a


aula de
socials

geografia

1r-2n-3r eso
2n batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS DE GEOGRAFIA FÍSICA I HUMANA

    

 

Geografia
El temps i el clima

INTRODUCCIÓ

El temps i el clima
Els fenòmens atmosfèrics que influeixen en el temps i en el clima es produeixen a la part baixa de l’atmosfera, anomenada troposfera.
El temps es refereix a la situació de l’atmosfera en un lloc i en un moment determinats.
El clima es refereix a les condicions atmosfèriques que es donen en una regió en un període llarg de temps (un mínim de 30 o 40 anys) i que arriben a caracteritzar-la: clima mediterrani, clima tropical...

amunt

1. L'ATMOSFERA

L'ATMOSFERA
L'atmosfera és una capa gasosa de més de 1000 km d'espessor que envolta la Terra i que serveix per:
– Evitar que els raigs solars arribin directament a la superfície de la Terra, i fer possible la vida al nostre planeta.
– Protegir la Terra de la caiguda de meteorits.

L'atmosfera s'estructura en
quatre capes:
Troposfera: és la més propera a la Terra i s'hi donen els fenòmens meteorològics.
Estratosfera: l'aire hi està estratificat i és estable.
Mesosfera: l'aire hi és molt dens.
Termosfera: les temperatures hi són molt altes.

UN FILTRE DE LES RADIACIONS SOLARS
Per fer la seva funció de filtre de les radiacions solars, l'atmosfera té la capa d'ozó:
– Es troba entre els 30 i els 50 km d'altitud.
– Impedeix que les radiacions ultraviolades, molt perilloses per als éssers vius, arribin a la Terra.
L’ozó, un gas que es troba a les capes altes de l’atmosfera, impedeix que les radiacions ultraviolades, nocives per als éssers vius, arribin a la superfície terrestre.
Quan la capa d’ozó entra en contacte amb certs gasos, com els que desprenen algunes indústries, es redueix fins al punt de produir-s’hi forats.
Per aquests forats entren els raigs ultraviolats que poden produir certes malalties, com el càncer de pell o problemes oculars.

salta imatges > apartat 2

Estructura de l'atmosfera

amunt

2. LA TEMPERATURA

LA TEMPERATURA ATMOSFÈRICA
La temperatura atmosfèrica és el grau d’escalfament de l’aire a causa de la radiació solar.
L’atmosfera s’escalfa des de baix. Els raigs solars toquen l’escorça terrestre, que no reté la calor sinó que la transmet a l’aire que l’envolta.
Les temperatures es mesuren en graus centígrads amb els termòmetres i s'indiquen als mapes amb unes línies anomenades isotermes.

FACTORS QUE MODIFIQUEN LA TEMPERATURA
Els factors que fan variar les temperatures són:
El factor que influeix més en la temperatura és la insolació i la insolació depèn en gran mesura de la latitud o distància a l'equador: com que els raigs del Sol cauen perpendicularment a l'equador, a mesura que ens n'allunyem, la temperatura baixa.
– L'altitud respecte del nivell del mar: amb l'altitud, les capes d'aire són menys denses i no retenen tant la calor, de manera que aquesta disminueix a mesura que ens elevem.
La distància respecte del mar: el mar suavitza les temperatures de les terres situades prop de les costes perquè triga a refredar-se i a escalfar-se.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

Incidència dels raigs solars

Influència del mar en les temperatures diürnes i nocturnes: les brises

amunt

3. LA HUMITAT DE L'AIRE I LES PRECIPITACIONS

LA HUMITAT DE L'AIRE
La humitat és la quantitat de vapor d'aigua que hi ha a l'aire i que procedeix de les aigües de la Terra i d'alguns éssers vius.
La quantitat de vapor d’aigua que pot absorbir l’aire depèn de la temperatura; com més temperatura més vapor d’aigua.
El grau d’humitat de l’aire es mesura amb l’higròmetre i s'expressa en percentatges.

ELS NÚVOLS I LES PRECIPITACIONS
El vapor d'aigua provoca les precipitacions, que es mesuren amb el pluviòmetre en l/m2.
Quan l’aire humit s’escalfa puja; a mesura que puja, comença a refredar-se i això provoca que es condensi en gotes molt petites, que s’uneixen entre si i formen els núvols.
Si l’aire continua pujant o refredant-se, les gotes es van unint i la grandària augmenta fins que el pes les precipita en forma de pluja.
Quan la temperatura de l’aire és molt baixa, els cristalls de glaç no es fonen quan cauen, sinó que s’uneixen entre ells i formen flocs de neu.
La calamarsa es forma quan els cristalls de glaç dels núvols són arrossegats cap amunt per un corrent d’aire ascendent: els cristalls ascendeixen, creixen i cauen.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

amunt

4. LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA I EL VENT

LA PRESSIÓ ATMOSFÈRICA
La pressió atmosfèrica és el pes o la força que fa l'aire sobre la superfície de la Terra. Es mesura en hectopascals amb el baròmetre.
La pressió atmosfèrica depèn de:
– L'altitud: com més altura menys pressió.
– La temperatura de l'aire: si l'aire és càlid, significa que l'aire pesa poc i puja, i dóna lloc a a baixes pressions (depressions o borrasques) Si l'aire és fred és més pesant i baixa, i dóna lloc a altes pressions o anticiclons.
– Els corrents d'aire, que circulen al voltant de la Terra, coneguts com a corrents jet.

EL VENT
El vent és una massa d'aire en moviment que s'origina quan entre dues zones es donen pressions atmosfèriques diferents.
L’aire sempre bufa des de la zona d’altes pressions cap a la zona de baixes pressions.
La intensitat del vent és més gran com més gran és la diferència entre pressions atmosfèriques.
Hi ha diferents tipus de vents: els constants (com els alisis a l'equador) que sempre bufen en la mateixa direcció, els estacionals (monsons) que canvien de direcció segons les estacions, i els locals (cerç, llevant…).

apartat 3 < salta imatges

Moviment de l'aire

Distribució de pressions i vents

amunt

Enllaços del tema


en construcció

Documents
El clima

Presentacions
[buit]

Webs
[buit]

Audiovisuals
[buit]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
[buit]

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

Google

YouTube 

 

SlideShare

 

amunt

Inici

       

© 2016 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà