Història
d'Espanya i Catalunya
LA
SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
|
|
PER
SABER-NE MÉS...
|
Glossari
La
Segona República Espanyola
El
context internacional
El
Govern Provisional
La
Constitució del 1931
El
Bienni d'Esquerres (1931-1933)
La
reforma agrària
Les
autonomies
La
qüestió religiosa
Els
problemes del govern
El
Bienni Conservador (1933-1935)
La
Revolució d'Octubre del 1934
El
govern del Front Popular (1936)
Cap
al cop d'Estat
La
Catalunya autònoma
Antecedents
de l'autogovern català
L'Estatut
de Catalunya del 1932
La
Generalitat republicana
El
Sis d'Octubre del 1934
Organitzacions
d'esquerra
Organitzacions
de dreta
Organitzacions
catalanes
|
La
Segona República Espanyola
(1931-1936)
|
 |
Segona
República Espanyola
Període
de la història de l’Estat
espanyol que comença el 14
d’abril de 1931, amb la
proclamació de la
República
a Barcelona i a Madrid. Acaba
l’1 d’abril de 1939, data
en què la Guerra Civil
iniciada el 18 de juliol de
1936 finalitzà amb la
victòria de Franco i del
govern de Burgos i la
instauració, sobre la
totalitat del territori de
l’estat, d’un nou règim:
el franquisme.
|
[+]
conceptes
|
Segona
República Espanyola |
VIQ |
WIK |
|
Proclamació
de la Segona República |
VIQ |
WIK |
|
Bandera
de la Segona República |
VIQ |
WIK |
|
Escut
de la Segona República |
VIQ |
WIK |
|
Himne
de Riego |
VIQ |
WIK |
|
President
de la República |
VIQ |
WIK |
|
President
de Govern |
VIQ |
WIK |
|
Governs
de la Segona República
Espanyola |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatge
|
Glossari
Inici
|
El
context internacional
|
 |
Context
Conjunt
de circumstàncies que
envolten i expliquen un
esdeveniment, una situació,
un individu, etc.
|
|
[+]
conceptes
|
Glossari
Inici
|
El
Govern Provisional
|
 |
Llei
de Defensa de la República
Llei
aprovada per les corts de la
Segona República Espanyola el
29 d’octubre de 1931 per
assegurar la continuïtat del
nou règim i dotar-lo d’unes
possibilitats de defensa
contra les dretes monàrquiques
i l’anarquisme.
|
[+]
conceptes
|
Eleccions
municipals del 1931 |
VIQ |
WIK |
|
Govern
Provisional |
VIQ |
WIK |
|
Estatut
Jurídic del Govern
Provisional |
VIQ |
WIK |
|
Llei
de Defensa de la República |
VIQ |
WIK |
|
Crema
de convents (1931) |
VIQ |
WIK |
|
|
|
Glossari
Inici
|
La
Constitució del 1931
|
 |
 |
Constitució
Llei fonamental
d'un estat que estableix i
garanteix els drets i deures
dels ciutadans i regula el
sistema de poder, definint els
òrgans i llurs formes i
funcions, com també el
conjunt de relacions entre
ells.
|
|
[+]
conceptes
|
Glossari
Inici
|
El
Bienni d'Esquerres (1931-1933)
|
|
|
Reformisme
Actitud
política segons la qual la
transformació d’una
societat, d’un règim o
d’un sistema socioeconòmic
pot realitzar-se dins el marc
de les institucions existents,
mitjançant reformes
legislatives successives i
sense recórrer a la
revolució.
|
|
[+]
conceptes
|
|
[+]
personatges
|
|
|
Glossari
Inici
|
La
reforma agrària
|
 |
Reforma
Agrària
Conjunt
de mesures polítiques i econòmiques
destinades a estimular el
desenvolupament agrari,
generalment per mitjà de
canvis, en el repartiment de
la propietat de la terra.
|
[+]
conceptes
|
Reforma
agrària |
VIQ |
WIK |
|
Latifundisme |
VIQ |
WIK |
|
Llei
de Reforma Agrària del 1932 |
VIQ |
WIK |
|
Institut
de Reforma Agrària (IRA) |
VIQ |
WIK |
|
[+]
personatge
|
Francisco
Largo Caballero |
VIQ |
WIK |
|
Glossari
Inici
|
Les
autonomies
|
 |
Autonomia
Condició
juridicopolítica d’aquelles
entitats o d’aquells
organismes que, dins
l’estructura constitucional
d’un estat, tenen facultats
per a donar-se lleis pròpies.
|
[+]
conceptes
|
Descentralització |
VIQ |
WIK |
|
Estatut
d'autonomia |
VIQ |
WIK |
|
Estatut
d'Autonomia de Catalunya
del 1932 |
VIQ |
WIK |
|
Estatut
d'Estella |
VIQ |
WIK |
|
Estatut
d'Autonomia del País Basc del
1936 |
VIQ |
WIK |
|
Projecte
d'Estatut d'Autonomia de Galícia
del 1936 |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatges
|
Glossari
Inici
|
La
qüestió religiosa
|
 |
Secularització
Cessió
a l’estat d’activitats i
serveis que tradicionalment ha
exercit una església o una
religió.
|
[+]
conceptes
|
Qüestió
religiosa en la Constitució |
VIQ |
WIK |
|
Qüestió
religiosa a la Segona
República |
--- |
WIK |
|
Separació
Església-Estat |
VIQ |
WIK |
|
Secularització |
VIQ |
WIK |
|
Anticlericalisme |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatges
|
Glossari
Inici
|
Els
problemes del govern
republicanosocialista
|
 |
Comunisme
llibertari
Corrent
i principi econòmic de l’anarquisme
que combat tot tipus de
propietat, tant privada com
col·lectiva.
|
[+]
conceptes
|
Vaga
general |
VIQ |
WIK |
|
Anarcocomunisme |
VIQ |
WIK |
|
Fets
de Castilblanco |
VIQ |
WIK |
|
Fets
d'Arnedo |
VIQ |
WIK |
|
Revolta
de l'Alt Llobregat |
VIQ |
WIK |
|
Insurrecció
anarquista de gener del 1933 |
VIQ |
WIK |
|
Fets
de Casas Viejas |
VIQ |
WIK |
|
Cop
d'Estat de Sanjurjo |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatge
|
Glossari
Inici
|
El
Bienni Conservador (1933-1935)
|
 |
Bienni
Negre
Nom
amb el qual és designat el
període de la Segona República
Espanyola comprès entre les
eleccions legislatives del
novembre del 1933, que donaren
una majoria a la dreta,
enfront d’una esquerra
dividida, i les eleccions del
16 de febrer de 1936, en què
triomfà el Front Popular.
|
[+]
conceptes
|
Eleccions
de novembre del 1933 |
VIQ |
WIK |
|
Bienni
Negre |
--- |
WIK |
|
Amnistia |
VIQ |
WIK |
|
Insurrecció
anarquista de desembre del
1933 |
--- |
WIK |
|
Cas
de l'estraperlo |
VIQ |
WIK |
|
Cas
Nombela |
--- |
WIK |
|
|
[+]
personatges
|
Glossari
Inici
|
La
Revolució d'Octubre del 1934
|
|
Fets
d'Octubre
Moviment
revolucionari que tingué lloc
durant la Segona República,
per l'octubre del 1934,
especialment important a
Catalunya durant el Sis
d'Octubre i a Astúries.
|
|
[+]
conceptes
|
Glossari
Inici
|
El
govern del Front Popular (1936)
|
 |
Front
popular
Front
comú propugnat per la tàctica
política dels moviments
socialista i comunista, de caràcter
defensiu i que reuneix les
organitzacions de la classe
obrera, dels camperols i de la
petita burgesia urbana i
liberal a fi de frenar l’avanç
del feixisme i del
nacionalsocialisme.
|
|
[+]
conceptes
|
|
[+]
personatges
|
Glossari
Inici
|
Cap
al cop d'Estat
|
 |
Conspiració
Conjura
o complot contra l’estat, un
règim polític, un personatge
polític o un organisme de
poder.
|
[+]
conceptes
|
Conspiració |
VIQ |
WIK |
|
Cop
d'Estat de juliol del 1936 |
VIQ |
WIK |
|
Alzamiento
Nacional |
--- |
WIK |
|
Guerra
Civil Espanyola |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatges
|
Glossari
Inici
|
La
Catalunya autònoma
|
 |
República
Catalana
Règim
proclamat des del palau de la
Generalitat de Barcelona per
Francesc Macià el dia 14
d’abril de 1931, hores abans
que a Madrid es produís la
proclamació de la
República
Espanyola.
|
[+]
conceptes
|
Proclamació
de la República Catalana |
VIQ |
--- |
|
República
Catalana |
VIQ |
WIK |
|
Autogovern |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatge
|
Glossari
Inici
|
Antecedents
de l'autogovern
català
|
|
|
Autogovern
Facultat
per la qual un país constituït
en estat sobirà pot decidir
per ell mateix el seuestatus polític,
econòmic, social i cultural.
|
[+]
conceptes
|
Constitucions
catalanes |
VIQ |
WIK |
|
Corts
Catalanes |
VIQ |
WIK |
|
Diputació
del General de Catalunya |
VIK |
--- |
|
Generalitat
de Catalunya |
VIQ |
WIK |
|
Decrets
de Nova Planta |
VIQ |
WIK |
|
Decret
de Nova Planta de Catalunya |
--- |
WIK |
|
Mancomunitat
de Catalunya |
VIQ |
WIK |
|
Projecte
d'Estatut d'Autonomia (1919) |
VIQ |
WIK |
|
Glossari
Inici
|
L'Estatut
de Catalunya del 1932
Glossari
Inici
|
La
Generalitat
republicana
|
|
Institut-Escola
Centre
d’ensenyament creat a
Barcelona per la Generalitat
de Catalunya el 1932, segons
el model de l’Instituto
Escuela de Madrid, per a l’estructuració
de l’ensenyament secundari.
|
[+]
conceptes
|
Generalitat
republicana |
VIQ |
--- |
|
Generalitat
Provisional (1931-1932) |
VIQ |
--- |
|
Eleccions
al Parlament de Catalunya del
1932 |
VIQ |
WIK |
|
Generalitat
Estatutària (1932-1933) |
VIQ |
--- |
|
Llei
de Contractes de Conreu |
VIQ |
WIK |
|
Institut-Escola |
VIQ |
WIK |
|
Normalització
lingüística |
VIQ |
WIK |
|
Divisió
comarcal |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatges
|
|
|
Glossari
Inici
|
El
Sis d'Octubre del 1934
|
|
el
Sis d'Octubre
Nom
amb què és conegut el
moviment insurreccional del
govern autònom de Catalunya
contra la involució
conservadora del règim
republicà, el 6 d’octubre
de 1934.
|
|
[+]
conceptes
|
|
[+]
personatges
|
Glossari
Inici
|
Partits i
sindicats a la II República (1)
Organitzacions d'esquerra
|
 |
Esquerra
Partit,
ideologia o política de tendència
progressista.
|
[+]
conceptes
|
Esquerra |
VIQ |
WIK |
|
Acció
Republicana |
VIQ |
WIK |
|
Izquierda
Republicana |
VIQ |
WIK |
|
Unió
Republicana |
VIQ |
WIK |
|
Partit
Republicà Radical Socialista |
VIQ |
WIK |
|
Organització
Republicana Gallega Autònoma
(ORGA) |
VIQ |
WIK |
|
Partido
Socialista Obrero Español (PSOE) |
VIQ |
WIK |
|
Unió
General de Treballadors (UGT) |
VIQ |
WIK |
|
Federació
Nacional de Treballadors de la
Terra |
VIQ |
WIK |
|
Partido
Comunista de España (PCE) |
VIQ |
WIK |
|
Confederació
Nacional del Treball (CNT) |
VIQ |
WIK |
|
Federació
Anarquista Ibèrica (FAI) |
VIQ |
WIK |
|
Partit
Sindicalista |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatges
|
Glossari
Inici
|
Partits i
sindicats a la II República (2)
Organitzacions de dreta
|
 |
Dreta
Partit,
ideologia o política de tendència
conservadora.
|
[+]
conceptes
|
Dreta |
VIQ |
WIK |
|
Partit
Republicà Radical |
VIQ |
WIK |
|
Dreta
Liberal Republicana |
VIQ |
WIK |
|
Partido
Agrario |
VIQ |
WIK |
|
Confederación
Española de Derechas
Autónomas (CEDA) |
VIQ |
WIK |
|
Partit
Nacionalista Basc (PNB) |
VIQ |
WIK |
|
Solidaritat
dels Treballadors Bascos (STB) |
VIQ |
WIK |
|
Renovación
Española |
VIQ |
WIK |
|
Comunión
Tradicionalista |
VIQ |
WIK |
|
Juntas
de Ofensiva Nacional-Sindicalista
(JONS) |
VIQ |
WIK |
|
Falange
Española |
VIQ |
WIK |
|
Unión
Militar Española (UME) |
VIQ |
WIK |
|
|
[+]
personatges
|
Glossari
Inici
|
Partits
i sindicats a la Segona República (3)
Organitzacions catalanes
Glossari
Inici
|
|
|
|
|
|
|
|
|
INTRODUCCIÓ |
|
La
Segona República
(1931-1936)
•La
crisi de la dictadura va
conduir al derrocament de
la monarquia i el 1931 es
va proclamar la República.
•Els
governs republicans van
emprendre un programa de
reformes que va trobar
l’oposició dels grups
socials més conservadors.
|
|
amunt
|
|
1.
DE
LA MONARQUIA A LA REPÚBLICA |
1.1.
La
proclamació de la
República
•
Les
eleccions
municipals
d’abril de 1931 es van
presentar com un
plebiscit
entre monarquia o
república.
•La
coalició
republicanosocialista
va triomfar a les grans
capitals i a les regions
industrials.
•El
resultat evidenciava un
rebuig a la monarquia i un
desig de canvi polític.
Milers de ciutadans van
sortir al carrer per
demanar
la proclamació de
la República.
•Davant
de la nova situació, el
rei Alfons
XIII
va suspendre
la potestat reial i
va abandonar el país cap
a l’exili. El 14
d’abril de 1931 es va
proclamar la República. |
|
|
|
Les
eleccions
municipals del
1931 |
|
|
|
|
|
La
proclamació de la República
|
amunt
|
1.2.
El
govern provisional
•Immediatament
es va formar un govern
provisional,
integrat per republicans,
socialistes i catalanistes
d’esquerra, que va tenir
el poder entre l'abril i
el juny de 1931.
•
En aquest temps, aquest
govern
va
iniciar les
primeres
reformes.
Entre les
seves
accions,
es poden destacar:
-
Una
amnistia
política
per als presos polítics i
llibertat de partits i
sindicats.
- Unes
lleis
socials
per millorar la situació
dels jornalers.
- L'establiment
d’una Generalitat
Provisional de Catalunya.
- La convocatòria
d'eleccions a Corts
Constituents. |
El
Govern Provisional
de la Segona
República
|
amunt
|
1.3.
La
Constitució del 1931
•
Els
principis de la
nova
Constitució
van
ser:
– Consolidació de
la democràcia:
es
reconeixia el
sufragi
universal
masculí i femení i
s'establia la divisió
de poders.
El
poder legislatiu residia a
les Corts,
el poder executiu, en el Consell
de Ministres
i en el President
de la República.
– Reconeixement d’alguns
governs autònoms.
L’Estat
es configurava de forma
integral, però s’acceptava
la possibilitat de
constituir governs
autònoms
en algunes regions.
–
Aconfessionalitat
de l’Estat. Es
proclama la separació de l'Església i l'Estat.
–
Drets individuals i
àmplies
llibertats
públiques i privades.
•Una
vegada aprovada la
Constitució, Niceto
Alcalá Zamora
va ser elegit president de
la República.
|
|
|
amunt
|
|
2.
EL BIENNI REFORMISTA
(1931-1933) |
2.1.
Les
reformes republicanes
•
El
nou govern es va imposar
modernitzar el país en un
sentit democràtic, laic i
descentralitzat:
–
Reforma
militar:
Azaña va iniciar la
reforma de l’exèrcit,
elaborant una llei
de retirs
que va possibilitar la
jubilació de la meitat
dels oficials; es va
sotmetre l’exèrcit al
poder civil;
i es van substituir els
comandaments considerats
contraris a la
República.
–
Reforma
religiosa i educativa:
es va intentar disminuir
la influència de l’Església
i es va promoure una
educació pública
laica.
–
Reforma
territorial:
es va iniciar la
descentralització
de l’Estat
obrint diversos
processos autonòmics,
oferint la
possibilitat
d’elaborar estatuts d’autonomia
i crear governs autònoms.
–
Reforma
agrària:
es va intentar posar fi
al problema del
latifundisme i de l’atur
dels
jornalers, i
incrementar la capacitat
adquisitiva dels pagesos.
|
|
Les
reformes del
govern
republicanosocialista |
 |
La
propietat a
Espanya cap a
l'any 1930
|
|
amunt
|
2.2.
L'oposició
a les reformes
•
Però
aquestes reformes no van
satisfer gairebé ningú:
els sectors conservadors s’hi
van oposar i els sectors obreristes i
pagesos es van
radicalitzar davant de la
lentitud d’alguns canvis.
•D'una
banda, el
reformisme republicà es
va trobar amb l’oposició
dels grans
propietaris
agraris, la jerarquia
de l’Església
catòlica,
una part de l’exèrcit
i sectors de les classes
altes i mitjanes.
-El
1932, un cop
d’Estat
dirigit pel general
Sanjurjo, va ser frenat
pel govern.
- Les forces de
la dreta es van reagrupar
en la Confederación
Española de Derechas Autónomas.
- Va
sorgir un grup de caràcter
feixista, la Falange
Española.
- Els monàrquics
i els carlistes
es van unir a l’oposició.
•Des
de l’obrerisme, la UGT
es va radicalitzar i un grup
d'anarquistes
van apostar per la
insurrecció armada. Hi va
haver aixecaments
(com el de
Casas
Viejas,
1933). |
|
|
Vagues
durant la II
República |
Els
Fets de Casas Viejas
(1933)
|
amunt
|
|
3.
LA CATALUNYA REPUBLICANA |
|
3.1.
La
Generalitat provisional
|
•En
les eleccions del
1931
Esquerra
Republicana
va
esdevenir el partit
hegemònic de
Catalunya.
Després
de la victòria
electoral,
Francesc
Macià,
principal dirigent d’Esquerra
Republicana de
Catalunya, va
proclamar la República
Catalana
dins la Federació
Ibèrica i
assumí la sobirania
de Catalunya.
•
Es va negociar amb
el govern de la
República Espanyola
la creació de la
Generalitat,
que va iniciar un
govern
provisional
que aconseguí
aprovar, el 1932, l’Estatut
d’Autonomia.
Així, es van
celebrar les
primeres eleccions
al Parlament, que
donaren la
presidència a
Macià.
|
|
 |
 |
|
Francesc Macià |
Proclamació de la
República Catalana
(1931) |
amunt
|
|
3.2.
L'Estatut
d'Autonomia del 1932
•
Es va elaborar un projecte
d'estatut (Estatut
de Núria,
1931), aprovat en
referèndum. A les
Corts de Madrid,
però, l'Estatut va
ser considerablement
retallat.
•
Pel setembre de 1932 es va
aprovar l'Estatut
d'Autonomia de
Catalunya,
que presentava les
següents
característiques:
-
L’Estatut
del
1932
reconeixia Catalunya com
una regió autònoma dins
de l’Estat espanyol.
-
Les
institucions bàsiques de
la Catalunya
autònoma
eren el Parlament, el
Consell Executiu o govern
de la Generalitat i el
President.
-
La
Justícia quedava en mans
del govern de Madrid, tot
i constituir-se el
Tribunal de Cassació de
Catalunya.
-
El
català i el castellà
eren reconeguts com a
llengües oficials.
|
|
|
 |
|
Campanya
de l'Estatut del 1932,
a favor i en contra |
 |
|
Celebració de
l'Estatut del
1932 |
|
amunt
|
3.3.
Les
forces polítiques
•
L’etapa
republicana remodelà l’estructura
de partits a Catalunya:
-
L’hegemonia
estava en mans d’Esquerra
Republicana
de
Catalunya
(ERC), liderada per Macià i
Companys. A la dreta hi
havia la Lliga
Regionalista, que va
passà a denominar-se Lliga
Catalana.
- Al
centre es trobaven Acció
Catalana Republicana
(ACR) i Unió
Democràtica de Catalunya
(UDC).
- Entre
l’obrerisme, el
sindicalisme anarquista (CNT)
era la força majoritària.
- També
hi havia partits de caire
marxista, com el Partit
Obrer d’Unificació
Marxista
(POUM) i el Partit
Socialista Unificat de
Catalunya
(PSUC).
•Les
primeres eleccions al
Parlament es van celebrar
el 1932 i van donar la
victòria a Esquerra
Republicana. |
|
amunt
|
3.4.
L'obra
de la Generalitat
•
L’etapa
de la Generalitat també
va permetre continuar i
ampliar
l’obra de la
Mancomunitat:
foment de l’agricultura,
la protecció social, l’ensenyament
i la llengua catalana.
-
Va
crear i organitzar les
institucions pròpies
de
l’administració
catalana.
-
La
Generalitat va crear
escoles i centres d’ensenyament
secundari i professional,
com també la Universitat
Autònoma.
-
Es
van millorar les
condicions laborals i
salarials dels mestres, es
va introduir la coeducació
i es van engegar moviments
de renovació pedagògica.
- Pel
que fa a la llengua, es va
aprofundir en la
normalització del català
i es va publicar el
diccionari de la llengua
catalana de Pompeu Fabra. |
|
|
 |
 |
|
|
La
presidència
de la
Generalitat
republicana |
|
amunt
|
|
4.
EL
BIENNI CONSERVADOR I EL
FRONT POPULAR
(1933-1936) |
|
4.1.
Els
governs conservadors
•El
govern reformista va entrar en crisi
per culpa
de la repressió de Casas
Viejas.
Azaña va presentar la
seva dimissió i el
president de la República,
Alcalá Zamora, va
dissoldre les Corts i va
convocar noves
eleccions
per al novembre de 1933.
•Les
eleccions van ser
guanyades pels partits de
dreta i de centre, i Alejandro
Lerroux,
del Partit Radical, va ser
elegit president amb el
suport parlamentari de la
CEDA.
•El
nou govern va iniciar un
procés de
desmantellament
de l’obra reformista
del
bienni anterior, cosa que
va
provocar una
radicalització més gran
de les esquerres.
amunt
|
4.2.
Les
revoltes del 1934
•El
1934 hi va haver una remodelació
del govern,
que va donar entrada a
tres ministres de la CEDA.
Això va encendre l’esclat
de revoltes
a tot el país,
especialment a
Astúries
i
Catalunya, que van ser
durament reprimides.
-
A
Astúries,
la revolució va tenir un
caràcter més social.
- A
Catalunya,
va ser el mateix president
Lluís Companys qui va
encapçalar la
insurrecció,
proclamant l’Estat Català
dins de la República
Espanyola. La rebel·lió
va ser sufocada. |
|
amunt
|
4.3.
El
Front Popular (1936)
•Les
desavinences entre els
partits de la coalició
governamental
(Partit
Radical i CEDA)
i els escàndols
de corrupció al govern
van portar a la convocatòria
de noves eleccions al
febrer de
1936.
-
Les
forces de centreesquerra
es van agrupar al Front
Popular.
-
La
dreta hi va acudir
dividida entre el Bloc
Nacional,
la CEDA
i Falange
Española.
El seu programa pretenia
modificar la Constitució
en un sentit conservador.
•Va
guanyar les eleccions el
Front Popular. Manuel
Azaña
va ser nomenat nou president
de la República.
|
|
|
Eleccions
del 1933 i del
1936 |
|
 |
|
|
La
campanya
electoral del
1936 a
Catalunya |
|
amunt
|
4.4.
La
preparació del cop
d'Estat
•La
divisió entre dretes i
esquerres es va deixar
sentir al carrer.
-
Els
sectors més radicals de
l’esquerra
propugnaven
la revolució social.
-
Els
extremistes
de dretes
defensaven la necessitat
d’un cop d’Estat que
posés fi a la República
i al procés de reformes.
•Les
tensions entre els blocs
oposats va desencadenar un
clima de violència
social.
•Aquest
clima de violència va ser
el pretext a partir del
qual les forces
conservadores
van decidir interrompre
per les armes
el procés reformista
republicà.
•Les
conseqüències del cop
serà l'esclat de la guerra
civil espanyola. |
|
|
Cap
a la guerra civil
|
amunt
|
|
Esquema
del tema
|
LA
SEGONA REPÚBLICA
(1931-1936)
|
|
PROCLAMACIÓ
DE LA REPÚBLICA.
GOVERN PROVISIONAL
|
Eleccions
municipals d’abril del 1931
|
• Triomf de la coalició
republicanosocialista
• Exili d’Alfons XIII
• Proclamació de la II República
Espanyola (14 d’abril del 1931)
|
|
Govern
republicano-
socialista
|
• Cap del govern:
Alcalá Zamora
• Primeres mesures legislatives
• Pacte amb les autoritats de
Catalunya per iniciar un procés autonòmic
• Eleccions a corts constituents (juny
del 1931): triomf de les esquerres
|
|
CATALUNYA
AUTÒNOMA
|
Generalitat
provisional
|
• Govern d’Esquerra
Republicana
|
|
•
Estatut de Núria
|
- Aprovació
aclaparadora per plebiscit
- Oposició de la dreta espanyola
- Retallada de competències per l’aprovació
de la Constitució del 1931
- Aprovació del text definitiu (setembre
del 1932)
|
|
Generalitat
estatutària
|
• Eleccions al
Parlament de Catalunya (novembre del
1932)
• Govern d’Esquerra Republicana
• President de la Generalitat:
Francesc Macià
|
|
Mesures
|
• Reformes econòmiques
(rabassaires)
• Llei de bases del 1934 (sanitat i
assistència social)
• Reformes educatives (Institut-Escola)
• Normalització ingüística
• Nova ordenació territorial (1936)
|
|
BIENNI
REFORMISTA
(1931-1933)
|
Govern
d’esquerres
|
• President de la República:
Alcalá Zamora
• Cap del govern: Manuel Azaña
• Elaboració de la Constitució del
1931
|
|
Reformes
|
• Reforma religiosa
• Reforma militar
→
Oposició de la dreta
• Estatuts d’autonomia
• Reforma agrària
→
Insurreccions pageses: Casas
Viejas
• Reforma laboral
• Reforma educativa
|
|
Problemes
|
• Conjuntura econòmica
desfavorable
• Conflictivitat social
• Crisi de govern
→
Eleccions del 1933: triomf del
centredreta
|
|
BIENNI
CONSERVADOR
(1933-1935)
|
Govern
de centredreta
|
• President de la República:
Alcalá Zamora
• Cap del govern: Alejandro Lerroux
|
|
Mesures
|
• Paralització de les
reformes (agrària, laboral, militar i
autonòmica)
• Enfrontament amb les esquerres:
vagues generals
|
|
• Revolució
d’octubre del 1934
|
-Proclamació de la República
Catalana (Lluís Companys)
- Revolució d’Astúries
|
|
Crisi
de govern
|
• Entrada de la CEDA
al govern
• Escàndols de corrupció: caiguda de
Lerroux
• Eleccions de febrer del 1936: triomf
del Front Popular
|
|
FRONT
POPULAR
(FEBRER-JULIOL 1936)
|
Govern
d’esquerres
|
• President de la República:
Manuel Azaña
• Cap del govern: Casares Quiroga
|
|
Mesures
i reaccions
|
• Amnistia dels presos
polítics
• Represa de les reformes del bienni
d’esquerres
• L’extrema dreta fomenta un clima
de violència social
|
amunt
|
|
Enllaços
del tema
amunt
|
