el Caucas, el mar Caspi i
el mar Negre la separen d'Àsia
i Àfrica.
EL
RELLEU D'EUROPA •En
el relleu europeu trobem muntanyes
i planes
per on circulen rius de tipus
mitjà.Excepte
la gran plana europea, la resta
del continent està molt
compartimentada, amb serralades
joves, serralades antigues i
amples valls. •
Al relleu d'Europa destaquen
tres grans conjunts: –
Serralades
i altiplans antics
(massissos):
són relleus antics i molt
erosionats, d'altitud baixa
(la Meseta castellana, les muntanyes
Grampianes,
la serralada Escandinava, el
Massís Central Francès). –
Serralades
joves:
són d'època més recent i
formen relleus abruptes al sud
del continent
(Pirineus,
Alps, Carpats, Balcans i
Caucas). Són muntanyes abruptes
i accidentades, però de vegades
estan obertes per valls fluvials
molt amples. –
Gran
Plana Europea:
zona de petits i monòtons
turons travessada per grans rius.
És la plana més extensa d'Europa,
que ocupa més de la meitat delcontinent.
Els principals rius europeus (Volga,
Don, Dnièper…) transcorren
per les seves
àmplies
valls. Altres
planes són l’Hongaresa,
la del Po
i les depressions
de l’Ebre
i del Guadalquivir.
ELS
RIUS D'EUROPA •Hi
ha tres classes de
rius a Europa,
amb característiques que
depenen del clima del lloc per
on
passen:
–
Continentals:
augmenten el cabal a la
primavera per la fosa de la neu
i a l'estiu per les
pluges
(Dvina Occidental, Dnièper,
Don...). –
Oceànics:
cabalosos i regulars per
l'abundància de pluges (Garona,
Loira, Tàmesi, Elba...).
–
Mediterranis:
són curts i pateixen forts
estiatges (tots els del sud
menys l'Ebre, el Roine i elPo).
LES
COSTES D'EUROPA •Les
costes
d'Europa, en general, són molt
retallades. •En
funció del relleu i dels oceans
o mars que les banyen, s’hi
distingeixen les costes
atlàntiques
i les costes
mediterrànies. •També
poden ser:
–
Costes
abruptes,
elevades i amb penya-segats
quan les muntanyes arriben al
mar.
–
Costes
baixes,
quan els relleus són plans.
LA PENÍNSULA
IBÈRICA I ELS ARXIPÈLAGS •La
Península
Ibèrica
està
situada a l'extrem sud-occidental
d'Europa. Està delimitada pel
mar
Cantàbric, el
mar Mediterrani, l'oceà
Atlàntic i els Pirineus.
•La
Península té una altitud
mitjana elevada
a
causa de la presència de
nombroses serraladesi de la Meseta. •Les
principals
unitats del relleu
peninsular
són:
– La
Meseta
castellana,
a l'interior, una plataforma
elevada amb una altitud mitjana
de 650 m.
Està dividida en dues submesetes
pel Sistema Central i envoltada
de serralades. – Les
serralades interiors a la
Meseta:
Sistema
Central
i Muntanyes
de Toledo.
– Les
serralades que delimiten la
Meseta:
Muntanyes
de Lleó,
Serralada
Cantàbrica,
SistemaIbèric
i Sierra
Morena.
– Les
serralades exteriors o
perifèriques:
Massís
Galaic,
Pirineus,
Serralades Bètiques
i Serralades
Catalanes
(o Sistema Mediterrani Català).
– Les depressions:
les principals són la
de l'Ebre
i la del Guadalquivir,
totes dues molt fèrtils. •Pel
que fa al relleu dels arxipèlags:
- el de les illes Balears
és molt semblant al de la Península,
perquè en són una prolongació;
- en canvi, el de les illes Canàries
és molt accidentat i d’origen
volcànic.
LES
COSTES •
Les costes, excepte les
gallegues, són poc accidentades,
i alternen les altes amb les
baixes i sorrenques. -Les
costes
de
la Península Ibèrica acostumen
a ser poc retallades, amb un
contorn rectilini o
corbat suaument.
Els entrants més profunds són
els de les ries gallegues. -
Dominen
les
costes
altes
i
rocalloses,
tot i que trobem trams de costa
baixai
sorrenca, sobretotals golfs de
Cadis, València i Alacant.
ELS
RIUS •
Hi ha tres tipus de
rius
peninsulars,
segons el vessant on
desemboquen. Els trets es
relacionen
amb el relleu i el clima:
–
Cantàbrics:
són curts i cabalosos i baixen
amb molta força (Nalón, Navia...).
–
Atlàntics:
com que són llargs, reben molts
afluents i són força cabalosos,
tot i
que a l'estiu pateixen estiatgesimportants
(Tajo, Duero...).
–
Mediterranis:
excepte l'Ebre,
són
curts, poc cabalosos i
irregulars; pateixen estiatges i
crescudes (Túria, Segura...).
UNITATS
DE RELLEU DE CATALUNYA •El
relleu de Catalunya es
caracteritza per la poca
extensió de les planes i el
predomini
de la muntanya. •
Les unitats principals del relleu de
Catalunya són:
– Els
Pirineus:
formats per dues serralades
paral·leles (Pirineu Axial i
Prepirineu) i valls transversals.
– Les
serralades
de la costa:
són la Prelitoral, amb les
altures més elevades (Montseny,
Montserrat), i la Litoral (més
baixa i curta), separades per
una depressió prelitoral que
ocupa la Selva, el
Vallès i el Penedès.
– La
Depressió
Central:
presenta un cert pendent
d'extenses planes cap a les
terres de Lleida i de l'Ebre, i
grans desnivells o altiplans a
les zones d'Osona, del Bages i
part de l'Anoia i la Segarra.
– Entre les
planes
costaneres, les més importants
són les de l'Empordà i la de
l'Ebre.
ELS
PIRINEUS •Les
dues serralades paral·leles que
formen el Pirineu
Axial
i el Prepirineu
són el conjunt muntanyós més
ampli i extens i ocupen un terç
del país. •El
conjunt de muntanyes dels
Pirineus té la màxima amplitud
a l’oest i s’estreny cap a
l’est, fins que acaba
endinsant-se al mar al cap de
Creus.
LES
SERRALADES DE LA COSTA •Al
costat del Mediterrani, al llarg
de la costa, les muntanyes hi
formen una doble serralada. - La
Serralada
de l’Interior
o Prelitoral
és
llarga i va des dels Pirineus
fins a més avall del delta de
l’Ebre.
-
La
Serralada
Litoral
és més baixa i més curta i
arriba a prop del mar. A vegades
s’hi formen penya-segats i
cales, com a la Costa Brava.
LA
DEPRESSIÓ CENTRAL •La
Depressió
Central
és la plana més gran de
Catalunya: s’estén entre els
graons més baixos del
Prepirineu i la Serralada de
l’Interior. •Ocupa
les terres que en altres èpoques
geològiques havien estat
inundades per les aigües d’un
llac. •Avui
els límits i el relleu d’aquesta
plana recorden la forma que
tenia el llac, de manera que
presenta un
cert pendent
cap a les terres de Lleida i cap
a la vall de l’Ebre.
LES
PLANES COSTANERES •Les
altres
planes de Catalunya són la de
l’Empordà i la desembocadura
de l’Ebre. •La
resta són planes poc extenses
situades vora la costa, entre
muntanyes o bé formant clotades
entre altiplans o relleus més
elevats.
EL
LITORAL CATALÀ •El
litoral
català
s’estén des de Portbou al riu
la Sénia i té una longitud de
quasi 700 km. •Les
aigües del Mediterrani són força
calentes i salades i més aviat
tranquil·les.
TIPUS
DE COSTES •
És un litoral poc
retallat,
i s’hi poden distingir dos
tipus de costa:
–
Costes
altes:
predominen al nord, són costes
accidentades, on les
serralades arriben fins al mar.
Els rius i els torrents han obert
cales, com ara les de la
Costa Brava.
–
Costes
baixes:
se situen al sud, on predominen
els relleus plans. Són costes poc
accidentades, amb platges
llargues de sorra fina i amb aigües
poc profundes
(Costa Daurada).
XARXA
HIDROGRÀFICA •
La xarxa hidrogràfica –excepte
la Garona, que va a l'Atlàntic–
pertany al vessant mediterrani, és complexa i
amb rius poc cabalosos i petits
(menys l'Ebre): •Segons
el lloc on desemboquin,
classifiquem els rius catalans
en dos
grups,
segons que corresponguin a: - Vessant
mediterrani.
Segons el lloc on neixen i el
lloc on desemboquen, els rius
els estructurem en tres xarxes: –
Xarxa
Pirineus - Ebre:
són rius amb gran poder erosiu
i bon cabal (Segre i les dues
Noguera).
–
Xarxa
Pirineus - Mediterrani:
són rius de bon cabal excepte a
l’estiu (Llobregat, Ter, Fluvià i Muga).
–
Xarxa
Serralades Litorals -
Mediterrani:
són curts i perillosos si hi ha
tempestes (Tordera, Francolí...). -
Vessant
atlàntic.
La Garona
és l’únic riu català que
desemboca a l’oceà Atlàntic.