a


aula de
socials

història

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA D'ESPANYA I CATALUNYA

    

      

Història d'Espanya i Catalunya
LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La Segona República Espanyola
El context internacional
El Govern Provisional
La Constitució del 1931
El Bienni d'Esquerres (1931-1933)
La reforma agrària
Les autonomies
La qüestió religiosa
Els problemes del govern
El Bienni Conservador (1933-1935)
La Revolució d'Octubre del 1934
El govern del Front Popular (1936)
Cap al cop d'Estat
La Catalunya autònoma
Antecedents de l'autogovern català
L'Estatut de Catalunya del 1932
La Generalitat republicana
El Sis d'Octubre del 1934
Organitzacions d'esquerra
Organitzacions de dreta
Organitzacions catalanes

La Segona República Espanyola
(1931-1936)

Segona República Espanyola
Període de la història de l’Estat espanyol que comença el 14 d’abril de 1931, amb la proclamació de la República a Barcelona i a Madrid. Acaba l’1 d’abril de 1939, data en què la Guerra Civil iniciada el 18 de juliol de 1936 finalitzà amb la victòria de Franco i del govern de Burgos i la instauració, sobre la totalitat del territori de l’estat, d’un nou règim: el franquisme.
[+] conceptes
Segona República Espanyola VIQ WIK
Proclamació de la Segona República VIQ WIK
Bandera de la Segona República VIQ WIK
Escut de la Segona República VIQ WIK
Himne de Riego VIQ WIK
President de la República VIQ WIK
President de Govern VIQ WIK
Governs de la Segona República Espanyola VIQ WIK
[+] personatge
Niceto Alcalá-Zamora VIQ WIK

Glossari  Inici


El context internacional

Context
Conjunt de circumstàncies que envolten i expliquen un esdeveniment, una situació, un individu, etc.
[+] conceptes
Gran Depressió VIQ WIK
Feixisme VIQ WIK
Nazisme VIQ WIK

Glossari  Inici


El Govern Provisional

Llei de Defensa de la República
Llei aprovada per les corts de la Segona República Espanyola el 29 d’octubre de 1931 per assegurar la continuïtat del nou règim i dotar-lo d’unes possibilitats de defensa contra les dretes monàrquiques i l’anarquisme.
[+] conceptes
Eleccions municipals del 1931 VIQ WIK
Govern Provisional VIQ WIK
Estatut Jurídic del Govern Provisional VIQ WIK
Llei de Defensa de la República VIQ WIK
Crema de convents (1931) VIQ WIK

Glossari  Inici


La Constitució del 1931

Constitució
Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
[+] conceptes
Constitució del 1931 VIQ WIK
Sufragi femení VIQ WIK

Glossari  Inici


El Bienni d'Esquerres (1931-1933)

Reformisme
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
[+] conceptes
Eleccions generals de juny del 1931 VIQ WIK
Bienni Reformista --- WIK
Reformisme VIQ WIK
Llei Azaña VIQ WIK
Guàrdia d'Assalt VIQ WIK
Laïcisme VIQ WIK
Coeducació VIQ WIK
Missions Pedagògiques --- WIK
La Barraca --- WIK
[+] personatges
Niceto Alcalá-Zamora VIQ WIK
Manuel Azaña VIQ WIK

Glossari  Inici


La reforma agrària

Reforma Agrària
Conjunt de mesures polítiques i econòmiques destinades a estimular el desenvolupament agrari, generalment per mitjà de canvis, en el repartiment de la propietat de la terra.
[+] conceptes
Reforma agrària VIQ WIK
Latifundisme VIQ WIK
Llei de Reforma Agrària del 1932 VIQ WIK
Institut de Reforma Agrària (IRA) VIQ WIK
[+] personatge
Francisco Largo Caballero VIQ WIK

Glossari  Inici


Les autonomies

Autonomia
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
[+] conceptes
Descentralització VIQ WIK
Estatut d'autonomia VIQ WIK
Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932 VIQ WIK
Estatut d'Estella VIQ WIK
Estatut d'Autonomia del País Basc del 1936 VIQ WIK
Projecte d'Estatut d'Autonomia de Galícia del 1936 VIQ WIK
[+] personatges
Francesc Macià VIQ WIK
José Antonio de Aguirre VIQ WIK

Glossari  Inici


La qüestió religiosa

Secularització
Cessió a l’estat d’activitats i serveis que tradicionalment ha exercit una església o una religió.
[+] conceptes
Qüestió religiosa en la Constitució VIQ WIK
Qüestió religiosa a la Segona República --- WIK
Separació Església-Estat VIQ WIK
Secularització VIQ WIK
Anticlericalisme VIQ WIK
[+] personatges
Francesc Vidal i Barraquer VIQ WIK
Pedro Segura VIQ WIK

Glossari  Inici


Els problemes del govern republicanosocialista

Comunisme llibertari
Corrent i principi econòmic de l’anarquisme que combat tot tipus de propietat, tant privada com col·lectiva.
[+] conceptes
Vaga general VIQ WIK
Anarcocomunisme VIQ WIK
Fets de Castilblanco VIQ WIK
Fets d'Arnedo VIQ WIK
Revolta de l'Alt Llobregat VIQ WIK
Insurrecció anarquista de gener del 1933 VIQ WIK
Fets de Casas Viejas VIQ WIK
Cop d'Estat de Sanjurjo VIQ WIK
[+] personatge
José Sanjurjo VIQ WIK

Glossari  Inici


El Bienni Conservador (1933-1935)

Bienni Negre
Nom amb el qual és designat el període de la Segona República Espanyola comprès entre les eleccions legislatives del novembre del 1933, que donaren una majoria a la dreta, enfront d’una esquerra dividida, i les eleccions del 16 de febrer de 1936, en què triomfà el Front Popular.
[+] conceptes
Eleccions de novembre del 1933 VIQ WIK
Bienni Negre --- WIK
Amnistia VIQ WIK
Insurrecció anarquista de desembre del 1933 --- WIK
Cas de l'estraperlo VIQ WIK
Cas Nombela --- WIK
[+] personatges
Niceto Alcalá-Zamora VIQ WIK
Alejandro Lerroux VIQ WIK
José María Gil-Robles VIQ WIK
Ricardo Samper VIQ WIK
Joaquín Chapaprieta VIQ WIK
Manuel Portela Valladares VIQ WIK

Glossari  Inici


La Revolució d'Octubre del 1934

Fets d'Octubre
Moviment revolucionari que tingué lloc durant la Segona República, per l'octubre del 1934, especialment important a Catalunya durant el Sis d'Octubre i a Astúries.
[+] conceptes
Revolució d'Octubre del 1934 VIQ WIK
Aliança Obrera VIQ WIK
Vaga general revolucionària VIQ WIK
Fets del Sis d'Octubre VIQ WIK
Revolució d'Astúries VIQ WIK
Revolució social VIQ WIK
Repressió política VIQ WIK

Glossari  Inici


El govern del Front Popular (1936)

Front popular
Front comú propugnat per la tàctica política dels moviments socialista i comunista, de caràcter defensiu i que reuneix les organitzacions de la classe obrera, dels camperols i de la petita burgesia urbana i liberal a fi de frenar l’avanç del feixisme i del nacionalsocialisme.
[+] conceptes
Campanya electoral VIQ WIK
Coalició electoral VIQ WIK
Front Popular VIQ WIK
Front d'Esquerres VIQ WIK
Front Català d'Ordre VIQ WIK
Bloque Nacional VIQ WIK
Eleccions de febrer del 1936 VIQ WIK
Reformisme VIQ WIK
Amnistia VIQ WIK
[+] personatges
Niceto Alcalá-Zamora VIQ WIK
Manuel Azaña VIQ WIK
Santiago Casares Quiroga VIQ WIK

Glossari  Inici


Cap al cop d'Estat

Conspiració
Conjura o complot contra l’estat, un règim polític, un personatge polític o un organisme de poder.
[+] conceptes
Conspiració VIQ WIK
Cop d'Estat de juliol del 1936 VIQ WIK
Alzamiento Nacional --- WIK
Guerra Civil Espanyola VIQ WIK
[+] personatges
José Calvo Sotelo VIQ WIK
José del Castillo VIQ WIK
José Sanjurjo VIQ WIK
Emilio Mola VIQ WIK
Francisco Franco VIQ WIK
Gonzalo Queipo de Llano VIQ WIK

Glossari  Inici


La Catalunya autònoma

República Catalana
Règim proclamat des del palau de la Generalitat de Barcelona per Francesc Macià el dia 14 d’abril de 1931, hores abans que a Madrid es produís la proclamació de la República Espanyola.
[+] conceptes
Proclamació de la República Catalana VIQ ---
República Catalana VIQ WIK
Autogovern VIQ WIK
[+] personatge
Francesc Macià VIQ WIK

Glossari  Inici


Antecedents de l'autogovern català

Autogovern
Facultat per la qual un país constituït en estat sobirà pot decidir per ell mateix el seuestatus polític, econòmic, social i cultural.
[+] conceptes
Constitucions catalanes VIQ WIK
Corts Catalanes VIQ WIK
Diputació del General de Catalunya VIK ---
Generalitat de Catalunya VIQ WIK
Decrets de Nova Planta VIQ WIK
Decret de Nova Planta de Catalunya --- WIK
Mancomunitat de Catalunya VIQ WIK
Projecte d'Estatut d'Autonomia (1919) VIQ WIK

Glossari  Inici


L'Estatut de Catalunya del 1932

Autonomia
Condició juridicopolítica d'aquelles entitats o d'aquells organismes que, dins l'estructura constitucional d'un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.

Estatut d'autonomia
Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d'un estat.

[+] conceptes
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 VIQ WIK
Generalitat de Catalunya VIQ WIK
Parlament de Catalunya VIQ WIK
President de la Generalitat VIQ WIK
Consell Executiu o Govern de Catalunya VIQ WIK
Tribunal de Cassació VIQ WIK

Glossari  Inici


La Generalitat republicana

Institut-Escola
Centre d’ensenyament creat a Barcelona per la Generalitat de Catalunya el 1932, segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
[+] conceptes
Generalitat republicana VIQ ---
Generalitat Provisional (1931-1932) VIQ ---
Eleccions al Parlament de Catalunya del 1932 VIQ WIK
Generalitat Estatutària (1932-1933) VIQ ---
Llei de Contractes de Conreu VIQ WIK
Institut-Escola VIQ WIK
Normalització lingüística VIQ WIK
Divisió comarcal VIQ WIK
[+] personatges
Francesc Macià VIQ WIK
Lluís Companys VIQ WIK

Glossari  Inici


El Sis d'Octubre del 1934

el Sis d'Octubre
Nom amb què és conegut el moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d’octubre de 1934.
[+] conceptes
Fets del Sis d'Octubre VIQ WIK
Estat de guerra VIQ WIK
[+] personatges
Lluís Companys VIQ WIK
Josep Dencàs VIQ WIK
Frederic Escofet VIQ WIK
Domènec Batet VIQ WIK

Glossari  Inici


Partits i sindicats a la II República (1)
Organitzacions d'esquerra

Esquerra
Partit, ideologia o política de tendència progressista.
[+] conceptes
Esquerra VIQ WIK
Acció Republicana VIQ WIK
Izquierda Republicana VIQ WIK
Unió Republicana VIQ WIK
Partit Republicà Radical Socialista VIQ WIK
Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA) VIQ WIK
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) VIQ WIK
Unió General de Treballadors (UGT) VIQ WIK
Federació Nacional de Treballadors de la Terra VIQ WIK
Partido Comunista de España (PCE) VIQ WIK
Confederació Nacional del Treball (CNT) VIQ WIK
Federació Anarquista Ibèrica (FAI) VIQ WIK
Partit Sindicalista VIQ WIK
[+] personatges
Manuel Azaña VIQ WIK
Francisco Largo Caballero VIQ WIK
Indalecio Prieto VIQ WIK
Julián Besteiro VIQ WIK
Marcel.lí Domingo VIQ WIK
Buenaventura Durruti VIQ WIK
Francisco Ascaso VIQ WIK
Joan García Oliver VIQ WIK
Frederica Montseny VIQ WIK
Àngel Pestaña VIQ WIK

Glossari  Inici


Partits i sindicats a la II República (2)
Organitzacions de dreta

Dreta
Partit, ideologia o política de tendència conservadora.
[+] conceptes
Dreta VIQ WIK
Partit Republicà Radical VIQ WIK
Dreta Liberal Republicana VIQ WIK
Partido Agrario VIQ WIK
Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) VIQ WIK
Partit Nacionalista Basc (PNB) VIQ WIK
Solidaritat dels Treballadors Bascos (STB) VIQ WIK
Renovación Española VIQ WIK
Comunión Tradicionalista VIQ WIK
Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS) VIQ WIK
Falange Española VIQ WIK
Unión Militar Española (UME) VIQ WIK
[+] personatges
Alejandro Lerroux VIQ WIK
José María Gil-Robles VIQ WIK
José Antonio de Aguirre VIQ WIK
José Calvo Sotelo VIQ WIK
José Antonio Primo de Rivera VIQ WIK
Ramiro Ledesma VIQ WIK
Onésimo Redondo VIQ WIK

Glossari  Inici


Partits i sindicats a la Segona República (3)
Organitzacions catalanes

Partit polític
Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
Sindicat

Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
[+] conceptes
Lliga Regionalista VIQ WIK
Lliga Catalana VIQ WIK
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) VIQ WIK
Estat Català VIQ WIK
Unió de Rabassaires VIQ WIK
Institut Agrícola Català de Sant Isidre VIQ WIK
Unió Socialista de Catalunya (USC) VIQ WIK
Federació Catalana del PSOE VIQ WIK
Bloc Obrer i Camperol (BOC) VIQ WIK
Esquerra Comunista VIQ ---
Partit Català Proletari VIQ WIK
Partit Comunista de Catalunya (PCC) VIQ WIK
Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) VIQ WIK
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) VIQ WIK
[+] personatges
Francesc Cambó VIQ WIK
Francesc Macià VIQ WIK
Lluís Companys VIQ WIK

Glossari  Inici


 

INTRODUCCIÓ

La Segona República (1931-1936)

La crisi de la dictadura va conduir al derrocament de la monarquia i el 1931 es va proclamar la República.

Els governs republicans van emprendre un programa de reformes que va trobar l’oposició dels grups socials més conservadors.


Eix cronològic Espanya 1898-1939


Eix cronològic de la Segona República

Juny 1931 Novembre 1933 Febrer 1936
 Les eleccions generals de la Segona República

amunt

1. DE LA MONARQUIA A LA REPÚBLICA
1.1. La proclamació de la República
Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia o república
La coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials.
El resultat evidenciava un rebuig a la monarquia i un desig de canvi polític. Milers de ciutadans van sortir al carrer per demanar  la proclamació de la República.
Davant de la nova situació, el rei Alfons XIII
va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l’exili. El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la República.
 

Les eleccions municipals del 1931

La proclamació de la República

amunt

1.2. El govern provisional
Immediatament es va formar un govern provisional, integrat per republicans, socialistes i catalanistes d’esquerra, que va tenir el poder entre l'abril i el juny de 1931.
• En aquest temps, aquest govern va iniciar les primeres reformes. Entre les seves accions, es poden destacar:
- Una amnistia política per als presos polítics i llibertat de partits i sindicats.
- Unes lleis socials per millorar la situació dels jornalers.
- L'establiment d’una Generalitat Provisional de Catalunya.
- La convocatòria d'eleccions a Corts Constituents.
 


El Govern Provisional de la Segona República

amunt

1.3. La Constitució del 1931
Els principis de la nova Constitució van ser:
– Consolidació de la democràcia: es
reconeixia el sufragi universal masculí i femení i s'establia la divisió de poders. El poder legislatiu residia a les Corts, el poder executiu, en el Consell de Ministres i en el President de la República.
– Reconeixement d’alguns governs autònoms. L’Estat es configurava de forma integral, però s’acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms en algunes regions.
Aconfessionalitat de l’Estat. Es proclama la separació de l'Església i l'Estat.
Drets individuals i àmplies llibertats públiques i privades.
 
Una vegada aprovada la Constitució, Niceto Alcalá Zamora va ser elegit president de la República.

amunt

2. EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
2.1. Les reformes republicanes
El nou govern es va imposar modernitzar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat:
Reforma militar:
Azaña va iniciar la reforma de l’exèrcit, elaborant una llei de retirs que va possibilitar la jubilació de la meitat dels oficials; es va sotmetre l’exèrcit al poder civil; i es van substituir els comandaments considerats contraris a la República.
Reforma religiosa i educativa: es va intentar disminuir la influència de l’Església i es va promoure una educació pública laica.
Reforma territorial: es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos autonòmics, oferint la
possibilitat d’elaborar estatuts d’autonomia i crear governs autònoms.
Reforma agrària: es va intentar posar fi al problema del latifundisme i de l’atur dels jornalers, i incrementar la capacitat adquisitiva dels pagesos.


Les reformes del govern republicanosocialista



La propietat a Espanya cap a l'any 1930

amunt

2.2. L'oposició a les reformes
Però aquestes reformes no van satisfer gairebé ningú: els sectors conservadors s’hi van oposar i els sectors obreristes i pagesos es van radicalitzar davant de la lentitud d’alguns canvis.
D'una banda, el reformisme republicà es va trobar amb l’oposició dels grans propietaris agraris, la jerarquia de l’Església catòlica, una part de l’exèrcit i sectors de les classes altes i mitjanes.
-El 1932, un cop d’Estat dirigit pel general Sanjurjo, va ser frenat pel govern. 
- Les forces de la dreta es van reagrupar en la
Confederación Española de Derechas Autónomas
.
- Va sorgir un grup de caràcter feixista, la Falange Española.
- Els
monàrquics i els carlistes es van unir a l’oposició.
Des de l’obrerisme, la UGT es va radicalitzar i un grup d'anarquistes van apostar per la insurrecció armada. Hi va haver aixecaments
(com el de
Casas Viejas, 1933).

 


Vagues durant la II República


Els Fets de Casas Viejas (1933)

amunt

3. LA CATALUNYA REPUBLICANA
3.1. La Generalitat provisional

En les eleccions del 1931 Esquerra Republicana va esdevenir el partit hegemònic de Catalunya. Després de la victòria electoral, Francesc Macià, principal dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica i assumí la sobirania de Catalunya.
Es va negociar amb el govern de la República Espanyola la creació de la Generalitat, que va iniciar un govern provisional que aconseguí aprovar, el 1932, l’Estatut d’Autonomia. Així, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament, que donaren la presidència a Macià.

   
Francesc Macià  Proclamació de la República Catalana (1931) 

amunt

3.2. L'Estatut d'Autonomia del 1932
Es va elaborar un projecte d'estatut (Estatut de Núria, 1931), aprovat en referèndum. A les Corts de Madrid, però, l'Estatut va ser considerablement retallat.
Pel setembre de 1932 es va aprovar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que presentava les següents característiques:
- L’Estatut del 1932 reconeixia Catalunya com una regió autònoma dins de l’Estat espanyol.
- Les institucions bàsiques de la Catalunya autònoma eren el Parlament, el Consell Executiu o govern de la Generalitat i el President.
- La Justícia quedava en mans del govern de Madrid, tot i constituir-se el Tribunal de Cassació de Catalunya.
- El català i el castellà eren reconeguts com a llengües oficials.

Campanya de l'Estatut del 1932,
a favor i en contra


Celebració de l'Estatut del 1932

amunt

3.3. Les forces polítiques
L’etapa republicana remodelà l’estructura de partits a Catalunya:
- L’hegemonia estava en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Macià i Companys. A la dreta hi havia la Lliga Regionalista, que va passà a denominar-se Lliga Catalana.
- Al centre es trobaven Acció Catalana Republicana (ACR) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
- Entre l’obrerisme, el sindicalisme anarquista (
CNT) era la força majoritària.
- També hi havia partits de caire marxista, com el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Les primeres eleccions al Parlament es van celebrar el 1932 i van donar la victòria a Esquerra Republicana.

 

amunt

3.4. L'obra de la Generalitat
L’etapa de la Generalitat també va permetre continuar i ampliar l’obra de la Mancomunitat: foment de l’agricultura, la protecció social, l’ensenyament i la llengua catalana.

- Va crear i organitzar les institucions pròpies de l’administració catalana.
- La Generalitat va crear escoles i centres d’ensenyament secundari i professional, com també la Universitat Autònoma.
- Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres, es va introduir la coeducació i es van engegar moviments de renovació pedagògica.
-
Pel que fa a la llengua, es va aprofundir en la normalització del català i es va publicar el diccionari de la llengua catalana de Pompeu Fabra.

 

La presidència de la Generalitat republicana

amunt

4. EL BIENNI CONSERVADOR I EL FRONT POPULAR (1933-1936)

4.1. Els governs conservadors
El govern reformista va entrar en crisi per culpa de la repressió de Casas Viejas. Azaña va presentar la seva dimissió i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions per al novembre de 1933.
Les eleccions van ser guanyades pels partits de dreta i de centre, i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit president amb el suport parlamentari de la CEDA.
El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l’obra reformista del bienni anterior, cosa que va
provocar una radicalització més gran de les esquerres.

amunt

4.2. Les revoltes del 1934
El 1934 hi va haver una remodelació del govern, que va donar entrada a tres ministres de la CEDA. Això va encendre l’esclat de revoltes a tot el país, especialment a Astúries i Catalunya, que van ser durament reprimides.
- A Astúries, la revolució va tenir un caràcter més social.
- A Catalunya
, va ser el mateix president Lluís Companys qui va encapçalar la insurrecció, proclamant l’Estat Català dins de la República Espanyola. La rebel·lió va ser sufocada.

 

La revolució d'octubre de 1934 a Astúries

El Sis d'Octubre de 1934


Les conseqüències del Sis d'Octubre

amunt

4.3. El Front Popular (1936)
Les desavinences entre els partits de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA) i els escàndols de corrupció al govern van portar a la convocatòria de noves eleccions al febrer de 1936.
- Les forces de centreesquerra es van agrupar al Front Popular.
- La dreta hi va acudir dividida entre el Bloc Nacional, la CEDA i Falange Española. El seu programa pretenia modificar la Constitució en un sentit conservador.
Va guanyar les eleccions el Front Popular. Manuel Azaña va ser nomenat nou president de la República.


Eleccions del 1933 i del 1936

La campanya electoral del 1936 a Catalunya

amunt

4.4. La preparació del cop d'Estat
La divisió entre dretes i esquerres es va deixar sentir al carrer.
- Els sectors més radicals de l’esquerra propugnaven la revolució social.
- Els extremistes de dretes defensaven la necessitat d’un cop d’Estat que posés fi a la República i al procés de reformes.
Les tensions entre els blocs oposats va desencadenar un clima de violència social.
Aquest clima de violència va ser el pretext a partir del qual les forces conservadores van decidir interrompre per les armes el procés reformista republicà.
Les conseqüències del cop serà l'esclat de la guerra civil espanyola.

 


Cap a la guerra civil

amunt

Esquema del tema

 LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)

PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA.
GOVERN PROVISIONAL

Eleccions municipals d’abril del 1931

• Triomf de la coalició republicanosocialista
• Exili d’Alfons XIII
• Proclamació de la II República Espanyola (14 d’abril del 1931)

Govern republicano-
socialista

• Cap del govern: Alcalá Zamora
• Primeres mesures legislatives
• Pacte amb les autoritats de Catalunya per iniciar un procés autonòmic
• Eleccions a corts constituents (juny del 1931): triomf de les esquerres

CATALUNYA AUTÒNOMA

Generalitat provisional

• Govern d’Esquerra Republicana

 • Estatut de Núria

- Aprovació aclaparadora per plebiscit
- Oposició de la dreta espanyola
- Retallada de competències per l’aprovació de la Constitució del 1931
- Aprovació del text definitiu (setembre del 1932)

Generalitat estatutària

• Eleccions al Parlament de Catalunya (novembre del 1932)
• Govern d’Esquerra Republicana
• President de la Generalitat: Francesc Macià

Mesures

• Reformes econòmiques (rabassaires)
• Llei de bases del 1934 (sanitat i assistència social)
• Reformes educatives (Institut-Escola)
• Normalització ingüística
• Nova ordenació territorial (1936)

BIENNI REFORMISTA
(1931-1933)

Govern d’esquerres

• President de la República: Alcalá Zamora
• Cap del govern: Manuel Azaña
• Elaboració de la Constitució del 1931

Reformes

• Reforma religiosa
• Reforma militar    Oposició de la dreta
• Estatuts d’autonomia
• Reforma agrària    Insurreccions pageses: Casas Viejas
• Reforma laboral
• Reforma educativa

Problemes

• Conjuntura econòmica desfavorable
• Conflictivitat social
• Crisi de govern    Eleccions del 1933: triomf del centredreta

BIENNI CONSERVADOR
(1933-1935)

Govern de centredreta

• President de la República: Alcalá Zamora
• Cap del govern: Alejandro Lerroux

Mesures

• Paralització de les reformes (agrària, laboral, militar i autonòmica)
• Enfrontament amb les esquerres: vagues generals

• Revolució d’octubre del 1934

-Proclamació de la República Catalana (Lluís Companys)
- Revolució d’Astúries

Crisi de govern

• Entrada de la CEDA al govern
• Escàndols de corrupció: caiguda de Lerroux
• Eleccions de febrer del 1936: triomf del Front Popular

FRONT POPULAR
(FEBRER-JULIOL 1936)

Govern d’esquerres

• President de la República: Manuel Azaña
• Cap del govern: Casares Quiroga

Mesures i reaccions

• Amnistia dels presos polítics
• Represa de les reformes del bienni d’esquerres
• L’extrema dreta fomenta un clima de violència social

amunt

Enllaços del tema

Documents
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
La Segona República espanyola [ppt]
La Segona República espanyola [pdf]
La Generalitat republicana [pdf]
La Segona República (1931-1936) (23 diapositives)
La Segona República (1931-1936) (27 diapositives)
La Segona República i la Catalunya autònoma (77 diapositives)

Webs
Socials en xarxa: La Segona República [cat]
 Buxaweb: La Segona República [cat]
 Buxaweb: La Segona República a Catalunya [cat]

La Segona República espanyola, a la Viquipèdia [cat]
La Segona República espanyola, a la Wikipedia [cast]
Recursos sobre la segona república
Recursos sobre la segona república a Catalunya
Enllaços sobre la segona república espanyola

Audiovisuals
Catalunya durant la República i la guerra [9:45] [cat]
II República i Guerra Civil [4:59] [cast]
Resum de la Segona República Espanyola [9:27] [cast]
La Segona República (1931-1936/39) [25:04] [cast]
Proclamació de la República [3:23] [cast]
14 d'abril de 1931: proclamació de la República Catalana [2:31] [cat]
Macià proclama la República Catalana [1:00] [cat]
Els fets de Casas Viejas (documental Canal Sur, en 7 parts) [cast]
Els fets d'Octubre de 1934 a Catalunya [11:51] [cat]
La revolució obrera d'Octubre de 1934 a Astúries [22:57] [cast]

Hemeroteca
Proclamació de la República a Barcelona [diari La Vanguardia, 15/04/1931
Els fets del Sis d'Octubre [diari La Vanguardia, 09/10/1934]

Mapes
Obrerisme a Espanya 1933
La revolució d'Astúries 1934 - 1
La revolució d'Astúries 1934 - 2

Gràfics
Les eleccions municipals del 1931
Les eleccions de juny del 1931
Les eleccions de novembre del 1933
Les eleccions de febrer del 1936

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

 

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà