a


aula de
socials

història

4t eso
1r batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

  

 

Història contemporània
Les revolucions liberals i nacionals
(1789-1871)

INTRODUCCIÓ

Liberalisme i nacionalisme (1789-1871)

Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle  XVIII conduïren a la revolució liberal burgesa.

La Revolució Francesa de 1789 va proporcionar els programes dels partits liberals i democràtics de la major part del món i va consolidar el concepte de nació.

Un llarg combat va enfrontar, entre 1815 i 1870, els liberals i els absolutistes, i les nacions i els imperis.

El liberalisme finalment va triomfar, el poder absolut va ser enderrocat i moltes nacions van assolir la seva unitat o independència.


Eix cronològic 1789-1870

El pas de l'Antic al Nou Règim

Etapa Edat Moderna
Antic Règim
REVOLUCIONS
BURGESES
Edat Contemporània
Nou Règim
Cronologia Segles XVI-XVII-XVIII Segles XIX-XX-XXI
Política Estat absolutista REVOLUCIÓ
LIBERAL
Estat liberal
Economia Predomini de l'economia feudal REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Consolidació de l'economia capitalista
Societat Societat estamental Societat de classes

amunt

1. L'ESCLAT DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

1.1. Causes de la revolució

El 1789, França es trobava en una profunda crisi econòmica i social. 
Les causes de la Revolució francesa van ser diverses:

Des de 1760 hi havia males collites que van provocar l’alça del preu dels aliments i el descontentament popular.

– Impopularitat del sistema de privilegis, que marginava políticament la burgesia i allibera­va l’aristocràcia de pagar impostos.  La burgesia es mostrava descontenta davant de la seva marginació política perquè només els privilegiats podien ostentar càrrecs i gaudir de reconeixement social.

A més, la monarquia estava sumida en una crisi financera profunda, provocada per les despeses elevades de l’Estat i de la cort.

amunt

1.2. L'inici de la Revolució: 1789

La Revolució Francesa es va iniciar amb una revolta de l’aristocràcia.
Davant de la proposta fiscal de la monarquia, que pretenia fer pagar impostos als privilegiats, ells van exigir que es convoquessin els Estats Generals.

Els Estats Generals es van obrir el 1789, presidits pel rei i formats pels representants de la noblesa, el clero i el Tercer Estat.

Els representants del Tercer Estat van exigir la doble representació, la deliberació conjunta i el vot per persona i no per estament.

Estava en joc la idea de sobirania nacional.

Davant de la negativa, els diputats del Tercer Estat es van erigir en Assemblea Nacional.

Els orígens de la Revolució Francesa

amunt

1.3. La fi de l'Antic Règim

La radicalització popular (l’assalt a la Bastilla i la revolta antisenyorial) va fer que Lluís XVI hagués de reconèixer la legalitat de l’Assemblea Nacional Constituent.

El poble de París va donar suport al carrer als representants del Tercer Estat i van assaltar la fortalesa de la Bastilla, van prendre les armes i es van disposar a defensar per la força la revolució.

La revolució també es va estendre al camp, en forma d’una revolta antisenyorial.

Davant la radicalització popular, l’Assemblea Nacional Constituent va abolir els privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà.

amunt

2. LES ETAPES DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

Les etapes del procés revolucionari francès

La Revolució Francesa (1789-1799) va passar per tres fases:

1.- La monarquia constitucional (1789-1792). Tenia el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a arribar a un acord amb el rei i els privilegiats per abolir l’Antic Règim.

2.- La república democràtica (1792-1794). Va ser impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que volien una transformació de la societat en un sentit democràtic.

3.- La república burgesa (1794-1799). Va suposar un retorn al poder de la burgesia conservadora, que va consagrar el predomini dels propietaris.

amunt

Primera etapa:
2.1. La monarquia constitucional (1789-1792)

El 1789 l’Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.

La fase inicial de la Revolució, la monarquia constitucional (1789-1792), va destacar per:

– L’abolició dels privilegis feudals i la promulgació de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà.

El 1791 es va promulgar una Constitució, que va exemplificar els ideals del liberalisme polític: separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal dels ciutadans; encara que reservava al rei el dret de veto i es va establir el sufragi indirecte i censatari.

Es va formar una Assemblea Legislativa, en la qual es van redactar noves lleis revolucionàries per garantir la igualtat de tots els ciutadans.

– Expropiació dels béns eclesiàstics (desamortització) i separació de l’Església i l’Estat.  

Les reformes del període 1789-1791 satisfeien els grups burgesos però no a la noblesa, al clero, a la monarquia ni als sectors populars.

El fracàs de la monarquia constitucional

L’oposició de la família reial a la Revolució es va manifestar arran de la seva fugida de París per unir-se a l’exèrcit austríac, que planejava envair França i restablir l’absolutisme.

El monarca, desprestigiat, va ser retornat a la capital i es va evidenciar el seu rebuig al procés revolucionari.

L’abril de 1792, l’Assemblea Legislativa va declarar la guerra a Àustria. Els austríacs van envair França i van arribar a París.

La situació va originar un clima de revolta entre els sans-culottes, que van assaltar el palau reial, van empresonar el monarca i van proclamar la república (setembre de 1792). Naixia la primera República francesa (1792-1799).

amunt

Segona etapa:
2.2. La república democràtica (1792-1794)

La república democràtica (1792-1794) presenta dues fases diferenciades:  

Convenció girondina: la república va quedar a les mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional, que va condemnar i ajusticiar el rei, que havia intentat fugir, i també va haver d’enfrontar-se a les pressions de l’absolutisme exterior i a les revoltes contrarevolucionàries internes.  

Convenció jacobina: el juny de 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Va ser la fase de més radicalització política i social, dirigida per Robespierre. Va establir el sufragi universal directe, va promulgar una nova Constitució basada en la democràcia social, va aprovar mesures de suport als sectors populars (sans-culottes), va potenciar l’exèrcit i va impulsar la política del Terror. 
La caiguda dels jacobins: mitjançant el cop d’Estat de Termidor, propiciat per la burgesia, el juliol de 1794, van ser derrocats i executats Robespierre i altres dirigents jacobins. i es va acabar amb el seu poder.  

amunt

Tercera etapa:
2.3. La república burgesa (1794-1799)

A la república burgesa (1794-1799), la burgesia conservadora va recuperar el poder i va pretendre tornar als principis de 1791, i reprendre el control de la Revolució.

Es va elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori), restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres.

El nou govern va haver d’enfrontar-se a les pressions de la noblesa i de les classes populars. Va perseguir els jacobins, va derogar la Constitució de 1793 i va anul·lar les mesures d’aquell període.

El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d’Estat que va acabar amb el Directori i va inaugurar el Consolat (1799-1804).

amunt

3. EL PERÍODE NAPOLEÒNIC (1799-1815)

3.1. Napoleó: de cònsol a emperador

El 1799, Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern va consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l’absolutisme.

Napoleó va inaugurar el Consolat (1799-1804). El seu govern personalista es va dirigir a consolidar la revolució burgesa moderada: 

– Va restablir el liberalisme.

Va firmar un concordat amb l’Església per restablir la pau religiosa.

Va dur a terme una reforma administrativa de caràcter centralista amb la creació de la figura dels prefectes.

Va reformar la Hisenda i el sistema d’ensenyament.

Va promulgar nous codis (civil, penal, de comerç). Va promulgar un codi civil que racionalitzava i unificava les lleis anteriors.

Va permetre el retorn dels exiliats que acceptessin el nou ordre.

El 1804, Napoleó es va fer coronar emperador.

amunt

3.2. Les conquestes napoleòniques

L’aspecte més destacat del període napoleònic va ser l’expansió territorial: les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir una gran part d’Europa, i el 1811 l’Imperi Napoleònic es trobava en el seu apogeu.

L’Imperi Napoleònic s’estenia d’Alemanya a Espanya, i excepte Gran Bretanya, bona part de la resta d’Europa era sota el control de França.


Europa el 1811

A tots els països annexats o sota la influència francesa, on Napoleó va col·locar al tron generals del seu exèrcit, es van imposar les idees revolucionàries (consagració de la llibertat i de la igualtat legal, implantació de la llibertat econòmica i religiosa, dret a la propietat).


La força de la Revolució Francesa

amunt

3.3. La caiguda de Napoleó

Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per sobre dels ideals revolucionaris.

Tot això va desencadenar als territoris ocupats sentiments nacionals contra la França invasora. Les noves idees liberals van ser utilitzades als països ocupats per lluitar precisament contra la presència francesa.

L’aixecament protagonitzat pels espanyols el 1808 contra la invasió i imposició d’un rei estranger va ser el primer i el que va marcar la decadència de l’Imperi Napoleònic.

El 1814, després de ser vençut a Rússia i a Espanya, Napoleó va abandonar el poder. 

La derrota de Napoleó, iniciada a Rússia i a Espanya, va concloure a la batalla de Waterloo (1815). 

A partir de 1815 es va prefigurar el retorn a l’Antic Règim.

amunt

4. LA RESTAURACIÓ, LIBERALISME I NACIONALISME (1815-1848)

4.1. L'Europa de la Restauració

El Congrés de Viena (1814-1815) va reunir les potències que van vèncer Napoleó amb l’objectiu de posar fi a l’expansió de les idees liberals i restaurar l’absolutisme monàrquic a tot Europa.  

França va tornar a les seves fronteres de 1792 i l’Imperi Napoleònic es va dividir entre els vencedors.

Les decisions del Congrés de Viena es van completar amb la Santa Aliança  (1815), un tractat d’ajuda mútua entre els monarques europeus davant de les amenaces de revolucions liberals.

Però les idees de la Revolució Francesa havien influït a Europa. A partir de 1815, liberalisme i nacionalisme es van convertir en dues forces d’oposició a la Restauració.


Europa el 1815

amunt

4.2. El liberalisme

El liberalisme és un sistema polític que fonamenta la societat en l’individu. L’Estat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones.

El liberalisme és un corrent ideològic i una doctrina política i econòmica, basada en aquests principis:

L’individu lliure és un ciutadà i el conjunt dels ciutadans constitueixen la nació, que té la sobirania. La sobirania nacional, que posseeix el conjunt de ciutadans (nació) a través de represen­tants elegits mitjançant sufragi (vot). El liberalisme propugna un sistema representatiu en el qual les decisions emanen d’una assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis.

– La separació de poders, que evita la seva concentració en una mateixa persona (tirania).

– Una constitució, que garanteix els drets i llibertats dels ciutadans.

– El dret de propietat, que assegura als ciutadans que puguin disposar lliurement dels seus béns, és formulat com una llibertat fonamental.

Les revolucions liberals van posar fi a l’absolutisme i van donar origen a l’Estat liberal, en forma de monarquia o república parlamentària.  

amunt

4.3. El nacionalisme

El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania. Defensa, per tant, el dret de les nacions d’exercir la seva sobirania i de crear el seu propi Estat.

Es pot definir nació com un conjunt d’individus que tenen una sèrie de lligams culturals propis (llengua, tradicions, passat, religió) i que volen viure en comunitat.

El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX en defensa d’una Europa de nacions lliures enfront de l’Europa de la Santa Aliança i dels imperis absolutistes.

amunt

5. LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS

  Entre 1820 i 1848 l’absolutisme es va haver d’enfrontar amb vàries revolucions de caràcter liberal i nacionalista.

5.1. Les revolucions del 1820

El 1820 hi va haver una primera onada de revolucions liberals. Una sèrie d’aixecaments liberals dirigits per activistes, sobretot militars, van intentar en diversos països acabar amb l’absolutisme i prendre el poder.

Tots aquests aixecaments van ser vençuts pels exèrcits de la Santa Aliança.

Només a Grècia va triomfar una insurrecció contra l’Imperi Turc. El 1822 els grecs van proclamar la seva independència, que es va fer efectiva el 1829 després d’una guerra cruenta.

També van resultar victoriosos els moviments de les colònies espanyoles d’Amèrica continental, que es van enfrontar a la metròpoli entre 1808 i 1825, i es van declarar independents.

amunt

5.2. Les revolucions del 1830

La segona onada revolucionària es va produir a l’Europa central i occidental, entre 1829 i 1835, i la seva extensió i les seves repercussions van ser molt més grans.

Aquesta segona explosió revolucionària, originada a França, va significar la implantació de sistemes polítics liberals.  

El moviment es va iniciar a França, on, el juliol de 1830, es va enderrocar Carles X de Borbó i s’hi va proclamar una monarquia de caire liberal en la persona de Lluís Felip d’Orleans.  

També a Bèlgica va triomfar la revolució, es va establir un sistema liberal i es va independitzar d’Holanda.

Van esclatar revoltes a Polònia, Gran Bretanya i Espanya.

amunt

5.3. Les revolucions del 1848: la primavera dels pobles

Les revolucions de 1848 van comportar el triomf dels ideals democràtics i el reconeixement de drets dels treballadors. A Hongria, Bohèmia, el Nord d’Itàlia i la Confederació Germànica van tenir, a més, un caràcter nacionalista contra els imperis.

A l’Europa occidental, la revolució de 1848 va significar l’aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social.

La revolució es va iniciar a França. Un aixecament popular va acabar amb la monarquia de Lluís Felip d’Orleans i es va proclamar la república social i el sufragi universal.

A l’Europa oriental, la lluita va ser contra els règims absolutistes i la dominació imperial austríaca.

Encara que la majoria d’aquestes revolucions van ser sufocades, les reformes liberals i molts processos d’independència nacional es van consolidar a la segona meitat del segle XIX.


Expansió de la revolució del 1848

amunt

6. ELS MOVIMENTS NACIONALISTES:
CAP A UNA EUROPA DE NACIONS

6.1. Els moviments nacionalistes

El Congrés de Viena no va tenir en compte la identitat nacional de molts pobles d’Europa. Per això, en aquests territoris, les revolucions liberals van anar acompanyades de reivindicacions nacionalistes.

Els moviments d’independència més importants es van donar a Grècia (Imperi otomà), Bèlgica (Països Baixos) i a les colònies espanyoles d’Amèrica continental, que es van rebel·lar contra la metròpoli.  

 

amunt

6.2. Les unificacions nacionals

Un altre tipus de moviments van ser aquells que pretenien la unitat nacional de pobles dividits en més d'un estat, com van ser els casos d'Itàlia i Alemanya.

6.2.1. La unificació d'Itàlia 
La unificació italiana es va desenvolupar entre 1859 i 1870. El regne del Piemont, governat per Cavour, va iniciar el procés, que va suposar una guerra contra Àustria i l’annexió dels Estats italians.  
–  El 1861, el primer parlament italià va proclamar rei d’Itàlia Víctor Manuel, fins llavors monarca del Piemont; el 1866, els austríacs van abandonar el Vèneto.
El 1870 van ser annexats els Estats Pontificis. La unitat d’Itàlia es va produir i Roma es va convertir en la capital del regne.

6.2.2. La unificació d'Alemanya 
En la unificació d’Alemanya, dividida en 36 Estats, van rivalitzar Àustria i Prússia. Entre 1861 i 1874, Prússia, amb Otto von Bismarck com a canceller, va resoldre el problema amb guerres contra Dinamarca, Àustria i França.  
–  El canceller prussià Otto von Bismarck va dirigir guerres victorioses contra Àustria i França, que li van permetre unir tots els estats sota el ceptre del rei de Prússia.
Després de la victòria de Sedan es va proclamar el II Imperi alemany i Guillem I va ser proclamat kàiser (emperador).


Les unificacions nacionals
d'Itàlia i d'Alemanya

Les unificacions italiana i alemanya

amunt

6.3. L'Europa de finals de segle XIX

A finals del segle XIX Europa semblava haver assolit una certa estabilitat política i de fronteres. Però una sèrie de conflictes continuaven latents.

L’Imperi Austríac i l’Imperi Turc seguien sent règims absolutistes i hi persistien problemes nacionals, ja que hi havia pobles sota les seves fronteres que volien la independència.

A l’Europa occidental, la lluita política tenia com a objectius l’avenç de la democràcia i el reconeixement dels drets socials.


Les nacionalitats a l'Europa del segle XIX

amunt

Esquema del tema

LES REVOLUCIONS LIBERALS I NACIONALS
(1789-1871)

REVOLUCIÓ FRANCESA
(1789-1799)

Causes

• Oposició del tercer estat a l’absolutisme
• Crisi econòmica i financera
• Revolta de la noblesa contra la reforma fiscal
• Convocatòria dels Estats Generals (1788)

Assemblea Nacional Constituent
(1789-1791)

• El tercer estat es constitueix en Assemblea Nacional
• 14 de juliol del 1789: presa de la Bastilla
• Abolició del règim feudal i declaració de Drets
• Constitució de 1791
• Grans reformes

Assemblea Legislativa
(1791-1792)

• Lluita contra els focus contrarevolucionaris
• Els radicals exigeixen que s’implanti una república

Convenció
(1792-1795)

• Abolició de la monarquia i proclamació de la República

• Convenció girondina

- Execució de Lluís XVI
- Guerra contra la coalició europea

• Convenció jacobina

- Radicalització
- Constitució de 1793
- Mesures revolucionàries (Terror)

Directori
(1795-1799)

• Reacció moderada i fi de les reformes jacobines (Termidor)
• Constitució de 1795
• Pes de l’exèrcit

NAPOLEÓ
(1799-1814)

Consolat
(1799-1804)

• Cop d’Estat del 18 de brumari (1799). Napoleó, cònsol
• Ordre, estabilitat i reformes legals (Codi Civil)

Imperi
(1804-1814)

• Napoleó, emperador (1804)
• Expansió per Europa: Imperi Napoleònic

RESTAURACIÓ
(1815-1848)

• Contra l’expansió de Napoleó i les idees liberals

• Retorn a l’absolutisme

• Congrés de Viena

- Dret d’intervenció: Santa Aliança
- Nou mapa europeu

contra

 

REVOLUCIONS LIBERALS

1820

• Espanya i Itàlia. Intervenció de la Santa Aliança

1830

• Revolució a França. Monarquia liberal: Lluís Felip d’Orleans
• Independència de Bèlgica

1848

• Revolució a França: burgesa (febrer) i popular (juny)
• Expansió per Europa: primavera dels pobles

NACIONALISME

Idea de nació

• Liberal: principi de sobirania nacional
• Conservadora: esperit nacional per damunt dels individus

Processos d’unificació

• Itàlia

- Rissorgimento: Mazzini
- Monarquia dels Savoia: origen de la unificació
- Els protagonistes: Cavour i Garibaldi

• Alemanya

- Romanticisme
- Unió Duanera (Zollverein)
- Protagonisme de Prússia: Bismarck i Guillem I

amunt

Enllaços del tema

Documents
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
Les revolucions burgeses [ppt]
Les unificacions nacionals [ppt]
Liberalisme i nacionalisme (34 diapositives)
Liberalisme i nacionalisme (44 diapositives)
Les revolucions burgeses (31 dispositives)

Webs

La Revolució Francesa

SOC BUX VIQ WIK

L'època napoleònica

SOC BUX VIQ WIK

La Restauració

SOC BUX VIQ WIK
Revolucions de 1820 SOC BUX VIQ WIK
Revolucions de 1830 SOC BUX VIQ WIK
Revolucions de 1848 SOC BUX VIQ WIK

Nacionalismes

SOC BUX VIQ WIK

Unificació italiana

SOC BUX VIQ WIK

Unificació alemanya

SOC BUX VIQ WIK

SOC: Socials en xarxa [cat]
BUX: Buxaweb [cat]
VIQ: Viquipèdia [cat]
WIK: Wiquipedia [cast]

Audiovisuals
Revolució Francesa i Revolució Industrial [7:04] [cat]
La Revolució americana [44:13] [cast]
La Revolució Francesa [1:29:59] [cast]
L'Imperi napoleònic [43:52] [cast]

Hemeroteca
[buit]

Mapes

Gràfics
[buit]

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

PER SABER-NE MÉS...
Glossari
Les revolucions liberals
El liberalisme
El nacionalisme
La Revolució Francesa (1789-1799)
Política Revolució Francesa
Personatges Revolució Francesa
Els orígens de la revolució
L'Assemblea Nacional (1789-1792)
La Convenció Nacional (1792-1795)
El Directori (1795-1799)
Napoleó Bonaparte (1799-1814)
La Restauració (1815-1848)
Les revolucions del 1820 i del 1830
Les revolucions del 1848
Els moviments nacionalistes
La unificació italiana
La unificació alemanya

Les revolucions liberals

Revolució Liberal
Terme historiogràfic per designar la revolució política inclosa en un procés de transformacions revolucionàries en tots els àmbits amb el qual es tanca l'Edat Moderna i comença l'Edat Contemporània. El component econòmic d'aquest canvi és la revolució industrial i el component social la revolució burgesa.
[+] conceptes
Revolucions burgeses --- WIK
Revolució política --- WIK
Revolució Liberal VIQ WIK

Inici


El liberalisme

Liberalisme
Doctrina i sistema que defensen la llibertat política i econòmica.
[+] conceptes
Liberalisme VIQ WIK
Liberal --- WIK
Liberalisme conservador --- WIK
Liberalisme progressista --- WIK
Llibertat VIQ WIK
Drets civils i polítics VIQ WIK
Separació de poders VIQ WIK
Poder legislatiu VIQ WIK
Poder executiu VIQ WIK
Poder judicial VIQ WIK
Parlament VIQ WIK
Constitució VIQ WIK
Sobirania VIQ WIK
Sobirania nacional VIQ WIK
Sobirania popular VIQ WIK
Sufragi VIQ WIK
Sufragi censatari VIQ WIK
Sufragi universal VIQ WIK
Monarquia constitucional VIQ WIK
República VIQ WIK
Democràcia VIQ WIK

Inici


El nacionalisme

Nacionalisme
Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
[+] conceptes
Nacionalisme VIQ WIK
Nació VIQ WIK
Estat VIQ WIK
Independentisme VIQ WIK
Federalisme VIQ WIK
Confederalisme VIQ WIK
Autonomisme --- WIK
Separatisme VIQ WIK
Irredemptisme VIQ WIK
Centralisme VIQ WIK

Inici


La Revolució Francesa
(1789-1799)

Revolució
Canvi en profunditat, global i dràstic de les institucions polítiques i socials o de les estructures econòmiques d’una societat.
Revolució Francesa
Període de la història de França (des de la formació dels Estats Generals, 5 de maig de 1789, fins al cop d’estat del 18 de brumari, 1799) que provocà la caiguda de l’Antic Règim i la presa del poder polític per part de la burgesia.
[+] conceptes
Revolució Francesa VIQ WIK
Llibertat, igualtat, fraternitat VIQ WIK

Inici


Política Revolució Francesa
Club polític --- WIK
Feuillants --- WIK
Girondins VIQ WIK
Muntanyencs --- WIK
Jacobins VIQ WIK
Club dels Jacobins VIQ WIK
Club dels Cordeliers VIQ WIK
Hebertistes --- WIK

Inici


Personatges Revolució Francesa
Lluís XVI de França VIQ WIK
Maria Antonieta d'Àustria VIQ WIK
Antoine Barnave --- WIK
Comte de Mirabeau VIQ WIK
Marquès de La Fayette VIQ WIK
Emmanuel-Joseph Sieyès VIQ WIK
Jacques-Pierre Brissot VIQ WIK
Nicolas de Condorcet VIQ WIK
Maximilien de Robespierre VIQ WIK
Louis-Antoine de Saint-Just VIQ WIK
Jacques-René Hébert VIQ WIK
Camille Desmoulins --- WIK
Jean-Paul Marat VIQ WIK
Georges Jacques Danton VIQ WIK
Lazare Nicolas Carnot VIQ WIK
François-Noël Babeuf VIQ WIK
Joseph Ignace Guillotin VIQ WIK
Napoleó Bonaparte VIQ WIK

Inici


Els orígens de la revolució

Assemblea
Aplec de persones reunides fonamentalment per a deliberar i, eventualment, per a prendre acords.
[+] conceptes
Estats Generals VIQ WIK
Quaderns de queixes VIQ WIK
Tercer Estat VIQ WIK
Jurament del Joc de Pilota VIQ WIK
Assemblea Nacional --- WIK
Guàrdia Nacional VIQ WIK
Presa de la Bastilla VIQ WIK
La Gran Por --- WIK
Sans-culottes VIQ WIK

Inici


L'Assemblea Nacional
(1789-1792)

Assemblea constituent
Assemblea extraordinària encarregada d’establir un nou text constitucional.
Constitució
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
[+] conceptes
Assemblea Nacional Constituent VIQ WIK
Constitució de 1791 VIQ WIK
Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà VIQ WIK
Llei Le Chapelier --- WIK
Constitució Civil del Clero --- WIK
Fugida de Varennes VIQ WIK
Assemblea Legislativa VIQ WIK

Inici


La Convenció Nacional
(1792-1795)

Convenció Nacional
Assemblea constituent que governà França des del 21 de setembre de 1792 fins al 25 d’octubre de 1795.
[+] conceptes
Convenció Nacional VIQ WIK
Primera República francesa VIQ WIK
Constitució francesa de 1793 VIQ WIK
Comitè de Defensa General --- WIK
Comitè de Salvació Pública VIQ WIK
Comité de Seguretat Nacional --- WIK
Llei del Màximum General --- WIK
El Terror VIQ WIK
Tribunal revolucionari --- WIK
Guillotina VIQ WIK
Calendari republicà VIQ WIK
Reacció termidoriana --- WIK

Inici


El Directori (1795-1799)

Directori
Règim de l’Estat francès establert per la Constitució de l’any III (setembre del 1795).
[+] conceptes
Convenció Termidoriana --- WIK
Constitució francesa de 1795 --- WIK
Directori VIQ WIK
Consell d'Ancians VIQ WIK
Consell dels Cinc-Cents --- WIK
Conspiració dels Iguals VIQ WIK
Cop d'Estat del 18 brumari VIQ WIK

Inici


Napoleó Bonaparte
(1799-1814)

Dictadura
Forma política de què es revesteix l’estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
[+] conceptes
Constitució francesa de 1799 --- WIK
Consolat VIQ WIK
Codi Civil francès VIQ WIK
Imperi napoleònic VIQ WIK
Guerres napoleòniques VIQ WIK
Batalla de Waterloo VIQ WIK
Els Cent Dies VIQ WIK
[+] personatges
Napoleó Bonaparte VIQ WIK
Lluís XVIII de França VIQ WIK
Duc de Wellington VIQ WIK

Inici


La Restauració (1815-1848)

Congrés
Reunió o assemblea de persones cridades a deliberar sobre algun afer.
Congrés de Viena
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d’octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, per refer el mapa polític d’Europa, arran de la fi de l’imperi napoleònic.
[+] conceptes
Restauració VIQ WIK
Congrés de Viena VIQ WIK
Legitimisme VIQ WIK
Absolutisme VIQ WIK
Santa Aliança VIQ WIK
Restauració francesa VIQ WIK
Carta atorgada de 1814 VIQ WIK
[+] personatges
Klemens von Metternich VIQ WIK
Francesc I d'Àustria VIQ WIK
Alexandre I de Rússia VIQ WIK
Frederic Guillem III de Prússia VIQ WIK
Lluís XVIII de França VIQ WIK
Carles X de França VIQ WIK
Benjamin Constant VIQ WIK
Louis de Bonald VIQ WIK
René de Chateaubriand VIQ WIK
Joseph de Maistre VIQ WIK

Inici


Les revolucions del 1820 i
del 1830

Societat secreta
Nom donat a una gran varietat d’associacions i organitzacions caracteritzades per una iniciació secreta o per altres rituals, per l’ús d’insígnies, símbols o altres signes de reconeixement, i sovint per uns costums i un llenguatge particulars.
[+] informació
Revolució Liberal VIQ WIK
Societat secreta VIQ WIK
Francmaçoneria VIQ WIK
Carbonaris VIQ WIK
Revolucions del 1820 VIQ WIK
Revolta decabrista VIQ WIK
Revolucions del 1830 VIQ WIK
Revolució francesa del 1830 VIQ WIK
Revolució belga de 1830 --- WIK
[+] personatges
Carles X de França VIQ WIK
Lluís Felip I de França VIQ WIK

Inici


Les revolucions del 1848

Democràcia
Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern i en l’elecció dels governants.
[+] conceptes
Revolucions del 1848 VIQ WIK
Revolució francesa del 1848 --- WIK
Segona República francesa VIQ WIK
Tallers Nacionals --- WIK
Segon Imperi francès VIQ WIK
Revolució alemanya de 1848 --- WIK
Revolució de 1848 en els Estats dels Habsburg --- WIK
Revolució hongaresa de 1848 VIQ WIK
[+] personatge
Napoleó III VIQ WIK

Inici


Els moviments nacionalistes

Nació
Comunitat d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d’estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d’institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
[+] conceptes
Nacionalisme VIQ WIK
Nacionalisme de primera generació --- WIK
Romanticisme VIQ WIK
Nacionalisme romàntic VIQ WIK
Independència de Grècia VIQ WIK
Congrés d'Epidaure --- WIK
Independència de Bèlgica --- WIK

Inici


La unificació italiana

Risorgimento
Moviment polític i literari italià del s XIX que culminà amb la unitat estatal d’Itàlia.
[+] conceptes
Unificació italiana VIQ WIK
Jove Itàlia VIQ WIK
Irredemptisme VIQ WIK
Estats Pontificis VIQ WIK
Casa de Savoia VIQ WIK
Regne d'Itàlia VIQ WIK
[+] personatges
Giuseppe Mazzini VIQ WIK
Comte de Cavour VIQ WIK
Giuseppe Garibaldi VIQ WIK
Víctor Manuel II d'Itàlia VIQ WIK

Inici


La unificació alemanya

Zollverein
Unió duanera i econòmica dels estats alemanys, que fou duta a terme, sota la direcció de Prússia, a partir de l’any 1818, a la qual s’afegiren successivament els diversos estats (els darrers foren Bremen i Hamburg, l’any 1888) i que preparà la unitat política d’Alemanya.
[+] conceptes
Unificació alemanya VIQ WIK
Romanticisme VIQ WIK
Nacionalisme alemany VIQ WIK
Dinastia dels Hohenzollern VIQ WIK
Zollverein VIQ WIK
Revolució alemanya de 1848 --- WIK
Parlament de Frankfurt --- WIK
Realpolitik VIQ WIK
Gran Alemanya VIQ WIK
Petita Alemanya --- WIK
Guerra dels Ducats VIQ WIK
Guerra austroprussiana VIQ WIK
Guerra francoprussiana VIQ WIK
Confederació Germànica VIQ WIK
Confederació d'Alemanya del Nord VIQ WIK
Imperi alemany VIQ WIK
[+] personatges
Frederic Guillem IV de Prússia VIQ WIK
Guillem I de Prússia VIQ WIK
Otto von Bismarck VIQ WIK
Johann Gottfried  von Herder VIQ WIK
Johann Gottlieb Fichte VIQ WIK

Inici


 

Inici

   

© 2016 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà