Prosperitat
Situació econòmica
en què es preveu un augment
considerable de la demanda,
amb la consegüent previsió
de millors expectatives, que
fa que l’activitat econòmica
s’incrementi a ritmes
creixents a fi d’obtenir el
producte necessari, per tal de
donar l’abast a la demanda
creixent.
Borsa
Mercat
organitzat i abstracte, en el
qual es reuneixen
professionals, de forma
periòdica, per tal de
realitzar compres i vendes de
valors (públics o privats) o
productes. Bombolla
financera
Situació que es
viu quan un actiu financer, en
especial les accions, registra
un desviament molt gran del
seu preu respecte del seu
valor fonamental estimat en
funció de les expectatives més
raonables, des de l’òptica
de l’anàlisi financera.
Gran
Depressió
Nom
amb què es coneix el període
de recessió més controvertit
de l’economia mundial
contemporània. Iniciada el
Dijous Negre, el 24
d’octubre de 1929, la
Gran
Depressió esclatà a
causa del col·lapse de les
cotitzacions de la borsa de
Nova York.
Keynesianisme
Nom atorgat al
corrent fonamentat en les
idees de J.M. Keynes sobre
control del nivell d’activitat
econòmica, contingudes a The
General Theory on Employment,
Interest and Money
(1936).
Autarquia
Situació teòrica
d’economia autosuficient
respecte a l’exterior. Proteccionisme
Política econòmica
dirigida a protegir l’economia
d’un estat, defensant els
seus productes de la competència
estrangera.
New
Deal
Expressió, que hom
acostuma a traduir per ‘Nova
Oportunitat’, utilitzada per
Franklin D.Roosevelt com a
senyera política en les
eleccions presidencials nord-americanes
del 1932, les primeres després
de la gran depressió econòmica
del 1929.
Capitalisme
mixt
Forma de
capitalisme en què les
fallades de mercat són teòricament
compensades pel sector públic
i els objectius socials passen
per davant de l’eficiència
del funcionament de la
competència.
Crisi
de les democràcies i
Segona Guerra Mundial
(1919-1945) •El
període d’entreguerres
s’estén des del final
de la Primera Guerra
Mundial fins a l’inici
de la Segona. •És
una de les èpoques més
inestables política i
econòmicament, tant a
Europa com als Estats
Units. •Aquesta
etapa va estar marcada per
tres fets decisius: l’esclat
de la Revolució
Russa,
el crac
de la Borsa
de Nova
York
i l’ascens de règims
totalitaris. •El
1939 va esclatar a Europa
la Segona
Guerra Mundial.
Es va produir per l’expansionisme
nazi i la incapacitat de
les democràcies
occidentals per frenar-lo.
1.1.
Les
conseqüències de la
Primera Guerra Mundial •
La
Primera Guerra Mundial va
beneficiar els Estats
Units d'Amèrica (EUA). Durant
aquest període va vendre
una gran quantitat de
productes als aliats i va
patir pèrdues humanes
reduïdes. En acabar la
guerra, es va convertir en
la primerapotència mundial. •La
seva producció agrícola
era molt elevada i la
industrial representava el
44,8% de la producció
mundial. •A
més, molts països
d’Europa estaven
endeutats amb els Estats
Units com a conseqüència
dels préstecs
de guerra.
1.2.
La
prosperitat americana •
La
dècada de 1920 va ser d’una
gran prosperitat
per
als EUA: la transformació
del procés de producció,
gràcies a les noves fonts
d’energia, les noves
indústries, etc., i la
millora del nivell de vida
van comportar l’aparició
de la societat
de consum. •L’expansió
dels Estats Units es va
basar en una profunda
transformació en el procés
de producció de béns,
dominat per la innovació
tècnica.
- El
taylorisme
i el fordisme
van contribuir a
incrementar la
productivitat i a reduir
costos. -
Es
va iniciar l’era del consum
de masses. -
La
prosperitat es va
reflectir en una gran
puixança de la Borsa.
L’eufòria borsària va
generar una gran bombolla
especulativa. •
El consumisme, com a base del
model
de vida americà,
va passar a ser un somni
per a milions d’emigrants
de tot el món.
•
L’economia
dels països europeus, en
canvi, estava en retrocés,
especialment la d’Alemanya,
que no podia pagar les
reparacions de guerra. La
situació va començar a
millorar gràcies al
Pla
Dawes
i
als Acords
de Locarno.
1.3.
La
crisi de superproducció •La
prosperitat no va
beneficiar tothom per
igual i es va produir una
crisi. •Els
pagesos
van ser els primers
perjudicats ja que durant
la Guerra Mundial s’havien
endeutat per adquirir
noves terres i màquines
per augmentar la
producció. •Acabat
el conflicte, les
exportacions van disminuir
i el mercat americà no
podia absorbir tota la
producció. •Davant
de l’augment de
l’oferta, els stocks
es van acumular, els preus
van baixar i els camperols
no van poder tornar els préstecs. •A
la indústria
va passar un fenomen
similar.
2.1.
El crac del 1929 •
Els
orígens de la crisi van
ser la sobreproducció
i
l’especulacióborsària,
que va provocar un cicle
de desconfiança entre els
inversors. A la
Borsa de
Nova York es va iniciar
una onada de venda d’accions
que va generar que el seu
preu caigués en picat.
-
El
24 d’octubre de 1929 una
gran onada venedora va
afectar laBorsa
de Nova York.
La gran oferta d’accions
va fer que el seu valor
s’esfondrés, ocasionant
el crac
borsari
del 29.
2.2.
La Gran
Depressió •
El crac
de
la Borsa va obligar
els bancs a tancar
per falta de fons.
Així, també va
disminuir
el consum i la
producció,
i va augmentar
l’atur.
Des dels Estats
Units, la crisi es va estendre
a la resta del món. -
Molts
inversors es van arruïnar
i els ciutadans van acudir
als bancs per retirar els
seus diners. Aquests van
haver de tancar. El crac
de la borsa va precipitar
la fallida
de molts bancs. - En
pocs anys, es va produir
una recessió econòmica
generalitzada (Gran
Depressió).
- El consum
va disminuir
i moltes fàbriques van
tancar. - Des
dels Estats Units, la
crisi es va propagar a la resta
del món.
La
lluita contra la crisi: el
"New Deal" •El
1932 va guanyar les
eleccions Roosevelt,
que proposava un programa
per afavorir la recuperació
econòmica del país. •Va
ser l’anomenat New
Deal,
que defensava la intervenció
de l’Estat
per reactivar l’economia. - Les
mesures
econòmiques
que es van proposar eren
ajudes a les empreses,
destrucció dels stocks
agrícoles acumulats, etc.
L’Estat va establir un control
sobre els bancs. - Entre
les
reformes
socials
es va impulsar un gran pla
d’obres públiques, una
política de suport als
preus agrícoles, etc. •Es
va produir un rellançament
de l’economia nord-americana.
