Guerra
Lluita armada entre
dos o més pobles, entre els
exèrcits de dos o més estats. Segona
Guerra Mundial
Conflicte armat a
escala internacional que tingué
lloc del 1939 al 1945.
Economia
de guerra
Reestructuració
del sistema productiu d’un
estat en situació d’excepció,
en què totes les forces
productives es posen en funció
de
les necessitats bèl·liques
prioritàries.
Aliança
Forma
de cooperació estreta entre
estats, materialitzada en un
acord o tractat polític o
militar, mitjançant el qual
els estats protegeixen o
realitzen els seus interessos
(seguretat, estabilitat i
influència).
Expansionisme
Tendència
d’un estat a l’expansió
política, econòmica i
territorial, en detriment d’altres
estats i pobles, els quals
resten sotmesos i, si més no,
influïts per aquell.
Espai
vital
Superfície
necessària perquè un grup,
un poble, una nació, etc,
puguin viure, segons el que
hom consideri com a població
òptima i d’acord amb llurs
necessitats bàsiques.
Desembarcament
de Normandia
Ofensiva
de
la Segona Guerra Mundial,
iniciada pels aliats el 6
de
juny
de
1944, que els permeté
d’ocupar una part
de
la costa normanda i
de
preparar-hi l’avançament
que desféu el front
occidental alemany.
Atac
a Pearl Harbor
Atac sobtat de l’aviació
i la flota japoneses a la base
naval nord-americana de Pearl
Harbor (7 de desembre de
1941), situada a l’illa d’Oahu,
a l’arxipèlag de les Hawaii
(Oceania).
Afrikakorps
Cos expedicionari
de l’exèrcit alemany enviat
a Àfrica durant la Segona
Guerra Mundial (1941) per tal
de contrarestar l’esfondrament
de les forces italianes.
Camp
de concentració
Centre
d’internament establert al
marge dels procediments
ordinaris
de
detenció prevists per les
legislacions civils i militars,
on són confinades persones
per motius
de
seguretat militar o política
o com a forma
de
càstig o explotació.
Holocaust
Nom
amb el qual és designat el
genocidi dut a terme pel règim
nacionalsocialista del Tercer
Reich sobre els jueus (antisemitisme)
i altres pobles entre els anys
1933 i 1945.
Tractat
Acord internacional
establert per escrit entre
estats i regit pel dret
internacional, tant si és fet
en un instrument únic com si
ho és en dos o més, sigui
quina vulgui la seva
denominació particular.
Procés
de Nuremberg
Judici
celebrat a
Nuremberg
per un tribunal militar
internacional (britànic,
francès, rus i nord-americà)
contra vint-i-quatre membres
del partit nazi i vuit
organitzacions, acusats
de
crims
de
guerra (20
de
novembre
de
1945 — 1 d’octubre
de
1946).
Crisi
de les democràcies i
Segona Guerra Mundial
(1919-1945) •El
període d’entreguerres
s’estén des del final
de la Primera Guerra
Mundial fins a l’inici
de la Segona. •És
una de les èpoques més
inestables política i
econòmicament, tant a
Europa com als Estats
Units. •Aquesta
etapa va estar marcada per
tres fets decisius: l’esclat
de la Revolució
Russa,
el crac
de la Borsa
de Nova
York
i l’ascens de règims
totalitaris. •El
1939 va esclatar a Europa
la Segona
Guerra Mundial.
Es va produir per l’expansionisme
nazi i la incapacitat de
les democràcies
occidentals per frenar-lo.
1.1.
Les
causes del conflicte •
Les
causes de la Segona Guerra
Mundial s’han de buscar,
sobretot, a l’escalada
bèl·lica
que,
durant la dècada de 1930,
van dur a terme els
països autoritaris com
Itàlia, Alemanya i el
Japó. -
El
Tractat
de Versalles
no va crear un clima de
reconciliació sinó un
clima de ressentiment
entre nacions. Alemanya i
Itàlia no van acceptar
les imposicions de
Versalles.
- La
crisi del 29 va crear un
context de depressió que
va afavorir els feixismes. - Mussolini,
a Itàlia, i Hitler,
a Alemanya, van
desenvolupar una política
exterior agressiva que es
justificava per
necessitats econòmiques o
per prestigi històric.
•Davant
de la política agressiva
dels règims autoritaris,
les democràcies no van
intervenir en els
problemes del món. Els
països democràtics
practicaven una política
d’apaivagament
amb Alemanya, i la Societat de
Nacions va ser incapaç de
propiciar un clima d’entesa
entre els seus membres.
•Des
de principis de la dècada
de 1930, els estats
autoritaris van impulsar
agressions bèl·liques
cap a altres països: - A
Àsia,
el Japó buscava ampliar
els seus territoris a
costa de la Xina. El 1937
va iniciar la invasió de
la Xina. - A
l’Àfrica,
el 1935, Itàlia va ocupar
Etiòpia. A Europa, va
envair Albània.
- Itàlia
i Alemanya van intervenir
a la Guerra
Civil espanyola,
facilitant soldats i
armament als militars
sublevats.
- Alemanya
va desenvolupar una política
d’expansió territorial
amb la idea de crear un
gran imperi (el Tercer
Reich).
1.3. Les
aliances i l'esclat del
conflicte •Aquesta
política expansionista es
va sostenir en tractats
internacionals de suport
mutu: - El
1936, Alemanya va signar
una aliança amb Itàlia,
coneguda com l’Eix
Roma-Berlín.
Aquesta es va renovar el
1939 amb el nom de Pacte
d’Acer.
- Alemanya,
el 1936, va signar amb el
Japó el Pacte
Antikomintern. - França
i Gran Bretanya es van
mantenir al marge d’aquestes
aliances, i només van
signar un tractat defensiu
amb Polònia.
- Per
evitar que l’URSS s’aliés
amb França i la Gran
Bretanya per ajudar
Polònia,
Hitler va signar amb
Stalin el
Pacte
Germanosoviètic. •
Després
d’un període de
tractats i aliances entre
potències, el
1939 Hitler va envair
Polònia i es va iniciar
la guerra. •
El
conflicte va enfrontar les
potències
de l’Eix (Alemanya,
Itàlia i el Japó) amb
les aliades
(URSS,
França i la Gran Bretanya).
2.0.
Les fases de la Segona
Guerra Mundial (1939-1945) •
La Segona Guerra Mundial
va tenir diferents etapes: –
Les
ofensives alemanyes: la
“guerra
llampec”
(1939-1941) – La mundialització de
la guerra (1941-1942)
– El viratge de la
guerra (1943-1944)
– La derrota de l'Eix i
el final de la guerra
(1944-1945)
2.1.
Les
victòries de l'Eix
(1939-1941) •
Des
de 1939 fins a finals de
1941 el conflicte es va
decantar a favor
de l’Eix
(només
la Gran Bretanya va poder
resistir a Alemanya);
Hitler va iniciar l’atac
a la URSS i el Japó va
destruir la flota dels EUA
a Pearl Harbour. D’aquesta
manera, el conflicte es va
mundialitzar. -
Amb
la invasió de Polònia,
Hitler va iniciar la guerra
llampec,
que va permetre l’atac
sorpresa i avançar amb
rapidesa. Polònia es va
enfonsar i el país es va
dividir entre Alemanya i
l’URSS.
- El
1940, els exèrcits
alemanys van envair la
major part de l’Europa
occidental, destacant
l'ocupació de França. El
nord i oest francès va
ser ocupat pels nazis i la
resta restà dominat pel
govern pronazi de Vichy.
- L’aviació
alemanya va bombardejar
els ports i ciutats
britàniques:
va ser la
batalla
d’Anglaterra. -
Hitler
va desencadenar la batalla
de l’Atlàntic
per bloquejar les Illes
Britàniques. - El
1941, amb l’Operació
Barba-roja
va atacar Rússia.
- A finals del 1941, el
Japó va destruir la flota
dels Estats Units a
Pearl
Harbour.
2.2.
Europa
sota el nazisme •Els
territoris
ocupats
per
Alemanya (Bohèmia,
Moràvia, Eslovàquia...),
Itàlia (Etiòpia i
Albània) i el Japó (Manxúria
i la Xina) es van
organitzar en funció dels
interessos particulars
dels ocupants. •En
funció d’això, els
nazis van organitzar els
territoris conquerits en
regions incorporades
al Reich,
regions colonitzades
i Estats
satèl·lits. •L’ocupació
va significar també l’extensió
del terror i la repressió
sobre la població sotmesa.
Els alemanys van trobar col·laboracionistes
entre la població civil. •
Els
nazis van implantar un
règim de violència
i terror,
per mitjà de la Gestapo i
les SS, i ho van fer
especialment sobre els
resistents i els jueus,
que van ser traslladats en
massa a camps de
concentració (Holocaust).
2.3.
El
triomf aliat (1942-1945) •El
juny de 1942, la situació
de la guerra va fer un
tomb quan l’URSS i els
Estats Units van reforçar
els aliats. S'iniciava un canvi
de tendència:
els aliats van començar a
frenar l'avenç de les
potències de l'Eix: – Amb les
batalles
de Midway
i Guadalcanal,
els nord-americans van
frenar l’avenç japonès
al Pacífic.
– Al Nord d’Àfrica
(El-Alamein),
els britànics van
derrotar els alemanys.
– Els soviètics van
resistir l’assalt
alemany a
Stalingrad,
van passar a l’ofensiva
i van recuperar Ucraïna i
van alliberar Leningrad.
Stalingrad va ser escenari
del
primer gran fracàs de
Hitler. •A
partir d’aquest moment,
els aliats van començar
la seva ofensiva: – L'any 1943 els
aliats alliberen el nord
d'Àfrica
i Itàlia
(caiguda del règim
feixista de Mussolini,
executat el 1945).
–L’alliberament
d’Europa es va confirmar
amb el desembarcament
anglonord-americà de
Normandia
(juny
de 1944), que va culminar
amb l'alliberament de
París (agost 1944)
–
A partir de
llavors, els aliats van
avançar per l'oest (els
angloamericans) i l’est
(els russos) i van iniciar l’ocupació
d’Alemanya. A l’abril
de 1945 Hitler
es va suïcidar i
Alemanya va capitular. –
Per
tal de precipitar la
rendició del Japó, el
president dels Estats
Units, Truman, va decidir
utilitzar la bomba
atòmica, que va ser
llançada sobre les
ciutats d'Hiroshima i
Nagasaki. Davant de
l'horror nuclear, el
setembre de 1945 el Japó
es va rendir.
3.1.
L'impacte
de la guerra
•La
gravetat i intensitat del
conflicte armat va generar
importantsconseqüències: – La mort de al
voltant de 50
milions
de
persones, la majoria
civils.
– La pràctica
destrucció
de l’economia
dels
països bel·ligerants (ciutats,
indústria,
agricultura...). Les
destruccions
materials
van ser importants. Els països
que van quedar al marge de
la guerra van ser
subministradors i van
experimentar un gran
creixement econòmic.
– Un
fort impacte
moral
entre la població
pels horrors de la guerra
(Holocaust, bomba atòmica,
deportacions,
desplaçaments...) •
Quan
es va acabar la Segona
Guerra Mundial, Europa
estava materialment i
moralment destrossada. •Llavors
van emergir
dues noves
potències,
els
Estats Units
i l’URSS,
que van relegar a Europa a
un segon pla.
3.2.
Les
conferències de pau •
A
les conferències de
Teheran, Jalta, Potsdam i
París es va iniciar el
disseny d'un nou ordre
mundial marcat per les
dues noves superpotències.
Europa, destrossada, va
deixar pas al lideratge
dels Estats Units i la
URSS.
-
Els
tres grans aliats (la Gran
Bretanya, els Estats Units
i l’URSS) es van reunir
per primera vegada a la Conferència
de Teheran
(1943). - La
segona conferència va ser
la de Jalta
(febrer de 1945), on es va
decidir l’eliminació
del règim nazi a Alemanya.
- La
tercera conferència va
ser la de
Potsdam
(agost de 1945), on es va
establir la línia Oder-Neisse
com la frontera entre
Alemanya i Polònia. - A
la Conferència
de París
(1946) es van elaborar els
tractats de pau amb la
resta d’aliats d’Alemanya.
3.3.
La creació de l'ONU •L’ONU
(Organització de les
Nacions Unides) es va
fundar a la Conferència
de San Francisco
(1945) per substituir la
Societat de Nacions. •La
nova organització va
comptar amb 46 estats
fundacionals i el seu
objectiu era el
manteniment de la pau i la
seguretat internacional,
així com la cooperació
entre els països. •A
l’ONU, tots els estats
membres estan representats
a l’Assemblea
General
i per adoptar una decisió
és necessària una majoria
de dos terços. •També
existeix un Consell
de Seguretat.
- Anschluss (Àustria)
- Annexió dels Sudets (Txecoslovàquia)
- Annexió de l’enclavament de Memel
- Invasió de Polònia
• Agressions italianes
(Abissínia) i japoneses (Manxúria)
• Feblesa de les
democràcies: Conferència de Munic
FASES
BEL.LIQUES
Victòries
de l’Eix
(1939-1941)
• Invasió de Polònia
(Blietzkrieg o “guerra llampec”
•
Front europeu
- Europa septentrional i França. Batalla d’Anglaterra - Europa de l’Est i els Balcans - Campanya de Rússia
• Al nord d’Àfrica:
guerra del desert
• A Àsia: el Japó
envaeix la Xina i agredeix colònies
europees
Canvi
de signe
(1941-1942)
• Incorporació dels
EUA al front aliat
• L’URSS és envaïda i s’uneix
als aliats
Victòries
dela aliats
(1943-1945)
• Derrota alemanya al
front rus: Stalingrad
• Derrota japonesa al Pacífic:
Guadalcanal
• Avanç aliat al front oest:
desembarcament a Normandia
• Ocupació de Berlín
• Bombes atòmiques sobre Hiroshima i
Nagasaki
EUROPA
SOTA EL
DOMINI NAZI
• Submissió
d’Europa als interessos de l’Alemanya
nazi
• Règim de terror: persecucions i
deportacions
• Extermini dels jueus (Xoà); camps
de concentració, Holocaust
• Es forma una resistència al domini
nazi: partisans i maquis
BALANÇ
DEL CONFLICTE
Tipologia
de guerra
• Enorme capacitat
militar
• Guerra total: destrucció de la
població civil
• Política d’extermini de l’enemic
Conseqüències
Demogràfiques
•
60 milions de morts
• 35 milions de ferits
• 30 milions de desplaçats
Econòmiques
• Destrucció econòmica
i de les infraestructures europees
• Intervenció de l’Estat
• Fi de l’hegemonia europea
Polítiques
• Caiguda dels règims
feixistes
• Canvis territorials
• Creació de dues grans àrees al món
sota domini americà i soviètic
• Creació d’organismes
internacionals (ONU)
Morals
• Qüestionament de
valors tradicionals
• Nou concepte de dret internacional
