Revolució
Industrial
Procés
d'industrialització, amb el
conjunt de transformacions
econòmiques i socials que
aquest comporta.
Industrialització
Procés
a través del qual es
transforma l'estructura
productiva tradicional d'una
formació social cap a
l'enfortiment i modernització
dels sectors industrial i de
serveis.
Agricultura
de mercat
Forma
d'agricultura en la qual la producció
està destinada a ser venuda i
l'autoabastament és un aspecte
secundari. Es caracteritza per la
mecanització, l'especialització i la
comercialització dels productes
agraris.
Règim
demogràfic modern El
règim demogràfic modern és
la fase actual de l'evolució
demogràfica
dels països desenvolupats,
caracteritzada per l'existència
de taxes de natalitat i
mortalitatmolt
baixes, cosa que provoca
l'envelliment progressiu de la
poblaciói,
en alguns països, una
disminució de la població
total.
Fàbrica
Conjunt
d'instal·lacions industrials
(edificis, maquinària, etc)
destinades a la transformació
o conservació de primeres matèries
o a la producció d'objectes a
partir d'elements més
simples.
Mecanització Utilització
generalitzada de maquinària
en el procés de producció,
que suposa una reconversió en
l’aplicació de la força de
treball, de manera que sigui més
productiva (maquinisme).
Maquinisme
Introducció
generalitzada, progressiva i a
gran escala de màquines en el
procés de producció.
Màquina
de vapor
Màquina
tèrmica
de
funcionament alternatiu que
utilitza el
vapor
d’aigua com a substància
de
treball i que transforma una
part
de
l’energia interna del
vapor
en energia mecànica.
Metal.lúrgia
Branca
de la ciència i de la tècnica
que estudia els procediments
per a l’obtenció dels
metalls i llur transformació
i elaboració per a una
utilització racional.
Siderúrgia
Conjunt
de tècniques i de
procediments que permeten l’extracció
del ferro i l’elaboració de
tots els seus derivats.
Mineria
Conjunt
de tècniques emprades en la
prospecció, el reconeixement
i l’explotació de les
mines.
Ferrocarril
Sistema de
comunicació i de transport en
el qual els vehicles, enllaçats
formant trens i remolcats per
un vehicle motor, circulen per
vies, constituïdes per dues
peces d'acer paral·leles, els
carrils, que sostenen i guien
les rodes, amb pestanya, dels
vehicles.
Comerç
Conjunt
d’activitats de compra i
venda, i de bescanvi de
productes naturals o
industrials amb l’objectiu
de connectar la producció amb
el consum o la inversió.
Aranzel
Impost que paguen els béns
importats a un estat i, en
alguns casos, certs béns
exportats.
Liberalisme
econòmic
Doctrina
i sistema
econòmic
basats en la convicció que la
llibertat de tots els
comportaments individuals
garanteix —en virtut
d’unes lleis naturals,
immutables, de l’economia—
una producció òptima amb el
mínim cost possible.
Capitalisme
Sistema
o mode de producció
caracteritzat per la tècnica
avançada (generalització de
les màquines), la propietat
privada dels mitjans de
producció i la recerca del màxim
benefici (motor del sistema).
Mode
de producció
Concepte
teòric elaborat per l’anàlisi
de
les formacions socials
concretes, la validesa del
qual no és limitada a un període
o a un tipus
de
societat.
Borsa
Mercat
organitzat i abstracte, en el
qual es reuneixen
professionals, de forma periòdica,
per tal de realitzar compres i
vendes de valors (públics o
privats) o productes.
•Entre
1780 i 1850 es va produir,
a Gran
Bretanya,
en una part d’Europa i
als Estats Units, una
transformació radical
dels sistemes de producció
de béns: la Revolució
Industrial.
•La
Revolució
Industrialva
ser el resultat dels
canvis econòmics i tecnològics
produïts per primer cop a
la gran Bretanya a mitjan
segle XVIII.
•Les
màquines
van substituir
progressivament el treball
manual i els obrers es van
concentrar a grans fàbriques.
•La
industrialització va
donar pas al capitalisme.
La indústria va propiciar
l’aparició de dues
noves classes socials: la burgesia
i el proletariat.
•A
finals del segle XIX, l’economia
dels països
industrialitzats va conèixer
un nou període d’expansió,
la Segona
Revolució Industrial.
•Des
de mitjan segle XVIII, la població
europeava
iniciar un procés de
creixement
ininterromput,
i més a la Gran Bretanya.
Aquest procés
de creixement és anomenat
revolució demogràfica.
•Les
causes d’aquest canvi
demogràfic van ser l’augment
de la producciód’aliments
i el progrés
de la
higienei
la medicina,
que van significar una
disminució
de la mortalitati
un lleuger
increment
de la natalitat.
•Com
a conseqüència del
creixement demogràfic va augmentar
la demandad’aliments
i l’alça
dels preus agrícoles,
cosa que va dur els
propietaris a millorar la
producció.
•Per
a això es van dur a terme
duestransformacions:
–
Es van aprovar lleis que
posaven fi al sistema
senyorial i comunal de
propietat de la terra.
D’aquesta manera, la
propietat senyorial es va
convertir en
propietat
privada.
–
Es van introduir noves
tècniquesde
cultiu (substitució
del guaret i
progressiva
mecanització),
així com nous
cultius. Pel que fa a les
tècniques de
conreu, la
innovació
fonamental va ser
la supressió del
guaret i la seva
substitució per
plantes
farratgeres (sistema
Norfolk).
També es va
iniciar una mecanització
progressiva de les tasques
agrícoles.
•Un
altre element bàsic de
transformació va ser la innovació
tecnològica,
queva
ser paral·lela als canvis
demogràfics i agraris.
•
Les
noves màquinesvan
anar substituint el
treball manual i
modificant els antics
sistemes artesanals. Van
augmentar la productivitat
i van disminuir els costos
de producció.S'entrava
a l'era
del maquinisme.
•Les
primeres màquines que es
van introduint estaven
accionades per la força
humana i, posteriorment,
per energia
hidràulica.
•Però
la font d’energia que va
revolucionar la producció
i els sistemes de
transport va ser el vapor.L’aplicació
del vapora
la producció (màquina
de vapor) va
revolucionar la
tecnologia i les
energies
tradicionalsi
va permetre la
generalització
del sistema
fabril.
D’aquesta manera
es va convertir en
el símbol de la
Revolució
Industrial.
•La
mecanització i la
introducció de noves
fonts d’energia van
impulsar el sistema
fabril
de producció.
La
màquina de vapor
Les
fàbriques: vapors
i colònies
Els
sectors pioners: la tèxtil cotonera i
la siderúrgia
•A
la Gran Bretanya, el
primer sector que es va
mecanitzar va ser la indústria
del cotó,
i va aplicar una sèrie
d’invents (llançadora
volant, noves màquines de
filar, teler mecànic) que
van incrementar la
producció i van completar
el procés de mecanització.
–
Per
poder
fabricar
més
quantitat,
van
començar
a
aplicar-se
innovacions.
Una de les
primeres
va ser la llançadora
de volant
(1733), que va augmentar
la velocitat del procés
del teixit.
–
Més
endavant
van sorgir
noves màquines
de filar
que van incrementar la
producció de fil.
Finalment, el teler
mecànic
va completar el procés de
mecanització tèxtil.
•La
siderúrgia
va ser un altre sector pioner de la industrialització.
•L’invent
que va permetre
una producció
més gran de ferro
va ser la
utilització, per
Darby (1732), del carbó
de coc,
d’una gran
potència
calorífica. Més
tard, Bessemer va
inventar un convertidor
per transformar el ferro en acer.
•
La
demanda de ferro
per elaborar noves
màquines agrícoles
també va afavorir
el desenvolupament
d’aquest sector.
•De
manera paral·lela a les
innovacions anteriors, es
van desenvolupar grans
transformacions als transports
i al comerç.
•
El
fenomen realment innovador
va ser la incorporació de
la màquina de vapor en
els transports:
–
L’activitat minera va
generar l’aparició del
ferrocarril,
que en els seus inicis
s’utilitzava per
transportar el mineral en
vagonetes sobre rails de
fusta. Les primeres innovacions
van ser un nou sistema de
rails de ferro i unes
rodes amb pestanyes que
impedien el descarrilament
del ferrocarril. El
1829, Stephenson va
incorporar una locomotora
que accionava el
ferrocarril mitjançant
una màquina
de vapor.
–
L’aplicació de la màquina
de vapor al transport marítim
va suposar l’aparició
dels vaixells
de vapor(1807),
que, construïts amb
ferro, van substituir els
de vela.
•La
Revolució Industrial va
donar pas a una economia
de mercat,
en la qual es produïa per
a la venda a mercats cada
vegada més amplis.
•Aquest
canvi va ser possible
gràcies a l’augment de
la producció, el
creixement de la població
i la millora del poder
adquisitiu dels pagesos i
de les classes populars.
•
Es
va produir un increment
del comerç interior i
exterior:
–
La
millora dels sistemes de
transport va permetre l’augment
delcomerç
interior.
–
El
comerç
exterior
també es va incrementar
considerablement a mitjan
segle XIX. Es
van enfrontar les
posicions del lliurecanvisme
i del proteccionisme.
•El
liberalisme
econòmicva
ser teoritzat per
pensadors britànics a
finals del segle XVIII,
entre els quals va
destacar Adam
Smith.
•
Segons
ell, els
principis
del liberalisme
són:
–
L’interès
personal i la recerca del màxim
benefici
són el motor de l’economia.
–
El mercat s’equilibra en
funció de la relació
entre l’oferta i la
demanda.Els
diversos interessos
s’equilibren al mercat
gràcies al mecanisme dels
preus que adapta
l’oferta a la demanda.
–
L’Estat no ha
d’intervenir en l’economia.L’Estat
ha d’abstenir-se
d’intervenir
en el funcionament de l’economia
i permetre el lliure
desenvolupament dels
interessos particulars (lliurecanvi).
•El
capitalisme
industrial,
que es va formar a partir
d’aquests principis,
s’estructura com un
sistema en el qual un grup
social reduït, la
burgesia, posseeix la
propietat dels béns de
producció, mentre que els
treballadors, sense
propietat, es lloguen a
canvi d’un salari.
•Tres
elements van consolidar
decisivament el
capitalisme industrial:
els bancs,
les societats
anònimes
i la borsa
de valors:
–
La
banca es va convertir en intermediària
entre els estalviadors,
que deixaven els seus
diners en dipòsit, i els
industrials, que
necessitaven capital per
invertir.
–
Les
empreses exigien grans
aportacions de diners, que
un sol empresari no podia
subministrar. Llavors van
sorgir les societats
anònimes.
–
Mitjançant
les societats
anònimes
el capital que necessita
una empresa és fraccionat
en parts (accions).
Aquestes poden ser
adquirides i venudes per
particulars a la borsa
de valors.
•Durant
el segle XIX la industrialització
es va estendre a altres
Estats d’Europa i del
món. El procés no va ser
regular i va presentar
grans diferències entre
països i entre les seves
regions respectives.
–
A
principis del segle XIX,
la industrialització es
va estendre a països com França
i Bèlgica,
amb un pes més gran de la
siderúrgia i un pes més
petit de la indústria
tèxtil.
–
Entre
el 1850 i el 1870, Rússia,
Alemanya,
els Estats
Units
i el Japó
també es van
industrialitzar.
–
Al sud
d'Europa
van coexistir regions
industrialitzades i zones
essencialment rurals. L'Europa
oriental
es va mantenir al marge
del procés
d'industrialització fins
al segle XX.
•A
finals del segle XIX es va
desenvolupar una nova fase
industrial, l’anomenada
Segona
Revolució Industrial.
•En
primer lloc, es va produir
un
canvi
energètic;
noves fonts d’energia
van desbancar el carbó:
–
L’electricitat,
que es va aplicar a la indústria,
els transports, les
comunicacions, la il·luminació
i l’oci. La
invenció de la dinamo va
permetre produir
electricitat en centrals
hidroelèctriques. L’electricitat
va tenir múltiples
aplicacions en la
indústria.
–
El
petroli,
que va revolucionar els
transports: van sorgir
l’automòbil i l’aviació,
i es va aplicar a la
navegació. El
petroli
es va començar a extreure
als Estats Units a mitjan
segle XIX.
• A
la indústria, la metal·lúrgia
va adquirir un gran impuls
a causa de la producció
de nous metalls.
•
La indústria
química
va aconseguir un
desenvolupament important
a Alemanya.
•En
segon lloc, va suposar
canvis
en l’organització de la
producció,
i es va desenvolupar la
producció en sèrie (taylorisme),
que tindria el seu màxim
exponent en la fàbrica
d’automòbils Ford.
–
A
finals del segle XIX,l’organització
de la producció es va
orientar cap a la fabricació
en sèrie
com la millor manera d’augmentar
la productivitat,
disminuir el temps emprat
i reduir costos. Aquest
nou mètode de treball
s’anomena taylorisme
i consisteix en la fabricació
en cadena.
–
Aquest
sistema de producció va néixer
als Estats Units, i la fàbrica
d’automòbils Ford
va ser una de les primeres
a implantar-lo.
•En
tercer lloc, es va
impulsar la
concentració
industrial,
el principal objectiu de
la qual era restringir la
competència.
–
Les
elevades inversions de
capital que necessitaven
les innovacions
tecnològiques van
estimular la concentració
industrial
i les empreses es van fer
cada vegada més grans.
–
Els seus
exemples van ser el càrtel,
el trust, el
hòlding i el
monopoli.
•La
industrialització va
organitzar la societat en classes
socials:
la burgesia i el
proletariat. Les seves
diferències radicaven
essencialment en la
riquesa.
•Els
treballadors de les fàbriques
formaven el proletariat
industrial
i urbà. Constituïen la mà
d’obra necessària per a
les fàbriques. Eren un
grup molt nombrós i
desafavorit.
•
No tenia propietats, i es llogava
a canvi d’un salari.
•Al
principi no hi havia cap
legislació que fixés les
condicions laborals dels
treballadors.
•En
conseqüència, les seves
condicions
de vida i de treball resultaven
molt
dures:
jornada laboral de 12 a 14
hores diàries i
remuneracions insuficients,
que obligaven a treballar
dones i nens.
•Durant
la primera meitat del
segle XIX es va anar
forjant la consciència
de classe
i
els treballadors es van
organitzar.
•
Primer va
sorgir el
luddisme, contra
les màquines, i més
endavant el sindicalisme,
amb l’objectiu de
millorar les condicions de
treball dels obrers.
–
La
primera reacció dels
obrers va ser la seva
oposició al maquinisme,
perquè el consideraven
responsable dels salaris
baixos i de l’atur. La
seva protesta es va
dirigir cap a la destrucció
de màquines i l’incendi
d’establiments
industrials (luddisme).
–
Paral·lelament,
alguns sectors de
treballadors van començar
a adonar-se que formaven
part d’una mateixa
classe social, amb uns
mateixos problemes.
Per
defensar els seus
interessos, van crear
organitzacions de
treballadors i es van
fundar els primers sindicats.
•Durant
la segona meitat del segle
XIX es van desenvolupar dues
tendències de
pensament que denunciaven
les desigualtats creades
pel sistema capitalista:
el marxisme i l’anarquisme.
•A
mitjan segle XIX, Marx
i Engels
van denunciar l’explotació
de la classe treballadora
i van defensar la
necessitat d’una revolució
obrera
per destruir el
capitalisme. Els obrers
havien de formar un partit
polític que, un cop al
poder, crearia un
Estat
obrer
en el qual desapareixeria
la propietat privada.
•
La
fi de la propietat privada
havia de dur a la
progressiva desaparició
de les classes socials i
de l’Estat, per així
assolir l’ideal de
societat comunista, és a
dir, sense classes.
•
A
partir de l’últim terç
del segle XIX, els
marxistes van proposar la
creació de partits
obrers socialistes.
•Marxistes
i anarquistes defensaven
la necessitat d’unir els
esforços de la classe
obrera de tot el món per
lluitar contra el
capitalisme.
•
L’internacionalisme
va
tenir dos moments
destacats: La I
Internacional, que va
intentar unir els
marxistes, anarquistes i
sindicalistes a nivell
mundial, i la II
Internacional, que
coordinava només els
partits marxistes.
–
A
partir de la iniciativa de
Marx, el 1864, es va crear
l’Associació
Internacional de
Treballadors
a la qual es van adherir
marxistes, anarquistes i
sindicalistes.
–
El
1889, alguns dirigents
socialistes van fundar a
París la II
Internacional.
• Nous sistemes de
conreu
• Noves màquines
• Canvis de la propietat de la terra
• Increment de la producció d’aliments
• Èxode rural cap a les ciutats
REVOLUCIÓ
DEMOGRÀFICA
• Augment i davallada
posterior de la natalitat
• Disminució de la mortalitat
• Augment de l’esperança de vida
INDUSTRIALITZACIÓ
• Sistema fabril de
producció
- Mecanització
- Obrers concentrats en fàbriques
- Noves fonts d’energia: hidràulica i
vapor (carbó)
- Màquina de vapor
- Augment de la producció
- Descens dels preus
- L’individu busca el
màxim benefici
- El mercat regula els interessos
individuals
- L’Estat no ha d’intervenir en
economia
• Sistema econòmic
(capitalisme)
- Propietat privada dels
mitjans de producció
- Competència entre empreses
- Tendència a la concentració:
societats anònimes
- Crisis periòdiques
- Proteccionisme i lliure canvi
SOCIETAT
INDUSTRIAL
• Urbanització
-
Èxode rural
- Creixement urbà
- Segregació per barris
• Societat de classes
- Burgesia
- Proletariat
• Triomf dels nous
valors burgesos
• Diferenciació
social per gèneres
SEGONA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
• Creixement demogràfic
→Migracions a ultramar
• Noves fonts d’energia
- Electricitat
- Petroli
• Desenvolupament
científic i tecnològic
- Revolució dels
transports
- Relació ciència-indústria
- Nous invents
• Canvis en l’organització
empresarial: concentració d’empreses
- Càrtel
- Trust
- Hòlding
- Monopoli
• Canvis en l’organització
del treball
- Taylorisme
- Fordisme
→ Consum en massa
• Augment del comerç
internacional i de la venda al detall
