Sector terciari
També anomenat sector dels
serveis. En economia es
refereix al conjunt
d'activitats que busquen
respondre a les necessitats
d'empreses, consumidors i
població en general. Inclou
les activitats de transport,
distribució i venda dels béns
d'un productor al consumidor,
serveis personaloitzats com
ara l'entreteniment,
restaurants, educació, bancs,
turisme, els serveis de
sanitat, les franquícies, els
mitjans de comunicació i les
companyies d'assegurances.
GEOGRAFIA
ECONÒMICA -
Branca
de la geografia humana que
estudia les activitats
econòmiques,la seva
localització en l'espai i la
seva problemàtica.
- Estudia el procés de producció
de béns i serveis
destinats a satisfer les
necessitats humanes.
- Es divideix en tres
sectors econòmics (o
productius):
primari, secundari i terciari.
SECTOR
PRIMARI
SECTOR
SECUNDARI
SECTOR
TERCIARI
Activitats
relacionades amb l'obtenció i
producció d'aliments
Activitats
relacionades amb l'obtenció de
productes a través d'un procés
de transformació
Activitats
relacionades amb la prestació
de serveis a la població.
No produeixen béns materials
Les
activitats del sector
terciari •El
sector
terciari o
sector de serveis inclou
l’educació, la cultura,
la sanitat, el comerç, el
transport, la banca, etc.
Serveix per millorar la
qualitat de vida de les
persones. •El
sector terciari ha estat
el darrer sector a
desenvolupar-se, però a
la vegada, és el que
actualment ha adquirit més
importància, sobretot als
països rics. •El
comerç
és l’activitat per mitjà
de la qual els recursos
que s’obtenen de la
natura, els objectes
fabricats i els serveis es
posen a disposició dels
consumidors. •El
comerç es desenvolupa a
escala planetària i és
un dels principals factors
del desenvolupament econòmic
mundial. •La
circulació de persones,
de productes i de serveis
necessita xarxes
i
mitjans
de transport
ràpids i segurs. •Les
comunicacions
necessiten tecnologies
avançades per tal que la
informació es transmeti
al mateix moment de
produir-se.
QUÈ
ÉS EL SECTOR TERCIARI? •
El
sector
terciari
inclou
les activitats que no produeixen
béns materials, sinó que donenserveis
a la població.
•
Als
països
desenvolupats
el
sector terciari ha crescut fins
a esdevenir-ne el més important,tant pel nombre
de treballadors que ocupa com
per la riquesa que genera.
LA
DIVERSITAT DEL SECTOR DE SERVEIS •El
sector terciari es caracteritza
per la gran
diversitat d’activitats
que comprèn: sanitat, educació,
turisme, comerç, transports,
oci,
etc. •La
màxima expansió del sector
terciari s’ha assolit amb la societat
de la informació,
que comporta el desenvolupament
tècnic i científic, la
mundialització de l’economia,
etc.
Es parla de revolució
del terciari. •
El terciari
superior
o quaternari
inclou
serveis relacionats amb els
avenços científics i
tecnològics. •
El
sector
terciari banal
incorpora
treballs que requereixen poca
preparació i que estanmal
pagats: serveis
domèstics,
venda ambulant, etc.
ELS
SERVEIS I ELS CANVIS SOCIALS
RECENTS •
Els
canvis
socials recents han
provocat una demanda
més gran de serveis:
augment de l'esperança de
vida, incorporació de la dona
al món laboral, reducció de la
jornada laboral, vacances
pagades, etc. -
L’augment
de l’esperança de vida fa
imprescindibles una sèrie de
serveis relacionats amb l’atenció
a les persones grans o
dependents. - La
incorporació de la dona al món
laboral fa urgent la creació
d’escoles infantils i de
serveis que faciliten la feina
domèstica. - La
reducció de la jornada laboral
i les vacances pagades expliquen
l’oferta d’activitats d’oci
i la importància del sector
turístic.
CARACTERÍSTIQUES •Actualment
les
activitats del sector terciari
es caracteritzen
per:
– Ser
heterogènies:
per la gran varietat de serveis
que existeixen,i per la diversitat en la
qualificació dels treballadors
i
en les dimensions de les
empreses. – Ser
activitats
intangibles
i immaterials. – Ser
activitats
impossibles
d'emmagatzemar. – Estar
situades
a
prop del consumidor. – Tenir un
nivell
baix de mecanització. – Ser
activitats en
expansió
arreu
del món.
– Estar
repartides
de manera desigual
al món.
CLASSIFICACIÓ •Hi
ha diverses maneres de
classificar les activitats
terciàries.
Una d’aquestes maneres les
organitza en quatre
grups: -
Els
serveis
socials
agrupen les activitats
vinculades a l’administració,
l’educació, la sanitat, etc.
-
Els
serveis
de distribució
agrupen les activitats
relacionades amb la circulació
de persones, de béns i d’informació
(transport, comerç...).
- Els serveis
a les empreses faciliten
el seu funcionament i
manteniment
(finances, neteja...).
-
Els
serveis
al consumidor
estan relacionats amb el comerç
al detall, l’hostaleria, el
turisme, el lleure, les reparacions i
instal·lacions, etc.
LA
MILLORA DE L'ESPERANÇA DE VIDA •Al
llarg del segle XX la població
mundial va augmentar
considerablement perquè a molts
països va baixar la mortalitat
infantil i va augmentar l’esperança
de vida. Aquests progressos es
donaren per: -
Una
millor
alimentació
gràcies als progressos en
l’agricultura.
-
Les
millores
en la higiene.
-
El
descobriment
de remeis eficaços,
com vacunes i antibiòtics, per
combatre epidèmies i malalties.
LA
SANITAT COM A SERVEI •La
sanitat
és un servei social bàsic.
Totes les persones tenen dret a
rebre assistència mèdica. Però
aquest dret, generalment, només
el poden exercir els habitants
dels països desenvolupats. •A
molts països el dret
a la salut el garanteix l’Estat.
Una part dels impostos es
destina a organitzar el servei
de sanitat.
SALUT
I RIQUESA •El
nivell econòmic d’un país
determina, en gran manera, el
nombre i la qualitat dels seus
serveis sanitaris. -
Els
països
pobres
manquen sovint dels serveis
sanitaris bàsics i pateixen els
estralls de malalties
transmissibles i infeccioses.
-
Els
països
rics
disposen, cada dia més, de
mitjans científics i tecnològics
avançats per combatre
determinades malalties.
Tanmateix, en aquests països
augmenten les malalties
de l’estil de vida,
derivades de formes de vida poc
saludables.
QUÈ
ÉS EL COMERÇ? •
El
comerç
consisteix en la compravenda de mercaderies
per satisfer les
necessitats de la població. •Inicialment,
l’activitat comercial es feia
mitjançant el bescanvi,
és a dir, l’intercanvi d’uns
productes per uns altres. •Posteriorment,
amb l’aparició de la moneda,
es va poder donar un valor més
exacte a les mercaderies i s’amplià
l’àmbit de les activitats
comercials.
COMERÇ
INTERIOR I COMERÇ EXTERIOR •
El comerç
interior
es
desenvolupa dintre d'un país, i
pot ser de dos tipus: – Comerç
a
l'engròs: els majoristes
compren grans quantitats de
productes i els venen a unes
altres empreses
o comerciants.
– Comerç
a
la menuda
o al
detall:
es ven directament al públic i
en poca quantitat. •
El comerç
exterior
és el que es fa entre diferents
estats.
Inclou tant les vendes de
productes nacionals a uns
altres
països (exportacions)
com les compres de productes de
l'exterior (importacions).
LA
BALANÇA COMERCIAL •La
balança
comercial
és la diferència entre
les
exportacions i les importacions
d'un país.
Es
refereix als
béns materials, i pot ser
positiva o negativa: -
Si
el valor de les compres de béns
a l’exterior és inferior al
valor de les vendes que es fan a
uns altres països, es diu que
la balança comercial és positiva.
-
Si
les importacions superen les
exportacions, la balança
comercial és negativa.
LA
BALANÇA DE PAGAMENTS •La
balança
de pagaments
reflecteix
el conjunt d'intercanvis
econòmics d'un
país.
Inclou
béns materials, serveis i béns
financers, i pot ser excedentàriao deficitària:
-
Quan
en la balança de pagaments els
ingressos superen les despeses
es diu que és excedentària.
-
Quan
en la balança de pagaments els
ingressos són més petits que
les despeses es diu que és deficitària.
LES
CARACTERÍSTIQUES DEL COMERÇ
ACTUAL •
El comerç mou
quantitats enormes
de productes molt diferents i
utilitza mitjans de transport
de gran
capacitat i eficàcia a preus
raonables. •
El
comerç ha creat una
xarxa de
relacions comercials d'àmbit
mundial que té aquestescaracterístiques: – Ocupa
moltes
persones. – Es concentra
en un
nombre reduït d'empreses. – S'ha
expandit les darreres dècades
del segle XX.
INTERCANVIS
COMERCIALS INTERNACIONALS •Des
de la segona meitat del segle
XX, el comerç internacional ha
experimentat un desenvolupament
espectacular:
inclou espais molt amplis i
augmenta constantment el seu
valor econòmic. •
Els intercanvis
comercials de
volum i valor més grans es
produeixen entre la Unió
Europea,
el Japó, la
Xina, l'Àsia oriental i els
Estats Units. Es
comercialitza sobretot amb
productes manufacturats. El comerç entre
els països membres de la Unió
Europea també té una gran
importància. •
Els
altres països tenen un pes
menor en l'activitat comercial
mundial. Exporten matèriesprimeres, productes agraris i
manufactures.
ELS
FLUXOS COMERCIALS •
Els fluxos
comercials
són
els moviments produïts entre
venedors i compradors en els
intercanvis
comercials.
Aquests fluxos poden ser: -
Fluxos
de matèries primeres:
representen
el 40% dels intercanvis mundials,
perquè els països
productors les venen a
l'exterior. Hi destaca el
petroli. -
Fluxos
de productes manufacturats:
el 80% van dels països
desenvolupats cap als altres,
tot i que hi destaquen
potències emergents com la Xina,
l'Índia i el Brasil. -
Fluxos
de capitals:
mouen
grans quantitats de diners per
tot el món: préstecs bancaris,
inversions,
compra i venda d'empreses o d'accions en borsa... Els
fluxos més grans es produeixen
entre els EUA, la Unió Europea
i el Japó.
ELS
FLUXOS D'INFORMACIÓ •Els
fluxos
d’informació
s’han generalitzat amb l’aparició
de les tecnologies de la
informació i la comunicació (TIC),
que permeten difondre de manera
immediata la informació. •Però,
alhora, l’expansió de les
noves tecnologies és molt
desigual, de manera que la seva
implantació depèn del grau de
desenvolupament de cada país.
ELS
BLOCS COMERCIALS •La
mundialització dels intercanvis
ha obligat molts països a
agrupar-se en blocs
comercials
per eliminar rivalitats i
regular els fluxos. Tenen en comú: -
Proximitat
espacial.
-
Unió
duanera.
-
Redistribució
industrial.
-
Front
comú.
-
Complementarietat
i unió d’esforços.
EL
TRANSPORT •El
transport
és l’activitat per mitjà de
la qual una persona o mercaderia
és traslladada d’un lloc a un
altre. •El
transport aeri, el terrestre i
el marítim són els sistemes
de transport
que permeten els desplaçaments. •Les
carreteres, les vies fèrries,
els ports i els aeroports són
les infraestructures
necessàries per a la circulació
dels mitjans
de transport
(camions, trens, vaixells i
avions).
• L'increment
dels intercanvis mundials de
mercaderies fa necessari el
millorament delstransports.
LES
FUNCIONS DEL TRANSPORT
ACTUAL
•
El
transport satisfà moltes de les
necessitats econòmiques d'un
país. El transport:
-
Permet
els desplaçaments
quotidians
de la població. -
Possibilita
els desplaçaments
a llocs molt llunyans
(turisme, migracions...). -
Fa
possible la distribució
de béns i serveis.
LA
REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS •La
revolució als mitjans de
transport en els darrers
cinquanta anys ha tingut com a
objectiu transportar quantitats
més grans de persones i de
càrrega,
de forma més ràpida, segura i
econòmica. Els canvis més
significatius
de
la
revolució
dels transports són: -
L’augment
del tonatgei
de la velocitat
dels vehicles. -
La
intermodalitat
en el transport de mercaderies. -
La
millora
de les infraestructures viàries.
-
L’augment
de la seguretat.
-
La
reducció
del preu dels desplaçaments.
-
Els
avenços
en les telecomunicacions.
LES
XARXES DE TRANSPORT •
L'organització
i l'explotació d'un territori
necessita bones xarxes
de transport,
un conjunt
d'infraestructures
per on puguin circular els
vehicles.
•
Les
xarxes de transport estan
formades per eixos o
línies que
uneixen dos punts o més
connectats entre si i els disposen en
forma de malla
o xarxa.
Els llocs centrals d'aquestes
xarxes són els nusos
de transport.
•
Les
xarxes s'estructuren de manera desigual
al
món: als països desenvolupats
les xarxes solen ser denses,
mentre que als països pobres
acostumen a ser poc denses i mal
estructurades. -
A
les àrees econòmicament més
importants la xarxa de
transports és molt densa. Hi ha
un bon funcionament dels
desplaçaments.
- Els
països poc relacionats amb els
centres mundials de poder tenen
xarxes de transport escasses i
poc denses.
EL
TRANSPORT TERRESTRE
•El
sistema
de transport terrestre
ha
creat una xarxa
d'infraestructures densa.
•El
transport per carretera.
La carretera
és la infraestructura més
utilitzada per transportar
persones i mercaderies. Forma
una xarxa molt estructurada i
densa. •El
transport per ferrocarril.
És òptim per recórrer distàncies
mitjanes i llargues, tant per a
passatgers com per a mercaderies.
És
ràpid, segur i econòmic,
malgrat que el traçat
ferroviari és rígid. •Actualment,
en el transport per ferrocarril
s’han desenvolupat
millores tècniques
que permeten una major capacitat
de passatgers i de càrrega, i més
velocitat: -
Els
trens
d’alta velocitat (TAV).
-
Els
trens
ràpids (TR).
EL
TRANSPORT AERI
•
El transport
aeri
és
el més adequat per al
desplaçament de persones a
grans distàncies iper al transport
de mercaderies lleugeres,
peribles o
de gran
valor,
gràcies a la seva rapidesa i
seguretat. •
Té,
però, l'inconvenientque és car, perquè els
avions consumeixen molt
carburant i necessiten un
manteniment rigorós. •
Els
aeroports
exigeixen grans espais perquè
el transport aeri sigui eficaç. •
L'aparició
de les companyies
de baix cost
(low
cost) ha revolucionat i
popularitzat eltransport aeri.
EL
TRANSPORT
MARÍTIM •
El
transport
marítim és
indicat per als recorreguts de
llarga distància i a
preu baix
de mercaderies
pesants,
voluminoses o
perilloses. Es
complementa, de vegades, amb el
transport fluvial. •
El transport
marítim té alguns inconvenients: – És
molt lent i
s'utilitza poc per transportar
viatgers. – La càrrega
dels vaixells pot ser perillosa.
Els accidents marítims són un
risc per a l'ecosistemamarí.
CAUSES
DEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME •Una
de les activitats del sector
terciari que ha experimentat un
creixement més gran als països
rics és el turisme.
•
Les
causes
del desenvolupament del turisme són: –
L'augment de
temps lliure, a causa de la
generalització de la setmana
laboral de cinc dies,
que dóna lloc a un llarg cap de
setmana, i a un període anual
de vacances
pagades. –
La
societat del benestar, que
cobreix les necessitats bàsiques
i assegura pensions
d’invalidesa i de vellesa,
ha alliberat els treballadors de
l’estalvi de previsió. Això
els permet gastar el seu salari
en béns de consum. – La
generalització de l'ús de
l'automòbil i
la millora de la xarxa viària,
i l'augment dels viatges amb
avió.
ELS
DESPLAÇAMENTS TURÍSTICS •
Els
fluxos
del turisme
es
donen, sobretot, als països
desenvolupats. Es dirigeixen des
de lesàrees urbanes
fins als nuclis
receptors.
•Els
centres
emissors
de turisme solen ser les grans
ciutats o àrees urbanes, d’on
surten moltes persones els caps
de setmana i, sobretot, durant
l’estiu. •Els
fluxos
turístics
es dirigeixen cap a nuclis
receptors
que, segons la distància, són: -
Nuclis
turístics propers,
situats en un radi de fins a 200
km de distància dels centres
emissors.
-
Nuclis
turístics intermedis,
situats en un radi des de 200 fins a
2000 km dels centres emissors.
- Nuclis
turístics llunyans,
situats a partir de 2000 km dels
centres emissors.
LA
IMPORTÀNCIA ECONÒMICA
DEL TURISME •El
turisme genera la creació
i l’expansió d’empreses i
serveis: companyies
aèries, agències de viatges,
cadenes hoteleres, empreses d’animació,
etc. •Aquestes
empreses, al seu torn,
proporcionen llocs de treball
nombrosos i diversificats:
cambrers, guies turístics,
comerciants, etc. •Els
turistes acostumen a gastar els
seus diners als llocs de
destinació: desplaçaments,
allotjament, activitats de
lleure i diversió…, deixant
beneficis al país. •Als
països pobres, el sector turístic
sol estar en mans de grans operadors
turístics
i empreses de transports
internacionals, amb seu als països
desenvolupats.
ELS
EFECTES DEL
TURISME •Factors
positius del turisme.
El turisme representa per a un
país ingressos elevats, crea
molts llocs de treball,
dinamitza altres sectors
econòmics,
permet el contacte amb unes
altres cultures i facilita l’aprenentatge
d’altres llengües. •Factors
negatius del turisme.
El turisme també contribueix a
l’augment dels preus,
incrementa l’especulació del
sòl, enriqueix grans empreses i
molts dels llocs de treball que
crea són de poca qualificació
i estan mal remunerats. •El
turisme també provoca grans
impactes ambientals: alteració
de la costa en construir ports,
contaminació de les aigües…
Sector terciari
