Globalització
També mundialització o canvi
global. Sèrie complexa de
processos que es produeixen
simultàniament en l'àmbit
econòmic, polític, tecnològic,
cultural i ecològic i que
abasten la major part de les
regions del planeta.
La
globalització: cap a un
sistema mundial •Actualment
predomina una economia
global,
capitalista i de mercat,
que implica una xarxa d’intercanvi
de mercaderies, d’informació
i de capitals que afecta
el món sencer. •La
globalització és un
fenomen econòmic,
social,
cultural i
polític.
LA
GLOBALITZACIÓ •La
globalització es caracteritza
per la interdepèndencia
econòmica, política, social i
cultural de tots
els països del món. •Es defineix pels trets
següents: Té
una cobertura mundial. És
immediata. Té
una base econòmica i comercial. Ha
transformat les bases de la
societat
(les
formes de produir, de governar i
de viure). Ha
creat una consciència
mediambiental i social mundial.
LA
GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA •
L'economia
global
es caracteritza per:
- La
concentració del capital i la
formació de grans empreses.
- La
defensa de la lliure
competència.
- La
facilitat de moviment dels
capitals que tenen les borses
mundials. • S'organitza al
voltant de tres grans centres
de poder
(els EUA, la UE i el Japó) i
alguns centressecundaris
(Austràlia, l'Índia, la Xina i
el Brasil).
VIDA
QUOTIDIANA I GLOBALITZACIÓ •La
globalització la trobem present
en diversos àmbits de la nostra
vida quotidiana:
–
El comerç
global,
amb l'ajut de la publicitat,
facilita que es consumeixin
els mateixos productes arreu
del món.
– La ciència
i la cultura
també s'ha globalitzat, i els
nous avenços o les obres més
recents són
adoptats o coneguts a tot el
món.
ELS
RISCOS DE LA GLOBALITZACIÓ •
El món globalitzat pateix greus
amenaces, com la propagació
de malalties
o el terrorisme: – La millora de les
comunicacions augmenta el risc
de contagi de
certes malalties que s'han
convertit en un problema
mundial, com és el
cas
de la sida.
– El món està amenaçat per
grups
organitzats violents,
que rebutgen l’ordre polític
i social mundial i
intenten imposar els seus
objectiusper
mitjà d'actes de terrorisme.
DESENVOLUPAMENT
TECNOLÒGIC I ECONOMIA •El
creixement econòmic recent ha
estat possible gràcies al
desenvolupament de la investigació
científica i tecnològica
i a les seves aplicacions. •La
inversió
en
investigació i innovació és
molt costosa, però aporta grans
beneficis. Els
governs i les grans empreses
dediquen molts diners a
finançar instal·lacions i
equipaments d’investigació
molt cars. •Quan
una empresa fa una innovació,
la patenta i tots aquells que
volen utilitzar la nova tècnica
han de pagar per poder-los
aplicar. Les patents
són una bona font d’ingressos. •Els
països més desenvolupats
destinen al voltant del 3% del
PIB a la investigació
tecnològica. •El
cost de la innovació ha
accentuat les diferències
entre països
desenvolupats i països
subdesenvolupats.
COMUNICACIÓ,
INFORMACIÓ I DESENVOLUPAMENT •Els
progressos en el camp de l’electrònica
han permès que, en pocs anys,
la informàtica
es converteixi en un dels
factors més importants de
desenvolupament. •El
desenvolupament de la
informàtica i de les
telecomunicacions ha
possibilitat la creació de les autopistes
de la informació,
que han
interconnectat el món i
permeten un enorme transvasament
d'informació. •Dins
de les autopistes de la
informació, la xarxa més
utilitzada és Internet.
UN
MÓN TELEVISIU •
La televisió
és, actualment, el mitjà
d'informació i entreteniment
principal. La informació il'oci
generen riquesa i influeixen en
l'opinió pública. •Qualsevol
esdeveniment que passa al món,
el podem “contemplar” a la
televisió. •A
més, la televisió per
satèl·lit permet veure
programes de molts països.
ELS
INDICADORS DE DESENVOLUPAMENT •Els
indicadors
de desenvolupament d'un
país més utilitzats són els
següents: el Producte
InteriorBrut
(PIB),
el PIB
real per habitant i
l'Índex
de Desenvolupament Humà
(IDH). •
Dos indicadors que també
permeten precisar el nivell de
desenvolupament d'un país són:
– El
consum
de calories:
interessa saber quantes persones
consumeixen per sobre o per sotadel
mínim necessari (2400 calories
diàries).Es
calcula que al món hi ha uns
850 milions de persones
insuficientment alimentades. – La
Línia
de Pobresa Humana
(LPH)
permet saber quantes persones
viuen en un país ambmenys
diners del mínim
imprescindible.
L'ACCÉS
DESIGUAL A LA RIQUESA AL MÓN •
L'economia global crea grans
desigualtats
al món:
– Els Estats Units, el Canadà,
el Japó i la Unió Europea
dominen l'economia mundial. La
renda
per habitant i any pot superar
els 35000 dòlars.
– Altres regions viuen en
condicions de misèria, amb una
renda inferior a 1000 dòlars.
L'ACCÉS
DESIGUAL AL BENESTAR •
Les diferències
entre els països rics i els
països pobres estan augmentant.
A
més del PIB per habitant, hi ha
uns altres dos indicadors bàsics
per comprendre les desigualtats
entre països rics i pobres:
l'esperança
de vida
i l'accés
a l'educació: –
L’informe de l’ONU de 2006
sobre el desenvolupament humà
situa l’esperança
mitjana de vida
a 67 anys. Aquesta xifra amaga greus
desigualtats
perquè als països rics és
d’uns 78 anys i als pobres, de
53 anys. –
L’informe de l’ONU de 2006
reflecteix la lenta millora
de l’accés a l’educacióal
món i s'ha reduït
l'analfabetisme,però la desigualtat
d’oportunitats entre països
rics
i pobres
és
abismal.
LA FAM
I LA SOBREALIMENTACIÓ •La
fam
és un dels problemes greus del
món. Més
de 850 milions de persones
passen fam al
món. Aquesta
quantitat augmenta uns quatre
milions cada any, especialment
al continent
africà. •Està
provocada per causes naturals i
per causes humanes: - Entre
les
causes
naturals
hi ha les sequeres, les
inundacions, les glaçades i les
plagues.
- Les
causes
humanes
influeixen cada vegada més:
guerres, decisions polítiques i
econòmiques, etc.
CAUSES
DE LA DESIGUALTAT •Les
causes
principals de l'existència
de països subdesenvolupats
són:
– Els
desequilibris
demogràfics:
la natalitat alta dóna lloc a
una població jove creixent que
no
té feina i que intenta emigrar.
– La
descolonització:
es va donar en estats nous amb
pocs mitjans i amb una població
pocpreparada.
Aquests països han patit el
domini econòmic de les seves
antigues metròpolis
i
guerres inacabables.
– La globalització ha
augmentat les diferències: el
comerç
desigual
amb els països desenvolupatsdel
nord endeuta els països pobres
del sud.
ELS
DESEQUILIBRIS DEMOGRÀFICS •La
natalitat
tendeix a disminuir
a tot arreu. Tot i això, als països
pobres continua sent elevada. •Com
que la mortalitat infantil
tendeix a reduir-se, el resultat
és una població
jove molt nombrosa. •Aquesta
població jove té una sèrie de
necessitats a les quals no hi
pot accedir, perquè la riquesa
dels països pobres creix a un
ritme inferior al de la
població.
Aleshores la pobresa
augmenta. •La
falta de llocs de treball fa que
aquesta població jove intenti emigrar
cap
als països rics.
LA
DESCOLONITZACIÓ •Una
bona part dels països pobres
van ser antigues colònies
dominades per potències
europees. •Quan
aquestes colònies van
aconseguir la independència (a
mitjans del segle XX),
disposaven d’escassos
mitjans materials
i tenien una població
poc preparada. •Els
nous països han continuat sota
el domini
econòmic
de les seves antigues
metròpolis,
que continuen explotant els seus
recursos naturals, ocupen a una
part de la mà d’obra a les
seves mines i plantacions i
interfereixen en els seus
assumptes polítics.
LA
GLOBALITZACIÓ I EL DEUTE EXTERN •El
comerç
desigual fa endeutar
els països pobres, que per créixer
necessiten construir
infraestructures, crear serveis
i comprar maquinària i patents. •Per
poder disposar de capital, els
països pobres demanen crèdits
als països rics a canvi de
pagar uns interessos
mentre no es torna el deute. •Sovint
els països pobres no poden ni
tan sols pagar els interessos, i
el deute extern es va acumulant
fins que arriba a ofegar l’economia
del país.
MESURES
DE FUTUR •La
humanitat és conscient de la
desigualtat que hi ha entre el món
ric i el pobre. Diferents
sectors polítics i
organitzacions proposen mesures
per superar la pobresa: - Condonar
o anul·lar
el deute extern
dels estats més pobres.
- Dedicar
el 0,7%
de la Renda
Nacional Bruta
dels països rics per ajudar-los
a desenvolupar-se.
- Establir
un comerç
justperquè
els productors dels països
pobres rebin un preu adequat
pels seusproductes.
Globalització
![La globalització econòmica. Geopolítica (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema13-vicens2bat.gif){kind=link}