a


aula de
socials

història

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

 

Per a una visualització òptima prem F5

    

Història contemporània
La Revolució Industrial

INTRODUCCIÓ

La industrialització de les societats europees

Entre 1780 i 1850 es va produir, a Gran Bretanya, en una part d’Europa i als Estats Units, una transformació radical dels sistemes de producció de béns: la Revolució Industrial.

La Revolució Industrial va ser el resultat dels canvis econòmics i tecnològics produïts per primer cop a la gran Bretanya a mitjan segle XVIII.

Les màquines van substituir progressivament el treball manual i els obrers es van concentrar a grans fàbriques.

La industrialització va donar pas al capitalisme. La indústria va propiciar l’aparició de dues noves classes socials: la burgesia i el proletariat.

A finals del segle XIX, l’economia dels països industrialitzats va conèixer un nou període d’expansió, la Segona Revolució Industrial.


Eix cronològic Revolució Industrial


Eix cronològic Invents 1838-1906

El pas de l'Antic al Nou Règim

Etapa Edat Moderna
Antic Règim
REVOLUCIONS
BURGESES
Edat Contemporània
Nou Règim
Cronologia Segles XVI-XVII-XVIII Segles XIX-XX-XXI
Política Estat absolutista REVOLUCIÓ
LIBERAL
Estat liberal
Economia Predomini de l'economia feudal REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
Consolidació de l'economia capitalista
Societat Societat estamental Societat de classes




La ciutat industrial

amunt

1. AUGMENT DEMOGRÀFIC I EXPANSIÓ AGRÍCOLA

1.1. La revolució demogràfica

Des de mitjan segle XVIII, la població europea va iniciar un procés de creixement ininterromput, i més a la Gran Bretanya. Aquest procés de creixement és anomenat revolució demogràfica.

Les causes d’aquest canvi demogràfic van ser l’augment de la producció d’aliments i el progrés de la higiene i la medicina, que van significar una disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat.


La revolució demogràfica a Anglaterra

amunt

1.2. La revolució agrícola

Com a conseqüència del creixement demogràfic va augmentar la demanda d’aliments i l’alça dels preus agrícoles, cosa que va dur els propietaris a millorar la producció. 

Per a això es van dur a terme dues transformacions:

– Es van aprovar lleis que posaven fi al sistema senyorial i comunal de propietat de la terra. D’aquesta manera, la propietat senyorial es va convertir en propietat privada.

– Es van introduir noves tècniques de cultiu (substitució del guaret i progressiva mecanització), així com nous cultius.
Pel que fa a les tècniques de conreu, la innovació fonamental va ser la supressió del guaret i la seva substitució per plantes farratgeres (
sistema Norfolk). També es va iniciar una mecanització progressiva de les tasques agrícoles.

amunt

2. EL NAIXEMENT DE LA INDÚSTRIA

 2.1. Màquines, vapor i fàbriques

Un altre element bàsic de transformació va ser la innovació tecnològica, que va ser paral·lela als canvis demogràfics i agraris. 

Les noves màquines van anar substituint el treball manual i modificant els antics sistemes artesanals. Van augmentar la productivitat i van disminuir els costos de producció. S'entrava a l'era del maquinisme.

Les primeres màquines que es van introduint estaven accionades per la força humana i, posteriorment, per energia hidràulica.


La màquina de vapor

Però la font d’energia que va revolucionar la producció i els sistemes de transport va ser el vapor. L’aplicació del vapor a la producció va revolucionar la tecnologia i les energies tradicionals i va permetre la generalització del sistema fabril. D’aquesta manera es va convertir en el símbol de la Revolució Industrial.

La mecanització i la introducció de noves fonts d’energia van impulsar el sistema fabril de producció.

Les fàbriques: vapors i colònies

Els sectors pioners: la tèxtil cotonera i la siderúrgia

amunt

2.2. La indústria tèxtil

A la Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó, i va aplicar una sèrie d’invents (llançadora volant, noves màquines de filar, teler mecànic) que van incrementar la producció i van completar el procés de mecanització.


La llançadora volant

Per poder fabricar més quantitat, van començar a aplicar-se innovacions. Una de les primeres va ser la llançadora de volant (1733), que va augmentar la velocitat del procés del teixit.

Més endavant van sorgir noves màquines de filar que van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.


Una fàbrica tèxtil


Exportacions cotó Gran Bretanya

amunt

2.3. La indústria siderúrgica

La siderúrgia va ser un altre sector pioner de la industrialització.

L’invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització, per Darby (1732), del carbó de coc, d’una gran potència calorífica. Més tard, Bessemer va inventar un convertidor per transformar el ferro en acer.

La demanda de ferro per elaborar noves màquines agrícoles també va afavorir el desenvolupament d’aquest sector.

amunt

3. REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS i
EXPANSIÓ COMERCIAL

3.1. La revolució dels transports

  De manera paral·lela a les innovacions anteriors, es van desenvolupar grans transformacions als transports i al comerç.

El fenomen realment innovador va ser la incorporació de la màquina de vapor en els transports:

– L’activitat minera va generar l’aparició del ferrocarril, que en els seus inicis s’utilitzava per transportar el mineral en vagonetes sobre rails de fusta. 
Les primeres innovacions van ser un nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes que impedien el descarrilament del ferrocarril. 
El 1829, Stephenson va incorporar una locomotora que accionava el ferrocarril mitjançant una màquina de vapor.

– L’aplicació de la màquina de vapor al transport marítim va suposar l’aparició dels vaixells de vapor (1807), que, construïts amb ferro, van substituir els de vela.


Una locomotora de vapor

amunt

3.2. L'increment del comerç

  La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, en la qual es produïa per a la venda a mercats cada vegada més amplis.

Aquest canvi va ser possible gràcies a l’augment de la producció, el creixement de la població i la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.

Es va produir un increment del comerç interior i exterior:

La millora dels sistemes de transport va permetre l’augment del  comerç interior.

El comerç exterior també es va incrementar considerablement a mitjan segle XIX. Es van enfrontar les posicions del lliurecanvisme i del proteccionisme.

amunt

4. EL CAPITALISME INDUSTRIAL

4.1. Liberalisme i capitalisme

El liberalisme econòmic va ser teoritzat per pensadors britànics a finals del segle XVIII, entre els quals va destacar Adam Smith

Segons ell, els principis del liberalisme són:

L’interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l’economia.

– El mercat s’equilibra en funció de la relació entre l’oferta i la demanda. Els diversos interessos s’equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l’oferta a la demanda.

– L’Estat no ha d’intervenir en l’economia. L’Estat ha d’abstenir-se d’intervenir en el funcionament de l’economia i permetre el lliure desenvolupament dels interessos particulars (lliurecanvi).

El capitalisme industrial, que es va formar a partir d’aquests principis, s’estructura com un sistema en el qual un grup social reduït, la burgesia, posseeix la propietat dels béns de producció, mentre que els treballadors, sense propietat, es lloguen a canvi d’un salari.  


El mercat dels salaris

amunt

4.2. Bancs i finances

Tres elements van consolidar decisivament el capitalisme industrial: els bancs, les societats anònimes i la borsa de valors:

La banca es va convertir en intermediària entre els estalviadors, que deixaven els seus diners en dipòsit, i els industrials, que necessitaven capital per invertir.

Les empreses exigien grans aportacions de diners, que un sol empresari no podia subministrar. Llavors van sorgir les societats anònimes.

Mitjançant les societats anònimes el capital que necessita una empresa és fraccionat en parts (accions). Aquestes poden ser adquirides i venudes per particulars a la borsa de valors.


La Borsa de París al segle XIX

amunt

4.3. Expansió del capitalisme industrial

Durant el segle XIX la industrialització es va estendre a altres Estats d’Europa i del món. El procés no va ser regular i va presentar grans diferències entre països i entre les seves regions respectives.  

A principis del segle XIX, la industrialització es va estendre a països com França i Bèlgica, amb un pes més gran de la siderúrgia i un pes més petit de la indústria tèxtil.

Entre el 1850 i el 1870, Rússia, Alemanya, els Estats Units i el Japó també es van industrialitzar.

– Al sud d'Europa van coexistir regions industrialitzades i zones essencialment rurals. L'Europa oriental es va mantenir al marge del procés d'industrialització fins al segle XX.


Fases de l'expansió industrial


La industrialització d'Europa cap al 1850

amunt

5. LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

5.1. Noves fonts d'energia i noves indústries

A finals del segle XIX es va desenvolupar una nova fase industrial, l’anomenada Segona Revolució Industrial.

En primer lloc, es va produir un canvi energètic; noves fonts d’energia van desbancar el carbó:

– L’electricitat, que es va aplicar a la indústria, els transports, les comunicacions, la il·luminació i l’oci.  
La invenció de la dinamo va permetre produir electricitat en centrals hidroelèctriques. L’electricitat va tenir múltiples aplicacions en la indústria.

– El petroli, que va revolucionar els transports: van sorgir l’automòbil i l’aviació, i es va aplicar a la navegació.
El petroli es va començar a extreure als Estats Units a mitjan segle XIX.

A la indústria, la metal·lúrgia va adquirir un gran impuls a causa de la producció de nous metalls.

La indústria química va aconseguir un desenvolupament important a Alemanya.

La Segona Revolució Industrial

amunt

5.2. Nova organització industrial

En segon lloc, va suposar canvis en l’organització de la producció, i es va desenvolupar la producció en sèrie (taylorisme), que tindria el seu màxim exponent en la fàbrica d’automòbils Ford.  

A finals del segle XIX, l’organització de la producció es va orientar cap a la fabricació en sèrie com la millor manera d’augmentar la productivitat, disminuir el temps emprat i reduir costos. Aquest nou mètode de treball s’anomena taylorisme i consisteix en la fabricació en cadena.

Aquest sistema de producció va néixer als Estats Units, i la fàbrica d’automòbils Ford va ser una de les primeres a implantar-lo.

El treball en sèrie o fabricació en cadena


El Ford T


Creixement de la Ford

amunt

5.3. Concentració industrial

En tercer lloc, es va impulsar la concentració industrial, el principal objectiu de la qual era restringir la competència. 

Les elevades inversions de capital que necessitaven les innovacions tecnològiques van estimular la concentració industrial i les empreses es van fer cada vegada més grans.

Els seus exemples van ser el càrtel, el trust, el hòlding i el monopoli.  

amunt

6. LA NOVA SOCIETAT INDUSTRIAL

6.1. La societat de classes

La industrialització va organitzar la societat en classes socials: la burgesia i el proletariat. Les seves diferències radicaven essencialment en la riquesa.


La societat del segle XIX


El canvi de societat

amunt

6.2. La burgesia

La burgesia es va convertir en el grup hegemònic. Era la propietària de les indústries i els negocis, i el centre de la vida social. 

S’agrupava en tres sectors: gran, mitjana i petita burgesia.  

Hi havia una gran burgesia integrada per banquers, rendistes i propietaris de grans fàbriques.

També existia una burgesia mitjana composta per professionals liberals, funcionaris i comerciants.

– Un gran nombre d'empleats i botiguers formaven la petita burgesia.


L'oci de la burgesia


Un habitatge burgès

amunt

6.3. Els obrers

Els treballadors de les fàbriques formaven el proletariat industrial i urbà. Constituïen la mà d’obra necessària per a les fàbriques. Eren un grup molt nombrós i desafavorit.

No tenia propietats, i es llogava a canvi d’un salari.

Al principi no hi havia cap legislació que fixés les condicions laborals dels treballadors.

En conseqüència, les seves condicions de vida i de treball resultaven molt dures: jornada laboral de 12 a 14 hores diàries i remuneracions insuficients, que obligaven a treballar dones i nens.


El treball del proletariat


Un habitatge obrer

amunt

6.4. Les primeres associacions obreres

Durant la primera meitat del segle XIX es va anar forjant la consciència de classe i els treballadors es van organitzar. 

Primer va sorgir el luddisme, contra les màquines, i més endavant el sindicalisme, amb l’objectiu de millorar les condicions de treball dels obrers.  

La primera reacció dels obrers va ser la seva oposició al maquinisme, perquè el consideraven responsable dels salaris baixos i de l’atur.
La seva protesta es va dirigir cap a la destrucció de màquines i l’incendi d’establiments industrials (luddisme).

Paral·lelament, alguns sectors de treballadors van començar a adonar-se que formaven part d’una mateixa classe social, amb uns mateixos problemes.
Per defensar els seus interessos, van crear organitzacions de treballadors i es van fundar els primers
sindicats.

amunt

7. ELS MOVIMENTS SOCIALS:
MARXISME I ANARQUISME

7.1. El pensament socialista

Durant la segona meitat del segle XIX es van desenvolupar dues tendències de pensament que denunciaven les desigualtats creades pel sistema capitalista: el marxisme i l’anarquisme.

amunt

7.2. El marxisme

A mitjan segle XIX, Marx i Engels van denunciar l’explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d’una revolució obrera per destruir el capitalisme. Els obrers havien de formar un partit polític que, un cop al poder, crearia un Estat obrer en el qual desapareixeria la propietat privada.

La fi de la propietat privada havia de dur a la progressiva desaparició de les classes socials i de l’Estat, per així assolir l’ideal de societat comunista, és a dir, sense classes.

A partir de l’últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

El marxisme

amunt

7.3. L'anarquisme

L’anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:

L’exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.

La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.

El rebuig a l’autoritat, principalment de l’Estat.

Defensaven l’acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l’Estat i crear una nova societat col·lectivista i igualitària.

Es va dividir en dues línies: una, favorable a l’acció violenta, i l’altra, impulsora de l’anarcosindicalisme.  

amunt

7.4. L'internacionalisme

Marxistes i anarquistes defensaven la necessitat d’unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme.

L’internacionalisme va tenir dos moments destacats: La I Internacional, que va intentar unir els marxistes, anarquistes i sindicalistes a nivell mundial, i la II Internacional, que coordinava només els partits marxistes.  

A partir de la iniciativa de Marx, el 1864, es va crear l’Associació Internacional de Treballadors a la qual es van adherir marxistes, anarquistes i sindicalistes.

El 1889, alguns dirigents socialistes van fundar a París la II Internacional.

amunt

Esquema del tema

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

REVOLUCIÓ AGRÍCOLA

impulsa

• Nous sistemes de conreu
• Noves màquines
• Canvis de la propietat de la terra
• Increment de la producció d’aliments
• Èxode rural cap a les ciutats

REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

• Augment i davallada posterior de la natalitat
• Disminució de la mortalitat
• Augment de l’esperança de vida

INDUSTRIALITZACIÓ

• Sistema fabril de producció

- Mecanització
- Obrers concentrats en fàbriques
- Noves fonts d’energia: hidràulica i vapor (carbó)
- Màquina de vapor
- Augment de la producció
- Descens dels preus

• Sectors industrials

- Tèxtil cotoner
- Carbó i siderúrgia
- Altres: metal.lúrgia, químic…

• Nous sistemes de transport

- Ferrocarril
- Vaixell de vapor

• Expansió del comerç

- Comerç internacional
- Mercat nacional

LIBERALISME I CAPITALISME

Doctrina econòmica
(liberalisme)

- L’individu busca el màxim benefici
- El mercat regula els interessos individuals
- L’Estat no ha d’intervenir en economia

Sistema econòmic
(capitalisme)

- Propietat privada dels mitjans de producció
- Competència entre empreses
- Tendència a la concentració: societats anònimes
- Crisis periòdiques
- Proteccionisme i lliure canvi

SOCIETAT INDUSTRIAL

• Urbanització

- Èxode rural
- Creixement urbà
- Segregació per barris

• Societat de classes

- Burgesia
- Proletariat

• Triomf dels nous valors burgesos

• Diferenciació social per gèneres

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• Creixement demogràfic

  Migracions a ultramar

• Noves fonts d’energia

- Electricitat
- Petroli

• Desenvolupament científic i tecnològic

- Revolució dels transports
- Relació ciència-indústria
- Nous invents

• Canvis en l’organització empresarial: concentració d’empreses

- Càrtel
- Trust
- Hòlding
- Monopoli

• Canvis en l’organització del treball

- Taylorisme
- Fordisme

→ Consum en massa

• Augment del comerç internacional i de la venda al detall

amunt

Enllaços del tema

Documents
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
La Revolució Industrial [ppt]
La Revolució Industrial (18 diapositives)
Esquemes Revolució Industrial (10 diapositives)

Webs
Socials en xarxa: La Revolució Industrial [cat]
Buxaweb: La Revolució Industrial [cat]
La Revolució Industrial, a la Viquipèdia [cat]
La Revolució Industrial, a la Wikipedia [cast]

Audiovisuals
La Revolució Industrial [10:05] [cast]
Pel.lícula "Temps Moderns" [1:23:10] [cast]
La Revolució Industrial (1750-1914) (1) [10:05] [cast]
La Revolució Industrial (1750-1914) (2) [09:19] [cast]
Revolució Francesa i Revolució Industrial [7:04] [cat]
La Catalunya industrialitzada [25:09] [cat]
 Catalunya, la fàbrica d'Espanya (1833-1936) [24:50] [cat]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
Expansió industrial Europa segle XIX (1)
Expansió industrial Europa segle XIX (2)

Gràfics
Fases de la Transició demogràfica-1
Fases de la Transició demogràfica-2
Fases de la Transició demogràfica-3

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La Revolució Industrial
La revolució agrícola
La propietat privada
La revolució demogràfica
El sistema fabril
La mecanització
La màquina de vapor
La indústria cotonera
La indústria siderúrgica
La revolució dels transports
La revolució comercial
El liberalisme econòmic
El capitalisme
El mode de producció capitalista
La Borsa
La societat de classes

La Revolució Industrial

Revolució Industrial
Procés d'industrialització, amb el conjunt de transformacions econòmiques i socials que aquest comporta.
Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i modernització dels sectors industrial i de serveis.
[+] conceptes
Revolució Industrial VIQ WIK
Industrialització --- WIK

Inici


La revolució agrícola

Agricultura de mercat
Forma d'agricultura en la qual la producció està destinada a ser venuda i l'autoabastament és un aspecte secundari. Es caracteritza per la mecanització, l'especialització i la comercialització dels productes agraris.
[+] conceptes
Revolució agrícola VIQ ---
Agricultura de mercat VIQ WIK
Enclosure --- WIK
Propietat privada VIQ WIK
Rotació de conreus VIQ WIK
Sistema Norfolk VIQ WIK

Inici


La propietat privada

Enclosure
A Anglaterra, procés de tancament de terres i de substitució de la propietat agrària col·lectiva per la individual.
[+] conceptes
Enclosure --- WIK
Propietat privada VIQ WIK

Inici


La revolució demogràfica

Règim demogràfic modern
El règim demogràfic modern és la fase actual de l'evolució demogràfica dels països desenvolupats, caracteritzada per l'existència de taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, cosa que provoca l'envelliment progressiu de la població i, en alguns països, una disminució de la població total.
[+] concepte
Transició demogràfica VIQ WIK

Inici


El sistema fabril

Fàbrica
Conjunt d'instal·lacions industrials (edificis, maquinària, etc) destinades a la transformació o conservació de primeres matèries o a la producció d'objectes a partir d'elements més simples.
[+] conceptes
Sistema fabril --- WIK
Indústria VIQ WIK
Fàbrica VIQ WIK
Colònia industrial VIQ ---
Empresa VIQ WIK

Inici


La mecanització

Mecanització
Utilització generalitzada de maquinària en el procés de producció, que suposa una reconversió en l’aplicació de la força de treball, de manera que sigui més productiva (maquinisme).
Maquinisme
Introducció generalitzada, progressiva i a gran escala de màquines en el procés de producció.
[+] conceptes
Mecanització VIQ WIK
Maquinisme --- WIK
Tecnologia VIQ WIK

Inici


La màquina de vapor

Màquina de vapor
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.
[+] conceptes
Vapor VIQ WIK
Màquina de vapor VIQ WIK
[+] personatge
James Watt VIQ WIK

Inici


La indústria cotonera

Indústria tèxtil
Nom donat genèricament al conjunt d’indústries lleugeres directament relacionades amb l’obtenció de fils i amb llur tissatge.
[+] conceptes
Indústria tèxtil VIQ WIK
Cotó VIQ WIK
Indianes VIQ WIK
Llançadora volant VIQ WIK
Spinning Jenny VIQ WIK
Teler mecànic VIQ ---
[+] personatges
John Kay VIQ WIK
James Hargreaves VIQ WIK
Richard Arkwright VIQ WIK
Samuel Crompton --- WIK
Edmund Cartwright VIQ WIK

Inici


La indústria siderúrgica

Metal.lúrgia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Siderúrgia
Conjunt de tècniques i de procediments que permeten l’extracció del ferro i l’elaboració de tots els seus derivats.
Mineria
Conjunt de tècniques emprades en la prospecció, el reconeixement i l’explotació de les mines.
[+] conceptes
Siderúrgia VIQ WIK
Mineria VIQ WIK
Ferro VIQ WIK
Acer VIQ WIK
Carbó VIQ WIK
Carbó de coc VIQ WIK
Alt forn VIQ WIK
Fosa VIQ WIK
Pudelació --- WIK
Laminatge VIQ WIK
Convertidor Bessemer VIQ WIK
[+] personatges
Abraham Darby --- WIK
Henry Cort --- WIK
Henry Bessemer VIQ WIK

Inici


La revolució dels transports

Ferrocarril
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d'acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
[+] conceptes
Ferrocarril VIQ WIK
Locomotora de vapor VIQ WIK
Vaixell de vapor VIQ WIK
[+] personatges
George Stephenson VIQ WIK
Robert Fulton VIQ WIK

Inici


La revolució comercial
Comerç
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Aranzel
Impost que paguen els béns importats a un estat i, en alguns casos, certs béns exportats.

[+] conceptes
Comerç VIQ WIK
Comerç internacional VIQ WIK
Lliurecanvisme VIQ WIK
Proteccionisme VIQ WIK

Inici


El liberalisme econòmic

Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix —en virtut d’unes lleis naturals, immutables, de l’economia— una producció òptima amb el mínim cost possible.
[+] conceptes
Doctrina econòmica VIQ WIK
Liberalisme VIQ WIK
Liberalisme econòmic VIQ WIK
Economia clàssica VIQ WIK
Llei de l'oferta i la demanda VIQ WIK
Mà invisible VIQ WIK
Lliure comerç VIQ WIK
[+] personatges
Adam Smith VIQ WIK
David Ricardo VIQ WIK
Thomas Malthus VIQ WIK
John Stuart Mill VIQ WIK

Inici


El capitalisme

Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
[+] conceptes
Sistema econòmic VIQ WIK
Capitalisme VIQ WIK
Propietat privada VIQ WIK
Economia de mercat VIQ WIK
Benefici econòmic VIQ WIK

Inici


El mode de producció capitalista

Mode de producció
Concepte teòric elaborat per l’anàlisi de les formacions socials concretes, la validesa del qual no és limitada a un període o a un tipus de societat.
[+] conceptes
Mode de producció VIQ WIK
Mode de producció capitalista VIQ WIK
Mitjans de producció VIQ WIK
Factors de producció VIQ WIK

Inici


La Borsa

Borsa
Mercat organitzat i abstracte, en el qual es reuneixen professionals, de forma periòdica, per tal de realitzar compres i vendes de valors (públics o privats) o productes.
[+] conceptes
Borsa VIQ WIK
Societat mercantil VIQ WIK
Societat anònima VIQ WIK
Capital VIQ WIK
Acció VIQ WIK
Dividend VIQ WIK

Inici


La societat de classes

Classe social
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
[+] conceptes
Societat de classes VIQ WIK
Societat industrial VIQ WIK
Estratificació social --- WIK
Classe social VIQ WIK
Classe dirigent --- WIK
Classe alta VIQ WIK
Classe mitjana VIQ WIK
Classe baixa VIQ  WIK
Burgesia VIQ WIK
Proletariat VIQ WIK
Urbanització VIQ ---

Inici


 

Inici

   

© 2017 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà