a


aula de
socials

geografia

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS DE GEOGRAFIA FÍSICA I HUMANA

   

      

Geografia
LA TERRA I LA SEVA REPRESENTACIÓ
PER SABER-NE MÉS...
Glossari

Sistema solar
Sistema estel·lar compost pel Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta. Els objectes més grans que orbiten directament al voltant del Sol són els vuir planetes, mentre que la resta són objectes més petits, els planetes nans i objectes menors del sistema solar.
Terra
Tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

[+] conceptes generals
Geografia VIQ WIK
Geografia física VIQ WIK
Astronomia VIQ WIK
Univers VIQ WIK
Galàxia VIQ WIK
Via Làctia VIQ WIK
Sistema planetari VIQ WIK
Sistema solar VIQ WIK
Estel VIQ WIK
Sol VIQ WIK
Planeta VIQ WIK
Terra VIQ WIK
Satèl·lit VIQ WIK
Lluna VIQ WIK
Cartografia VIQ WIK
Mapa VIQ WIK
Mapamundi VIQ WIK
Globus terraqüi VIQ WIK
[+] el Sistema Solar
Sistema solar VIQ WIK
Sol VIQ WIK
Òrbita heliocèntrica VIQ WIK
Planeta VIQ WIK
Planeta interior VIQ WIK
Mercuri VIQ WIK
Venus VIQ WIK
Terra VIQ WIK
Mart VIQ WIK
Planeta exterior VIQ WIK
Júpiter VIQ WIK
Saturn VIQ WIK
Urà VIQ WIK
Neptú VIQ WIK
Planeta nan VIQ WIK
Ceres VIQ WIK
Plutó VIQ WIK
Haumea VIQ WIK
Makemake VIQ WIK
Eris VIQ WIK
Cós celeste VIQ WIK
Satèl·lit VIQ WIK
Asteroide VIQ WIK
Cometa VIQ WIK
Meteoroide VIQ WIK
[+] el planeta Terra
Terra VIQ WIK
Història de la Terra VIQ WIK
Superfície terrestre --- WIK
Atmosfera VIQ WIK
Hidrosfera VIQ WIK
Litosfera VIQ WIK
Biosfera VIQ WIK
Estructura de la Terra VIQ WIK
Geoide VIQ WIK
Globus terraqüi VIQ WIK
Hemisferi nord o boreal VIQ WIK
Equador VIQ WIK
Hemisferi sud o austral VIQ WIK
Moviments de la Terra VIQ WIK
Moviment de rotació VIQ WIK
Moviment de translació VIQ WIK
[+] moviment de rotació
Moviment de rotació / Rotació de la Terra VIQ WIK
Dia VIQ WIK
Nit VIQ WIK
Fus horari / Zona horària VIQ WIK
[+] moviment de translació
Moviment de translació / Translació de la Terra VIQ WIK
Estació de l'any VIQ WIK
Hivern VIQ WIK
Primavera VIQ WIK
Estiu VIQ WIK
Tardor VIQ WIK
Equinocci VIQ WIK
Solstici VIQ WIK
Solstici d'estiu --- WIK
Solstici d'hivern VIQ WIK
[+] localització terrestre
Localització geogràfica VIQ WIK
Sistema de coordenades VIQ WIK
Coordenades geogràfiques VIQ WIK
Paral·lel VIQ WIK
Cercle Polar Àrtic VIQ WIK
Tròpic de Càncer VIQ WIK
Equador VIQ WIK
Tròpic de Capricorn VIQ WIK
Cercle Polar Antàrtic VIQ WIK
Meridià VIQ WIK
Pol Nord VIQ WIK
Meridià de Greenwich VIQ WIK
Pol Sud VIQ WIK
Latitud VIQ WIK
Longitud VIQ WIK
Altitud VIQ WIK
Sistema de Posicionament Global (GPS) VIQ WIK
[+] representació de la Terra
Superfície terrestre --- WIK
Cartografia VIQ WIK
Mapa VIQ WIK
Plànol VIQ WIK
Mapamundi VIQ WIK
Globus terraqüi VIQ WIK
Projecció cartogràfica VIQ WIK
Projecció cilíndrica VIQ WIK
Projecció cònica VIQ WIK
Projecció plana o zenital VIQ WIK
[+] els mapes
Mapa VIQ WIK
Mapa topogràfic VIQ WIK
Mapa temàtic VIQ WIK
Llegenda --- WIK
Escala VIQ WIK
Atles VIQ WIK

Glossari Inici


INTRODUCCIÓ

La Terra, un planeta del Sistema Solar
El Sol és un estel mitjà situat en un extrem de la galàxia anomenada Via Làctia.
La nostra galàxia és formada per milions d’estels (com el Sol) que tenen llum pròpia i planetes i satèl·lits que giren al seu voltant.
L’Univers, format per milions de galàxies, és el conjunt de tots els cossos celestes i de l’espai que els conté.
La Terra forma part d’un sistema dinàmic en el qual hi ha quatre elements que es relacionen i s’influeixen mútuament: l’atmosfera, la hidrosfera, la litosfera i la biosfera.

La representació de la Terra: els mapes
Antigament, la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d’observacions sobre el terreny.
Actualment, els mapes es fan a partir de fotografies aèries i d’imatges obtingudes per satèl·lits artificials.
Aquestes tècniques cartogràfiques permeten representar exactament la superfície de la Terra.
Els mapes tenen nombrosos usos; un pot ser per orientar-nos.

amunt

1. LA TERRA, UN PUNT A L'UNIVERS

LA TERRA A L'UNIVERS
La Terra és un planeta que forma part del Sistema Solar i aquest, al seu torn, pertany a la galàxia anomenada Via Làctia, una de les milers de galàxies que hi ha a l'Univers.

LA TERRA AL SISTEMA SOLAR
El Sistema Solar està format per vuit planetes principals, tres planetes nans i diversos cossos celests (satèl·lits, asteroides, cometes...).
Els
planetes del Sistema Solar són astres sense llum pròpia que giren sobre si mateixos i també al voltant del Sol, en temps i velocitats diferents.
Els satèl·lits són astres que giren al voltant d’alguns planetes.
Els planetes i els satèl·lits tenen dos moviments: un de rotació i un altre de translació.
Segons la distància respecte del Sol els planetes es divideixen en: planetes interiors i planetes exteriors:
Interiors: són planetes rocosos, amb pocs satèl·lits, i són els més propers al Sol. Són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.
Exteriors: són planetes gasosos, envoltats de molts satèl·lits i més allunyats del Sol. Són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
Els
planetes nans són Ceres, Plutó, Haumea, Makemake i Eris. Tenen una òrbita al voltant del Sol poc precisa.

salta imatges > apartat 2

El Sistema Solar

La Terra i la Lluna

La Terra i l'Univers

amunt

2. EL PLANETA TERRA

LA TERRA: EL PLANETA BLAU
La Terra vista des de l’espai té un color blavós a causa de l’abundància d’oxigen que hi ha a l’atmosfera i de la presència dels oceans.
  Té un diàmetre de 40000 km, i una superfície total de 510 000 000 km2, aproximadament 1000 vegades la superfície d'Espanya.
La Terra no és una esfera perfecta, perquè està lleugerament aplanada pels pols (geoide).
L'equador divideix el planeta Terra en dos hemisferis iguals:
Hemisferi nord o hemisferi continental: hi ha la major part dels continents, i per tant hi predomina la terra.
Hemisferi sud o hemisferi marítim: hi predominen els grans oceans.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

La Terra vista des de l'espai

Les dimensions de la Terra

amunt

3. LA ROTACIÓ DE LA TERRA: ELS DIES I LES NITS

EL MOVIMENT DE ROTACIÓ
En el moviment de rotació, la Terra gira sobre si mateixa al voltant d'un eix imaginari, d'oest a est, i tarda 24 hores aproximadament. A causa d'aquest moviment de rotació, es fa clar primer als llocs situats més cap a l'est.
El moviment de rotació de la Terra explica la successió dels dies i de les nits.
La successi
ó dels dies i de les nits fa que les temperatures de la Terra no siguin extremes i fa possible que hi hagi vida
humana, animal i vegetal.

ELS FUSOS HORARIS
Els raigs solars no il·luminen tota la Terra alhora; mentre una zona està il·luminada (dia), l'altra resta a les fosques (nit).
A causa del moviment de rotació de la Terra, es fa clar primer als llocs situats cap a l’est. A Espanya es fa clar abans a les Illes Balears que a Madrid o a Galícia.
Com que el problema de l’horari era comú arreu del món, es va acordar dividir la Terra en 24 fusos horaris
, que inclouen un conjunt de territoris amb un mateix horari. De vegades, els fusos horaris tenen forma irregular perquè cada país els ha adaptat a les seves fronteres.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

Moviment de rotació de la Terra

El dia i la nit al món

Els fusos horaris

amunt

4. LA TRANSLACIÓ DE LA TERRA: LES ESTACIONS DE L'ANY

EL MOVIMENT DE TRANSLACIÓ
En el moviment de translació, la Terra gira al voltant del Sol dibuixant una òrbita el·líptica, que recorre en un any (365 dies, 5 hores i 48 minuts). 
Com que l'eix de la Terra és inclinat, les diverses zones del planeta no reben llum solar amb la mateixa intensitat, al llarg de l'any.
Aquest moviment de translació fa que els dies i les nits no durin el mateix durant l'any i que
se succeeixin les estacions.
Les
estacions de l'any (estiu, hivern, primavera i tardor) es produeixen perquè la Terra, en el seu recorregut, rep de manera diferent els raigs solars.
Els equinoccis i els solsticis marquen el començament de les estacions:
– En els
equinoccis els raigs del Sol cauen perpendiculars a l'equador. Comença la primavera o la tardor.
– En els
solsticis els raigs solars arriben perpendiculars als tròpics. Comença l'estiu o l'hivern.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

Moviment de translació de la Terra

Les estacions de l'any

amunt

5. LA LATITUD I LA LONGITUD

PER SITUAR-NOS EN L'ESPAI TERRESTRE
Amb la finalitat de calcular la distància entre diversos llocs de la Terra o per determinar una ubicació exacta, es va crear un sistema de localització: les coordenades geogràfiques.
Las coordenades geogràfiques són unes línies imaginàries (paral·lels i meridians) que hi ha als globus terraqüis i als mapes i que formen una trama o quadrícula
.
- Els paral·lels són línies imaginàries paral·leles a l’equador. L’equador és el paral·lel 0°. Envolten la Terra paral·leles a l'equador. Els principals són els tròpics de Càncer i
de Capricorn, els cercles polars àrtic i l'antàrtic.
- Els meridians són línies imaginàries traçades de nord a sud, de pol a pol. Greenwich és el meridià 0°.

LOCALITZACIÓ EXACTA D'UN PUNT A LA TERRA
Les coordenades geogràfiques s'utilitzen per situar exactament un punt sobre la Terra, que es trobarà en l'encreuament entre un paral·lel i un meridià.
Per localitzar un punt necessitarem dues mesures:

- La latitud és la distància entre qualsevol punt (paral.lel) de la superfície terrestre i l’equador (o paral·lel
). Es mesura en graus nord o sud.
- La longitud és la distància entre qualsevol punt (meridià) de la superfície terrestre i el meridià de Greenwich (o meridià 0°). Es mesura en graus est o oest.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

La localització terrestre

amunt

6. LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA

ELS MAPES I LES PROJECCIONS
La millor manera de representar la Terra és el globus terraqüi, que és com una maqueta del planeta; però no és possible disposar d’un globus terraqüi que permeti estudiar detalladament una part de la Terra.
Per això els cartògrafs van idear la manera de representar una imatge esfèrica en una superfície plana: els mapes.
Projectar exactament la forma esfèrica de la Terra sobre un pla és impossible, de manera que
hi ha diferents tipus de projeccions cartogràfiques (projeccions per als mapes):
Cilíndrica: la més utilitzada per representar la zona intertropical.
Cònica: la més adequada per a zones temperades.
Plana o zenital: utilitzada per representar els pols.

L'ESCALA DELS MAPES
L’escala d'un mapa ens indica quantes vegades s’ha reduït una zona geogràfica real per poder ser representada al mapa.
L’escala apareix escrita als mapes i als plànols de manera numèrica (una fracció; s'utilitzen centímetres) o de manera gràfica (una línia recta dividida en segments; un segment indica la distància en quilòmetres).
En funció de l’escala els mapes poden ser d’escala gran (denominador petit) o d’escala petita (denominador gran).

apartat 5 < salta imatges > apartat 7

La projecció cilíndrica

La projecció cònica

La projecció plana o zenital

amunt

7. ELS MAPES

TIPUS DE MAPES
Els mapes són imprescindibles per a l'estudi de la geografia.
En general, els topògrafs treballen amb dos tipus de mapes: els topogràfics i els temàtics.
-
Els mapes topogràfics són els més generals pèrquè inclouen informació tant d’aspectes físics (naturals) com humans (artificials) i acostumen a servir de base per fer altres mapes.
- Els mapes temàtics reflecteixen un aspecte concret de la realitat: el relleu, el clima, la vegetació, la població, els recursos econòmics…
En qualsevol mapa sempre hi ha d'haver un seguit d'elements per poder interpretar-los:
Signes convencionals: són les trames de colors, les línies, els punts o dibuixos simbòlics.
Llegenda: normalment és a la part inferior del mapa i recull l'explicació dels signes.
Escala: és la proporció entre la realitat i la seva representació en el mapa.

ELS SIGNES CONVENCIONALS
Cada element representat al mapa s’hi indica per mitjà d’un símbol o d’un color. Aquests símbols són anomenats signes convencionals.
A la llegenda hi ha els signes convencionals juntament amb el seu significat.
Els signes convencionals utilitzats als mapes temàtics acostumen a ser: trames de colors, línies, punts, cercles…, que poden ser de mides i gruixos diversos.

PER LLEGIR UN MAPA
Llegir un mapa és aprendre a localitzar-hi i a interpretar-hi la informació que hi ha representada.
Tots els mapes reprodueixen la realitat de manera simplificada i proporcional.
Per llegir un mapa cal seguir uns certs passos: tenir en compte l’escala, entendre la llegenda i, quan sigui possible, confrontar la informació amb altres mapes, fotografies, textos, etc.

apartat 6 < salta imatges

Els mapes

 

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
Resum del tema (llibre de text Vicens) [pdf]
Resum del tema (llibre de text Vicens) [docx]

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 

 

 

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà