a


aula de
socials

història

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA D'ESPANYA I CATALUNYA

     

      

Història d'Espanya i Catalunya
ECONOMIA I SOCIETAT EN EL SEGLE XIX
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La transició demogràfica
El context històric
La reforma agrària liberal
L'agricultura catalana
La revolució industrial
La indústria moderna
La indústrria tèxtil catalana
La indústria siderúrgica basca
El ferrocarril
El comerç
Hisenda, banca i diners
La societat de classes
Les doctrines socialistes
El moviment obrer
El moviment obrer espanyol i català
L'anarquisme terrorista
Organitzacions obreres i patronals
El moviment feminista

La transició demogràfica

Urbanització
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
[+] conceptes
Transició demogràfica VIQ WIK
Moviments migratoris VIQ WIK
Èxode rural VIQ WIK
Urbanització VIQ WIK
Eixample VIQ WIK
Eixample de Barcelona VIQ WIK
[+] personatge
Ildefons Cerdà VIQ WIK

Glossari  Inici


El context històric

 

Exposició
Manifestació pública organitzada de productes agrícoles, industrials, científics o artístics, per tal de promoure la producció, el comerç i la cultura i alhora estimular l’interès públic.
[+] conceptes
Construcció de l'Estat liberal a Espanya VIQ WIK
Revolució industrial VIQ WIK
Liberalisme econòmic VIQ WIK
Capitalisme VIQ WIK
Corts de Cadis VIQ WIK
Regnat de Ferran VII VIQ WIK
Regència de Maria Cristina VIQ WIK
Regència d'Espartero VIQ WIK
Regnat d'Isabel II VIQ WIK
Sexenni Democràtic VIQ WIK
Restauració borbònica VIQ WIK
Guerres Carlines VIQ WIK
Exposició Universal de Barcelona (1888) VIQ WIK
Guerres de Cuba VIQ WIK
Desastre del 98 VIQ WIK

Glossari  Inici


La reforma agrària liberal

Desamortització
Acte jurídic pel qual els béns de mà morta tornen a la condició de lliures.
[+] conceptes
Reforma agrària VIQ WIK
Desvinculació --- WIK
Desamortitzacions espanyoles VIQ WIK
Economia de mercat VIQ WIK
Agricultura de mercat VIQ WIK
Latifundi VIQ WIK
Minifundi VIQ WIK
[+] personatges
Juan Álvarez Mendizábal VIQ WIK
Pascual Madoz VIQ WIK

Glossari  Inici


L'agricultura catalana

Contracte de conreu
Contracte d’arrendament rústic, parceria i, en general, tots els contractes, qualsevol que sigui llur denominació, pels quals se cedeix onerosament l’aprofitament agrícola, ramader o forestal d’una finca rústica.
Fil.loxera
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
[+] conceptes
Arrendament VIQ WIK
Parceria VIQ WIK
Masoveria VIQ ---
Rabassa morta VIQ WIK
Emfiteusi VIQ WIK
La Febre d'Or VIQ ---
Fil.loxera VIQ WIK

 

Glossari  Inici


La revolució industrial

Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.
[+] conceptes
Revolució industrial VIQ WIK
Industrialització --- WIK
Revolució industrial de Catalunya VIQ ---
Liberalisme econòmic VIQ WIK
Capitalisme VIQ WIK
Maquinisme VIQ WIK
Màquina de vapor VIQ WIK
[+] personatges
Josep Bonaplata VIQ ---
Joan Güell VIQ ---
Eusebi Güell VIQ WIK
Manuel Girona VIQ WIK
Antoni López VIQ WIK
Laureà Figuerola VIQ WIK

Glossari  Inici


La indústria moderna

Fàbrica
Conjunt d'instal·lacions industrials (edificis, maquinària, etc) destinades a la transformació o conservació de primeres matèries o a la producció d'objectes a partir d'elements més simples.
[+] conceptes
Indústria VIQ WIK
Fàbrica VIQ WIK
Colònia industrial VIQ WIK
El Vapor (Fàbrica Bonaplata) VIQ ---
L'Espanya Industrial VIQ WIK
La Maquinista Terrestre i Marítima VIQ WIK
Barcelona Traction VIQ WIK
Altos Hornos de Vizcaya VIQ WIK

Glossari  Inici


La indústria tèxtil catalana

Filatura
Conjunt d’operacions a què hom sotmet una fibra tèxtil per reduir-la a fil.
Tissatge
Operació de teixir, teixidura.
[+] conceptes
Indústria tèxtil VIQ WIK
Indianes VIQ WIK
Filatura VIQ WIK
Tissatge VIQ WIK

Glossari  Inici


La indústria siderúrgica basca

Alt forn
Forn de cup, d’uns 30 m d’alçària, format per dues seccions troncocòniques (la superior, anomenada cup , i la inferior, etalatge ), unides per llur base més gran i emprat en la siderúrgia moderna per a l’extracció del ferro.
[+] conceptes
Indústria siderúrgica VIQ WIK
Mineria VIQ WIK
Carbó de coc VIQ WIK
Alt forn VIQ WIK

Glossari  Inici


El ferrocarril

Ferrocarril
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d'acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
[+] conceptes
Ferrocarril VIQ WIK
Xarxa ferroviària espanyola --- WIK
Història ferrocarril a Espanya --- WIK
Història ferrocarril a Catalunya VIQ ---
[+] personatge
Miquel Biada VIQ WIK

Glossari  Inici


El comerç

Lliurecanvisme
Doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics.
Proteccionisme
Política econòmica dirigida a protegir l’economia d’un estat, defensant els seus productes de la competència estrangera.
[+] conceptes
Comerç interior VIQ WIK
Comerç exterior VIQ WIK
Lliurecanvisme VIQ WIK
Proteccionisme VIQ WIK

Glossari  Inici


Hisenda, banca i diners

Pesseta
Unitat monetària de l’Estat espanyol vigent del 1868 al 2002.
Banca
Negoci de custòdia de dipòsits i d’oferta de diners en forma de préstec.
[+] conceptes
Hisenda pública VIQ WIK
Deute públic VIQ WIK
Borsa de Madrid VIQ WIK
Borsa de Barcelona VIQ WIK
Pesseta VIQ WIK
Banca VIQ WIK
Banco de San Fernando VIQ WIK
Banco de Isabel II VIQ WIK
Banc de Barcelona VIQ WIK
Banc Hispano Colonial VIQ WIK
Banc d'Espanya VIQ WIK
Banco de Bilbao --- WIK
Banco de Vizcaya --- WIK

Glossari  Inici


La societat de classes

Classe
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
[+] conceptes
Societat estamental VIQ WIK
Societat de classes VIQ WIK
Societat industrial VIQ WIK
Estratificació social VIQ WIK
Classe social VIQ WIK
Burgesia VIQ WIK
Proletariat VIQ WIK
Classe mitjana VIQ WIK

Glossari  Inici


Les doctrines socialistes

Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivitzacuó dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.
[+] conceptes
Socialisme VIQ WIK
Socialisme utòpic VIQ WIK
Marxisme VIQ WIK
Socialdemocràcia VIQ WIK
Comunisme VIQ WIK
Anarquisme VIQ WIK
Anarcosindicalisme VIQ WIK

Glossari  Inici


El moviment obrer

Moviment obrer
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
[+] conceptes
Moviment social VIQ WIK
Moviment obrer VIQ WIK
Moviment obrer espanyol VIQ WIK
Lluita de classes VIQ WIK
Classe obrera VIQ WIK
Luddisme VIQ WIK
Sindicalisme VIQ WIK
Sindicalisme revolucionari VIQ WIK
Cooperativisme VIQ WIK
Internacionalisme VIQ ---
Primera Internacional VIQ WIK
Segona Internacional VIQ WIK
Tercera Internacional VIQ WIK

Glossari  Inici


El moviment obrer espanyol i català

Vaga
Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.
[+] conceptes
Vaga VIQ WIK
Vaga general VIQ WIK
Luddisme VIQ WIK
Bullangues VIQ ---
Conflicte de les selfactines VIQ WIK
Vaga general del 1855 VIQ WIK
Vaga general del 1917 VIQ WIK
Vaga de la Canadenca VIQ WIK
Pistolerisme VIQ WIK
Trienni Bolxevic VIQ WIK
Bandolerisme VIQ WIK
[+] personatges
Giuseppe Fanelli VIQ WIK
Paul Lafargue VIQ WIK
Pablo Iglesias VIQ WIK

Glossari  Inici


L'anarquisme terrorista

Anarquisme
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada.
Terror
isme
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
[+] conceptes
Anarquisme a Espanya VIQ WIK
Acció directa VIQ WIK
Propaganda pel fet VIQ WIK
Atemptats anarquistes --- WIK
Bomba del Liceu VIQ ---
Atemptat del carrer dels Canvis Nous VIQ ---
Procés de Montjuïc VIQ WIK
Atemptat contra Cánovas del Castillo VIQ WIK
Atemptat contra José Canalejas VIQ WIK
Atemptat contra Eduardo Dato VIQ WIK
[+] personatges
Santiago Salvador VIQ WIK
Paulí Pallàs VIQ WIK
Tomàs Ascheri VIQ WIK
Mateu Morral VIQ WIK
Michele Angiolillo VIQ WIK
Manuel Pardiñas VIQ WIK
Pere Mateu VIQ WIK

Glossari  Inici


Organitzacions obreres i patronals
Patronal VIQ WIK
Sindicat VIQ WIK
Partit polític VIQ WIK
Unió General de Treballadors (UGT) VIQ WIK
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) VIQ WIK
Partit Comunista d'Espanya (PCE) VIQ WIK
Federació Regional Espanyola (FRE de l'AIT) VIQ WIK
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE) VIQ WIK
Solidaridad Obrera VIQ WIK
Confederació Nacional del Treball (CNT) VIQ WIK
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) VIQ WIK
Sindicats Lliures VIQ WIK
Sindicat Groc VIQ ---
Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera VIQ ---
Les Tres Classes de Vapor VIQ ---
Unió de Rabassaires VIQ WIK
Institut Agrícola Català de Sant Isidre VIQ WIK
Foment del Treball Nacional VIQ WIK

Glossari  Inici


El moviment feminista

Feminisme
Moviment que té com a finalitat d’aconseguir la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l’home, concretat a partir de la segona meitat del s. XIX dins l’àmbit de la societat industrial.
[+] conceptes
Feminisme VIQ WIK
Sufragisme VIQ WIK
[+] personatges
Concepción Arenal VIQ WIK
Emilia Pardo Bazán VIQ WIK
Teresa Claramunt VIQ WIK
Dolors Monserdà VIQ WIK
Carme Karr VIQ WIK
Francesca Bonnemaison VIQ WIK
Clara Campoamor VIQ WIK
Victoria Kent VIQ WIK
Margarita Nelken VIQ WIK

Glossari  Inici


 

INTRODUCCIÓ

Industrialització i societat a Catalunya i a Espanya al segle XIX
A Catalunya i a Espanya es van desmantellar al segle XIX les estructures feudals de l’Antic Règim i es va consolidar un model econòmic basat en la indústria i el capitalisme.
La societat estamental va donar pas a una societat de classes, definida per la propietat i la riquesa.
Però la industrialització es va realitzar amb retard i Espanya va continuar sent un país agrícola, amb només alguns nuclis industrialitzats.
Aquesta situació va significar el manteniment d’un gran nombre de pagesos amb unes condicions de vida miserables.


Eix cronològic economia i societat Espanya segle XIX


L'economia espanyola al segle XIX

amunt

1. LA POBLACIÓ A CATALUNYA I A ESPANYA
AL SEGLE XIX

1.1. El creixement demogràfic

Al segle XIX, la població espanyola es va incrementar en un 60%. Aquest augment demogràfic va ser degut a una disminució de la mortalitat i a un manteniment de la natalitat.

Les causes principals del descens de la mortalitat van ser l’increment de la producció agrària i el millorament de la dieta alimentària. El descens de la mortalitat a Espanya va ser menor que en altres països industrialitzats, com a conseqüència principalment de les crisis de subsistència.  

Les grans epidèmies van desaparèixer al llarg del segle XIX. Tot i això, la mortalitat es va mantenir més elevada a Espanya que a altres països industrialitzats europeus.


Població a Espanya finals segle XIX


Població catalana per comarques, 1897

amunt

1.2. Els moviments migratoris

Durant la segona meitat del segle XIX es va produir un increment significatiu dels processos migratoris, per les escasses oportunitats de feina.

D’una banda, es va iniciar un èxode rural cap a les zones més industrialitzades de la Península, cosa que va comportar un creixement important de les ciutats, i d’una altra banda, cap a Amèrica Llatina.  

L’abolició del règim senyorial, la concentració de la propietat, les dures condicions de vida de la pagesia i diverses causes van animar molts pagesos a emigrar:

En una primera etapa, a partir del 1860, els emigrants van anar cap a nuclis urbans com Madrid, Barcelona i Biscaia, les zones més industrialitzades de la Península.
A Catalunya, les migracions internes van ser més intenses que a la resta d’Espanya.

En una segona etapa, a finals del segle XIX, l’augment de població i les escasses oportunitats d’ocupació van obligar molts espanyols a emigrar, sobretot a Cuba i a l’Amèrica Llatina.

amunt

1.3. El creixement de les ciutats

L’èxode rural va comportar un augment de la urbanització, en detriment dels nuclis rurals. En el cas de Catalunya es va concentrar en els nous nuclis industrials, com Barcelona, Sabadell, Manresa, Badalona, Mataró…  

Entre 1850 i 1900, Espanya va duplicar el seu nivell de població urbana

Però, malgrat la urbanització, al començament del segle XX la majoria de la població espanyola continuava sent eminentment rural.

A Catalunya, el creixement de les ciutats va ser més intens i al final del segle XIX la població urbana significava un 43% del total.


Població urbana a Catalunya segle XIX


Barcelona 1854


Població activa a Espanya


Població activa a Catalunya


Població urbana a Espanya a finals del segle XIX

amunt

2. TRANSFORMACIONS EN L'AGRICULTURA
A CATALUNYA I A ESPANYA

2.1. La reforma agrària liberal

La reforma agrària liberal és el conjunt de reformes que tenia com a objectiu la dissolució de l’Antic Règim al camp, i la introducció de formes de propietat i de producció capitalistes.

Aquesta transformació es va dur a terme a Espanya al llarg de la primera meitat del segle XIX, a partir de l’accés al poder dels progressistes el 1837.

La reforma agrària liberal espanyola, duta a terme pels progressistes a partir de 1837, va abolir el règim senyorial, es va desvincular la propietat i va desamortitzar bona part de les propietats de l’Església (1836) i dels ajuntaments (1855).
D’aquesta manera, la terra es va transformar en
propietat privada:

– Una part de la terra, adquirida pels burgesos i pagesos acomodats, va incrementar la pro­ducció. Però la major part va quedar en mans de sectors amb una mentalitat rendista.

– La majoria dels pagesos no van accedir a la propietat de la terra, i van continuar com a jornalers, o bé van emigrar cap a les zones urbanes.


Terres vinculades


La desamortització de Mendizábal (1836)


La desamortització de Madoz (1855)

amunt

2.2. Els problemes de l'agricultura a Espanya

La reforma agrària liberal no va permetre als pagesos accedir a la propietat i la majoria van continuar com a jornalers i una minoria van emigrar a les ciutats.

En el conjunt d’Espanya, l’estructura de la propietat, repartida excessivament en latifundis i minifundis, no va ajudar a millorar el nivell de vida dels pagesos.

En una bona part d’Extremadura, Castella i Andalusia hi havia grans latifundis, amb uns propietaris absentistes que obtenien beneficis contractant jornalers amb uns salaris molt baixos.

A la Submeseta Nord i a Galícia hi predominava el minifundi.


L'estructura de la propietat de la terra a Espanya

amunt

2.3. El desenvolupament agrari a Catalunya

A Catalunya l’estructura de la propietat de la terra era més favorable als pagesos que no pas a la resta d’Espanya.

La Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) havia establert un sistema d’arrendament (emfiteusi) que permetia als pagesos quedar-se una part de la producció.

A Catalunya, l’existència de contractes de conreu com l’emfiteusi, la rabassa morta i la masoveria donaven més estabilitat als pagesos.  

Ja des del segle XVIII, una bona part de l’agricultura catalana, la més dinàmica, es va especialitzar en viticultura.

Aquesta especialització vitícola va anar en augment, sobretot gràcies a que els vins catalans van substituir els europeus per l’arribada de la fil·loxera a França. 

•  També van expandir-se els conreus d’oliveres, d’arbres fruiters, dels fruits secs, la producció de suro i la d’arròs. No obstant, Catalunya va esdevenir deficitària en cereals. 


Comparativa agricultura segle XIX
a Catalunya i a Espanya


Exportació de vi

amunt

3. ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
A CATALUNYA I A ESPANYA
3.1. La industrialització a Catalunya i a Espanya

• Catalunya va ser considerada la fàbrica d'Espanya, pel seu caràcter pioner en el procés d'industrialització de l'Estat  i pel seu pes en el conjunt de l'economia espanyola.

La indústria tèxtil catalana va ser el primer sector a mecanitzar-se i, entre 1830 i 1860, es van generalitzar els vapors. A partir de 1860, amb el fi d’aprofitar la força hidràulica dels rius, van sorgir les colònies industrials.  

La industrialització espanyola es va caracteritzar per l’escassa capacitat de compra de la població, la falta d’inversions, l’escassedat de fonts d’energia i una posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa. Davant de la competència estrangera, Espanya va recórrer al proteccionisme.


La Revolució Industrial a Espanya

amunt

3.2. La indústria tèxtil catalana
A mitjan segle XVIII, a Catalunya ja existia una important producció manufacturera d’indianes.

La prohibició, l’any 1802, d’importar cotó filat va estimular la proliferació de filatures i el naixement de la indústria tèxtil moderna.

Cap al 1830 aquesta indústria tèxtil va iniciar un procés de mecanització, i el 1833 va començar a funcionar la primera màquina de vapor.

A partir de 1860, moltes indústries es van establir als marges dels rius per poder substituir el carbó per energia hidràulica, i van constituir colònies industrials.


Un vapor


La indústria tèxtil a Catalunya


Importació de cotó a Catalunya

amunt

3.3. La mineria

El subsòl espanyol és ric en jaciments miners i la seva explotació massiva va començar a partir de la legislació de mines de 1868.

Van ser importants els jaciments de plom, coure, mercuri i zinc.

La producció minera va quedar en bona part en mans estrangeres i destinada a l’exportació.

Les dues principals activitats mineres, a partir de 1868, eren l’extracció de carbó i de ferro, minerals indispensables per a la industrialització, a causa de l’expansió de la siderúrgia.

Els jaciments d’hulla més importants eren a Astúries. Les mines de ferro principals eren a Biscaia.


Producció i consum de carbó i ferro a Espanya

amunt

3.4. La siderúrgia

Els primers alts forns es van instal·lar a Andalusia. 

•  La siderúrgia a Andalusia va sucumbir en no accedir al carbó de coc. Astúries també va allotjar forns, però finalment es va consolidar al País Basc com a centre siderúrgic potent, que exportava ferro a la Gran Bretanya a canvi de la importació de carbó de coc gal·lès, de més poder calorífic i més barat.

A partir del desenvolupament siderúrgic, la indústria basca es va diversificar i van sorgir noves empreses de construcció mecànica i naval.

A Catalunya, la mecanització del sector tèxtil va impulsar la creació d’empreses metal·lúrgiques de transformació i de construccions mecàniques.

amunt

3.5. Els obstacles per a la industrialització

A Espanya, la industrialització es va produir amb retard en relació amb els països europeus més avançats.

Els factors principals que van influir negativament en la industrialització espanyola eren:

L’escassa capacitat de compra de la població espanyola.

– La manca d’inversions i l’absència de burgesia industrial.

Els problemes de transport.

La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa.

amunt

4. TRANSPORTS, COMERÇ I FINANCES

4.1. La construcció del ferrocarril

La xarxa ferroviària es va iniciar a mitjan segle XIX, amb materials importats i seguint una estructura radial que dificultava els intercanvis amb la resta d’Europa. Però, malgrat aquestes limitacions, el ferrocarril va tenir efectes positius per a l’economia espanyola, ja que va afavorir el trasllat de persones i mercaderies.

Malgrat les iniciatives anteriors, la construcció d’una extensa xarxa de ferrocarrils va haver d’esperar fins a la Llei General de Ferrocarrils de juny de 1855. 

Es necessitava construir amb rapidesa la xarxa ferroviària per estimular el comerç interior i, per això, la majoria de materials es van importar, ja que no hi havia prou ferro.

D’aquesta manera, la siderúrgia espanyola no va aprofitar l’ocasió de beneficiar-se de l’augment de la demanda provocat per la construcció del ferrocarril.


El ferrocarril a Espanya al segle XIX


El ferrocarril a Catalunya al s.XIX

amunt

4.2. Mercat i finances

La pèrdua del mercat americà va fer orientar la producció industrial cap al mercat espanyol. Per defensar-se de la competència, els industrials van demanar la imposició de mesures proteccionistes.

La necessitat de capitals va comportar la renovació del sistema bancari espanyol (Llei de Bancs del 1856). També es van constituir les borses de Barcelona i de Madrid i l’any 1868 es va crear una nova moneda oficial, la pesseta.

amunt

5. L'EXPANSIÓ INDUSTRIAL
AL TOMBANT DEL SEGLE XIX

5.1. La crisi de l'agricultura a finals del segle XIX

A finals del segle XIX l’agricultura va patir una greu crisi a causa de la importació de cereals a preus més barats. Això va ocasionar una caiguda dels ingressos agraris i va impulsar l’aplicació de mesures proteccionistes.

Així mateix, la viticultura va patir la plaga de la fil·loxera procedent de França, cosa que va comportar la desaparició de gairebé tots els ceps.  


La fil·loxera a Europa


La fil·loxera a la Península Ibèrica

amunt

5.2. L'impuls de la Segona Revolució Industrial: noves energies i noves indústries

Des del final del segle XIX es van començar a utilitzar l’electricitat i el petroli:

– L’electricitat va possibilitar una mecanització més àmplia de la producció industrial, així com una disminució dels costos de producció i el descens dels preus. Inicialment es va utilitzar en la il·luminació, i posteriorment el seu ús es va es­tendre a la indústria.

La difusió del petroli com a combustible i la invenció del motor d’explosió van obrir pas a la indústria de l’automòbil. El 1904 es va crear la marca automobilística Hispano-Suiza.

També es van desenvolupar altres sectors industrials, com el metal·lúrgic (construccions mecàniques, indústria naval) i el químic.  

Les necessitats creixents de maquinària de tota mena van estimular l’expansió de la indústria metal·lúrgica a finals del segle XIX.


Automòbil Hispano-Suiza

amunt

5.3. Expansió industrial i desequilibris

Des de finals del segle XIX, la industrialització es va expandir i es va dibuixar una Espanya amb profunds desequilibris: zones fortament industrialitzades, com Catalunya i el País Basc, així com Madrid, València i Astúries, es combinaven amb regions basades en una economia agrària i tradicional, com Canàries, Galícia, Castella-La Manxa, Extremadura i Andalusia.  

La indústria es va estendre no només a Catalunya i al País Basc, sinó també per unes altres zones.

Es va consolidar un sector industrial a Astúries i a la Comunitat Valenciana, i Madrid es va convertir en la tercera regió industrial d’Espanya.

L’expansió industrial també es va veure afavorida pel fort creixement demogràfic.

Malgrat aquesta expansió de l’economia, hi va continuar havent a Espanya desequilibris profunds en la distribució regional de la riquesa.

amunt

6. LA SOCIETAT DEL SEGLE XIX
A CATALUNYA I A ESPANYA

6.1. De la societat estamental a la societat de classes

La revolució liberal i el procés d’industrialització van transformar la societat catalana i espanyola.Els estaments característics de l’Antic Règim van deixar pas a una societat de classes pròpia d’un Estat capitalista.

La societat es va transformar, però el domini del sector agrícola  i el baix desenvolupament industrial va fer que a Espanya la influència modernitzadora de la burgesia fos bastant dèbil i que la noblesa conservés molta influència.

A Catalunya, el desenvolupament industrial va donar pas a una societat on la noblesa va anar perdent progressivament la preeminència econòmica i social, i la burgesia industrial creixia en nombre i rellevància.

Les noves classes socials

amunt

6.2. Les noves classes dirigents

Les noves classes dirigents van ser:

– La noblesa terratinent, que conservava la propietat de bona part de les terres. Va continuar tenint un paper rellevant en la societat. No obstant això, a finals de segle algunes famílies aristocràtiques es van arruinar i van haver d’anar venent el seu patrimoni.

– L’alta burgesia, que compartia l’hegemonia social i el control econòmic amb la noblesa. Era la propietària de les noves indústries, les grans companyies i els bancs. Era la nova classe acabalada.

– La classe mitjana, que es va desenvolupar escassament. La burgesia mitjana era escassa i estava constituïda per petits empresaris industrials, comerciants, etc.

amunt

6.3. Les classes populars

La pagesia constituïa la majoria de la població. El 65% de la població espanyola eren pagesos, dels quals el 80% no eren propietaris de les terres que treballaven, sinó arrendataris o jornalers. Les seves condicions de vida eren molt precàries, i van protagonitzar nombroses revoltes.

A molts llocs no tenien terres o eren insuficients per mantenir una família i havien de treballar com a jornalers per uns salaris molt baixos. Això explica les revoltes pageses del segle.

A Catalunya, les condicions dels pagesos eren més bones perquè tenien contractes d’arrendament a llarg termini. El mas era la unitat d’explotació característica.Així, a Catalunya, els sistemes de tinença de la terra van donar més seguretat a la pagesia, que gaudia de millors condicions que a la resta d’Espanya.  

A les ciutats, amb els artesans i empleats del sector serveis, va sorgir el proletariat industrial. El número d’obrers era relativament petit i es concentrava a Catalunya. Les condicions precàries de vida i de treball d’aquest grup social afectaven també les dones i els nens.  

La majoria d’obrers catalans del segle XIX treballaven a la indústria tèxtil.

amunt

7. EL MOVIMENT OBRER A CATALUNYA I A ESPANYA

7.1. Els inicis de l'obrerisme

El proletariat aviat va mostrar les primeres formes de protesta. Primer van tenir un caràcter luddista, però aviat els treballadors van crear els sindicats.

Els primers moviments obrers es van concretar en:

– Accions de caràcter luddista, com els successos d’Alcoi, el 1821, i l’incendi de la fàbrica Bonaplata, el 1835.

La fundació dels primers sindicats a Barcelona, cap al 1840, i la primera vaga general a Espanya, el 1855. El 1840 es va fundar a Barcelona el primer sindicat: l’Associació de Teixidors de Barcelona. El 1855 va tenir lloc a Barcelona la primera vaga general realitzada a Espanya.

– La creació de la Federació Espanyola de l’Associació Internacional de Treballadors, el 1870, via d’entrada de l’anarquisme i del marxisme.  

El moviment obrer


Anarquisme i socialisme a Espanya

amunt

7.2. L'anarquisme

L’anarquisme va prendre una singular força entre els obrers de Catalunya i els pagesos andalusos.

A finals del segle XIX,  l’anarquisme va defensar la formació de grups autònoms que atemptessin contra la societat burgesa i capitalista. Va predominar, doncs, el sector que fomentava l’acció directa contra el capitalisme. Es van produir molts atemptats anarquistes a Catalunya i la societat va entrar en una gran espiral de violència.

La proliferació d’atemptats va impulsar que grups d’anarquistes contraris a la violència fundessin sindicats obrers. Així, va sorgir el sector anarcosindicalista, i es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT).

Atemptats terroristes anarquistes

  amunt

7.3. El socialisme

El marxisme va tenir més influència entre les classes populars (el proletariat) de Madrid, el País Basc i Astúries. 

Els marxistes van fundar el 1879 el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) i el 1888 van impulsar la creació d’un sindicat socialista, la Unió General de Treballadors (UGT).

Els socialistes defensaven l’acció política. la participació en les eleccions.

Tot i que el sufragi universal (1890) va obrir noves expectatives electorals, la influència del socialisme a Espanya va créixer lentament.


El socialisme espanyol

amunt

Esquemes del tema

L'ECONOMIA AL SEGLE XIX

CANVIS
AGRÍCOLES

 

Reforma agrària liberal

 

• Abolició del règim senyorial
• Desvinculació de la terra
• Desamortització
• Liberalització del mercat agrícola

→ Consolida la propietat privada de la terra i la situa en mans dels propietaris actius

→ A Catalunya els sistemes de propietat afavoreixen la millora de la producció

• Estimula la millora de la producció i de la comercialització agrícola
• Al conjunt d’Espanya no s’aconsegueix la creació d’una classe de mitjans i petits propietaris: pagesia pobra. Conflictivitat social

Creixement agrícola

• A Espanya,
canvis limitats

- Augment de la superfície conreada
- Cereals, vinya, blat de moro i patata
- Distribució irregular de la propietat : minifundi, latifundi
- Endarreriment agrari
                 
Obstaculitza la industrialització

• A Catalunya

- Major dinamisme de l’agricultura
- Edat d’or de la viticultura
- Insuficiència de producció de cereals i llegums: dèficit alimentari

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

Augment de la població

• A Espanya

- Menor creixement demogràfic que en països més industrialitzats
- Mortalitat i natalitat altes

• A Catalunya: creixement demogràfic més gran (inici de la transició demogràfica)

Urbanització creixent

• A Espanya: èxode rural limitat per l’escassetat de les transformacions agràries i per la feblesa industrial

• A Catalunya

- Migracions internes, de l’interior a la costa
- Creixement de les ciutats industrials

Emigració a ultramar

• Causes: escasses oportunitats de treball al camp
• Destinació: l’Amèrica Llatina
• Zones de procedència: Galícia, cornisa cantàbrica, les Canàries i Catalunya

INDUSTRIA-
LITZACIÓ

A Espanya

• Endarreriment respecte de països industrialitzats

• Obstacles

- Poca capacitat de compra de la pagesia
-  Posició geogràfica excèntrica
- Capitals absorbits pel deute públic
- Escassetat d’energia i de matèries primeres

• Nivell desigual d’industrialització

• Indústria moderna

- Catalunya: tèxtil
- País Basc: siderúrgia
• Difusió tardana - Indústria agroalimentària
- Metal.lúrgia i química

A Catalunya

• Pionera en l’adopció del vapor i la mecanització del procés productiu
• Especialització en indústria lleugera: tèxtil (cotó i llana)
• Dos tipus d’indústries tèxtils: vapors i colònies
• Obstacles: manca de carbó i mercats escassos. Recurs al proteccionisme

Expansió de la mineria

• Gran explotació de jaciments espanyols a partir del 1868
• Concessions estrangeres i exportació de la producció

COMERÇ

Construcció del ferrocarril

• S’inicia el 1855 amb la Llei de ferrocarrils

• Problemes

- Xarxa radial
- Amplada de via més gran que a Europa
- Concessió a companyies estrangeres i franquícia aranzelària

Expansió del mercat

• Interior

- Augment dels intercanvis gràcies al ferrocarril
- Demanda escassa: dificultats per vertebrar el mercat nacional

• Exterior

- Augment del comerç internacional
- Recurs al proteccionisme per protegir la indústria espanyola


LA SOCIETAT AL SEGLE XIX

SOCIETAT
LIBERAL

• Fi dels estaments

- Anul.lació dels privilegis fiscals
- Fi dels drets jurisdiccionals

• Igualtat legal de tots els ciutadans

• Configuració de noves classes socials en funció de la propietat

- Burgesia
- Proletariat

NOUS GRUPS DIRIGENTS

Classes altes

• Noblesa convertida en propietària terratinent

• Burgesia

- Rendista agrària i de negocis (comerç, borsa, inversions financeres)
- Industrial (només important a Catalunya)
- Alts càrrecs de l’exèrcit i de l’administració

Classes mitjanes

• Professionals liberals
• Propietaris mitjans
• Funcionaris de l’Estat

CLASSES POPULARS

• Grups urbans

- Artesans: a Catalunya, força importància de la menestralia
- Empleats de serveis
- Proletariat: nou grup d’assalariats de la indústria. Origen en la indústria catalana, especialment en el sector tèxtil

• Pagesos

- Petits propietaris
- Arrendataris
- Jornalers

• Tenien unes condicions laborals i de vida molt precàries

PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS
(1830-1868)

• Van sorgir per les injustícies socials i la pobresa

- Luddisme: crema del vapor Bonaplata, Barcelona (1835)
- Societats de socors mutus. Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona (1840)
- Insurreccions pageses, sobretot a Andalusia
- Primeres vagues obreres a Catalunya

• Influència ideològica de l’utopisme i del republicanisme

- Vaga contra les selfactines (1854)
- Vaga general (1855)

ÈPOCA DE LA INTERNACIONAL
(1868-1874)

• Arribada a Espanya de les idees de l’AIT

- Difusió de les idees internacionalistes bakuninistes (Fanelli)
- Fundació de la FRE
- Enfrontament amb els marxistes (Lafargue)
→ Fundació de la Federación Socialista Madrileña

• Etapes

- 1868-1873: creixement dels afiliats, especialment a Catalunya
- 1874: il.legalització i dispersió de l’AIT

• Creació d’altres sindicats: Les Tres Classes de Vapor

MARXISME I ANARQUISME

Socialistes

• Fundació del PSOE (1879). Dirigent: Pablo Iglesias
• Influència a Madrid, Astúries i el País Basc
• Acció reivindicativa. Opció per la lluita política i parlamentària
• Fundació de la UGT (1888). Poca implantació

Anarquistes

• Fort arrelament a Catalunya i a Andalusia

• Divisió

- Partidaris de l’acció directa (terrorisme)

- Forta repressió
- Processos de Montjuïc (1896)

- Partidaris de l’acció sindical

- Solidaritat Obrera (1907)
- Creació de la CNT (1910)

amunt

Enllaços del tema

Documents
Economia segle XIX
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]
Societat segle XIX
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
Economia i societat del segle XIX [pdf]
Economia i societat fins al 1874 (17 diapositives)
L'economia del segle XIX (17 diapositives)
L'economia al segle XIX (49 diapositives)
La societat del segle XIX (31 diapositives)
Economia i societat al segle XIX (27 diapositives)
Transformacions agràries i industrialització (1850-1930) (52 diapositives)

Webs
Socials en xarxa: Economia i societat al segle XIX [cat]
 Buxaweb: Economia i societat en el segle XIX [cat]
La Revolució Industrial, a la Viquipèdia [cat]
La Revolució Industrial, a la Wikipedia [cast]
El ferrocarril a Granollers [cat]

Audiovisuals
La Catalunya industrialitzada [25:09] [cat]
Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1833-1936) [24:50] [cat]
Barcelona: 1888, 1929, 1992 [12:15] [cat]
Les transformacions econòmiques i socials del segle XIX [55:44] [cast]
El tren, un amic [9:53] [cat]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
La revolució industrial a Espanya
La indústria catalana el 1861
Xarxa de ferrocarrils a Espanya (segle XIX)
L'estructura de la propietat a Espanya
La desamortització de Mendizábal
La desamortització de Madoz
La fil.loxera a Europa (1868-1920)
La fil.loxera a Espanya (1878-1920)
La fil.loxera a Catalunya (1878-1908)
La població espanyola el 1857
La població espanyola el 1887
La població espanyola el 1900
La població urbana
Socialisme i anarquisme a Espanya

Gràfics
Les desamortitzacions eclesiàstica i civil

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

 

Inici

   

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà