a


aula de
socials

història

4t eso
2n batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA D'ESPANYA I CATALUNYA

    

 

Història d'Espanya i Catalunya
La transició democràtica (1975-1986)

INTRODUCCIÓ

Transició, democràcia i autonomia
A Catalunya i a Espanya, al llarg de les darreres dècades s’han recuperat les llibertats democràtiques, hi ha hagut una descentralització de l’Estat i s’ha configurat un país modern.
Aquests objectius s’han aconseguit per mitjà d’una sèrie de reformes legislatives: reformes polítiques, reformes en l’organització territorial i mesures socials i econòmiques.


Eix cronològic Transició i Democràcia

amunt

1. LA INSTAURACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA

1.1. La transició a la democràcia
Després de la mort de Franco, el novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d’Espanya, amb la voluntat de promoure un canvi polític.
Però el nou govern, presidit per Arias Navarro, es va mostrar incapaç de dur a terme reformes democràtiques i el rei va forçar la seva dimissió.
El juliol del 1976 va ser nomenat nou president del govern Adolfo Suárez, un polític oberturista que va iniciar el camí legal per desmantellar el franquisme.
El govern va buscar el suport de l’oposició, que va acceptar una reforma pactada.
El 1976 es va aprovar la Llei per a la Reforma Política, que establia la sobirania popular i unes Corts elegides per sufragi universal, i el 1977 es van celebrar les primeres eleccions lliures.

amunt

1.2. Les primeres eleccions democràtiques
El 15 de juny de 1977 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions democràtiques des de feia més de quaranta anys.
Els resultats van donar la majoria a Unión de Centro Democrático (UCD), partit liderat per Adolfo Suárez.
El Partido Socialista Obrero Español (PSOE), encapçalat per Felipe González, va quedar consolidat com a partit de l’oposició.
El Partido Comunista de España (PCE), liderat per Santiago Carrillo, i Alianza Popular (AP), liderat per Manuel Fraga, van quedar a una major distància electoral.

amunt

1.3. El primer govern de la UCD (1977-1979)
El nou govern d’UCD va marcar una política de consens i va emprendre mesures urgents:
– Es va plantejar la redacció d’una Constitució democràtica: es va nomenar una ponència, en la qual estaven representades totes les forces parlamentàries, que va redactar una Constitució.
Es va abordar la crisi econòmica: es van firmar els Pactes de la Moncloa amb l’objectiu d’estimular la recuperació de l’economia.
– Es va realitzar una
reforma fiscal progressiva per incrementar els ingressos de l’Estat.
– Es va decretar una segona
amnistia per als presos polítics.

amunt

1.4. La Constitució del 1978

Elaborada i aprovada per les Corts, va ser ratificada en referèndum, el 6 de desembre de 1978 i va entrar en vigor el 29 de desembre.
Els trets essencials de la Constitució de 1978 són:
– Defineix Espanya com un Estat social i democràtic de Dret, organitzat en una monarquia parlamentària.
– Declara que la
sobirania resideix en el poble i garanteix els drets i llibertats fonamentals.
-
Recull la divisió de poders.
– Reconeix l’existència de nacionalitats i regions, que es poden constituir en
Comunitats Autònomes.

amunt

2. L'ESPANYA DE LES AUTONOMIES

2.1. Les reivindicacions autonomistes

El franquisme no va aconseguir anul·lar els sentiments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia, on la defensa de la democràcia es va acompanyar de la reivindicació d’autonomia.
Després de la mort de Franco es van produir demandes d’autonomia en altres regions espanyoles, on es reivindicaven les identitats pròpies.
Els primers governs de la democràcia van replantejar la conveniència d’una reorganització territorial de l’Estat amb la creació d’un sistema generalitzat d’autonomies.

amunt

2.2. Les primeres autonomies
El reconeixement de l'autonomia a la Constitució va comportar la descentralització del sistema polític espanyol i l’inici d’un procés preautonòmic anterior a l’aprovació de la Constitució a Catalunya, el País Basc i Galícia:
– L’any 1977 Suárez va pactar el
restabliment de la Generalitat de Catalunya en la figura de Josep Tarradellas.
– Al
País Basc es va formar un Consell General Basc el 1978.
– A
Galícia la primera Xunta es va formar també el 1978.

amunt

2.3. La consolidació del mapa autonòmic
Va quedar configurat un nou model d’Estat que es va anomenar Estat de les Autonomies.
A més de les tres nacionalitats històriques, es van constituir 14 comunitats autònomes, regulades pels seus Estatuts d’Autonomia, que contenen les competències que assumeix cada comunitat.
Els Estatuts de cada Comunitat van ser aprovats, de forma gradual, entre els anys 1979 i 1983, tret dels de Ceuta i Melilla, que ho van ser el 1995.

amunt

Les Autonomies

3. LA CRISI DEL GOVERN DE LA UCD
(1979-1982)
3.1. El segon govern de Suárez
Després que va ser aprovada la Constitució, el 1979 es van celebrar eleccions generals, que van ser guanyades per la UCD.
Aquell any hi va haver també eleccions municipals. Va triomfar la UCD.
Aquesta segona etapa de govern de la UCD va estar marcada per la fi del consens parlamentari i per les dificultats per governar.
El descens de vots de la UCD a les eleccions municipals es va veure agreujat pels resultats de les eleccions autonòmiques al País Basc i a Catalunya (1980), on va retrocedir.

amunt

3.2. Els enemics de la democràcia

La fragilitat de la democràcia espanyola es va evidenciar també per l’assetjament de grups d’extrema esquerra i de neofranquistes. Aquests sectors van optar per la violència per obstaculitzar la democràcia, com els Guerrilleros de Cristo Rey i Triple A, d’extrema dreta, i ETA, el FRAP i el GRAPO, d’extrema esquerra.
- Organitzacions terroristes com ETA, que defensava la independència del País Basc, i el GRAPO o el FRAP, anticapitalistes, no acceptaven la Constitució.
- Grups d’extrema dreta nostàlgics del franquisme van protagonitzar aldarulls al carrer.
Entre el 1977 i el 1981 el nombre d’atemptats terroristes va augmentar.

amunt

3.3. El cop d'Estat del 23-F
Davant la crisi d’UCD, els socialistes van promoure una moció de censura contra Suárez, que va dimitir com a president del govern i va ser substituït per Calvo Sotelo.
Però el 23 de febrer de 1981, mentre es desenvolupava al Congrés la investidura del nou president, es va produir un intent de cop d’Estat que pretenia restringir la democràcia.
El tinent coronel Tejero va ocupar la cambra i va mantenir segrestat el govern durant gairebé tot un dia.

L’actitud ferma del rei Joan Carles en el suport de la democràcia, l’oposició d’alguns comandaments militars i la unitat de les forces polítiques democràtiques van fer fracassar el cop d’Estat.

amunt

4. L'ETAPA SOCIALISTA (1982-1996)

4.1. La victòria electoral
El PSOE va guanyar les eleccions el 1982 i es va nomenar Felipe González president del govern.
El PSOE pretenia unir la idea d’un canvi polític i de reformes socials amb una imatge de moderació.
Aquestes eleccions van suposar un canvi respecte a les forces de la transició. La UCD va anar desapareixent.
El PCE, per la seva banda, també va rebre un notable descens electoral, i la principal oposició va passar a ser Alianza Popular (més endavant, PP).

amunt

4.2. Les reformes socialistes
El canvi socialista es va concretar en un programa de reformes amb diversos objectius:
reestructuració industrial, gran impuls a les obres públiques, increment dels serveis públics i les prestacions socials, ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea.

- La lluita contra la crisi. Es va aconseguir en aquest període una disminució de la inflació i una modernització de l’estructura econòmica.
- Per reduir els efectes socials de la crisi, es van incrementar els serveis públics i les prestacions. Es van impulsar obres públiques.
- Política interior. Es va impulsar una reforma de l’exèrcit i es van prendre mesures contra el terrorisme.
- Política internacional. El 1985 es va firmar el Tractat d’Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea. Es va decidir la permanència definitiva d’Espanya a l’OTAN (1986).

amunt

4.3. La crisi i el relleu al poder
Els últims anys de govern socialista van estar marcats per un empitjorament de la situació econòmica i pels escàndols polítics, que van dur a la convocatòria d’eleccions anticipades al març de 1996.
- Es van produir casos de corrupció relacionats amb el finançament irregular del partit.
- També es van descobrir casos de complicitat d’alguns cossos policials amb la guerra bruta protagonitzada pels GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) contra ETA.
El Partido Popular va iniciar una dura oposició parlamentària contra Felipe González. Davant la debilitat del govern, es van convocar eleccions anticipades el març de 1996.

amunt

Els governs socialistes

5. L'ETAPA DEL PP (1996-2004) I
EL RETORN DEL PSOE

5.1. El govern del PP en minoria
L’acció de govern del Partido Popular en la seva primera legislatura va tenir una orientació centrista per donar una sensació de continuïtat en relació amb l’etapa socialista anterior.
El primer govern del Partit Popular, sense majoria absoluta, es va centrar en la reducció de dèficit de l’Estat, la disminució de l’atur i la integració d’Espanya a l’Europa de l’euro.
- El nou executiu va mantenir una política social que assegurés l’Estat del benestar, va iniciar un diàleg amb els sindicats i una aproximació als partits nacionalistes.
- En política internacional, es va intentar la consecució de la integració monetària d’Espanya a l’Europa de l’euro.
- El 1997, Espanya es va incorporar a l’estructura militar de l’OTAN.
Tot i això, les relacions amb els partits nacionalistes van empitjorar.

amunt

5.2. El govern del PP en majoria
A les eleccions generals de març de 2000, el PP va aconseguir majoria absoluta i José María Aznar va formar nou govern i va poder modificar lleis del període socialista.
- Es van dur a terme reformes en matèria educativa, laboral, de política migratòria i de lluita antiterrorista.
- La bona conjuntura econòmica va ajudar a consolidar la disminució de la inflació i de l’atur, el creixement de la renda per habitant, etc.
- En política exterior, es va produir un apropament als Estats Units,  que va comportar el suport d’Espanya a la guerra a l’Iraq (2003).
Però la seva participació, al costat dels Estats Units, a la invasió de l’Iraq va generar una important oposició.
El març de 2004 es van convocar eleccions generals. Tres dies abans, un atemptat terrorista a Madrid, d’orientació islamista, va originar una situació de commoció nacional.

amunt

5.3. El retorn del PSOE
Després de l’atemptat de l’11 de març de 2004, el PSOE va guanyar les eleccions, i José Luis Rodríguez Zapatero es va situar al capdavant del nou govern.
- Una de les primeres accions va ser la retirada de les tropes espanyoles d’Iraq
- Va propiciar un
procés de pau al País Basc, amb una treva indefinida d’ETA, que més tard es va trencar.
- Zapatero va impulsar lleis socials, com la Llei de matrimonis homosexuals i la Llei d’igualtat entre homes i dones.
El març de 2008 es van convocar eleccions generals, que van ser guanyades novament pel PSOE, i Zapatero va formar un nou govern.
La segona legislatura socialista va estar molt marcada per la crisi econòmica mundial. En aquest context ETA va anunciar un alto el foc permanent i, el 2011, Zapatero es va veure obligat a convocar eleccions anticipades. El Partit Popular va obtenir la majoria absoluta i Mariano Rajoy va ser nomenat president.

amunt

6. ESPANYA EN L'ESFERA INTERNACIONAL

6.1. L'ingrés a la CEE i a l'OTAN
L’ingrés d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea va suposar importants reestructuracions en l’economia i la legislació espanyoles per acostar-les a les dels països comunitaris: reconversió industrial, ajustaments en la producció agropecuària, descens de la inflació i del dèficit, inversió en el sector públic...
El Tractat d’Adhesió d’Espanya a la Comunitat Europea es va produir el 12 de juny de 1985. Això va suposar la integració en un mercat de grans dimensions i ser l’estat més beneficiat pels fons de cohesió.
Espanya va ingressar a l’OTAN el maig de 1982 i es va incorporar a la seva estructura militar el 1997.

amunt

6.2. La projecció internacional d'Espanya
L’ingrés d’Espanya a la Comunitat Europea va afavorir la seva projecció internacional: l’ha convertit en el nexe principal en les relacions de la Unió Europea amb Amèrica Llatina, ha participat en diverses missions militars internacionals (Afganistan, Iraq, Líbia...), en missions humanitàries, etc.


Les ajudes de la UE

amunt

7. DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I
ESTAT DEL BENESTAR

7.1. La situació econòmica
Després del franquisme, que va deixar una economia endarrerida i poc competitiva, els primers governs democràtics van engegar mesures urgents per modernitzar el país.
El creixement econòmic va començar el 1986 i va tenir el seu auge entre 1996 i 2008, malgrat que es mantenien problemes estructurals (dèficit de la balança comercial, productivitat baixa, endarreriment tecnològic...).

amunt

7.2. L'Estat del benestar
Amb la millora econòmica es va donar una consolidació de l’Estat del benestar, amb la generalització dels serveis i polítiques assistencials: augment de les cobertures socials, atenció sanitària pública, ensenyament obligatori i gratuït, serveis d’ajuda a les famílies, etc.

amunt

7.3. La crisi del 2008
El 2008 es va iniciar una profunda crisi financera als Estats Units, que es va estendre ràpidament per Europa. A Espanya, la crisi també ha afectat el sector financer, així com la construcció i la indústria:
– Europa ha hagut d’intervenir per evitar la fallida de moltes
entitats bancàries. S’ha produït una disminució radical dels préstecs (cosa que repercuteix en el finançament de les empreses i en el consum).
– L’increment dels pressupostos en serveis socials, infraestructures, funció pública, etc., ha elevat l’
endeutament de l’Estat. Davant de les dificultats de finançament s’ha reduït la inversió i s’han realitzat retallades generalitzades.
– Com a conseqüència, s’ha produït un increment espectacular de l’
atur (més de 5 milions de persones el 2011).

amunt

8. LA CATALUNYA AUTÒNOMA

8.1. El restabliment de l'autonomia catalana
El retorn de Tarradellas. L’any 1977, el president Suárez va pactar el restabliment de la Generalitat de Catalunya i el retorn de l’exili del seu president, Josep Tarradellas.
L’Estatut de Sau. El 1979 el poble català va ratificar l’Estatut d’Autonomia, redactat per parlamentaris i aprovat (molt retallat) pel Congrés de Diputats de Madrid.El nou Estatut definia Catalunya com una nacionalitat i reconeixia la Generalitat com la institució política de l’autogovern.
Segons l’Estatut:
– El poder legislatiu està en mans del
Parlament, elegit per sufragi universal.
– El poder executiu és exercit pel
President de la Generalitat i un Consell executiu.
– Al cim del poder judicial hi ha el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Les primeres eleccions autonòmiques. El 1980 van celebrar-se les eleccions autonòmiques i van suposar el triomf de Convergència i Unió i Jordi Pujol va ser elegit president de la Generalitat.
A partir de 1980 hi va haver tres períodes:
Governs de Convergència i Unió, presidits per Jordi Pujol (1980-2003).
Governs tripartits (PSC, ERC i IC-V), presidits per Pasqual Maragall i per José Montilla (2003-2010).
– Des de 2010: govern de CiU presidit per
Artur Mas.

amunt

8.2. El sistema de partits a Catalunya
El sistema de partits de Catalunya és força més plural que el del conjunt d’Espanya, que cada cop més està dominat per dos grans partits, el PSOE i el PP.
L’espectre polític de Catalunya està integrat per cinc formacions amb representació parlamentària:
Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (IC-V) i el Partit Popular (PP).


Eleccions a Catalunya 1992-2011


Escons per províncies a Catalunya i a Espanya l'any 2011


Els partits polítics a Catalunya el 2011

amunt

8.3. Els governs de Convergència i Unió
El govern de la Generalitat ha estat en mans de Convergència i Unió durant vint-i-tres anys.
El seu líder, Jordi Pujol, ha estat elegit president de la Generalitat en sis ocasions consecutives.
- Les principals actuacions del govern de CiU van anar dirigides a consolidar les institucions catalanes, a dissenyar un model sanitari i educatiu propis i a impulsar l’ús de la llengua catalana.
- També cal remarcar la Llei d’ordenació territorial (1987), que va significar la creació de 41 comarques, i el desenvolupament d’una policia autonòmica (Mossos d’Esquadra).

amunt

8.4. Els governs tripartits
Com a resultat de les eleccions autonòmiques del 2003 es va constituir un govern de coalició tripartit integrat pel PSC, ERC i IC-V i presidit pel socialista Pasqual Maragall.
El govern es va proposar l’elaboració d’un nou Estatut d’Autonomia.
L’Estatut, notablement retocat per les Corts espanyoles, va ser aprovat pels catalans en referèndum l’any 2006. El nou Estatut estableix la consideració de Catalunya com a nació, més altres competències.
La complexa elaboració de l’Estatut provocà una crisi en el govern de Maragall. Convocà eleccions anticipades el 2006 i es tornà a reconstruir un govern tripartit amb José Montilla com a president.
El 2010 el Tribunal Constitucional va retallar el nou Estatut.
Després de les eleccions de novembre de 2010, Artur Mas, de CiU, va ser escolit nou president de la Generalitat. 

amunt

9. L'EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT CATALANA I ESPANYOLA

9.1. Els canvis demogràfics i econòmics
Tant a Espanya com a Catalunya s’han produït canvis demogràfics importants:
El descens de la natalitat. Les taxes de fecunditat han estat molt baixes i el creixement natural escàs. S’ha produït un descens de la taxa de fecunditat i un retard en l’edat de matrimoni i de reproducció. Aquestes pautes són fruit d’un millor nivell de vida.
– Ha augmentat l’esperança de vida, la qual cosa ha comportat l’
envelliment de la població.
Des de mitjan dècada del 1990 fins el 2008, Espanya i, sobretot, Catalunya han esdevingut zones receptores d’emigrants procedents, principalment, de l’Amèrica Llatina, del Magrib i de l’Europa de l’Est. Però la crisi ha frenat les arribades i moltes famílies han retornat al seu país d’origen.
La consolidació de l’Estat del benestar. A les últimes dècades el consum i la renda nacional bruta han augmentat. Això situa Espanya entre els 15 estats més rics del món.


Població estrangera a Espanya i a Catalunya

amunt

9.2. Les noves pautes socials
Socialment els canvis han estat molt decisius:
– Creixement significatiu de la
participació de la dona a la vida política, social i cultural.
– Variacions en l’
estructura familiar (creixement de les famílies monoparentals, parelles de fet, augment de l'adopció de nens i nenes d'altres països...).
– Notable
secularització de la societat.

amunt

Esquema del tema

LA TRANSICIÓ DEMOCRÀTICA (1975-2008)

TRANSICIÓ
(1975-1982)

Inicis

• Proclamació de Joan Carles I com a rei
• Continuisme del govern d’Arias Navarro
• Oposició democràtica: mobilització política i reivindicacions sindicals

Reforma política

• Govern d’Adolfo Suárez (1976)
• Llei de reforma política (LRP)

- Pacte amb l’oposició democràtica
- Legalització de tots els partits polítics
- Convocatòria d’eleccions democràtiques (juny del 1977)

Governs d’UCD
Suárez - Calvo Sotelo

• Elaboració de la Constitució del 1978. Estat de les Autonomies
• Consens polític i econòmic. Pactes de la Moncloa (octubre del 1977)
• Tensió per terrorisme i colpisme involucionista (cop d’Estat del 23-F)
• Limitació del règim autonòmic: LOHPA (1982)

CATALUNYA AUTÒNOMA
(1977-2008)

Generalitat provisional
(1977-1980)

• Retorn del president Tarradellas de l’exili
• Restabliment provisional de la Generalitat: govern d’unitat
• Elaboració i aprovació de l’Estatut de Sau
• Primeres eleccions al Parlament de Catalunya (1980)

Generalitat estatutària
(1980-2008)

Governs
de CiU
(1980-2003)
Jordi Pujol

• Desenvolupament de l’Estatut
• Lleis de règim intern: organització del govern, funció pública, de policia autonòmica, d’ordenació del territori
• Catalanització de la societat: Llei de normalització lingüística
• Problemes amb l’Estat central: traspàs de competències i finançament econòmic

Governs tripartits
(2003-2008)
Pasqual Maragall
José Montilla

• Pacte del Tinell (PSC-ERC-ICV)
• Elaboració i aprovació de l’Estatut de Miravet. Recurs del PP al Tribunal Constitucional

GOVERNS EN DEMOCRÀCIA
(1982-2008)

Governs
del PSOE
(1982-1996)
Felipe González

• Grans reformes: fiscal, econòmica, sanitat, educació…
• Reconversió industrial: pèrdua de llocs de treball
• Crisi per corrupció i guerra bruta contra el terrorisme
• Política exterior: incorporació a l’OTAN i entrada a la CEE (UE)

Governs
del PP
(1996-2004)
José M. Aznar

• Primera etapa

- Govern en minoria, aliança amb nacionalistes

- Objectius econòmics

- Complir els requisits de Maastricht
- Creixement de l’ocupació i del PIB

• Segona etapa

- Govern en majoria absoluta
- Nova legislació (educació, estrangeria, Pla Hidrològic)
- Alineament amb els EUA: participació en la guerra de l’Iraq
- Atemptat de l’11-M a Atocha (Madrid)

Governs del PSOE
(2004-2008)
J.L. Rodríguez Zapatero

• Sortida de la guerra de l’Iraq
• Forta confrontació PP-PSOE
• Legislació social: Llei d’igualtat i Llei de dependència

TRANSFORMACIONS SOCIALS

Immigració extracomunitària    Creixement demogràfic

Nova estructura laboral

• Augment de la població activa ocupada
• Augment del sector terciari
• Major incorporació de la dona al treball remunerat

Estat del benestar

• Consolidació del sistema de la Seguretat Social
• Generalització de la cobertura sanitària
• Educació obligatòria fins als 16 anys

Noves mentalitats

• Canvis en l’estructura familiar
• Secularització de la societat
• Noves pautes culturals i de comportament social

amunt

Enllaços del tema

Documents
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
La transició a Espanya [pdf]
La democràcia a Espanya [pdf]
La transició a Catalunya [pdf]
La transició democràtica (21 diapositives)
Transició, democràcia i autonomia (1975-1986) (16 diapositives)
La Transició i l'Espanya democràtica (19 diapositives)
L'Espanya actual (29 diapositives)
Apunts Transició (10 diapositives)
 

Webs
Socials en xarxa: la Transició [cat]
La Transició, a  la Viquipèdia [cat]
La Transició, a la Wikipedia [cast]
Recursos sobre la Transició
Especial 25 anys sense Franco (dossier El Mundo) [cast]
Webquest sobre la Transició [cast]

Audiovisuals
Dictadura franquista i transició democràtica [6:32] [cast]
La transició democràtica (1975-1979) [27:59] [cast]
L'Espanya democràtica (1979-2004) [31:34] [cast]
Catalunya autonòmica [7:33] [cat]
Barcelona: 1888, 1929, 1992 [12:15] [cat]
La transició democràtica [26:00 ] [cat]
Catalunya avui [26:00] [cat]

Hemeroteca
Crònica atemptat Carrero Blanco [diari La Vanguardia, 21/12/1973]
La mort de Franco [diari La Vanguardia, 21/11/1975]
El primer missatge de Joan Carles I [diari La Vanguardia, 23/11/1975]
La victòria de Jordi Pujol [diari La Vanguardia, 21/03/1980]
La victòria del PSOE [diari La Vanguardia, 29/10/1982]

Mapes
Eleccions generals juny 1977
Eleccions generals març 1979
Eleccions generals octubre 1982
Eleccions generals octubre 1986
Eleccions catalanes març 1980
Eleccions catalanes abril 1984
L'Espanya de les autonomies-1
L'Espanya de les autonomies-2
Les comarques catalanes

Gràfics
Les eleccions generals a Espanya
Les eleccions de juny del 1977
La Constitució del 1978
La pressió fiscal a Espanya
L'atur a Espanya 1976-2012

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La Transició Espanyola
La monarquia de Joan Carles I
Els inicis de la Transició (1975-1978)
La Constitució del 1978
L'Estat de les Autonomies
La consolidació democràtica (1978-1982)
El cop d'Estat del 23-F
Els governs socialistes (1982-1996)
L'economia i la societat
Els obstacles a la democràcia
El colpisme militar
El terrorisme
La Transició a Catalunya
Antecedents de l'autogovern català
La recuperació de l'autonomia
L'Estatut de Catalunya del 1979
La Catalunya autònoma
Les eleccions de la Transició
Partits polítics i sindicats
Personatges destacats

La Transició Espanyola

Transició
Procés polític consistent en el canvi pacífic d'un règim autoritari a un de democràtic i que implica el pacte entre les diferents opcions i sensibilitats polítiques i el suport dels poders fàctics.
Transició Espanyola
Període de la història contemporània espanyola durant el qual es produí el pas de la dictadura franquista a un règim democràtic (monarquia constitucional).
[+] conceptes
Transició Espanyola VIQ WIK
Dictadura VIQ WIK
Democràcia VIQ WIK
Parlamentarisme VIQ WIK

Inici


La monarquia de Joan Carles I

Monarquia 
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
[+] conceptes
Monarquia VIQ WIK
Monarca VIQ WIK
Cap d'Estat VIQ WIK
Els Borbons a Espanya VIQ WIK
Família Reial Espanyola VIQ WIK
Monarquia parlamentària VIQ WIK
Monarquia constitucional VIQ WIK
Monarquia hereditària VIQ WIK
[+] personatges
Joan Carles de Borbó VIQ WIK
Joan de Borbó VIQ WIK
Sofia de Grècia VIQ WIK
Felip de Borbó VIQ WIK
Torcuato Fernández-Miranda VIQ WIK

Inici


Els inicis de la Transició
(1975-1978)
Immobilisme
Actitud oposada al canvi d'estructures socials, polítiques, etc.
Democràcia
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
[+] conceptes
Reforma o ruptura VIQ WIK
Coordinación Democrática (Platajunta) (1976) VIQ WIK
Búnquer --- WIK
[+] govern Arias Navarro (1975-1976)
Govern Arias Navarro --- WIK
Fets de Vitòria (1976) VIQ WIK
Fets de Montejurra (1976) VIQ WIK
[+] govern Adolfo Suárez (1) (1976-1979)
Govern Suárez --- WIK
Corts Espanyoles VIQ WIK
Negociació VIQ WIK
Consens VIQ WIK
Llei per a la Reforma Política (1976) VIQ WIK
Referèndum Reforma Política (1976) VIQ WIK
Reforma política espanyola de 1977 --- WIK
Llei d'associacions polítiques (1977) --- WIK
Setmana pro-amnistia de maig de 1977 VIQ WIK
Llei d'Amnistia (1977) --- WIK
Eleccions generals 1977 VIQ WIK
Legislatura Constituent d'Espanya (1977-1979) VIQ WIK
Pactes de la Moncloa (1977) VIQ WIK
[+] personatges
Carlos Arias Navarro VIQ WIK
Adolfo Suárez VIQ WIK

Inici


La Constitució del 1978

Constitució
Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

[+] conceptes

La Constitució del 1978 VIQ WIK
Pares de la Constitució VIQ WIK
Referèndum Constitució VIQ WIK
Dia de la Constitució Espanyola VIQ WIK
Corts Generals VIQ WIK
Senat VIQ WIK
Congrés de Diputats VIQ WIK
Govern d'Espanya VIQ WIK
President del Govern VIQ WIK
Tribunal Suprem VIQ WIK
Tribunal Constitucional VIQ WIK
Drets i deures de la Constitució VIQ WIK
Reforma de la Constitució VIQ WIK
[+] personatges
Gabriel Cisneros (UCD) --- WIK
Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD) VIQ WIK
José Pedro Pérez-Llorca (UCD) VIQ WIK
Manuel Fraga Iribarne (AP) VIQ WIK
Gregorio Peces-Barba (PSOE) VIQ WIK
Miquel Roca i Junyent (CiU) VIQ WIK
Jordi Solé i Tura (PCE) VIQ WIK

Inici


L'Estat de les Autonomies

Comunitat autònoma
Ens territorial, dotat d’autonomia política, en què s’organitzen les regions i nacions de l’Estat espanyol per a l’exercici del dret d’autogovern segons la constitució de 1979.
[+] conceptes
Territori autònom --- WIK
Autogovern VIQ WIK
Drets històrics VIQ WIK
Organització territorial d'Espanya VIQ WIK
Estat de les Autonomies VIQ WIK
Comunitat autònoma VIQ WIK
Nacionalitat històrica VIQ WIK
Pactes Autonòmics --- WIK
Preautonomia --- WIK
Estatut d'autonomia VIQ WIK
Generalitat de Catalunya VIQ WIK
Consell General Basc VIQ WIK
Govern Basc VIQ WIK
Xunta de Galicia VIQ WIK
[+] personatges
Josep Tarradellas VIQ WIK
Ramón Rubial VIQ WIK
Antonio Rosón VIQ WIK

Inici


La consolidació democràtica (1978-1982)
Legislatura
Període de vigència d’un col·legi parlamentari, que va de l’elecció dels membres d’una cambra fins a l’expiració natural o anticipada del mandat parlamentari. A l’Estat espanyol, tant en les Corts Generals com en els parlaments autonòmics el període natural de les legislatures és de quatre anys.
[+] conceptes
Eleccions generals 1979 VIQ WIK
Primera Legislatura d'Espanya (1979-1982) VIQ WIK
Unión de Centro Democrático (UCD) VIQ WIK
[+] govern Adolfo Suárez (2) (1979-1981)
Estatut dels Treballadors (1980) --- WIK
Eleccions municipals 1979 VIQ WIK
Eleccions basques 1980 VIQ WIK
Eleccions catalanes 1980 VIQ WIK
[+] govern Leopoldo Calvo Sotelo (1981-1982)
Eleccions gallegues 1981 VIQ WIK
OTAN VIQ WIK
Adhesió d'Espanya a l'OTAN --- WIK
Eleccions andaluses 1982 VIQ WIK
Copa del Món de Futbol de 1982 VIQ WIK
LOHPA / LOAPA (1982) VIQ WIK
[+] personatges
Adolfo Suárez VIQ WIK
Leopoldo Calvo Sotelo VIQ WIK

Inici


El cop d'Estat del 23-F

Vint-i-tres de febrer
Denominació amb què hom coneix la rebel·lió militar que tingué lloc a l’Estat espanyol el 23 de febrer de 1981.

[+] conceptes
Cop d'Estat VIQ WIK
Cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 (23-F) VIQ WIK
Assalt al Banco Central (1981) VIQ ---
[+] personatges
Manuel Gutiérrez Mellado VIQ WIK
Jaime Milans del Bosch VIQ WIK
Alfonso Armada VIQ WIK
Antonio Tejero  VIQ WIK

Inici


Els governs socialistes (1982-1996)

Reformisme
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
[+] conceptes
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) VIQ WIK
Eleccions generals 1982 VIQ WIK
Segona Legislatura d'Espanya (1982-1986) VIQ WIK
Eleccions generals 1986 VIQ WIK
Tercera Legislatura d'Espanya (1986-1989) VIQ WIK
Eleccions generals 1989 VIQ WIK
Quarta Legislatura d'Espanya (1989-1993) VIQ WIK
Eleccions generals 1993 VIQ WIK
Cinquena Legislatura d'Espanya (1993-1996) VIQ WIK
Reformisme VIQ WIK
Reconversió industrial VIQ WIK
Expropiació de Rumasa (1983) VIQ WIK
Llei Orgànica reguladora del Dret a l'Educació (LODE) (1985) --- WIK
Llei Orgànica General del Sistema Educatiu (LOGSE) (1990) VIQ WIK
CEE VIQ WIK
Adhesió d'Espanya a la CEE (1986) VIQ WIK
OTAN VIQ WIK
Referèndum OTAN (1986) VIQ WIK
Pacte d'Ajuria Enea (1988) VIQ WIK
Vaga General de 1988 VIQ WIK
Pacte de Toledo (1995) VIQ WIK
Cas Roldán VIQ WIK
Cas Guerra VIQ WIK
GAL VIQ WIK
Exposició Universal de Sevilla de 1992 VIQ WIK
Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 VIQ WIK
Eleccions generals 1996 VIQ WIK
Partido Popular (PP) VIQ WIK
[+] personatges
Felipe González VIQ WIK
Alfonso Guerra VIQ WIK
José María Aznar VIQ WIK

Inici


L'economia i la societat durant la Transició

Societat del benestar
Sistema social en què la societat en el seu conjunt −i no tan sols l’estat− es fa coresponsable en la provisió del benestar al conjunt dels ciutadans, vetlla pels seus drets civils, polítics i socials, i promou els serveis socials necessaris per a garantir-los.
[+] conceptes
Història econòmica d'Espanya --- WIK
Economia d'Espanya VIQ WIK
Crisi del petroli del 1973 VIQ WIK
Atur VIQ WIK
Inflació VIQ WIK
Devaluació VIQ WIK
Pactes de la Moncloa (1977) VIQ WIK
Immigració VIQ WIK
Història de l'educació a Espanya --- WIK
Emancipació de la dona VIQ WIK
Secularització VIQ WIK
Estat del benestar VIQ WIK
Antisistema --- WIK

Inici


Els obstacles a la democràcia

Regressió
Retorn a una situació anterior, política o social, o religiosa, ja superada.
[+] conceptes
Oposició política VIQ WIK
Extremisme VIQ WIK
Extrema dreta VIQ WIK
Ultradreta VIQ WIK
Neonazisme VIQ WIK
Autoritarisme VIQ WIK
Extrema esquerra VIQ WIK
Ultraesquerra --- WIK
Comunisme VIQ WIK
Anarquisme VIQ WIK
Corrupció política VIQ WIK
Corrupció a Espanya --- WIK
Crisi econòmica VIQ WIK

Inici


El colpisme militar

Colpisme
Tendència d'alguns sectors socials, especialment el militar, als cops d'estat.
Cop d'Estat
Presa del poder polític per un grup minoritari, generalment vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades, al marge de la vinculació a les masses (colpisme). Se sol produir en temps de crisi econòmica i d’indecisió i desorganiotzació del règim polític anterior.
[+] conceptes
Cop d'Estat VIQ WIK
Conspiració VIQ WIK
Operació Galàxia (1978) VIQ WIK
Vint-i-tres de febrer (23F) (1981) VIQ WIK
Conspiració colpista 1982 VIQ WIK
Conspiració colpista 1985 --- WIK

Inici


El terrorisme

Terrorisme
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
[+] conceptes
Terrorisme VIQ WIK
Terrorisme tardofranquista VIQ WIK
Terrorisme d'Estat VIQ WIK
[+] terrorisme d'esquerres
Euskadi Ta Askatasuna (ETA) (1959) VIQ WIK
ETA político-militar VIQ WIK
Atemptat de l'Hipercor (1987) VIQ WIK
Atemptat de Vic (1991) VIQ WIK
Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP) (1973) VIQ WIK
Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre (GRAPO) (1975) VIQ WIK
Comandos Autònoms Anticapitalistes (CAA) (1976) VIQ WIK
Terra Lliure (TLL) (1978) VIQ WIK
[+] terrorisme de dretes
Guerrilleros de Cristo Rey (1969) VIQ WIK
Batallón Vasco Español (BVE) / Alianza Apostólica Anticomunista (AAA) (1975) VIQ WIK
Matança d'Atocha (1977) VIQ WIK
[+] terrorisme d'estat
Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL) (1983) VIQ WIK

Inici


La Transició a Catalunya

Autonomia
Condició juridicopolítica d'aquelles entitats o d'aquells organismes que, dins l'estructura constitucional d'un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
[+] conceptes
Transició Espanyola VIQ WIK
Comunitat autònoma VIQ WIK
Nacionalitat històrica VIQ WIK
Drets històrics VIQ WIK
Autogovern VIQ WIK

Inici


Antecedents de l'autogovern català
Autogovern
Facultat per la qual un país constituït en estat sobirà pot decidir per ell mateix el seu estatus polític, econòmic, social i cultural.
[+] conceptes
Constitucions catalanes VIQ WIK
Corts Catalanes VIQ WIK
Diputació del General de Catalunya VIK ---
Generalitat de Catalunya VIQ WIK
Decrets de Nova Planta VIQ WIK
Decret de Nova Planta de Catalunya --- WIK
Mancomunitat de Catalunya VIQ WIK
Projecte d'Estatut d'Autonomia (1919) VIQ WIK
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 VIQ WIK
Generalitat republicana VIQ ---

Inici


La recuperació de l'autonomia

Manifestació
Demostració col·lectiva, generalment a ple aire, en la qual les persones que hi concorren fan paleses llurs conviccions, desigs o sentiments a favor d’una opinió o d’una reivindicació.
[+] conceptes
Assemblea de Catalunya (1971) VIQ WIK
Llibertat VIQ WIK
Amnistia VIQ WIK
Estatut d'autonomia VIQ WIK
Manifestació VIQ WIK
Manifestacions per l'amnistia (1976) VIQ ---
Marxa de la Llibertat (1976) VIQ ---
Assemblea de Parlamentaris (1977) VIQ ---
Manifestació per l'Estatut de 1977 VIQ ---
Diada Nacional de Catalunya de 1978 VIQ ---
Govern de Catalunya 1977-1980 (Generalitat provisional) VIQ ---

Inici


L'Estatut de Catalunya del 1979

Estatut d'autonomia
Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d'un estat.
[+] conceptes
Estatut d'autonomia VIQ WIK
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 VIQ WIK
Referèndum Estatut 1979 VIQ ---
Comissió dels Vint VIQ ---
Generalitat de Catalunya VIQ WIK
Parlament de Catalunya VIQ WIK
President de la Generalitat VIQ WIK
Govern de Catalunya o Consell Executiu VIQ WIK
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) VIQ WIK
Competències VIQ ---
Cooficialitat lingüística VIQ ---

Inici


La Catalunya autònoma

Generalitat de Catalunya
Institució d’autogovern de Catalunya, integrada pel Parlament, el president de la Generalitat i el Consell Executiu o Govern.
[+] conceptes
Convergència i Unió (CiU) VIQ WIK
Eleccions catalanes 1980 VIQ WIK
Govern de Catalunya 1980-1984 VIQ ---
Eleccions catalanes 1984 VIQ WIK
Govern de Catalunya 1984-1988 VIQ ---
Eleccions catalanes 1988 VIQ WIK
Govern de Catalunya 1988-1992 VIQ ---
Eleccions catalanes 1992 VIQ WIK
Govern de Catalunya 1992-1995 VIQ ---
Eleccions catalanes 1995 VIQ WIK
Govern de Catalunya 1995-1999 VIQ ---
Legislació VIQ WIK
Diada Nacional de Catalunya VIQ WIK
Mossos d'Esquadra VIQ WIK
Normalització linguística VIQ WIK
TV3 VIQ WIK
Catalunya Ràdio VIQ WIK
Comarques de Catalunya VIQ WIK
Jocs Olímpics de Barcelona de 1992 VIQ WIK

Inici


Les eleccions de la Transició


Eleccions generals 1977


Eleccions generals 1982

Eleccions catalanes 1980
Elecció
Procediment de designació dels gobernante, mitjançant votació.
Sufragi
Vot, manifestació de la pròpia voluntat en unes eleccions per a provisió d'un càrrec o un altre tipus de consulta.
[+] conceptes
Elecció VIQ WIK
Sufragi VIQ WIK
Eleccions a Espanya --- WIK
Eleccions generals 1977 VIQ WIK
Eleccions generals 1979 VIQ WIK
Eleccions generals 1982 VIQ WIK
Eleccions generals 1986 VIQ WIK
Eleccions generals 1989 VIQ WIK
Eleccions generals 1993 VIQ WIK
Eleccions generals 1996 VIQ WIK
Eleccions catalanes 1980 VIQ WIK
Eleccions catalanes 1984 VIQ WIK
Eleccions catalanes 1988 VIQ WIK
Eleccions catalanes 1992 VIQ WIK
Eleccions catalanes 1995 VIQ WIK

Inici


Partits polítics i sindicats Transició

Partit polític
Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
Sindicat

Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
[+] conceptes
Movimiento Nacional VIQ WIK
Platajunta VIQ WIK
Unión de Centro Democrático (UCD) VIQ WIK
Centro Democrático y Social (CDS) VIQ WIK
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) VIQ WIK
Partido Socialista Popular (PSP) VIQ WIK
Partido Comunista de España (PCE) VIQ WIK
Izquierda Unida (IU) VIQ WIK
Alianza Popular (AP) VIQ WIK
Partido Popular (PP) VIQ WIK
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) VIQ WIK
Convergència i Unió (CiU) VIQ WIK
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) VIQ WIK
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) VIQ WIK
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) VIQ WIK
Partit Nacionalista Basc (PNB) VIQ WIK
Herri Batasuna (HB) VIQ WIK
Unió General de Treballadors (UGT) VIQ WIK
Comissions Obreres (CCOO) VIQ WIK
Confederació General del Treball) (CGT) VIQ WIK
Unió Sindical Obrera (USO) VIQ WIK

Inici


Personatges destacats de la
Transició
Joan Carles de Borbó VIQ WIK
Carlos Arias Navarro VIQ WIK
Adolfo Suárez VIQ WIK
Manuel Fraga VIQ WIK
Santiago Carrillo VIQ WIK
Marcelino Camacho VIQ WIK
Josep Tarradellas VIQ WIK
Jordi Pujol VIQ WIK

Inici


 

Inici

       

© 2016 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà