Restauració
Període
de la història d’Espanya
que comprèn des del desembre
del 1874 fins a l’abril del
1931, i que correspon al
regnat d’Alfons XII
(1874-85), a la regència de
Maria Cristina d’Àustria
(1885-1902) i al regnat d’Alfons
XIII (1902-31).
Constitució
Llei fonamental
d'un estat que estableix i
garanteix els drets i deures
dels ciutadans i regula el
sistema de poder, definint els
òrgans i llurs formes i
funcions, com també el
conjunt de relacions entre
ells.
Oligarquia
Règim
polític on el poder és en
mans d'un grup reduït de
persones, d'una família,
d'una classe social o d'un
grup de pressió, sia
econòmic o polític.
Bipartidisme
Sistema
de partits basat en l'existència
de dues organitzacions polítiques
o, en el cas d'existir-ne més,
sistema en el qual només dues
acaparen l'atenció de
l'elector en l'escena política.
Caciquisme
Sistema
polític pel qual una
democràcia parlamentària és
falsejada per la manipulació
electoral exercida per
persones influents, que
serveixen d'enllaç entre
l'oligarquia que deté el
poder i els habitants de llurs
localitats.
Cacic
Persona
important d'un poble que
exerceix una influència
excessiva en assumptes
politics i administratius (caciquisme).
Tupinada
Engany
consistent a introduir
paperetes fraudulentes en una
urna electoral o a alterar-ne
el compte.
Oposició
Organització
o organitzacions que lluiten
contra els qui tenen el poder
polític per aconseguir-lo per
mitjans pacífics o violents.
Oposició
extraparlamentària
Oposició
contrària al sistema de
democràcia parlamentària, o
marginada d'aquest, que no
participa en les eleccions
legislatives, o que, tot i
participar-hi, no obté
presència al parlament.
Guerres
de Cuba
Conjunt
de conflictes bèl·lics que
precediren la independència
de Cuba i que hom agrupa en
tres guerres: la dels Deu Anys
(1868-78), la "guerra
Chiquita" (1878-95) i la
de la Independència (1895-98).
Mambises
El
terme Mambises (mambí, en
singular) és un mot en
llengua castellana que
s'utilitza per referir-se als
guerrillers antiespanyols de
Cuba, soldats que el segle XIX
van participar en les guerres
per la independència.
Tractat
de París
Pau
que va posar fi a la Guerra
hispanonord-americana del
1898, per la qual l'Estat
espanyol va cedir Puerto Rico,
les Filipines i Guam als
Estats Units i va reconèixer
Cuba com una república
independent sota el
protectorat dels Estats Units.
Generació
del 98
Nom
donat al grup d’intel·lectuals
espanyols sorgit al final del
s. XIX i principi del XX,
caracteritzats inicialment per
la contestació a l’Espanya
de la Restauració. Regeneracionisme
Corrent
ideològic que es desenvolupà
a l’Estat espanyol al final
del s. XIX i principi del XX,
precipitat de forma immediata
pel desastre colonial del 1898
però amb un rerefons d’insatisfacció
del sistema sociopoliticoeconòmic
de la Restauració.
•Després
del fracàs de forjar un
sistema democràtic durant
el Sexenni, es va
restaurar la monarquia
borbònica,
amb el fill d'Isabel II,
Alfons
XII,
que presidirà una monarquia
liberal moderada,
al servei de les classes
conservadores.
•
Començava la llargaetapa
de la Restauració
(1875-1931), que comprèn
dues
fases,
separades per l'any 1898:
una d'ordre i estabilitat
(1875-1898), i una de crisi i
inestabilitat (1898-1931).
•
El règim polític,
preparat per Antonio Cánovas
del Castillo, es basarà
en la Constitució
de 1876,
que establia el bipartidisme
i el torn
pacífic entre
dos grans partits
dinàstics.
•
El
sistema canovista deixarà al marge
totes les forces
polítiques no
dinàstiques: el carlisme,
el republicanisme,
el socialisme
i el nacionalisme.
•
El 1898 va tenir lloc un
greu conflicte
a Cuba i Filipines,
que acabarà amb la
pèrdua de les últimes
colònies d'ultramar i que
portarà la profunda crisi
del 98.
•El
31 de desembre de 1874, el
general Martínez Campos
va proclamar, a Sagunt, elpríncep
Alfons de Borbó
rei
d'Espanya, amb el suport de
tot l'exèrcit. Aquesta
proclamació significava la
restauració de la monarquia
borbònica a
Espanya i larecuperació del
control delpoder
per part de les classes
conservadores.
•
El nou règim, dissenyat
per Cánovas
del Castillo,
pretenia posar fi al
protagonisme dels militars,
tenia un caràcter
conservador i es
fonamentava en un sistema
parlamentari liberal, però
poc democràtic.
•A
diferència de la monarquia
isabelina es
tractava d'un règim civil.
La
monarquia
s'havia de fonamentar en
dues forces polítiques -els
partits
dinàstics- que es
complementessin i
equilibressin (Partitconservador
i Partit Liberal), evitant
la intervenció dels
militars (el pronunciament
despareix com a via
d'accés al poder) i
deixant fora del sistema
les altres forces
polítiques.
•El
marc teòric ideat per
Cànoves va ser la Constitució de 1876.
És
una mostra clara del
liberalisme doctrinari,
caracteritzat pel sufragi
censatari (5%població
) i la sobirania
compartidaentre rei i
corts; per tant, una
constitució de caràcterclarament
conservador i inspirada en
els valors històrics de
la monarquia, la religió
i la propietat.
•Proclamava
la confessionalitat de l’Estat
i una llarga
declaració
de dretsque es van tendira
restringir, especialment
els drets d’impremta, d’expressió,
d’associació i de
reunió.
•Cánovas
va introduir un sistema de
govern basat en elbipartidismei en l’alternança
depoder.
•Hi
havia dos grans partits,
els anomenats partits
dinàstics:
– El
Partit
Conservador,
liderat per Antonio
Cánovas del Castllo,
era partidari de l’immobilisme
polític, la defensa de l’Església
i l’ordre social.
Estava format
per membres de l'anticPartit
Moderat, de la Unió
Liberal i d'un sector del
Partit Progressista. Tenia
el suport de la gran
burgesia industrial i
financera, els
terratinents i altres
classes altes. També va
tenir ben aviatl'adhesió
de l'episcopat i de bona
part del catolicisme no
integrista.
–
El
Partit
Liberal,
liderat per Práxedes
Mateo Sagasta,
era partidari d'un
reformisme de caràcter
més democràtic, laic i
social.
Estava format
permembres
dels sectors demòcrata,
radical i del
republicanisme moderat. Va
rebre lainfluència
i el suport dels
professionals liberals,
els comerciants, els
banquers, els militars i
elsfuncionaris.
•Malgrat
les diferències,
coincidien en
allò essencial:
defensa de la
monarquia
borbònica, de la
Constitució, de
la propietat
privada,
etc. Els dos
partits havien nascut
d'una mateixa classe
política.
•Els
separava,
entre d'altres, la
qüestió de la sobirania:
mentre els conservadors
eren partidaris del
sufragi censatari, els
liberals ho eren del
sufragi universal (instituït
finalment el 1890).
•El règim establia
el
torn pacífic
de
partits, que garantia l’estabilitat
institucional.El
pacte
entre els dos partits
dinàstics evitava el
monopoli del poder (el rei
servia d'àrbitre per
decidir el canvi de govern
quan hi havia alguna crisi)
i assegurava l'estabilitat
política, evitant la
participació dels
militars.
Fi
de la Tercera Guerra
Carlina
(1872-1876). Els carlins
van ser vençuts de nou. Al
País Basc i a Navarra es
va abolir el règim
foral,
substituït per unsistema
de concerts econòmics
(1878).
•
Fi
de la Guerra dels Deu Anys
de Cuba (1868-1878).
La
fi de la guerra carlina va
permetre l’enviament de
tropes a Cuba. Amb la
Pau
de Zanjón(1878),
es va abolir l’esclavitud
i es van produir reformes
polítiques i
administratives a Cuba.
•El
sistema del torn pacífic
es va poder mantenir
durant més de 20 anys gràcies
a la corrupció electoral
i a la utilització de la
influència i del poder
econòmic dels cacics. El
caciquisme
va ser un fenomen que es
va donar arreu d’Espanya, però
sobretot a Andalusia, Galícia
i Castella.
•
L’adulteració
del vot
va
constituir una pràctica
habitual a totes les
eleccions i es va
aconseguir per mitjà del
sufragi censatari, el pes
electoral més gran dels
districtes rurals, més fàcilment
manipulables, davant dels
urbans i, sobretot, gràcies
a les trampes
electorals (tupinada). El triomf
del partit que convocava
les eleccions era
convingut prèviament i
s’aconseguia falsejant
els resultats.
•El
conjunt de trampes
electorals
es coneix com a tupinada.
A tall d'exemple:
falsificació del cens (incloent-hi
persones mortes o impedint
el vot de les vives),
manipulació d'actes
electorals, compra de vots,
amenaces a l’electorat
amb coaccions de tota mena,
fins i tot amb l'ús de la
violència, etc.
•
Fos
quin fos el tipus de
sufragi, les eleccions mai
no van ser transparents.Els
dos partits dinàstics
feien torns mitjançant el caciquisme
electoral.
•L'alternança
en el govern entre el 1875
i el 1898:
– 1875-1881:
Cánovas
–1890-1892:
Cánovas
–1881-1883:
Sagasta
–
1892-1895: Sagasta
–1884-1885:
Cánovas
–1895-1897:
Cánovas (assassinat
el 1897)
–
1885-1890:
Sagasta
–
1897-1899:Sagasta
•El
bipartidisme es va
consolidar definitivament
amb la mort prematura de
rei Alfons XII,l'any
1885. Cánovas
demostrà la sevahabilitat
política presentant la
dimissió i suggerint a la
reina regent Maria
Cristina que
encarregues la formaciód'un
nou govern al seu rival,
el liberal Sagasta. Aquest
acord va ser anomenat
Pacte del Pardo.
•Tot
i que la Restauració va
comportar un cert retorn
al conservadorisme va
consolidar elcicle
de la revolució liberal
amb l’aprovació
progressiva de lleis. Es
va arribar a un pacte amb
l’Església i es va
sotmetre l’exèrcit al
poder civil, fet que esconeix
com a civilisme.
•L'oposició
al sistema polític de la
Restauració estava
formada per forces molt
heterogènies: carlins,
republicans,
socialistesinacionalistes.
•Paral.lelament
al desenvolupament del
torn pacífic de partits,
basat en
eleccions fraudulentes,s’anaven
formant ja els fenòmens
que havien d’aparèixer
amb força en la segona
fase de laRestauració
(1898-1931): l’ascens
dels nacionalismes
perifèrics català i basc,
l’emergènciapolítica
i social de les
organitzacions obreres i
el republicanisme de les
classes mitjanesurbanes.
•
Els
republicans,
malgrat la seva
marginació disposava d’una
base popular força ample.
Tenia
òrgans
de premsa influents com el
diari la Publicidad o les
revistes satíriques la
Campana deGràcia
i l’Esquella de la
Torratxa.
•Els
republicans, però , es
trobaven molt
fragmentats:
– Partit Republicà
Possibilista (Castelar).
Posicions moderades,
acceptava el joc polític
dela
Restauració.
– Partit Republicà
Progressista (M. Ruiz
Zorrilla). Republicanisme
radical que nodescartava
l’acció violenta contra
la monarquia.
– Partit Republicà(Salmerón). Pretenia
convertir-se en el pal de
paller de les diversesopcions
republicanes.
– Partit Republicà
Federal
(Pi i Margall).
El federalisme va
patir divisions internes i
escissions, com la de
Valentí Almirall; a
partir de 1883, amb Josep
Ma. Ribot, el partit va
tenir un nou programa i va
rebre un nou impuls.
•El
1893 es crea
Unión
Republicanaque aplegava
federals, centralistes i
progressistes llevat delspossibilistes.
•Després
de la III guerra carlina,
el moviment carlí pràcticament
queda anul·lat. Anirà
evolucionantcap
a posicions ultradretanes.
El 1888, Ramon Nocedal
formarà el Partit
Tradicionalista.
•L’Església
s’apartarà
definitivament el moviment
carlista.
•Tot
i que el sufragi universal
(1890) va obrir noves
expectatives electorals,
la influència del socialisme
a
Espanya va créixer
lentament.
•A
finals del segle XIX, cal
destacar els atemptats
anarquistes
a Catalunya (atemptat
contra el general
Martínez Campos, contra
la processó del Corpus,
bombes del Liceu, etc.).Per
la seva transcendència
política, cal destacr
l'assassinat de Cánovas
del Castillo,
el 1897, al País Basc.
•La
consolidació d’un Estat
centralitzat i uniformista
va provocar el sorgiment
demoviments
nacionalistes
a
Catalunya, el País Basc i
Galícia.
– A
Catalunya,
la Renaixença, un
moviment que reivindicava
la llengua i la cultura
catalanes, va donar lloc
al sorgiment d’organitzacions
polítiques que demanaven
l’autonomia.
– Al
País
Basc,
l’abolició dels furs,
després de la derrota
carlina, va generar un
moviment de protesta que
va culminar amb la creació
del Partit Nacionalista
Basc.
– A
Galícia,
el galleguisme es va
mantenir durant molts anys
com a moviment cultural
amb poques repercussions
polítiques.
4.1.
El context i les causes
del conflicte amb Cuba
•Des
del 1868 les insurreccions
cubaneshavien estat
gairebé permanents i s’havien
anat sufocanttant
per la via militar com
mitjançant pactes
polítics (abolició
esclavitud...).
Després de la Guerra dels
Deu Anys (1868-1878), l’any
1879 es va produir un nou
intent d’insurrecció,
la GuerraChiquita,
també amb victòria
espanyola.
•Entre
les causesque van
estimular els desigsd’emancipació
i van fer guanyar
posicions l’independentisme,
cal
destacar
la
ineficàcia de l’administració
espanyola
per introduir reformes
polítiques (autonomia) i
reduir el control
econòmic.
•Seguint
el model bipartidista de
la Península, es van
crear a Cuba dos grans
partits, el
Partido
Autonomista,
majoritàriament integrat
per cubans autonomistes, i laUnión
Constitucional,
bàsicament peninsulars
instal.lats a Cuba,
espanyolistes. L’any
1893, José
Martí., vafundar
el Partido Revolucionario
Cubano
independentista, que va obtenir el
reconeixement dels EUA.
•Pocs
anys després, el
Crit de
Baire,
el 24de
febrer de 1895, va donar inici a un
nou aixecament a Cuba.
•
Cánovas hi
va enviar el general
MartínezCampos
, que no va aconseguir
controlar la rebel·lió.
Va ser substituït pel
general Weyler,
que va aplicar una forta
repressió. Després
de l’assassinat de Cánovas i conscients del
fracàs de la política
repressiva deWeyler
fou substituit pel general
Blanco.
•Coincidint
amb la insurrecció
cubana, va tenir lloc la
rebel·lió de les Filipines (1896-97).
•
Davant la guerra, aCatalunya
sorgiren
dues
actituds:la de les
classes benestants, a favor,
i la de
les classes populars, que s’oposaven
a la guerra.A
partir de 1897 Catalunya
es mostrarà a favor de la
independència, ja que
podia significar un clarprecedent
per les aspiracions
catalanistes.
•En
els darrers anys, elsEUA,
instigats per alguns
sectors de la premsa
i per algunes companyies
sucreres, voliensubstituir
els espanyols en el domini
de l’illa.
Els
Estats Units donaven
suport als insurrectes a
causa dels aranzels que
impedien el comerç. Els
interessos cubans i nord-americans
xocaven, doncs, amb elsinteressos
espanyols.
•El
1898, els EUA, van decidir
declarar la
guerra a
Espanya. El pretext fou l’enfonsament
del cuirassat americàMaine
al port de l'Havana.
•
La
guerra va
ser curta
i la flota nord-americana,
molt superior,va derrotar
als espanyols a les
batalles de Cavite (Filipines)
i Santiago de Cuba (Cuba).
•El desembre del 1898 es va
signar la
Pau de
París,
per la qual Espanya, va
haver d'abandonar les seves últimes
colònies: Cuba,
Puerto
Rico
i Filipines.
•En
l'àmbit
econòmic,
en
els primers anys no es va
notartant
la crisi per la
repatriació dels capitals,
es va produir un augment
de les inversions (indians)
•En
l’àmbit polític el
sistema canovista es va
mantenir dempeus 20 anys
més, però començaran
a aparèixer moviments
crítics al règim.
•La crisi del 98 va ser
fonamentalment una crisi
moral i ideològicaque va
causar un importantimpacte
psicològic entre la
població.
• Com a reacció
va sorgir el moviment
regeneracionista,
a favor de la
democratització real i de
la fi de la corrupció. La
Generació
del 98
hi jugarà un paper
important.
•
Els
moviments
regeneracionistes van
tenir un certsuport
de les classe mitjanes i
els seus ideals quedaran
ben exemplificats en el
pensamentde
Joaquim
Costa.
•
A
nivell català, la crisi
del 98 suposarà la consolidació
del catalanisme
com a alternativa
política.
• El sufragi universal
(1890) estimulà la formació de
coalicions (Unió Republicana)
Carlisme
• Renovació de
dirigents i programa: Acta de Loredan
• Escissió inrtegrista: Partido Católico
Nacional (R.Nocedal)
• Distanciament entre el clero i el
carlisme
Obrerisme
(veure tema 6)
Nacionalismes
(veure tema 8)
CONFLICTE
D’ULTRAMAR
Cuba
• Causes
- Desigualtat política
entre espanyols i cubans
- Manteniment de l’esclavitud
- Proteccionisme de la metròpoli, que
obstaculitzava el desenvolupament de
l’economia cubana
- Incapacitat de l’administració per
establir reformes a l’illa
• Partits
- Partido Autonomista:
proposava l’autonomia de l’illa
- Partido Revolucionario
Cubano (J.Martí)
- Independència per la
via insurreccional
- Suport dels EUA
• Insurrecció armada
-1895: Grito de Baire
- Fases
- 1895-1897: repressió
militar (Martínez Campos i Weyler)
- 1897-1898: concessions polítiques (autonomia)
- 1898: guerra hispanonord-americana;
derrota militar espanyola a la batalla
de Santiago
Filipines
• Independentisme (José
Rizal i Katipunan)
• Insurrecció armada
• Intervenció nord-americana i
derrota espanyola a la batalla de Cavite
CRISI
DEL 98
Conseqüències
del desastre
• Crisi econòmica
menor de la que s’augurava
• Crisi política, però va continuar
el torn pacífic. Manifest de Polavieja
• Crisi ideològica i moral: “nació
decadent”
• Augment de la intervenció militar
en la vida política
Nous
moviments
• Regeneracionisme:
necessitat de renovar la vida política
i social del país
• Generación del 98: visió
pessimista d’Espanya
• Consolidació del catalanisme com a
alternativa política (veure tema 10)