Transició
Procés
polític consistent en el
canvi pacífic d'un règim
autoritari a un de democràtic
i que implica el pacte entre
les diferents opcions i
sensibilitats polítiques i el
suport dels poders fàctics.
Transició
Espanyola Període
de la història contemporània
espanyola durant el qual es
produí el pas de la dictadura
franquista a un règim democràtic
(monarquia constitucional).
Monarquia
Forma
de govern en la qual el poder
és exercit realment o
nominalment per una sola
persona (rei, monarca, sobirà)
i que es caracteritza per la
manca del caràcter
representatiu de la
col·lectivitat.
Immobilisme
Actitud
oposada al canvi d'estructures
socials, polítiques, etc. Democràcia
Doctrina
política que defensa la
intervenció del poble en el
govern i en l’elecció dels
governants.
Constitució
Llei fonamental
d'un estat que estableix i
garanteix els drets i deures
dels ciutadans i regula el
sistema de poder, definint els
òrgans i llurs formes i
funcions, com també el
conjunt de relacions entre
ells.
Comunitat
autònoma
Ens
territorial, dotat d’autonomia
política, en què s’organitzen
les regions i nacions de l’Estat
espanyol per a l’exercici
del dret d’autogovern segons
la constitució de 1979.
Legislatura
Període
de vigència d’un col·legi
parlamentari, que va de l’elecció
dels membres d’una cambra
fins a l’expiració natural
o anticipada del mandat
parlamentari. A l’Estat
espanyol, tant en les Corts
Generals com en els parlaments
autonòmics el període
natural de les legislatures és
de quatre anys.
Reformisme Actitud
política segons la qual la
transformació d’una societat,
d’un règim o d’un sistema
socioeconòmic pot realitzar-se
dins el marc de les institucions
existents, mitjançant reformes
legislatives successives i sense
recórrer a la revolució.
Societat
del
benestar Sistema
social en què la societat en
el seu conjunt −i no tan
sols l’estat−
es fa coresponsable en la
provisiódel
benestaral
conjunt dels ciutadans, vetlla
pels seus drets civils, polítics
i socials, i promou els
serveis socials necessaris per
a garantir-los.
Colpisme
Tendència
d'alguns sectors socials,
especialment el militar, als
cops d'estat.
Cop
d'Estat
Presa
del poder polític per un grup
minoritari, generalment
vinculat a un sector o a la
totalitat de les forces
armades, al marge de la
vinculació a les masses (colpisme).
Se sol produir en temps de
crisi econòmica i d’indecisió
i desorganiotzació del règim
polític anterior.
Autonomia Condició
juridicopolítica d'aquelles
entitats o d'aquells
organismes que, dins
l'estructura constitucional
d'un estat, tenen facultats
per a donar-se lleis pròpies.
Manifestació
Demostració
col·lectiva, generalment a
ple aire, en la qual les
persones que hi concorren fan
paleses llurs conviccions,
desigs o sentiments a favor
d’una opinió o d’una
reivindicació.
Elecció
Procediment
de designació dels gobernante,
mitjançant votació.
Sufragi
Vot,
manifestació de la pròpia
voluntat en unes eleccions per
a provisió d'un càrrec o un
altre tipus de consulta.
Partit
polític
Agrupació
de persones dedicades a la política
que participen en la vida pública
d’una societat. Sindicat
Associació
formada per a la defensa dels
interessos econòmics i
socials dels seus membres.
Transició,
democràcia i autonomia •A
Catalunya i a Espanya, al
llarg de les darreres
dècades s’han recuperat
les
llibertats democràtiques,
hi ha hagut una
descentralització de l’Estat
i s’ha configurat un
país modern. •Aquests
objectius s’han
aconseguit per mitjà d’una
sèrie de reformes
legislatives:
reformes polítiques,
reformes en l’organització
territorial i mesures
socials i econòmiques.
1.1.
La
transició a la
democràcia •
Després de la mort de
Franco, el novembre del
1975, Joan
Carles I
va jurar el seu càrrec
com a rei d’Espanya, amb
la voluntat de promoure un
canvi polític. •Però
el nou govern,
presidit per Arias
Navarro, es va
mostrar incapaç de
dur a terme reformes
democràtiques i el
rei va forçar la
seva dimissió. •El
juliol del 1976 va ser
nomenat nou president del
govern Adolfo
Suárez,
un polític oberturista
que va iniciar el camí
legal per desmantellar el
franquisme. •El
govern va buscar el suport
de l’oposició, que va
acceptar una reforma
pactada. •El
1976 es va aprovar la Llei
per a la Reforma Política,
que establia la sobirania
popular i unes Corts
elegides per sufragi
universal, i el 1977 es van celebrar
les primeres eleccions
lliures.
1.2.
Les
primeres eleccions
democràtiques •El
15 de juny de 1977 es van
celebrar a Espanya les
primeres eleccions democràtiques
des de feia més de
quaranta anys. •Els
resultats van donar la
majoria a Unión
de Centro Democrático
(UCD), partit liderat per
Adolfo Suárez. •El
Partido
Socialista Obrero Español
(PSOE), encapçalat per
Felipe González, va
quedar consolidat com a
partit de l’oposició. •El
Partido
Comunista de España
(PCE), liderat per
Santiago Carrillo, i Alianza
Popular
(AP), liderat per Manuel
Fraga, van quedar a una
major distància
electoral.
1.3.
El
primer govern de la UCD
(1977-1979) •El
nou govern d’UCD va
marcar una política
de consens
i va emprendre mesures
urgents: – Es va plantejar la redacció d’una
Constitució democràtica:
es va nomenar una ponència,
en la qual estaven
representades totes les
forces parlamentàries,
que va redactar una
Constitució. –
Es
va abordar la crisi
econòmica:
es van firmar els Pactes
de la Moncloa
amb
l’objectiu d’estimular la recuperació de l’economia.
– Es va realitzar una
reforma
fiscal
progressiva
per incrementar els ingressos de l’Estat.
– Es va decretar una segona
amnistia
per
als presos polítics.
•Elaborada i aprovada
per les Corts, va ser
ratificada en referèndum,
el 6
de desembre de 1978
i va entrar en vigor el 29
de desembre. •Els
trets essencials de la Constitució
de 1978
són: – Defineix Espanya com un
Estat social i
democràtic de Dret, organitzat en una
monarquia
parlamentària. – Declara que la
sobiraniaresideix en el
poble i garanteix els
drets
i llibertats
fonamentals.
-
Recull
la divisió
de poders. – Reconeix l’existència de nacionalitats i
regions, que es poden constituir en
Comunitats
Autònomes.
•El
franquisme no va
aconseguir anul·lar
els sentiments
nacionalistes
a Catalunya, el País Basc
i Galícia, on la defensa
de la democràcia es va
acompanyar de la
reivindicació d’autonomia. •Després
de la mort de Franco
es van produir
demandes d’autonomia
en altres regions
espanyoles, on es
reivindicaven les
identitats pròpies. •Els
primers governs de
la democràcia van
replantejar la
conveniència d’una reorganització
territorial de l’Estat
amb la creació d’un
sistema generalitzat d’autonomies.
2.2.
Les primeres autonomies •
El reconeixement de
l'autonomia a la
Constitució va comportar la
descentralització del sistema polític espanyol i
l’inici d’un procés preautonòmic
anterior a
l’aprovació de la Constitució a Catalunya, el
País Basc i Galícia:
– L’any 1977 Suárez va pactar el restabliment
de la Generalitat de Catalunya en la figura de
Josep Tarradellas. – Al
País Basc
es va formar un
Consell General
Basc el 1978.
– A
Galícia
la primera
Xunta
es va formar
també el 1978.
2.3.
La
consolidació del mapa
autonòmic •Va
quedar configurat un nou
model d’Estat que es va
anomenar Estat
de les Autonomies. •A
més de les tres
nacionalitats històriques,
es van constituir 14
comunitats autònomes,
regulades pels seus Estatuts
d’Autonomia,
que contenen les competències
que assumeix cada
comunitat. •
Els Estatuts
de
cada Comunitat van ser aprovats, de forma gradual,
entre els anys 1979 i 1983, tret dels de Ceuta i
Melilla, que ho van ser el 1995.
3.1. El segon govern de
Suárez •Després
que va ser aprovada la
Constitució, el 1979 es
van celebrar eleccions
generals, que van ser
guanyades per la UCD.
•Aquell
any hi va haver també eleccions
municipals.
Va triomfar la UCD. •Aquesta
segona etapa de govern de
la UCD va estar marcada
per la fi del consens
parlamentari i per les
dificultats per governar. •El
descens de vots de la UCD
a les eleccions municipals
es va veure agreujat pels
resultats de les eleccions
autonòmiques al País
Basc i a Catalunya (1980),
on va retrocedir.
•La
fragilitat de la democràcia
espanyola es va evidenciar
també per l’assetjament
de grups d’extrema
esquerra i de
neofranquistes. Aquests
sectors van optar per la
violència
per
obstaculitzar la democràcia, com els Guerrilleros
de Cristo Rey i Triple A, d’extrema dreta, i
ETA, el
FRAP i el GRAPO, d’extrema esquerra.
-
Organitzacions
terroristes com ETA,
que defensava la independència
del País Basc, i el GRAPO
o el FRAP,
anticapitalistes, no
acceptaven la Constitució. - Grups
d’extrema
dreta
nostàlgics del franquisme
van protagonitzar
aldarulls al carrer. •Entre
el 1977 i el 1981 el
nombre d’atemptats
terroristes va augmentar.
•Davant
la crisi d’UCD, els
socialistes van promoure
una moció de censura
contra Suárez, que va
dimitir com a president
del govern i va ser
substituït per Calvo
Sotelo. •Però
el 23 de febrer de
1981,
mentre es desenvolupava al
Congrés la investidura
del nou president, es va
produir un intent de cop
d’Estat
que pretenia restringir la
democràcia. •El
tinent coronel Tejero
va ocupar la cambra i va
mantenir segrestat el
govern durant gairebé tot
un dia. •L’actitud
ferma del rei Joan Carles
en el suport de la
democràcia,
l’oposició d’alguns
comandaments militars i la
unitat de les forces polítiques
democràtiques van fer
fracassar el cop d’Estat.
4.1.
La
victòria electoral •El
PSOE va guanyar les
eleccions el 1982 i es va
nomenar Felipe
González
president del govern. •El
PSOE pretenia unir la idea
d’un
canvi polític
i de
reformes socials
amb una
imatge de moderació. •Aquestes
eleccions van suposar un
canvi respecte a les
forces de la transició.
La
UCD
va anar
desapareixent. •
El PCE, per la seva banda,
també va rebre un notable
descens electoral, i la
principal oposició va
passar a ser Alianza
Popular (més endavant,
PP).
4.2.
Les
reformes socialistes •
El canvi
socialista
es
va concretar en un
programa de reformes amb
diversos objectius:
reestructuració
industrial, gran impuls a
les obres públiques,
increment dels serveis
públics i les prestacions
socials, ingrés d’Espanya
a la Comunitat Econòmica
Europea.
-
La
lluita contra la crisi.
Es va aconseguir en aquest
període una disminució
de la inflació i una
modernització de l’estructura
econòmica.
-
Per
reduir els efectes socials
de la crisi, es van
incrementar els serveis
públics
i les prestacions.
Es van impulsar obres
públiques.
-
Política
interior.
Es va impulsar una reforma
de l’exèrcit i es van
prendre mesures contra el
terrorisme.
-
Política
internacional.
El 1985 es va firmar el
Tractat d’Adhesió a la Comunitat
Econòmica Europea.
Es va decidir la permanència
definitiva d’Espanya a
l’OTAN
(1986).
4.3.
La
crisi i el relleu al poder •
Els últims anys de govern
socialista van estar
marcats per un empitjorament de la
situació econòmica i
pels escàndols polítics,
que van dur a la
convocatòria d’eleccions
anticipades al març de
1996. -
Es
van produir casos de corrupció
relacionats amb el finançament
irregular del partit. -
També
es van descobrir casos de
complicitat d’alguns
cossos policials amb la guerra
bruta
protagonitzada pels GAL
(Grupos Antiterroristas de
Liberación) contra ETA. •El
Partido Popular va iniciar
una dura oposició
parlamentària contra
Felipe González. Davant
la debilitat del govern,
es van convocar eleccions
anticipades el març de
1996.
5.1.
El
govern del PP en minoria •L’acció
de govern del Partido
Popular en la seva primera
legislatura va tenir una
orientació centrista per
donar una sensació de
continuïtat en relació
amb l’etapa socialista
anterior. •
El primer govern del Partit
Popular,
sense majoria absoluta, es
va centrar en la reducció
de dèficit de l’Estat,
la disminució de l’atur
i la integració d’Espanya
a l’Europa de l’euro. -
El
nou executiu va mantenir
una política social que
assegurés l’Estat del
benestar, va iniciar un diàleg
amb els sindicats i una
aproximació als partits
nacionalistes.
-
En
política internacional,
es va intentar la
consecució de la
integració monetària
d’Espanya a l’Europa
de l’euro. -
El
1997, Espanya es va
incorporar a
l’estructura militar de
l’OTAN. •Tot
i això, les relacions amb
els partits nacionalistes
van empitjorar.
5.2.
El
govern del PP en majoria •A
les eleccions generals de
març de 2000, el PP va
aconseguir majoria
absoluta
i José María Aznar va
formar nou govern i va
poder modificar lleis del
període socialista. - Es
van dur a terme reformes
en matèria educativa,
laboral, de política
migratòria i de lluita
antiterrorista. - La
bona
conjuntura econòmica
va ajudar a consolidar la
disminució de la inflació
i de l’atur, el
creixement de la renda per
habitant, etc. - En
política exterior, es va
produir un
apropament
als Estats Units, que
va comportar el suport
d’Espanya a la guerra a
l’Iraq
(2003).Però la seva
participació, al costat
dels Estats Units, a la
invasió
de l’Iraq
va
generar una important
oposició.
•El
març de 2004 es van
convocar eleccions
generals. Tres dies abans,
un atemptat
terrorista a Madrid,
d’orientació islamista,
va originar una situació
de commoció nacional.
5.3.
El
retorn del PSOE •
Després de l’atemptat
de l’11 de març de
2004, el PSOE
va
guanyar les eleccions, i
José
Luis Rodríguez Zapatero
es va situar al capdavant
del nou govern. - Una
de les primeres accions va
ser la
retirada de les
tropes espanyoles d’Iraq.
- Va propiciar un
procés de
pau al País Basc, amb una
treva indefinida d’ETA,
que més tard es va
trencar. - Zapatero
va impulsar
lleis socials,
com la Llei de matrimonis
homosexuals i la Llei d’igualtat
entre homes i dones. •El
març de 2008 es van
convocar eleccions
generals, que van ser
guanyades novament pel
PSOE, i Zapatero va formar
un nou govern. •La segona legislatura
socialista va estar molt
marcada per la crisi
econòmicamundial.
En aquest context ETA va
anunciar un alto el foc
permanent i, el 2011,
Zapatero es va veure
obligat a convocar
eleccions anticipades. El
Partit Popular
va obtenir
la majoria absoluta
i
Mariano
Rajoy
va
ser nomenat president.
6.1.
L'ingrés a la CEE i a l'OTAN •
L’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica
Europea va suposar importants reestructuracions
en l’economia i la legislació
espanyoles
per acostar-les a les dels països comunitaris:
reconversió industrial, ajustaments en la
producció agropecuària, descens de la inflació
i del dèficit, inversió en el sector públic... •
El Tractat
d’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea
es
va produir el 12 de juny de 1985. Això va suposar
la integració en un mercat de grans dimensions i
ser l’estat més beneficiat pels
fons
de cohesió. •
Espanya va ingressar a l’OTAN el maig de 1982 i
es va incorporar a la seva estructura militar el
1997.
6.2.
La projecció internacional d'Espanya •
L’ingrés d’Espanya a la Comunitat Europea va
afavorir la seva projecció
internacional: l’ha
convertit en el nexe principal en les relacions de
la Unió Europea amb Amèrica Llatina, ha
participat en diverses missions militars
internacionals (Afganistan, Iraq, Líbia...), en
missions humanitàries, etc.
7.1.
La situació econòmica •
Després del franquisme, que va deixar una
economia endarrerida i poc competitiva, els
primers governs democràtics van engegar mesures
urgents per modernitzar
el
país. •
El creixement econòmic va començar el 1986 i va
tenir el seu auge entre 1996 i 2008, malgrat que
es mantenien problemes
estructurals
(dèficit
de la balança comercial, productivitat baixa,
endarreriment tecnològic...).
7.2.
L'Estat del benestar •
Amb la millora econòmica es va donar una
consolidació de l’Estat
del benestar,
amb la generalització dels serveis
i polítiques assistencials:
augment de les cobertures socials, atenció
sanitària pública, ensenyament obligatori i
gratuït, serveis d’ajuda a les famílies, etc.
7.3.
La crisi del 2008 •
El 2008 es va iniciar una profunda crisi financera
als Estats Units, que es va estendre ràpidament
per Europa. A Espanya, la crisi també ha afectat
el sector
financer,
així com la construcció
i
la
indústria: – Europa ha hagut d’intervenir per evitar la
fallida de moltes entitats
bancàries.
S’ha produït una disminució radical dels
préstecs (cosa que repercuteix en el finançament
de les empreses i en el consum).
– L’increment dels pressupostos en serveis
socials, infraestructures, funció pública, etc.,
ha elevat l’endeutament
de l’Estat.
Davant de les dificultats de finançament s’ha
reduït la inversió i s’han realitzat retallades
generalitzades. – Com a conseqüència, s’ha produït un
increment espectacular de l’atur
(més
de 5 milions de persones el 2011).
8.1.
El
restabliment de
l'autonomia catalana •El
retorn de Tarradellas.
L’any 1977, el president
Suárez va pactar el
restabliment de la Generalitat
de Catalunya
i el retorn de l’exili
del seu president, Josep
Tarradellas. •L’Estatut
de Sau.
El 1979 el poble català va ratificar l’Estatut
d’Autonomia,
redactat per parlamentaris i aprovat (molt
retallat) pel Congrés
de Diputats de Madrid.El nou
Estatut definia Catalunya com una
nacionalitat
i reconeixia la
Generalitat com la
institució política de
l’autogovern.
Segons l’Estatut:
– El poder legislatiu està en mans del
Parlament,
elegit per sufragi universal.
– El poder executiu és exercit pel
President
de
la Generalitat i un
Consell
executiu. – Al cim del poder judicial hi ha el
Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya. •Les
primeres eleccions autonòmiques.
El 1980 van celebrar-se
les eleccions autonòmiques
i van suposar el triomf de
Convergència
i Unió
i Jordi
Pujol
va ser elegit president de
la Generalitat. •
A partir de 1980 hi va haver
tres
períodes: –
Governs
de Convergència i Unió,
presidits per Jordi Pujol (1980-2003).
–
Governs
tripartits
(PSC,
ERC i IC-V), presidits per Pasqual Maragall i per
José Montilla (2003-2010).
– Des de 2010: govern de CiU presidit per
Artur
Mas.
8.2.
El
sistema de partits a
Catalunya •El
sistema de partits de
Catalunya és força més
plural que el del conjunt
d’Espanya, que cada cop
més està dominat per dos
grans partits, el PSOE i
el PP. •L’espectre
polític de Catalunya està
integrat per cinc
formacions amb
representació
parlamentària: •Convergència
i Unió
(CiU), el Partit
dels Socialistes de
Catalunya
(PSC), Esquerra
Republicana de Catalunya
(ERC), la coalició Iniciativa
per Catalunya Verds
(IC-V) i el Partit
Popular
(PP).
Eleccions
a Catalunya
1992-2011
Escons
per províncies a
Catalunya i a
Espanya l'any 2011
8.3.
Els
governs de Convergència i
Unió •El
govern de la Generalitat
ha estat en mans de
Convergència i Unió
durant vint-i-tres anys.
•El
seu líder, Jordi
Pujol,
ha estat elegit president
de la Generalitat en sis
ocasions consecutives. - Les
principals actuacions del
govern de CiU van anar
dirigides a consolidar les
institucions catalanes, a
dissenyar un model
sanitari i educatiu propis
i a impulsar l’ús de la
llengua catalana. -
També
cal remarcar la Llei
d’ordenació territorial
(1987), que va significar
la creació de 41
comarques, i el
desenvolupament d’una
policia autonòmica (Mossos
d’Esquadra).
8.4.
Els
governs tripartits •Com
a resultat de les
eleccions autonòmiques
del 2003 es va constituir
un govern de coalició
tripartit integrat pel PSC,
ERC
i IC-V
i presidit pel socialista Pasqual
Maragall. •El
govern es va proposar l’elaboració
d’un nou
Estatut d’Autonomia. •L’Estatut,
notablement retocat per
les Corts espanyoles, va
ser aprovat pels catalans
en referèndum l’any
2006. El nou Estatut
estableix la consideració
de Catalunya
com a nació,
més altres competències. •La
complexa elaboració de
l’Estatut provocà una
crisi en el govern de
Maragall. Convocà
eleccions anticipades el
2006 i es tornà a
reconstruir un govern
tripartit amb José
Montilla
com a president.
•El 2010 el Tribunal
Constitucional va retallar el nou Estatut. •Després
de les eleccions de
novembre de 2010, Artur
Mas,
de CiU, va ser escolit nou
president de la
Generalitat.
9.1.
Els canvis demogràfics i
econòmics •
Tant a Espanya com a Catalunya s’han produït canvis
demogràfics
importants:
– El
descens de la natalitat.Les taxes de fecunditat han estat molt baixes
i el creixement natural escàs.
S’ha produït un descens
de la taxa de fecunditat i
un retard en l’edat de
matrimoni i de
reproducció.
Aquestes pautes són fruit
d’un millor nivell de
vida. – Ha augmentat l’esperança de vida, la qual
cosa ha comportat l’envelliment
de
la població. •
Des de mitjan dècada del 1990 fins el 2008,
Espanya i, sobretot, Catalunya han esdevingut
zones receptores d’emigrants
procedents,
principalment, de l’Amèrica Llatina, del Magrib
i de l’Europa de l’Est. Però la crisi ha
frenat les arribades i moltes famílies han
retornat al seu país d’origen. •La
consolidació de l’Estat
del benestar.
A les últimes dècades el
consum i la renda nacional
bruta han augmentat. Això
situa Espanya entre els 15
estats més rics del món.
9.2.
Les
noves pautes socials •
Socialment els canvis han estat molt decisius:
– Creixement significatiu de la participació
de la dona
a
la vida política, social i cultural.
– Variacions en l’estructura
familiar
(creixement de les famílies
monoparentals, parelles de fet, augment de
l'adopció de nens i nenes d'altres països...).
– Notable
secularització
de
la societat.
• Proclamació de Joan
Carles I com a rei
• Continuisme del govern d’Arias
Navarro
• Oposició democràtica: mobilització
política i reivindicacions sindicals
Reforma
política
• Govern d’Adolfo Suárez
(1976)
• Llei de reforma política (LRP)
- Pacte amb l’oposició
democràtica
- Legalització de tots els partits polítics
- Convocatòria d’eleccions democràtiques
(juny del 1977)
Governs
d’UCD
Suárez - Calvo Sotelo
• Elaboració de la
Constitució del 1978. Estat de les
Autonomies
• Consens polític i econòmic. Pactes
de la Moncloa (octubre del 1977)
• Tensió per terrorisme i colpisme
involucionista (cop d’Estat del 23-F)
• Limitació del règim autonòmic:
LOHPA (1982)
CATALUNYA
AUTÒNOMA
(1977-2008)
Generalitat
provisional
(1977-1980)
• Retorn del president
Tarradellas de l’exili
• Restabliment provisional de la
Generalitat: govern d’unitat
• Elaboració i aprovació de l’Estatut
de Sau
• Primeres eleccions al Parlament de
Catalunya (1980)
Generalitat
estatutària
(1980-2008)
Governs
de CiU
(1980-2003)
Jordi Pujol
• Desenvolupament de
l’Estatut
• Lleis de règim intern: organització
del govern, funció pública, de policia
autonòmica, d’ordenació del
territori
• Catalanització de la societat: Llei
de normalització lingüística
• Problemes amb l’Estat central:
traspàs de competències i finançament
econòmic
Governs
tripartits
(2003-2008)
Pasqual Maragall
José Montilla
• Pacte del Tinell
(PSC-ERC-ICV)
• Elaboració i aprovació de l’Estatut
de Miravet. Recurs del PP al Tribunal
Constitucional
GOVERNS
EN DEMOCRÀCIA
(1982-2008)
Governs
del PSOE
(1982-1996)
Felipe González
• Grans reformes:
fiscal, econòmica, sanitat, educació…
• Reconversió industrial: pèrdua de
llocs de treball
• Crisi per corrupció i guerra bruta
contra el terrorisme
• Política exterior: incorporació a
l’OTAN i entrada a la CEE (UE)
Governs
del PP
(1996-2004)
José M. Aznar
•
Primera etapa
- Govern en minoria,
aliança amb nacionalistes
- Objectius econòmics
- Complir els requisits
de Maastricht
- Creixement de l’ocupació i del PIB
•
Segona etapa
- Govern en majoria
absoluta
- Nova legislació (educació,
estrangeria, Pla Hidrològic)
- Alineament amb els EUA: participació
en la guerra de l’Iraq
- Atemptat de l’11-M a Atocha (Madrid)
Governs
del PSOE
(2004-2008)
J.L. Rodríguez Zapatero
• Sortida de la guerra
de l’Iraq
• Forta confrontació PP-PSOE
• Legislació social: Llei d’igualtat
i Llei de dependència
TRANSFORMACIONS
SOCIALS
Immigració
extracomunitària→Creixement demogràfic
Nova
estructura laboral
• Augment de la
població activa ocupada
• Augment del sector terciari
• Major incorporació de la dona al
treball remunerat
Estat
del benestar
• Consolidació del
sistema de la Seguretat Social
• Generalització de la cobertura
sanitària
• Educació obligatòria fins als 16
anys
Noves
mentalitats
• Canvis en
l’estructura familiar
• Secularització de la societat
• Noves pautes culturals i de
comportament social
