Exposició
Manifestació
pública organitzada de
productes agrícoles,
industrials, científics o
artístics, per tal de
promoure la producció, el
comerç i la cultura i alhora
estimular l’interès
públic.
Contracte
de conreu
Contracte
d’arrendament rústic,
parceria i, en general, tots
els contractes, qualsevol que
sigui llur denominació, pels
quals se cedeix onerosament l’aprofitament
agrícola, ramader o forestal
d’una finca rústica. Fil.loxera
Insecte de l’ordre
dels homòpters de la família
dels afídids, que parasita en
massa els ceps, dels quals
succiona la saba fins que en
provoca la mort.
Industrialització Procés
a través del qual es
transforma l'estructura
productiva tradicional d'una
formació social cap a
l'enfortiment i modernització
dels sectors industrial i de
serveis.
Fàbrica Conjunt
d'instal·lacions industrials
(edificis, maquinària, etc)
destinades a la transformació
o conservació de primeres matèries
o a la producció d'objectes a
partir d'elements més
simples.
Alt
forn Forn
de cup, d’uns 30 m d’alçària,
format per dues seccions
troncocòniques (la superior,
anomenada cup , i la
inferior, etalatge
), unides per llur base més
gran i emprat en la
siderúrgia moderna per a l’extracció
del ferro.
Ferrocarril
Sistema de
comunicació i de transport en
el qual els vehicles, enllaçats
formant trens i remolcats per
un vehicle motor, circulen per
vies, constituïdes per dues
peces d'acer paral·leles, els
carrils, que sostenen i guien
les rodes, amb pestanya, dels
vehicles.
Lliurecanvisme
Doctrina econòmica
basada en el lliure canvi per
la qual hom no discrimina
contra les importacions
afavorint la producció
interior o obstrueix les
exportacions per afavorir els
consumidors domèstics. Proteccionisme
Política
econòmica dirigida a protegir
l’economia d’un estat,
defensant els seus productes
de la competència estrangera.
Socialisme
Conjunt
de doctrines que, en oposició
a l'individualisme, propugnen
una reforma radical de
l'organització de la societat
per la supressió de les
classes socials mitjançant la
col·lectivitzacuó dels
mitjans de producció, de
canvi i de distribució.
Vaga
Aturada
col·lectiva de la feina per
part dels assalariats per tal
d’obtenir alguna
reivindicació, relativa
generalment a millores de sou
o de les condicions de treball.
Anarquisme
Doctrina
politicosocial que preconitza
la llibertat total de la
persona humana i la
desaparició de l’estat i de
la propietat privada. Terrorisme
Utilització
de la violència, d’una
manera sistemàtica i sovint
indiscriminada, en la lluita
social i política.
Feminisme
Moviment
que té com a finalitat d’aconseguir
la igualtat política,
econòmica i jurídica de la
dona respecte a l’home,
concretat a partir de la
segona meitat del s. XIX dins
l’àmbit de la societat
industrial.
Industrialització i
societat a Catalunya i a
Espanya al segle XIX •A
Catalunya i a Espanya es
van desmantellar al segle
XIX les estructures
feudals de l’Antic Règim
i es va consolidar un
model econòmic basat en
la indústria i el
capitalisme. •La
societat estamental va
donar pas a una societat
de classes,
definida per la propietat
i la riquesa. •Però
la industrialització
es va realitzar amb retard
i Espanya va continuar
sent un país agrícola,
amb només alguns nuclis
industrialitzats. •Aquesta
situació va significar el
manteniment d’un gran
nombre de pagesos amb unes
condicions de vida
miserables.
Eix
cronològic
economia i societat Espanya
segle XIX
•Al
segle XIX, la població
espanyola es va
incrementar en un 60%.
Aquest augment
demogràfic
va
ser degut a una
disminució de la
mortalitat i a un
manteniment de la
natalitat.
•
Les
causes principals del
descens de la mortalitat
van ser l’increment de
la producció agrària i
el millorament de la dieta
alimentària.
El
descens
de la mortalitat a
Espanya va ser menor que
en altres països
industrialitzats, com a
conseqüència
principalment de les
crisis de subsistència.
•
Les grans epidèmies van
desaparèixer al llarg del
segle XIX. Tot i això, la mortalitat
es va mantenir més
elevada a Espanya
que a altres països
industrialitzats europeus.
•
Durant
la segona meitat del segle
XIX es va produir un
increment significatiu
dels
processos
migratoris,
per les escasses
oportunitats de feina.
•D’una
banda, es va iniciar un
èxode
rural
cap
a les zones més
industrialitzades de la
Península, cosa que va
comportar un creixement
important de les ciutats,
i d’una altra banda, cap
a Amèrica Llatina.
•L’abolició
del règim senyorial, la
concentració de la
propietat, les dures
condicions de vida de la
pagesia i diverses causes
van animar molts pagesos a
emigrar:
–
En
una primera etapa, a
partir del 1860, els
emigrants van anar cap a
nuclis urbans com Madrid,
Barcelona
i Biscaia,
les zones més
industrialitzades de la
Península. •A
Catalunya, les migracions
internes van ser més
intenses que a la resta d’Espanya.
–
En
una segona etapa, a finals
del segle XIX, l’augment
de població i les
escasses oportunitats d’ocupació
van obligar molts
espanyols a emigrar,
sobretot a Cuba
i a l’Amèrica
Llatina.
•L’èxode
rural va comportar un
augment de la urbanització,
en detriment dels nuclis
rurals. En
el cas de Catalunya es va
concentrar en els nous
nuclis industrials, com
Barcelona, Sabadell,
Manresa, Badalona, Mataró…
•Entre
1850 i 1900, Espanya va
duplicar el seu nivell de
població urbana.
•Però,
malgrat la urbanització,
al començament del segle
XX la majoria de la
població espanyola
continuava sent
eminentment rural.
•A
Catalunya, el creixement
de les ciutats va ser més
intens i al final del
segle XIX la població
urbana significava un 43%
del total.
•La
reforma
agrària liberal
és el conjunt de reformes
que tenia com a objectiu
la dissolució de l’Antic
Règim al camp, i la
introducció de formes de
propietat i de producció
capitalistes.
•
Aquesta
transformació es va dur a
terme a Espanya al llarg
de la primera meitat del
segle XIX, a partir de l’accés
al poder dels
progressistes el 1837.
•La
reforma
agrària liberal espanyola,
duta a terme pels
progressistes a partir de
1837, va abolir
el règim senyorial,
es va desvincular
la propietat i
va
desamortitzar
bona part de les propietats
de l’Església
(1836) i
dels ajuntaments
(1855).
D’aquesta manera, la
terra es va transformar en
propietat
privada:
–
Una part de la terra,
adquirida pels burgesos i
pagesos acomodats, va
incrementar la producció.
Però la major part va
quedar en mans de sectors
amb una mentalitat
rendista.
–
La majoria dels pagesos no
van accedir a la propietat
de la terra, i van
continuar com a jornalers,
o bé van emigrar cap a
les zones urbanes.
•La
reforma agrària liberal
no va permetre als pagesos
accedir a la propietat i
la majoria van continuar
com a jornalers
i una minoria van emigrar
a les ciutats.
•En
el conjunt d’Espanya, l’estructura
de la propietat,
repartida excessivament en
latifundis i minifundis,
no va ajudar a millorar el
nivell de vida dels
pagesos.
–
En
una bona part d’Extremadura,
Castella i Andalusia hi
havia grans
latifundis,
amb uns propietaris
absentistes que obtenien
beneficis contractant
jornalers amb uns salaris
molt baixos.
–
A
la Submeseta Nord i a Galícia
hi predominava el minifundi.
L'estructura
de la propietat de
la terra a Espanya
•A
Catalunya l’estructura
de la propietat de la
terra era més favorable
als pagesos que no pas a
la resta d’Espanya.
•La
Sentència
Arbitral de Guadalupe
(1486) havia establert un
sistema d’arrendament (emfiteusi)
que permetia als pagesos
quedar-se una part de la
producció.
•A
Catalunya, l’existència
de contractes de conreu
com l’emfiteusi, la
rabassa morta i la
masoveria donaven més
estabilitat als pagesos.
•
Ja
des del segle XVIII, una
bona part de l’agricultura
catalana, la més
dinàmica, es va
especialitzar en viticultura.
•Aquesta
especialització
vitícola
va
anar en augment, sobretot
gràcies a que els vins
catalans van substituir
els europeus per l’arribada
de la fil·loxera a
França.
• També van
expandir-se els
conreus d’oliveres, d’arbresfruiters,
dels
fruits secs, la producció
de suro
i la d’arròs.
No obstant, Catalunya va
esdevenir deficitària
en cereals.
Comparativa
agricultura
segle XIX
a
Catalunya i a
Espanya
•
Catalunya va ser
considerada lafàbrica
d'Espanya,
pel seu caràcter pioner
en el procés
d'industrialització de
l'Estat i pel seu
pes en el conjunt de
l'economia espanyola.
•La
indústria
tèxtil catalana va
ser el primer sector a
mecanitzar-se i, entre
1830 i 1860, es van
generalitzar els vapors. A
partir de 1860, amb el fi
d’aprofitar la força
hidràulica dels rius, van
sorgir les colònies
industrials.
•La
industrialització
espanyola es va
caracteritzar per l’escassa
capacitat de compra de la
població, la falta d’inversions,
l’escassedat de fonts d’energia
i una posició allunyada d’Espanya
respecte dels nuclis més
industrialitzats d’Europa.
Davant de la competència
estrangera, Espanya va
recórrer al proteccionisme.
•
A
mitjan
segle
XVIII, a
Catalunya
ja existia
una
important
producció
manufacturera
d’indianes.
•La
prohibició,
l’any 1802, d’importar
cotó filat va estimular
la proliferació de
filatures i el naixement
de la indústria tèxtil
moderna.
•Cap
al 1830 aquesta indústria
tèxtil va iniciar un procés
de mecanització,
i el 1833 va començar a
funcionar la primera màquina
de vapor.
•
A
partir de 1860, moltes indústries
es van establir als marges
dels rius per poder
substituir el carbó per
energia hidràulica, i van
constituir
colònies
industrials.
•
El
subsòl espanyol és ric
en jaciments miners i la
seva explotació massiva
va començar a partir de
la legislació de mines de
1868.
•Van
ser importants els
jaciments de plom,
coure,
mercuri
i zinc.
•La
producció
minera
va quedar en bona part en
mans estrangeres i
destinada a l’exportació.
•
Les
dues principals activitats
mineres, a partir de 1868,
eren l’extracció de carbó
i de ferro,
minerals indispensables
per a la industrialització,
a
causa de l’expansió de
la siderúrgia.
•Els
jaciments d’hulla més
importants eren a Astúries.
Les mines de ferro
principals eren a Biscaia.
•Els
primers alts forns es van
instal·lar a Andalusia.
•
La
siderúrgia
a Andalusia va sucumbir en no accedir al carbó
de coc. Astúries també
va allotjar forns, però
finalment es va consolidar
al País Basc
com a centre siderúrgic
potent, que
exportava ferro a la Gran
Bretanya a canvi de la
importació de carbó de
coc gal·lès, de més poder
calorífic i més barat.
•A
partir del desenvolupament
siderúrgic, la indústria
basca es va diversificar i
van sorgir noves empreses
de construcció mecànica
i naval.
•
A
Catalunya, la
mecanització del sector
tèxtil va impulsar la
creació d’empreses
metal·lúrgiquesde transformació i de
construccions mecàniques.
•La
xarxa
ferroviària
es va iniciar a
mitjan segle XIX,
amb materials
importats i
seguint una
estructura radial
que dificultava
els intercanvis
amb la resta d’Europa.
Però,
malgrat aquestes
limitacions, el
ferrocarril va
tenir efectes
positius per a l’economia
espanyola, ja que
va afavorir el
trasllat de
persones i
mercaderies.
•Malgrat
les iniciatives anteriors,
la construcció d’una
extensa xarxa de
ferrocarrils va haver d’esperar
fins a la Llei
General de Ferrocarrils
de juny de 1855.
•Es
necessitava construir amb
rapidesa la xarxa
ferroviària per estimular
el comerç interior i, per
això, la majoria de
materials es van importar,
ja que no hi havia prou
ferro.
•D’aquesta
manera, la siderúrgia
espanyola no va aprofitar
l’ocasió de
beneficiar-se de l’augment
de la demanda provocat per
la construcció del
ferrocarril.
•
La
pèrdua del mercat americà
va fer orientar la
producció industrial cap
al
mercat
espanyol.
Per defensar-se de la
competència, els
industrials van demanar la
imposició de
mesures
proteccionistes.
•La necessitat de capitals va comportar la
renovació del sistema
bancari espanyol (Llei de Bancs
del
1856). També es van
constituir les
borsesde
Barcelona i de Madrid i l’any
1868 es va crear una nova
moneda oficial, la pesseta.
5.1.
La crisi de l'agricultura
a finals del segle XIX
•A
finals del segle XIX l’agricultura
va patir una greu crisi a
causa de la importació de
cereals a preus més
barats. Això va ocasionar
una caiguda
dels ingressos agraris
i
va impulsar l’aplicació
de mesures proteccionistes.
•
Així
mateix, la viticultura va
patir la
plaga
de la fil·loxera
procedent
de França, cosa que va
comportar la desaparició
de gairebé tots els ceps.
5.2.
L'impuls de la Segona
Revolució Industrial: noves
energies i noves
indústries
•Des
del final del segle XIX es
van començar a utilitzar
l’electricitat i el
petroli:
–
L’electricitatva
possibilitar una
mecanització més àmplia
de la producció
industrial, així com una disminució dels
costos de producció i el
descens dels preus.
Inicialment es va
utilitzar en la il·luminació,
i posteriorment el seu ús
es va estendre a la indústria.
–
La
difusió del petroli
com a combustible i la
invenció del motor
d’explosió
van obrir pas a la
indústria de l’automòbil.
El 1904
es va crear la marca
automobilística
Hispano-Suiza.
•
També
es van desenvolupar altres
sectors industrials, com
el
metal·lúrgic
(construccions mecàniques, indústria naval) i
el
químic.
•
Les necessitats creixents
de maquinària de tota
mena van estimular l’expansió
de la indústria
metal·lúrgica
a finals del segle XIX.
•Des de
finals del segle XIX, la
industrialització
es va expandir
i es va dibuixar una Espanya
amb profunds
desequilibris: zones fortament industrialitzades, com
Catalunya i el País Basc,
així com Madrid, València
i Astúries, es combinaven
amb regions basades en una
economia agrària i
tradicional, com Canàries,
Galícia, Castella-La
Manxa, Extremadura i
Andalusia.
•
La indústria es va
estendre no només a Catalunya
i al País
Basc,
sinó també per unes
altres zones.
•
Es
va consolidar un sector
industrial a Astúries
i a la Comunitat
Valenciana,
i Madrid
es va convertir en la
tercera regió industrial
d’Espanya.
•
L’expansió
industrial també es va
veure afavorida pel fort
creixement demogràfic.
•
Malgrat aquesta expansió
de l’economia, hi va
continuar havent a Espanya
desequilibris profunds en
la distribució regional
de la riquesa.
6.1.
De
la societat estamental a
la societat de classes
•La
revolució liberal i el
procés d’industrialització
van transformar la
societat catalana i
espanyola.Els
estaments característics
de l’Antic Règim van
deixar pas a una societat
de classes
pròpia d’un Estat
capitalista.
•
La societat es va
transformar, però el
domini
del sector agrícola
i el
baix
desenvolupament industrial
va fer que a Espanya
la influència
modernitzadora de la
burgesia fos bastant dèbil
i que la noblesa
conservés molta
influència.
•A
Catalunya,
el desenvolupament
industrial va donar pas a
una societat on la noblesa
va anar perdent
progressivament la preeminència
econòmica i social, i la burgesia
industrial
creixia en nombre i rellevància.
–
La
noblesa
terratinent, que conservava la propietat de bona
part de les terres.
Va
continuar tenint un paper
rellevant en la societat.
No obstant això, a finals
de segle algunes famílies
aristocràtiques es van
arruinar i van haver d’anar
venent el seu patrimoni.
–
L’alta
burgesia,
que compartia l’hegemonia
social i el control
econòmic amb la noblesa.
Era la propietària de les
noves indústries, les
grans companyies i els
bancs. Era la
nova classe acabalada.
–
La
classe mitjana,
que es va desenvolupar escassament.La
burgesia
mitjana
era escassa i estava
constituïda per petits
empresaris industrials,
comerciants, etc.
•La
pagesia
constituïa la majoria de
la població. El
65% de la població espanyola eren
pagesos, dels quals el 80% no eren
propietaris de les terres
que treballaven, sinó
arrendataris o
jornalers.
Les seves condicions de
vida eren molt precàries,
i van protagonitzar
nombroses revoltes.
•A
molts llocs no tenien
terres o eren insuficients
per mantenir una família
i havien de treballar com
a jornalers
per uns salaris molt
baixos. Això explica les
revoltes pageses del segle.
•A
Catalunya,
les condicions dels
pagesos eren més bones
perquè tenien contractes
d’arrendament a llarg
termini. El mas
era la unitat d’explotació
característica.Així,
a
Catalunya, els sistemes de
tinença de la terra van
donar més seguretat a la
pagesia, que gaudia de
millors condicions que a
la resta d’Espanya.
•A
les ciutats, amb els
artesans i empleats del
sector serveis, va sorgir
el proletariat
industrial.
El número d’obrers era
relativament petit i es
concentrava a Catalunya.
Les condicions precàries
de vida i de treball d’aquest
grup social afectaven
també les dones i els
nens.
•La
majoria d’obrers
catalans del segle XIX
treballaven a la
indústria tèxtil.
•
El proletariat aviat va
mostrar les primeres
formes de
protesta.
Primer van tenir un caràcter
luddista, però aviat els
treballadors van crear els
sindicats.
•Els
primers moviments obrers
es van concretar en:
–
Accions de caràcter luddista,
com els successos d’Alcoi,
el 1821, i l’incendi de
la fàbrica Bonaplata, el
1835.
–
La fundació dels primers
sindicats
a
Barcelona, cap al 1840, i
la primera vaga general a
Espanya, el 1855.El
1840 es va fundar a
Barcelona el primer
sindicat: l’Associació
de Teixidors de Barcelona.
El
1855 va tenir lloc a
Barcelona la primera vaga
general
realitzada a Espanya.
–
La creació de la Federació
Espanyola de l’Associació
Internacional de
Treballadors,
el 1870, via d’entrada
de l’anarquisme i del
marxisme.
•L’anarquisme
va
prendre una singular força
entre els obrers de
Catalunya i els pagesos
andalusos.
•
A
finals del segle XIX,
l’anarquisme va defensar
la formació de grups
autònoms que atemptessin
contra la societat burgesa
i capitalista. Va
predominar, doncs, el
sector que fomentava l’acció
directa contra
el capitalisme.Es
van produir molts
atemptats
anarquistes a
Catalunya i la societat va
entrar en una gran espiral
de violència.
•La
proliferació d’atemptats
va impulsar que grups d’anarquistes
contraris a la violència
fundessin sindicats
obrers. Així,
va sorgir el sector anarcosindicalista,
i es va fundar la Confederació
Nacional del Treball
(CNT).
•El
marxisme
va tenir més influència entre les classes populars
(el proletariat) de Madrid, el
País Basc i Astúries.
•Els
marxistes van fundar el
1879 el Partido
Socialista Obrero Español
(PSOE) i el 1888 van
impulsar la creació d’un
sindicat socialista, la Unió
General de Treballadors
(UGT).
•Els
socialistes defensaven
l’acció
política. la
participació en les
eleccions.
•Tot
i que el sufragi universal
(1890) va obrir noves
expectatives electorals,
la influència del
socialisme a Espanya va créixer
lentament.
• Abolició del règim
senyorial
• Desvinculació de la
terra
• Desamortització
• Liberalització del
mercat agrícola
→
Consolida la propietat
privada de la terra i la
situa en mans dels
propietaris actius
→ A
Catalunya els sistemes de
propietat afavoreixen la
millora de la producció
→
• Estimula la millora
de la producció i de la comercialització agrícola
• Al conjunt d’Espanya no s’aconsegueix la creació d’una classe de
mitjans i petits propietaris: pagesia pobra. Conflictivitat social
Creixement
agrícola
• A Espanya,
canvis limitats
- Augment de la
superfície conreada
- Cereals, vinya, blat de moro i patata
- Distribució irregular de la propietat : minifundi, latifundi
- Endarreriment agrari ↓
Obstaculitza la industrialització
• A Catalunya
- Major dinamisme de l’agricultura
- Edat d’or de la viticultura
- Insuficiència de producció de cereals i llegums: dèficit alimentari
CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC
Augment
de la població
• A Espanya
- Menor creixement
demogràfic que en països més industrialitzats
- Mortalitat i natalitat altes
• A Catalunya:
creixement demogràfic més gran (inici de la transició demogràfica)
Urbanització
creixent
• A Espanya: èxode
rural limitat per l’escassetat de les transformacions agràries i per la
feblesa industrial
• A Catalunya
- Migracions internes,
de l’interior a la costa
- Creixement de les ciutats industrials
Emigració
a ultramar
• Causes: escasses
oportunitats de treball al camp
• Destinació: l’Amèrica Llatina
• Zones de procedència: Galícia, cornisa cantàbrica, les Canàries i
Catalunya
INDUSTRIA-
LITZACIÓ
A
Espanya
• Endarreriment
respecte de països industrialitzats
• Obstacles
- Poca capacitat de
compra de la pagesia
-Posició geogràfica
excèntrica
- Capitals absorbits pel deute públic
- Escassetat d’energia i de matèries primeres
•
Nivell desigual d’industrialització
• Indústria moderna
-
Catalunya: tèxtil
- País Basc: siderúrgia
•
Difusió tardana
-
Indústria agroalimentària
- Metal.lúrgia i química
A
Catalunya
• Pionera en l’adopció
del vapor i la mecanització del procés productiu
• Especialització en indústria lleugera: tèxtil (cotó i llana)
• Dos tipus d’indústries tèxtils: vapors i colònies
• Obstacles: manca de carbó i mercats escassos. Recurs al proteccionisme
Expansió
de la mineria
• Gran explotació de
jaciments espanyols a partir del 1868
• Concessions estrangeres i exportació de la producció
COMERÇ
Construcció
del ferrocarril
• S’inicia el 1855
amb la Llei de ferrocarrils
• Problemes
- Xarxa radial
- Amplada de via més gran que a Europa
- Concessió a companyies estrangeres i franquícia aranzelària
Expansió
del mercat
• Interior
- Augment dels
intercanvis gràcies al ferrocarril
- Demanda escassa: dificultats per vertebrar el mercat nacional
• Exterior
- Augment del comerç
internacional
- Recurs al proteccionisme per protegir la indústria espanyola
LA
SOCIETAT AL SEGLE XIX
SOCIETAT
LIBERAL
• Fi dels estaments
- Anul.lació dels
privilegis fiscals
- Fi dels drets
jurisdiccionals
• Igualtat legal de
tots els ciutadans
• Configuració de
noves classes socials en
funció de la propietat
- Burgesia
- Proletariat
NOUS
GRUPS DIRIGENTS
Classes
altes
• Noblesa convertida
en propietària
terratinent
• Burgesia
- Rendista agrària i de
negocis (comerç, borsa,
inversions financeres)
- Industrial (només
important a Catalunya)
- Alts càrrecs de l’exèrcit
i de l’administració
Classes
mitjanes
• Professionals
liberals
• Propietaris mitjans
• Funcionaris de l’Estat
CLASSES
POPULARS
• Grups urbans
- Artesans: a Catalunya,
força importància de
la menestralia
- Empleats de serveis
- Proletariat: nou grup
d’assalariats de la
indústria. Origen en la
indústria catalana,
especialment en el
sector tèxtil
• Pagesos
- Petits propietaris
- Arrendataris
- Jornalers
• Tenien unes
condicions laborals i de
vida molt precàries
PRIMERS
MOVIMENTS SOCIALS
(1830-1868)
• Van sorgir per les
injustícies socials i
la pobresa
- Luddisme: crema del
vapor Bonaplata,
Barcelona (1835)
- Societats de socors
mutus. Societat de
Protecció Mútua dels
Teixidors del Cotó de
Barcelona (1840)
- Insurreccions pageses,
sobretot a Andalusia
- Primeres vagues
obreres a Catalunya
• Influència
ideològica de l’utopisme
i del republicanisme
- Vaga contra les
selfactines (1854)
- Vaga general (1855)
ÈPOCA
DE LA INTERNACIONAL
(1868-1874)
• Arribada a Espanya
de les idees de l’AIT
- Difusió de les idees
internacionalistes
bakuninistes (Fanelli)
- Fundació de la FRE
- Enfrontament amb els
marxistes (Lafargue)
→ Fundació de la
Federación Socialista
Madrileña
• Etapes
- 1868-1873: creixement
dels afiliats,
especialment a Catalunya
- 1874: il.legalització
i dispersió de l’AIT
• Creació d’altres
sindicats: Les Tres
Classes de Vapor
MARXISME
I ANARQUISME
Socialistes
• Fundació del PSOE
(1879). Dirigent: Pablo
Iglesias
• Influència a
Madrid, Astúries i el
País Basc
• Acció
reivindicativa. Opció
per la lluita política
i parlamentària
• Fundació de la UGT
(1888). Poca
implantació
Anarquistes
•
Fort arrelament a
Catalunya i a Andalusia
• Divisió
- Partidaris de l’acció
directa (terrorisme)
- Forta repressió
- Processos de Montjuïc
(1896)
- Partidaris de l’acció
sindical
- Solidaritat Obrera
(1907)
- Creació de la CNT
(1910)
