Sistema solar
Sistema estel·lar compost pel
Sol i els objectes que orbiten
al seu voltant de manera
directa o indirecta. Els
objectes més grans que orbiten
directament al voltant del Sol
són els vuir planetes, mentre
que la resta són objectes més
petits, els planetes nans i
objectes menors del sistema
solar.
Terra
Tercer planeta del sistema
solar segons la seva
proximitat al Sol i l'únic
astre que se sap que té vida.
La
Terra,
un planeta del Sistema
Solar •El
Sol
és
un estel mitjà
situat en un extrem de la galàxia
anomenada Via
Làctia. •La
nostra galàxia és
formada per milions d’estels
(com
el Sol) que tenen llum
pròpia i planetes i
satèl·lits que giren al
seu voltant. •L’Univers,
format
per milions de galàxies,
és el conjunt de tots els
cossos celestes i de l’espai
que els conté.
•La
Terra
forma part d’un sistema
dinàmic
en el qual hi ha quatre
elements que es relacionen
i s’influeixen
mútuament: l’atmosfera,
la hidrosfera, la
litosfera i la biosfera.
La
representació de la Terra:
els mapes •Antigament,
la realització
de mapes
era
lenta i difícil, perquè
es dibuixaven a partir
d’observacions sobre el
terreny. •Actualment,
els mapes es fan a partir
de fotografies
aèries i d’imatges
obtingudes per satèl·lits
artificials. •Aquestes
tècniques
cartogràfiques permeten
representar exactament la
superfície de la Terra. •Els
mapes tenen nombrosos
usos; un pot ser per
orientar-nos.
LA
TERRA A L'UNIVERS •La
Terra és un planeta
que forma part del Sistema
Solar
i aquest, al seu torn, pertany a
lagalàxia
anomenada Via
Làctia,
una de les milers de galàxies
que hi ha a l'Univers.
LA
TERRA AL SISTEMA SOLAR •El
Sistema Solar està
format per vuit
planetes principals,
tres
planetes nans
i diversos cossos
celests
(satèl·lits,
asteroides, cometes...).
• Els
planetes
del Sistema Solar són astres
sense llum pròpia que giren
sobre si mateixos i també
al
voltant del Sol, en temps i
velocitats diferents. •Els
satèl·lits
són astres que giren al voltant
d’alguns planetes.
•Els
planetes i els satèl·lits
tenen dos
moviments:
un de rotació
i un altre de translació.
•Segons
la distància respecte del Sol
els planetes es divideixen en: planetes
interiors
i planetes
exteriors: –
Interiors:
són planetes rocosos, amb pocs
satèl·lits, i són els més
propers al Sol. Són Mercuri,
Venus, la Terra i Mart.
–
Exteriors:
són planetes gasosos, envoltats
de molts satèl·lits i més
allunyats del Sol. Són Júpiter,
Saturn, Urà i Neptú.
• Els
planetes
nans
són Ceres, Plutó, Haumea,
Makemake i Eris. Tenen una
òrbita al voltantdel
Sol poc precisa.
LA
TERRA: EL PLANETA BLAU •La
Terra vista des de l’espai té
un color
blavós
a causa de l’abundància
d’oxigen
que hi ha a l’atmosfera i de
la presència
dels oceans. •Té
un diàmetre de 40000 km, i una
superfície total de 510 000 000
km2, aproximadament 1000 vegades
la superfície d'Espanya. •La
Terra no és una esfera
perfecta, perquè està
lleugerament aplanada
pels pols
(geoide). •
L'equador divideix el planeta
Terra en dos hemisferis iguals:
–
Hemisferi
nord o
hemisferi continental: hi ha la
major part dels continents, i
per tant hi
predomina
la terra.
–
Hemisferi
sud o
hemisferi marítim: hi
predominen els grans oceans.
EL
MOVIMENT DE ROTACIÓ •En
el moviment de rotació,
la Terra gira sobre si mateixa
al voltant d'un eix imaginari,
d'oesta
est, i tarda 24 hores
aproximadament. A causa d'aquest
moviment de rotació, es fa clarprimer
als llocs situats més cap a
l'est. •El
moviment de rotació
de la Terra explica la successió
dels dies
i de les nits.
•La
successió
dels dies i de les nits fa que
les temperatures de la Terra no
siguin extremes i fa possible
que hi hagi vida humana,
animal i vegetal.
ELS
FUSOS HORARIS •
Els raigs solars no il·luminen
tota la Terra alhora; mentre una
zona està il·luminada (dia),l'altra
resta a les fosques (nit). •A
causa del moviment de rotació
de la Terra, es fa clar primer
als llocs situats cap a l’est.
A Espanya es fa clar abans a les
Illes Balears que a Madrid o a
Galícia. •Com
que el problema de l’horari
era comú arreu del món, es va
acordar dividir la Terra en 24
fusos horaris,
que inclouen un conjunt de
territoris amb un mateixhorari.
De vegades, els fusos horaris
tenen forma irregular perquè
cada país els ha adaptat ales
seves fronteres.
EL
MOVIMENT DE TRANSLACIÓ •En
el moviment de translació,
la Terra gira al voltant del Sol
dibuixant una òrbita
el·líptica,que
recorre en un any (365 dies, 5
hores i 48 minuts). •Com
que l'eix de la Terra és
inclinat, les diverses zones del
planeta no reben llum solar amb
la
mateixa intensitat, al llarg de
l'any.
• Aquest moviment de
translació fa que els dies i
les nits no durin el mateix
durant l'any i que
se
succeeixin les estacions. • Les
estacions
de l'any
(estiu, hivern, primavera i
tardor) es produeixen perquè la
Terra, en el
seu
recorregut, rep de manera
diferent els raigs solars.
• Els equinoccis i els
solsticis marquen el
començament de les estacions:
– En els
equinoccis
els raigs del Sol cauen
perpendiculars a l'equador.
Comença la primavera
o
la tardor.
– En els
solsticis
els
raigs solars arriben
perpendiculars als tròpics.
Comença l'estiu o l'hivern.
PER
SITUAR-NOS EN L'ESPAI TERRESTRE •Amb
la finalitat de calcular la distància
entre diversos llocs de la Terra
o per determinar una ubicació
exacta, es va crear un sistema
de localització:
les coordenades
geogràfiques. •Las
coordenades geogràfiques són
unes línies imaginàries (paral·lels
i meridians)
que hi ha als globus terraqüis
i als mapes i que formen una
trama o quadrícula. -
Els
paral·lels
són
línies imaginàries paral·leles
a l’equador.
L’equador és el paral·lel
0°. Envolten
la Terra paral·leles a
l'equador. Els principals són
els tròpics de Càncer ide
Capricorn, els cercles polars
àrtic i l'antàrtic. -
Els
meridians
són línies
imaginàries traçades de nord a
sud, de pol a pol. Greenwich és
el meridià 0°.
LOCALITZACIÓ
EXACTA D'UN PUNT A LA TERRA •
Les coordenades geogràfiques
s'utilitzen per situar
exactament un punt sobre la
Terra, que
es
trobarà en l'encreuament entre
un paral·lel i un meridià. •
Per localitzar un punt
necessitarem dues mesures: -
La
latitud
és la distància entre
qualsevol punt (paral.lel) de la
superfície terrestre i l’equador
(o paral·lel 0°).
Es mesura en graus nord o sud. -
La
longitud
és
la distància entre qualsevol
punt (meridià) de la superfície
terrestre i el meridià de
Greenwich (o meridià 0°).
Es mesura en graus est o oest.
ELS
MAPES I LES PROJECCIONS •La
millor manera de representar la
Terra és el globus
terraqüi,
que és com una maqueta del
planeta; però no és possible
disposar d’un globus terraqüi
que permeti estudiar
detalladament una part de la
Terra. •Per
això
els cartògrafs
van idear la manera de
representar una imatge esfèrica
en una superfície plana: els mapes. •
Projectar exactament la forma
esfèrica de la Terra sobre un
pla és impossible, de manera
que
hi
ha diferents tipus de projeccions
cartogràfiques (projeccions
per als mapes): –
Cilíndrica:
la més utilitzada per
representar la zona
intertropical.
–
Cònica:
la més adequada per a zones
temperades.
–
Plana
o zenital:
utilitzada per representar els
pols.
L'ESCALA
DELS MAPES •L’escala
d'un mapa ens indica quantes
vegades s’ha reduït una zona
geogràfica real per poder ser
representada al mapa. •L’escala
apareix escrita als mapes i als
plànols de manera numèrica
(una fracció; s'utilitzen
centímetres) o de manera gràfica
(una línia recta dividida en
segments; un segment indica la
distància en quilòmetres). •En
funció
de l’escala els mapes poden
ser d’escala
gran
(denominador petit) o d’escala
petita
(denominador gran).
TIPUS
DE MAPES •
Els
mapes
són imprescindibles per a
l'estudi de la geografia. •
En
general, els topògrafs
treballen amb dos tipus
de mapes:
els topogràfics
i els temàtics.
- Els
mapes
topogràfics
són els més generals pèrquè
inclouen informació tant d’aspectes
físics (naturals) com humans (artificials)
i acostumen a servir de base
per fer altres mapes. -
Els
mapes
temàtics
reflecteixen un aspecte concret
de la realitat: el relleu, el
clima, la vegetació, la
població,
els recursos econòmics… •
En qualsevol mapa sempre hi ha
d'haver un seguit d'elements per
poder interpretar-los: –
Signes
convencionals:
són les trames de colors, les
línies, els punts o dibuixos
simbòlics.
–
Llegenda:
normalment és a la part
inferior del mapa i recull
l'explicació dels signes.
–
Escala:
és la proporció entre la
realitat i la seva
representació en el mapa.
ELS
SIGNES CONVENCIONALS •Cada
element representat al mapa
s’hi indica per mitjà d’un símbol
o d’un color.
Aquests símbols són anomenats signes
convencionals. •A
la llegenda
hi ha els signes convencionals
juntament amb el seu significat. •Els
signes convencionals utilitzats
als mapes temàtics acostumen a
ser: trames
de colors,
línies, punts, cercles…,
que poden ser de mides i gruixos
diversos.
PER
LLEGIR UN MAPA •Llegir
un mapa és aprendre a
localitzar-hi i a interpretar-hi
la informació
que hi ha representada. •Tots
els mapes reprodueixen la
realitat de manera simplificada
i proporcional. •Per
llegir un mapa cal seguir uns
certs passos: tenir en compte
l’escala,
entendre la llegenda
i, quan sigui possible, confrontar
la informació
amb altres mapes, fotografies,
textos, etc.