a


aula de
socials

geografia

1r-2n-3r eso
2n batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS DE GEOGRAFIA FÍSICA I HUMANA

    

 

Geografia
Cap a un sistema mundial

INTRODUCCIÓ

La globalització: cap a un sistema mundial
Actualment predomina una economia global, capitalista i de mercat, que implica una xarxa d’intercanvi de mercaderies, d’informació i de capitals que afecta el món sencer.
La globalització és un fenomen econòmic, social, cultural i polític.

amunt

1. UN SISTEMA MUNDIAL

LA GLOBALITZACIÓ
La globalització es caracteritza per la interdepèndencia econòmica, política, social i cultural de tots els països del món
Es defineix pels trets següents:
Té una cobertura mundial.
És immediata.
Té una base econòmica i comercial.
Ha transformat les bases de la societat (les formes de produir, de governar i de viure).
Ha creat una consciència mediambiental i social mundial.

LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA
L'economia global es caracteritza per:
- La concentració del capital i la formació de grans empreses.
- La defensa de la lliure competència.
- La facilitat de moviment dels capitals que tenen les borses mundials.

S'organitza al voltant de tres grans
centres de poder (els EUA, la UE i el Japó) i alguns centres secundaris (Austràlia, l'Índia, la Xina i el Brasil).

salta imatges > apartat 2

Les potències econòmiques del món
La globalització

amunt

2. LA GLOBALITZACIÓ EN LA MANERA DE VIURE

VIDA QUOTIDIANA I GLOBALITZACIÓ
La globalització la trobem present en diversos àmbits de la nostra vida quotidiana: 
– El comerç global, amb l'ajut de la publicitat, facilita que es consumeixin els mateixos productes arreu del món.
– La
ciència i la cultura també s'ha globalitzat, i els nous avenços o les obres més recents són adoptats o coneguts a tot el món.

ELS RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ
El món globalitzat pateix greus amenaces, com la propagació de malalties o el terrorisme:
– La millora de les comunicacions augmenta el
risc de contagi de certes malalties que s'han convertit en un problema mundial, com és el cas de la sida.
– El món està amenaçat per
grups organitzats violents
, que rebutgen l’ordre polític i social mundial i intenten imposar els seus objectius per mitjà d'actes de terrorisme.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

La sida al món el 2005

La globalització en l'àmbit quotidià

amunt

3. TECNOLOGIA, COMUNICACIÓ I GLOBALITZACIÓ

DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC I ECONOMIA
El creixement econòmic recent ha estat possible gràcies al desenvolupament de la investigació científica i tecnològica i a les seves aplicacions.
La inversió en investigació i innovació és molt costosa, però aporta grans beneficis. Els governs i les grans empreses dediquen molts diners a finançar instal·lacions i equipaments d’investigació molt cars. 
Quan una empresa fa una innovació, la patenta i tots aquells que volen utilitzar la nova tècnica han de pagar per poder-los aplicar. Les patents són una bona font d’ingressos.
Els països més desenvolupats destinen al voltant del 3% del PIB a la investigació tecnològica.
El cost de la innovació ha accentuat les diferències entre països desenvolupats i països subdesenvolupats.

COMUNICACIÓ, INFORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT
Els progressos en el camp de l’electrònica han permès que, en pocs anys, la informàtica es converteixi en un dels factors més importants de desenvolupament.
El desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions ha possibilitat la creació de les autopistes de la informació, que han interconnectat el món i permeten un enorme transvasament d'informació.
Dins de les autopistes de la informació, la xarxa més utilitzada és Internet.

UN MÓN TELEVISIU
La televisió és, actualment, el mitjà d'informació i entreteniment principal. La informació i l'oci generen riquesa i influeixen en l'opinió pública.
Qualsevol esdeveniment que passa al món, el podem “contemplar” a la televisió.
A més, la televisió per satèl·lit permet veure programes de molts països.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

Tecnologia i comunicació

amunt

4. GLOBALITZACIÓ I DESIGUALTAT

ELS INDICADORS DE DESENVOLUPAMENT
Els indicadors de desenvolupament d'un país més utilitzats són els següents: el Producte Interior Brut (PIB), el PIB real per habitant i l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH).
Dos indicadors que també permeten precisar el nivell de desenvolupament d'un país són:
– El
consum de calories: interessa saber quantes persones consumeixen per sobre o per sota del mínim necessari (2400 calories diàries).
Es calcula que al món hi ha uns 850 milions de persones insuficientment alimentades.
– La
Línia de Pobresa Humana (LPH) permet saber quantes persones viuen en un país amb menys diners del mínim imprescindible.

L'ACCÉS DESIGUAL A LA RIQUESA AL MÓN
L'economia global crea grans desigualtats al món:
– Els Estats Units, el Canadà, el Japó i la Unió Europea dominen l'economia mundial. La
renda per habitant i any pot superar els 35000 dòlars.
– Altres regions viuen en condicions de misèria, amb una renda inferior a 1000 dòlars.

L'ACCÉS DESIGUAL AL BENESTAR
Les diferències entre els països rics i els països pobres estan augmentant. A més del PIB per habitant, hi ha uns altres dos indicadors bàsics per comprendre les desigualtats entre països rics i pobres: l'esperança de vida i l'accés a l'educació:
L’informe de l’ONU de 2006 sobre el desenvolupament humà situa l’esperança mitjana de vida a 67 anys. Aquesta xifra amaga greus desigualtats perquè als països rics és d’uns 78 anys i als pobres, de 53 anys.
L’informe de l’ONU de 2006 reflecteix la lenta millora de l’accés a l’educació al món i s'ha reduït l'analfabetisme, però la desigualtat d’oportunitats entre països rics i pobres és abismal.

LA FAM I LA SOBREALIMENTACIÓ
La fam és un dels problemes greus del món. Més de 850 milions de persones passen fam al món. Aquesta quantitat augmenta uns quatre milions cada any, especialment al continent africà.
Està provocada per causes naturals i per causes humanes:
- Entre les causes naturals hi ha les sequeres, les inundacions, les glaçades i les plagues.
- Les causes humanes influeixen cada vegada més: guerres, decisions polítiques i econòmiques, etc.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

El PIB real per habitant al món

Calories que es consumeixen cada dia al món

La desigualtat a la riquesa

La desigualtat al benestar

amunt

5. CAUSES DE LA DESIGUALTAT EN UN MÓN GLOBALITZAT

CAUSES DE LA DESIGUALTAT
Les causes principals de l'existència de països subdesenvolupats són:
– Els
desequilibris demogràfics: la natalitat alta dóna lloc a una població jove creixent que no té feina i que intenta emigrar.
– La
descolonització: es va donar en estats nous amb pocs mitjans i amb una població poc preparada. Aquests països han patit el domini econòmic de les seves antigues metròpolis i guerres inacabables.
– La globalització ha augmentat les diferències: el
comerç desigual amb els països desenvolupats del nord endeuta els països pobres del sud.

ELS DESEQUILIBRIS DEMOGRÀFICS
La natalitat tendeix a disminuir a tot arreu. Tot i això, als països pobres continua sent elevada.
Com que la mortalitat infantil tendeix a reduir-se, el resultat és una població jove molt nombrosa. 
Aquesta població jove té una sèrie de necessitats a les quals no hi pot accedir, perquè la riquesa dels països pobres creix a un ritme inferior al de la població. Aleshores la pobresa augmenta.
La falta de llocs de treball fa que aquesta població jove intenti emigrar cap als països rics.

LA DESCOLONITZACIÓ
Una bona part dels països pobres van ser antigues colònies dominades per potències europees.
Quan aquestes colònies van aconseguir la independència (a mitjans del segle XX), disposaven d’escassos mitjans materials i tenien una població poc preparada.
Els nous països han continuat sota el domini econòmic de les seves antigues metròpolis, que continuen explotant els seus recursos naturals, ocupen a una part de la mà d’obra a les seves mines i plantacions i interfereixen en els seus assumptes polítics.

LA GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN
El comerç desigual fa endeutar els països pobres, que per créixer necessiten construir infraestructures, crear serveis i comprar maquinària i patents.
Per poder disposar de capital, els països pobres demanen crèdits als països rics a canvi de pagar uns interessos mentre no es torna el deute. 
Sovint els països pobres no poden ni tan sols pagar els interessos, i el deute extern es va acumulant fins que arriba a ofegar l’economia del país.

MESURES DE FUTUR
La humanitat és conscient de la desigualtat que hi ha entre el món ric i el pobre. Diferents sectors polítics i organitzacions proposen
mesures per superar la pobresa:
- Condonar o anul·lar el deute extern dels estats més pobres.
- Dedicar el 0,7% de la Renda Nacional Bruta dels països rics per ajudar-los a desenvolupar-se.
- Establir un comerç just
perquè els productors dels països pobres rebin un preu adequat pels seus productes.

apartat 4 < salta imatges

La desigualtat de la globalització

amunt

Enllaços del tema

amunt

Inici

       

© 2016 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà