Europeisme
Corrent ideològic
del s. XX que propugna la
unificació política del
continent europeu. Comunitat
Europea del Carbó i de l'Acer
(CECA)
Organització econòmica
internacional fundada a París
el 1951 per acord dels governs
de la RF d’Alemanya,
Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i
els Països Baixos.
Comunitat
Econòmica Europea (CEE)
Organització
internacional fundada el 1957
pel tractat de Roma amb l’objectiu
de crear un mercat únic entre
els estats membres i integrada
posteriorment dins la Unió
Europea. Acta
Única Europea
Acord de reforma
del tractat de Roma signat el
1986 pels estats membres de
les Comunitats Europees (Unió
Europea).
Tractat
de Maastricht
Tractat,
dit també
de
la Unió Europea, signat pel
febrer del 1992, pel qual hom
ratificava els acords presos
en la reunió del Consell
Europeu celebrada a la ciutat
deMaastricht
pel desembre del 1991.
Política
Exterior i de Seguretat Comuna
Pilar institucional
del tractat de la Unió
Europea que treballa en l’establiment
de polítiques exteriors i de
seguretat comunes a tots els
països membres. Constitució
Europea
Tractat constitutiu
de la Unió
Europea
també anomenat Tractat
pel qual s’estableix una
Constitució
per a Europa signat a
Roma el 29 d’octubre de 2004
però finalment no adoptat.
Parlament
Europeu
Assemblea
legislativa de la Unió
Europea que bàsicament
supervisa la tasca dels òrgans
executius de les Comunitats
Europees (Consell de Ministres
i Comissió Europea).
Carta
de Drets Fonamentals de la
Unió Europea
Conjunt de drets
que els ciutadans de la Unió
poden oposar davant les
institucions, els òrgans i
els organismes d’aquesta,
com també davant dels estats
membres únicament quan
apliquin el dret de la Unió.
Política
Agrícola Comuna (PAC)
Conjunt d’objectius,
instruments i accions de la
Comunitat Europea a favor del
desenvolupament dels sectors
agrari, forestal i pesquer i
de l’organització del
mercat interior europeu en
llurs productes. Fons
Europeu de Desenvolupament
Fons
de cooperació financera de la
Comunitat Econòmica Europea
establert pels tractats de
Roma.
Solidaritat
Relació de
fraternitat, de companyonia,
de recíproc sosteniment, que
lliga els diversos membres
d’una comunitat,
col·lectivitat,
en el sentiment de pertinença
a un mateix grup i en la
consciència d’uns
interessos comuns. Competència
Rivalitat entre dos
o més productors o
comerciants, amb vista a
controlar el mercat més ampli
possible.
La
Unió Europea •La
Unió
Europea
(UE) és una associació
d’estats independents
formada per 27 membres. •Va
ser establerta el 1992,
mitjançant el Tractat de
la Unió Europea (TUE) i
és la successora de la
Comunitat Econòmica
Europea (CEE) creada el
1957. •La
UE té institucions pròpies
i un ordenament jurídic
comú per als estats que
la integren.
1.1.
El
camí cap a la unitat
europea •Al
final de la Segona Guerra
Mundial, en un món marcat
per l’enfrontament entre
els dos blocs, una sèrie
de pensadors van creure
necessari crear una integració
europea. - Es
van crear l’Organització
per a la Cooperació i el
Desenvolupament Econòmic
(OCDE), i el Consell
d’Europa. - El
1951 es va crear la Comunitat
Econòmica del Carbó i de
l’Acer (CECA).
1.2.
El
Tractat de Roma: l'Europa
dels Sis •La creació d'un mercat
comú europeu
va començar amb el Tractat
de Roma
(1957), que vaposar
les bases per a la lliure
circulació de béns,
serveis, persones i
capitals, i per al
desenvolupamentde
lleis comunes. •Això
permetia economies
d'escala, és a dir,
abaratir els productes en
augmentar-ne la quantitat
total
produïda. •El
25 de març de 1957 es van
signar a Roma els tractats
fundacionals de la Comunitat
Econòmica Europea
(CEE) i la Comunitat
de l’Energia Atòmica
(EURATOM). •Els
signants d’aquest acord
històric van ser França,
els Països Baixos,
Bèlgica, Luxemburg,
Itàlia i la República
Federal Alemanya. •El
Tractat
de Roma
establia en el seu
preàmbul l’objectiu
polític de la integració
progressiva entre els
diversos països membres.
1.3.
L'ampliació
de la CEE •Durant
la dècada de 1960 es va
manifestar que l’èxit
econòmic assolit pels
Estats de la CEE era molt
gran. •El
1973, Gran Bretanya es va
integrar a la CEE, amb
Irlanda i Dinamarca. •La
caiguda de les dictadures
militars a Grècia (1974),
Portugal (1974) i Espanya
(1975) va propiciar la
seva adhesió a la CEE.
•El
1979 va néixer el Sistema
Monetari Europeu
per garantir l’estabilitat
monetària, i es va crear
l’ecu,
antecedent de l’euro. •El
1985, Bèlgica, els
Països Baixos i Luxemburg,
França i Alemanya van
signar l’Acord
de Schengen. •Aquest
acord garantia la
lliure circulació
de persones i la
gradual supressió
de fronteres entre
els Estats membres. •El
1986 es va ratificar l’Acta
Única,
que implicava la
creació d’un
únic espai
econòmic, però
també social, per
a tots els països
de la Comunitat.
2.2.
El
Tractat de Maastricht: la
Unió Europea •
El
Tractat
de la Unió Europea,
signat a Maastricht el
1992, va decidir la unió
monetària, vafacilitar
la participació ciutadana,
va fixar polítiques de
solidaritat entre regions
i va establirobjectius
comuns.
•El
Tractat de Maastricht va
consagrar oficialment el
nom d’Unió
Europea,
i va instaurar tres grans
pilars de polítiques
comunes: - El
pilar més important
agrupa allò establert als
tractats
comunitaris,
així com les institucions
i competències
supranacionals
de la Unió. - El
segon pilar es refereix a
la Política
Exterior
i de Seguretat
Comuna,
fonamentat en la cooperació
entre governs. - El
tercer pilar es basa en la
Justícia
i els Afers
d’Interior.
El
Tractat de
Maastricht: la
creació de la
Unió Europea
2.3.
La
Unió Europea i els seus
objectius • La Unió
Europea es regeix per uns
valors
bàsics:
la democràcia, Estat de
dret i drets humans. •
Els
objectius
de la Unió Europea són:
impulsar el progrés
econòmic i social,
afirmar la identitateuropea,
implantar una ciutadania
europea i desenvolupar un
espai de llibertat,
seguretati
justícia. •
La Unió és un
conjunt
heterogeni
d'estats en els àmbits
econòmic, social,
cultural i lingüístic.
• La UE encara
és feble en política
exterior, defensa i alguns
aspectes socials i
culturals. •
Hi ha una política
econòmica regional per
reduir les desigualtats i
evitar que la
liberalització
econòmica
s'accentuï (fons
estructurals i
fons de cohesió).
2.4.
Els
nous membres de la Unió
Europea •L’1
de gener de 1995 va tenir
lloc la quarta ampliació
de la Unió Europea amb
l’entrada d’Àustria,
Finlàndia i Suècia.
Naixia l’Europa
dels Quinze. •El
2004 es va produir l’adhesió
de deu nous estats i el
2013 es va produir la
darrera incorporació fins
ara, Croàcia. •La
Unió Europea s’ha
convertit en una
organització de 28
estats.
3.1.
Institucions
de la Unió Europea •
La Unió Europea està
formada per institucions
supranacionals
que estan per damunt
dels
estats. •La
Comissió Europea.
És l’òrgan
executiu
de la UE: administra les
polítiques comunes de la
UE, elabora el pressupost
i garanteix el compliment
d’acords i tractats.Està
formada pel president i
els comissaris. •El
Parlament Europeu.
És l’òrgan
legislatiu:
elabora normes i aprova el
pressupost, controla els
altres organismes de la
UE. És
elegit per sufragi
universal. •El
Consell de la Unió
Europea.
Exerceix una funció
legislativa,
juntament amb el Parlament.
És el principal organisme
de presa de decisions.
Comprèn: -
El Consell
Europeu
el formen els caps d'Estat
o de govern dels estats
membres, juntamentamb
els seus ministres d'afers
exteriors. És l'òrgan
polític màxim i defineix
les orientacionsgenerals. -
El
Consell
de Ministres
el formen els ministres
d'afers exteriors i els
ministres que hi siguinrequerits.
S'hi prenen les decisions
més importants. •
El
Tribunal
de Justícia
garanteix el respecte, la
interpretació i el
compliment de les lleiseuropees. • El
Defensor
del Poble
pot ser consultat pels
ciutadans que creguin que
han estat tractats
injustamentper
alguna institució
europea.
4.1.
El
pressupost de la Unió
Europea •Per
poder finançar-se, la UE
compta amb uns ingressos,
que provenen de: - Exaccions
agrícoles. - Drets
de duanes. - Quota
sobre l’IVA. - Quota
en relació amb el PIB. •Els
contribuents més grans de
la UE són els estats més
rics.
4.2.
Les
polítiques de cohesió •La
política
econòmica regional per
reduir les desigualtats i
evitar que la
liberalitzacióeconòmica
s'accentuï s'ha
concretat en els fons
estructurals
i els fons
de cohesió,que
permeten atorgar préstecs
a les regions més pobres
i crear-hi
infraestructures.
A més, es dediquen també
a cultura i educació, a
crear ocupació i a
mantenir els sectors
agrícola
i pesquer. -
Recentment s' han
incorporat
països
amb un grau de
desenvolupament divers, i
això hafet
necessari emprar els fons
per reduir els
desequilibris territorials. •El
1994 es van crear els Fons
de Cohesió
com una transferència de
recursos financers entre
els països pròspers i
els menys pròspers. -
Els
fons es destinen als
estats membres de la Unió
amb un PIB per capita
inferior al 90% de la
mitjana europea. •Hi
ha també els Fons
Estructurals
orientats a fomentar
altres polítiques de
cohesió econòmica i
social dins de la UE.
4.3.
La
política agrària i
pesquera de la Unió
Europea •
La
Unió
Europea
va potenciar l'agricultura
per no dependre d'altres
països.
• La
Política
Agrària Comuna
(PAC),
que té com a finalitat
l'autoconsum, ha
aconseguit unexcés
de producció.
•El
Fons
Europeu d'Orientació i
Garantia Agrària
(FEOGA)
decideix com es
reparteixen entre els
estats els ajuts destinats
a l'agricultura i a la
ramaderia. •
La
Política
Pesquera Comuna
(PPC)
estableix les zones, les
captures i els tractats de
pescaextracomunitaris.
4.4.
La
unió econòmica i
monetària •El
Tractat de la Unió
Europea va establir la Unió
Econòmica i Monetària
(1999) per la qual es va crear
una moneda
única,
l’euro,
que hauria de garantir la
lliure circulació de
capitals. •L’euro
va entrar en circulació
el gener del 2002 a onze
països de la UE. •El
Banc
Central Europeu
s’encarrega de coordinar
les polítiques econòmiques
i garantir el funcionament
de la nova moneda.
5.1.
El
Tractat de Reforma •L’octubre
de 2004 es va signar a
Roma el Tractat
de la Constitució europea. •El
primer país que el va
sotmetre a referèndum va
ser Espanya i va resultar
aprovat. Però va ser
rebutjat a França i als
Països Baixos. •Arran
d’aquests vots negatius,
el Consell va anunciar la
paralització del procés
i l’obertura d’un període
de reflexió. •El
juny de 2007, el Consell
Europeu va arribar a un
acord per substituir la
Constitució Europea per
un Tractat
de Reforma,
que modifica els tractats
anteriors i reorganitza
les institucions. •El
Tractat va ser aprovat a Lisboa
l’octubre
de 2007 i va entrar en
vigor el desembre de 2009.
•Des
d’un punt de vista
econòmic,
la Unió Europea és el
centre mundial de les
activitats econòmiques,
les finances i el comerç. •Des
d’un punt de vista
polític,
els països que formen la
Unió posseeixen
interessos diversos en el
camp
internacional
i les seves polítiques
d’aliances són
divergents molt sovint. •La
Unió Europea duu a terme
polítiques importants de
cooperació i d’ajuda al
desenvolupament a molts països
del Tercer Món.
5.3.
Els
grans eixos industrials a
la Unió Europea •
La
indústria
és l'origen del desenvolupament
econòmic europeu,
i ocupa el 25% de la
població
activa. •
El seu eix principal va
des del sud-est del Regne
Unit fins al nord
d'Itàlia, seguint la vall
del Rin
(Alemanya). •
A la resta del a
UE, al Regne Unit, i a
l'Europa de l'Est, les
indústries
tradicionals
es troben enrecessió,
però les indústries
d'alta tecnologia,
en canvi, experimenten un
gran dinamisme.
5.4.
Els serveis, el comerç i les
comunicacions a la Unió
Europea •
Actualment, els
serveis
ocupen més del 65% de la
població activa de la
Unió Europea, i
proporcionen
la
major part de la riquesa. •
El desenvolupament
tecnològic ha modernitzat
la producció agrària i
industrial i ha alliberat
mà
d'obra per als serveis. A
més, sorgeixen activitats
noves relacionades amb
necessitats socials
també
noves.
•
Els
intercanvis
comercials
de la UE amb la resta del
món adquireixen un gran
volum. •
La UE compta amb una xarxa
potent de transports
per
a la circulació de
persones i de
mercaderies:
– El transport sol fer-se
per
carretera. – La seva
xarxa
ferroviària
s'està millorant amb les
línies del Pla General
d'Alta Velocitat.
– El
transport
marítim
de
mercaderies representa el
90% del comerç exterior
de la UE.
– El
transport
aeri és
fonamental per a la
cohesió econòmica i
social de la UE.
6.1.
Les
negociacions per a
l'ingrés a la CEE •Després
del restabliment de la
democràcia, a partir de
1977, es va proposar l’ingrés
d’Espanya a la CEE. •Entre
el 1977 i el 1980, com a
requisits per al seu ingrés
a la CEE, Espanya va haver
de ratificar diversos
convenis internacionals. •A
més, la CEE exigia a
Espanya una reestructuració
en profunditat de la
seva economia
i la
seva legislació
per apropar-les als països
comunitaris.
6.2.
La
reconversió econòmica •L’adequació
de l’economia espanyola
als criteris comunitaris
va exigir transformacions. •
Espanya va iniciar les
negociacions
per a la seva adhesió a
la CEE l'any 1979. Van
durar setanys
i van exigir canvis
importants en l'economia
espanyola. •En
la dècada de 1980 es va
realitzar una reconversió
industrial
important en una sèrie de
sectors. •
L'adaptació
de l'economia espanyola
a l'economia comunitària
es va produir sobretot enl'àmbit
de la producció agrària
i pesquera. •Havien
de produir-se canvis en
l’agricultura
i la ramaderia.
Es van dur a terme
ajustaments importants en
la producció agropecuària
per adequar-la al sistema
comunitari. •Per
fer competitiva l’economia
espanyola era
imprescindible el descens
de la inflació
i la disminució
del dèficit públic.
6.3.
Les
reformes legislatives i
socials •Per
a l’ingrés a la CEE va
ser necessària la
modificació de lleis i
normes per adequar-les al patrimoni
comunitari. •Per
aproximar Espanya a la
resta dels països, es va
realitzar una important inversió
en el sector públic, especialment
en polítiques socials i
infraestructures.
6.4.
El
Tractat d'Adhesió •El
12 de juny de 1985, sota
la presidència de Felipe
González, es va signar el
Tractat
d’Adhesió d’Espanya a
la CEE,
i a partir de gener de
1986 va passar a
ser-ne
membre de ple dret,
juntament ambPortugal. •Això
significava integrar-se en
un mercat de grans
dimensions, en el qual
productes, capitals i
persones podien circular
lliurement per tot el
territori comunitari.
7.1.
Espanya
a la Unió Europea •Espanya
és un país amb un gran pes
territorial
i demogràfic
a la Unió Europea. •La
seva economia, encara que
territorialment una mica
desequilibrada, és en
l’actualitat una de les
més importants. •En
el marc de la Unió
Europea, Espanya ha
participat plenament en
les seves institucions i
ha animat els processos
d’integració social i
política. •Ha
desenvolupat un paper
rellevant en política
exterior.
7.2.
Les
conseqüències
econòmiques de la
integració •La
integració d’Espanya a
la UE ha estat un factor
decisiu per a la
modernització de la seva
economia. •A
partir dels anys
1996-1997, l’economia
espanyola va assolir unes
quotes de creixement anual
superiors al 3%. •Respecte
al comerç, el creixement
ha estat espectacular. •La
prosperitat econòmica de
la dècada del 1990 va
possibilitar la creació
de llocs de treball i el descens
de l’atur. •El
desenvolupament
econòmic i social
d'Espanya és degut, en
part, al procés d'integracióeuropea.
Els fons i les inversions
procedents de la UE han
fet possible gran part del
seucreixement.
7.3.
Els
fons comunitaris •Moltes
transformacions econòmiques
dels últims anys han
estat possibles gràcies a
la transferència
de grans quantitats de
diners de la UE cap a
Espanya. •
Els fons
europeus
han servit per finançar
infraestructures (autovies,
aeroports...), programeseducatius
i sanitaris, i projectes
de conservació i
restauració del patrimoni
històric i
cultural. •Durant
gairebé vint anys ha
estat la major
beneficiària
dels fons comunitaris, amb
els quals s’han
realitzat fortes
inversions en
infraestructures. •També
s’han desenvolupat polítiques
a favor de l’ocupació i
la formació ocupacional. •L’ampliació
de la UE a 27 membres ha
suposat l’entrada de països
amb una posició econòmica
més desafavorida.
7.4.
La
implantació de l'euro •Espanya
és un dels països de la
Unió Europea que han
adoptat l’euro
com a moneda. Per això,
des del 2002 l’euro va
substituir la pesseta. •La
implantació de l’euro
ha suposat formar part
d’una àrea econòmica
molt dinàmica del món,
amb una moneda forta. •Com
a contrapartida, ha
provocat una alça dels
preus que porta implícita
una reducció
de la capacitat
adquisitiva
de la població.
- Acceptació d’un
dret comú europeu
- Congressos Universals per la Pau
• Després de la
Primera Guerra Mundial: Unió Paneuropea
LA
CONSTRUCCIÓ DE LA UNIÓ EUROPEA
Antecedents
• 1949: Creació del
Consell d’Europa: Conveni Europeu de Drets
Humans
• 1951: Creació de la
CECA
- Objectiu: mercat únic
per al carbó i l’acer
- Integrants: França, Alemanya Occidental, Bèlgica,
Itàlia, Luxemburg i Països Baixos
• 1957: Tractat de
Roma
-Creació de la CEE:
Europa dels Sis
-Objectius
- Lliure circulació de
mercaderies, serveis, capitals i persones
- Institucions supranacionals
• Fins al 1986
- Creació de l’espai
Schengen
- Ampliació de la CEE: Europa dels Dotze
- Acta Única Europea: ampliació dels camps
de cooperació
Tractat
de Maastricht
(1992)
• Es crea la Unió
Europea
• S’estableixen polítiques comunitàries
més àmplies
• S’estableix la ciutadania europea
• Es reformen les institucions comunitàries
- Parlament Europeu
- Comissió Europea
- Consell de la Unió Europea
- Tribunal de Justícia
- Tribunal de Comptes
- Defensor del Poble
- Comitè de les Regions
ELS
EIXOS ECONÒMICS
Política
Agrícola Comunitària
• Objectius:
- Garantir el nivell de
vida dels pagesos
- Assegurar preus agrícoles competitius
•
Mètode: subvencions als pagesos i aranzels
• Problemes:
- Excés de subvencions
- Protecció aranzelària elevada
Política
de Cohesió Social
• Objectiu: distribució
més equitativa de la renda
• Mètode: Fons
Estructurals i de Cohesió
• Repartiment:
- Els països més rics
paguem més impostos comunitaris
- Els països més desafavorits reben ajudes
Moneda
única
• Antecedent: 1979
creació de l’ecu
• 2002: circulació de
l’euro
- Afecta 15 països
- Banc Central Europeu
Defensa
de la competitivitat
• Objectiu: evitar
restriccions a la competència
• Mètode: imposar mesures de vigilància i
sanció
LA
UNIÓ EUROPEA
AL MÓN
Potència
mundial
• És una de les
principals economies mundials
• Ha de fer front als reptes d’una
societat globalitzada
Societat
democràtica i solidària
• Estats democràtics
i foment de la societat del benestar
• Cooperació i solidaritat internacional