a


aula de
socials

història

4t eso
2n batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA D'ESPANYA I CATALUNYA

  

 

Història d'Espanya i Catalunya
La Restauració borbònica (1875-1898)

INTRODUCCIÓ

La Restauració de la monarquia borbònica

Després del fracàs de forjar un sistema democràtic durant el Sexenni, es va restaurar la monarquia borbònica, amb el fill d'Isabel II, Alfons XII, que presidirà una monarquia liberal moderada, al servei de les classes conservadores.

• Començava la llarga etapa de la Restauració (1875-1931), que comprèn dues fases, separades per l'any 1898: una d'ordre i estabilitat (1875-1898), i una de crisi i inestabilitat (1898-1931).

El règim polític, preparat per Antonio Cánovas del Castillo, es basarà en la Constitució de 1876, que establia el bipartidisme i el torn pacífic entre dos  grans partits dinàstics.

El sistema canovista deixarà al marge totes les forces polítiques no dinàstiques: el carlisme, el republicanisme, el socialisme i el nacionalisme.

El 1898 va tenir lloc un greu conflicte a Cuba i Filipines, que acabarà amb la pèrdua de les últimes colònies d'ultramar i que portarà la profunda crisi del 98.


Eix cronològic 1875-1898

amunt

1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ

1.1. El sistema polític canovista

El 31 de desembre de 1874, el general Martínez Campos va proclamar, a Sagunt, el príncep Alfons de Borbó rei d'Espanya, amb el suport de tot l'exèrcit. Aquesta proclamació significava la restauració de la monarquia borbònica a Espanya i la recuperació del control del poder per part de les classes conservadores.

El nou règim, dissenyat per Cánovas del Castillo, pretenia posar fi al protagonisme dels militars, tenia un caràcter conservador i es fonamentava en un sistema parlamentari liberal, però poc democràtic.

A diferència de la monarquia isabelina es tractava d'un règim civil. La monarquia s'havia de fonamentar en dues forces polítiques -els partits dinàstics- que es complementessin i equilibressin (Partit conservador i Partit Liberal), evitant la intervenció dels militars (el pronunciament despareix com a via d'accés al poder) i deixant fora del sistema les altres forces polítiques.

amunt

1.2. La Constitució de 1876

El marc teòric ideat per Cànoves va ser la Constitució de 1876. És una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari (5% població ) i la sobirania compartida entre rei i corts; per tant, una constitució de caràcter clarament conservador i inspirada en els valors històrics de la monarquia, la religió i la propietat.

Proclamava la confessionalitat de l’Estat i una llarga declaració de drets que es van tendir a restringir, especialment els drets d’impremta, d’expressió, d’associació i de reunió.

amunt

1.3. El bipartidisme i el torn pacífic

Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança de poder

Hi havia dos grans partits, els anomenats partits dinàstics:

El Partit Conservador, liderat per Antonio Cánovas del Castllo, era partidari de l’immobilisme polític, la defensa de l’Església i l’ordre social.
Estava
format per membres de l'antic Partit Moderat, de la Unió Liberal i d'un sector del Partit Progressista. Tenia el suport de la gran burgesia industrial i financera, els terratinents i altres classes altes. També va tenir ben aviat l'adhesió de l'episcopat i de bona part del catolicisme no integrista.

–  El Partit Liberal, liderat per Práxedes Mateo Sagasta, era partidari d'un reformisme de caràcter més democràtic, laic i social.
Estava
format per membres dels sectors demòcrata, radical i del republicanisme moderat. Va rebre la influència i el suport dels professionals liberals, els comerciants, els banquers, els militars i els funcionaris.

Malgrat les diferències, coincidien en allò essencial: defensa de la monarquia borbònica, de la Constitució, de la propietat privada, etc. Els dos partits havien nascut d'una mateixa classe política.

Els separava, entre d'altres, la qüestió de la sobirania: mentre els conservadors eren partidaris del sufragi censatari, els liberals ho eren del sufragi universal (instituït finalment el 1890).

El règim establia el torn pacífic de partits, que garantia l’estabilitat institucional. El pacte entre els dos partits dinàstics evitava el monopoli del poder (el rei servia d'àrbitre per decidir el canvi de govern quan hi havia alguna crisi) i assegurava l'estabilitat política, evitant la participació dels militars.

amunt

1.4. La fi dels conflictes bèl.lics

Fi de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Els carlins van ser vençuts de nou. Al País Basc i a Navarra es va abolir el règim foral, substituït per un sistema de concerts econòmics (1878).

Fi de la Guerra dels Deu Anys de Cuba (1868-1878). La fi de la guerra carlina va permetre l’enviament de tropes a Cuba. Amb la Pau de Zanjón (1878), es va abolir l’esclavitud i es van produir reformes polítiques i administratives a Cuba.

amunt

2. EL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA CANOVISTA

2.1. Frau electoral i caciquisme

El sistema del torn pacífic es va poder mantenir durant més de 20 anys gràcies a la corrupció electoral i a la utilització de la influència i del poder econòmic dels cacics. El caciquisme va ser un fenomen que es va donar arreu d’Espanya, però sobretot a Andalusia, Galícia i Castella.

L’adulteració del vot va constituir una pràctica habitual a totes les eleccions i es va aconseguir per mitjà del sufragi censatari, el pes electoral més gran dels districtes rurals, més fàcilment manipulables, davant dels urbans i, sobretot, gràcies a les trampes electorals (tupinada). El triomf del partit que convocava les eleccions era convingut prèviament i s’aconseguia falsejant els resultats.

El conjunt de trampes electorals es coneix com a tupinada. A tall d'exemple: falsificació del cens (incloent-hi persones mortes o impedint el vot de les vives), manipulació d'actes electorals, compra de vots, amenaces a l’electorat amb coaccions de tota mena, fins i tot amb l'ús de la violència, etc.

 

Fos quin fos el tipus de sufragi, les eleccions mai no van ser transparents. Els dos partits dinàstics feien torns mitjançant el caciquisme electoral.

amunt

2.2. El torn dels partits dinàstics

L'alternança en el govern entre el 1875 i el 1898:

1875-1881: Cánovas   1890-1892: Cánovas
1881-1883: Sagasta    1892-1895: Sagasta
1884-1885: Cánovas   1895-1897: Cánovas (assassinat el 1897)
1885-1890: Sagasta    1897-1899:Sagasta

El bipartidisme es va consolidar definitivament amb la mort prematura de rei Alfons XII, l'any 1885. Cánovas demostrà la seva habilitat política presentant la dimissió i suggerint a la reina regent Maria Cristina que encarregues la formació d'un nou govern al seu rival, el liberal Sagasta. Aquest acord va ser anomenat Pacte del Pardo.

Tot i que la Restauració va comportar un cert retorn al conservadorisme va consolidar el cicle de la revolució liberal amb l’aprovació progressiva de lleis. Es va arribar a un pacte amb l’Església i es va sotmetre l’exèrcit al poder civil, fet que es coneix com a civilisme.

amunt

3. LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA

3.1. Les forces de l'oposició

L'oposició al sistema polític de la Restauració estava formada per forces molt heterogènies: carlins, republicans, socialistes i nacionalistes.

Paral.lelament al desenvolupament del torn pacífic de partits, basat en eleccions fraudulentes, s’anaven formant ja els fenòmens que havien d’aparèixer amb força en la segona fase de la Restauració (1898-1931): l’ascens dels nacionalismes perifèrics català i basc, l’emergència política i social de les organitzacions obreres i el republicanisme de les classes mitjanes urbanes.

amunt

3.2. El republicanisme

Els republicans, malgrat la seva marginació disposava d’una base popular força ample. Tenia òrgans de premsa influents com el diari la Publicidad o les revistes satíriques la Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa

Els republicans, però , es trobaven molt fragmentats:

Partit Republicà Possibilista (Castelar). Posicions moderades, acceptava el joc polític de la Restauració.

Partit Republicà Progressista (M. Ruiz Zorrilla). Republicanisme radical que no descartava l’acció violenta contra la monarquia.

Partit Republicà (Salmerón). Pretenia convertir-se en el pal de paller de les diverses opcions republicanes.

Partit Republicà Federal (Pi i Margall). El federalisme va patir divisions internes i escissions, com la de Valentí Almirall; a partir de 1883, amb Josep Ma. Ribot, el partit va tenir un nou programa i va rebre un nou impuls.

El 1893 es crea Unión Republicana que aplegava federals, centralistes i progressistes llevat dels possibilistes.

amunt

3.3. El carlisme

Després de la III guerra carlina, el moviment carlí pràcticament queda anul·lat. Anirà evolucionant cap a posicions ultradretanes. El 1888, Ramon Nocedal formarà el Partit Tradicionalista.

L’Església s’apartarà definitivament el moviment carlista.

amunt

3.4. El socialisme

Tot i que el sufragi universal (1890) va obrir noves expectatives electorals, la influència del socialisme a Espanya va créixer lentament.

A finals del segle XIX, cal destacar els atemptats anarquistes a Catalunya (atemptat contra el general Martínez Campos, contra la processó del Corpus, bombes del Liceu, etc.). Per la seva transcendència política, cal destacr l'assassinat de Cánovas del Castillo, el 1897, al País Basc.

amunt

3.5. El nacionalisme

La consolidació d’un Estat centralitzat i uniformista va provocar el sorgiment de moviments nacionalistes a Catalunya, el País Basc i Galícia.

A Catalunya, la Renaixença, un moviment que reivindicava la llengua i la cultura catalanes, va donar lloc al sorgiment d’organitzacions polítiques que demanaven l’autonomia.

Al País Basc, l’abolició dels furs, després de la derrota carlina, va generar un moviment de protesta que va culminar amb la creació del Partit Nacionalista Basc.

A Galícia, el galleguisme es va mantenir durant molts anys com a moviment cultural amb poques repercussions polítiques.

amunt 

4. LA GUERRA D'ULTRAMAR

4.1. El context i les causes del conflicte amb Cuba

Des del 1868 les insurreccions cubanes havien estat gairebé permanents i s’havien anat sufocant tant per la via militar com mitjançant pactes polítics (abolició esclavitud...). Després de la Guerra dels Deu Anys (1868-1878), l’any 1879 es va produir un nou intent d’insurrecció, la Guerra Chiquita, també amb victòria espanyola. 

Entre les causes que van estimular els desigs d’emancipació i van fer guanyar posicions l’independentisme, cal destacar la ineficàcia de l’administració espanyola per introduir reformes polítiques (autonomia) i reduir el control econòmic. 

Seguint el model bipartidista de la Península, es van crear a Cuba dos grans partits, el Partido Autonomista, majoritàriament integrat per cubans autonomistes, i la Unión Constitucional, bàsicament peninsulars instal.lats a Cuba, espanyolistes.
L’any 1893, José Martí., va fundar el Partido Revolucionario Cubano independentista, que va obtenir el reconeixement dels EUA.

amunt  

4.2. La guerra a Cuba i a les Filipines

 Pocs anys després, el Crit de Baire, el 24 de febrer de 1895, va donar inici a un nou aixecament a Cuba.

Cánovas hi va enviar el general Martínez Campos , que no va aconseguir controlar la rebel·lió. Va ser substituït pel general Weyler, que va aplicar una forta repressió. Després de l’assassinat de Cánovas i conscients del fracàs de la política repressiva de Weyler fou substituit pel general Blanco.

Coincidint amb la insurrecció cubana, va tenir lloc la rebel·lió de les Filipines (1896-97).

Davant la guerra, a Catalunya sorgiren dues actituds: la de les classes benestants, a favor, i la de les classes populars, que s’oposaven a la guerra. A partir de 1897 Catalunya es mostrarà a favor de la independència, ja que podia significar un clar precedent per les aspiracions catalanistes.

amunt 

4.3. La guerra amb els Estats Units

En els darrers anys, els EUA, instigats per alguns sectors de la premsa i per algunes companyies sucreres, volien substituir els espanyols en el domini de l’illa. Els Estats Units donaven suport als insurrectes a causa dels aranzels que impedien el comerç. Els interessos cubans i nord-americans xocaven, doncs, amb els interessos espanyols. 


L'ambició americana per Cuba

El 1898, els EUA, van decidir declarar la guerra a Espanya. El pretext fou l’enfonsament del cuirassat americà Maine al port de l'Havana.

La guerra va ser curta i la flota nord-americana, molt superior,va derrotar als espanyols a les batalles de Cavite (Filipines) i Santiago de Cuba (Cuba).

 El desembre del 1898 es va signar la Pau de París, per la qual Espanya, va haver d'abandonar les seves últimes colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.

L'enfonsament del Maine

La notícia de l'enfonsament

La batalla de Cavite (Filipines)

La batalla de Santiago de Cuba

amunt   

5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98

Les conseqüències del desastre

En l'àmbit econòmic, en els primers anys no es va notar tant la crisi per la repatriació dels capitals, es va produir un augment de les inversions (indians)

En l’àmbit polític el sistema canovista es va mantenir dempeus 20 anys més, però començaran a aparèixer moviments crítics al règim.

La crisi del 98 va ser fonamentalment una crisi moral i ideològica que va causar un important impacte psicològic entre la població.

Com a reacció va sorgir el moviment regeneracionista, a favor de la democratització real i de la fi de la corrupció. La Generació del 98 hi jugarà un paper important.

Els moviments regeneracionistes van tenir un cert suport de les classe mitjanes i els seus ideals quedaran ben exemplificats en el pensament de Joaquim Costa.

A nivell català, la crisi del 98 suposarà la consolidació del catalanisme com a alternativa política.  


La Generació del 98

amunt    

Esquema del tema

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1898)

SISTEMA POLÍTIC CANOVISTA

Fonaments

• Constitució conservadora del 1876
• La Corona com a poder moderador
• Suport de l’exèrcit i de les classes benestants

Objectius

• Estabilitat interior i defensa de l’ordre
• Posar fi a la ingerència de l’exèrcit en la vida política

• Pacificació
del país

- Fi de la guerra carlina (1876): abolició dels furs bascos
- Fi del conflicte cubà: Pau de Zanjón (1878)

Característiques

• Bipartidisme

- Conservadors: Cánovas
- Liberals: Sagasta

• Alternança en el poder: torn pacífic
• Corrupció i frau electoral: tupinada
• Poder i influència del caciquisme

LES FORCES D’OPOSICIÓ

Republicanisme

• Davallada i divisió després del fracàs de la Primera República

• Diferents grups republicans

- Possibilistes (Castelar)
- Progressistes (Ruiz Zorrilla)
- Federals (Pi i Margall)
- Unitaris (Salmerón)

• El sufragi universal (1890) estimulà la formació de coalicions (Unió Republicana)

Carlisme

• Renovació de dirigents i programa: Acta de Loredan
• Escissió inrtegrista: Partido Católico Nacional (R.Nocedal)
• Distanciament entre el clero i el carlisme

Obrerisme

(veure tema 6)

Nacionalismes

(veure tema 8)

CONFLICTE D’ULTRAMAR

Cuba

• Causes

- Desigualtat política entre espanyols i cubans
- Manteniment de l’esclavitud
- Proteccionisme de la metròpoli, que obstaculitzava el desenvolupament de l’economia cubana
- Incapacitat de l’administració per establir reformes a l’illa

• Partits

- Partido Autonomista: proposava l’autonomia de l’illa

- Partido Revolucionario Cubano (J.Martí)

- Independència per la via insurreccional
- Suport dels EUA

• Insurrecció armada

-1895: Grito de Baire

- Fases

- 1895-1897: repressió militar (Martínez Campos i Weyler)
- 1897-1898: concessions polítiques (autonomia)
- 1898: guerra hispanonord-americana; derrota militar espanyola a la batalla de Santiago

Filipines

• Independentisme (José Rizal i Katipunan)
• Insurrecció armada
• Intervenció nord-americana i derrota espanyola a la batalla de Cavite

CRISI DEL 98

Conseqüències del desastre

• Crisi econòmica menor de la que s’augurava
• Crisi política, però va continuar el torn pacífic. Manifest de Polavieja
• Crisi ideològica i moral: “nació decadent”
• Augment de la intervenció militar en la vida política

Nous moviments

• Regeneracionisme: necessitat de renovar la vida política i social del país
• Generación del 98: visió pessimista d’Espanya
• Consolidació del catalanisme com a alternativa política (veure tema 10)

amunt

Enllaços del tema

Documents
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
Espanya 1875-1898 [ppt]
Espanya 1898-1931 [ppt]
La Restauració borbònica (1875-1898) (43 diapositives)
La Restauració borbònica (1875-1898) (51 diapositives)

Webs
Socials en xarxa: La Restauració borbònica [cat]
La Restauració, a la Viquipèdia [cat]
La Restauració, a la Wikipedia [cast]
Recursos sobre la Restauració
El règim de la Restauració (1875-1902) [cast]
La guerra hispanoamericana: la visió nord-americana [ang]

Audiovisuals
La Restauració (1875-1931) [5:34] [cast]
La Restauració (1875-1902) [34:47] [cast]
La guerra de Cuba [53:50] [cat] [audio]
Conseqüències del 98 [4:36] [cast]

 Hemeroteca
[buit]

Mapes
El caciquisme
La Tercera Guerra Carlina
Guerra de Cuba - 1
Guerra de Cuba - 2

Gràfics
Resultats eleccions Restauració (1876-1903)

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La Restauració borbònica
La Constitució del 1876
El sistema polític de la Restauració
El frau electoral
L'oposició al règim
Les guerres d'ultramar
La guerra contra els Estats Units
El desastre del 98

La Restauració borbònica

Restauració
Període de la història d’Espanya que comprèn des del desembre del 1874 fins a l’abril del 1931, i que correspon al regnat d’Alfons XII (1874-85), a la regència de Maria Cristina d’Àustria (1885-1902) i al regnat d’Alfons XIII (1902-31).
[+] conceptes
Restauració borbònica VIQ WIK
Manifest de Sandhurst VIQ WIK
Pronunciament de Sagunt --- WIK
[+] personatges
Alfons XII d'Espanya VIQ WIK
Maria Cristina d'Àustria VIQ WIK

Inici


La Constitució del 1876

Constitució
Llei fonamental d'un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.

[+] concepte
La Constitució del 1876 VIQ WIK

Inici


El sistema polític de la Restauració
Oligarquia
Règim polític on el poder és en mans d'un grup reduït de persones, d'una família, d'una classe social o d'un grup de pressió, sia econòmic o polític.
Bipartidisme
Sistema de partits basat en l'existència de dues organitzacions polítiques o, en el cas d'existir-ne més, sistema en el qual només dues acaparen l'atenció de l'elector en l'escena política.
[+] conceptes
Sistema polític VIQ WIK
Canovisme --- WIK
Liberalisme moderat VIQ WIK
Oligarquia VIQ WIK
Bipartidisme VIQ WIK
Partits dinàstics --- WIK
Partit Conservador VIQ WIK
Partit Liberal VIQ WIK
Torn de partits --- WIK
Pacte d'El Pardo VIQ WIK
[+] personatges
Antonio Cánovas del Castillo VIQ WIK
Práxedes Mateo Sagasta VIQ WIK

Inici


El frau electoral

Caciquisme
Sistema polític pel qual una democràcia parlamentària és falsejada per la manipulació electoral exercida per persones influents, que serveixen d'enllaç entre l'oligarquia que deté el poder i els habitants de llurs localitats.
Cacic
Persona important d'un poble que exerceix una influència excessiva en assumptes politics i administratius (caciquisme).
Tupinada
Engany consistent a introduir paperetes fraudulentes en una urna electoral o a alterar-ne el compte.
[+] conceptes
Caciquisme VIQ WIK
Frau electoral --- WIK
Tupinada VIQ WIK
Eleccions durant la Restauració --- WIK
Sufragi censatari VIQ WIK
Sufragi universal masculí VIQ WIK

Inici


L'oposició al règim

Oposició
Organització o organitzacions que lluiten contra els qui tenen el poder polític per aconseguir-lo per mitjans pacífics o violents.
Oposició extraparlamentària
Oposició contrària al sistema de democràcia parlamentària, o marginada d'aquest, que no participa en les eleccions legislatives, o que, tot i participar-hi, no obté presència al parlament.

[+] conceptes
Oposició política VIQ WIK
Carlisme VIQ WIK
Tercera Guerra Carlina VIQ WIK
Partido Católico Nacional VIQ WIK
Republicanisme VIQ WIK
Partit Republicà Possibilista VIQ WIK
Partit Republicà Progressista VIQ WIK
Partit Republicà Federal VIQ WIK
Unió Republicana VIQ WIK
Nacionalisme VIQ WIK
Socialisme VIQ WIK
[+] personatges
Manuel Ruiz Zorrilla VIQ WIK
Emilio Castelar VIQ WIK
Nicolás Salmerón VIQ WIK
Francesc Pi i Margall VIQ WIK
Carles Maria de Borbó VIQ WIK
Cándido Nocedal VIQ WIK
Juan Vázquez de Mella VIQ WIK
Ramón Nocedal VIQ WIK

Inici


Les guerres d'ultramar

Guerres de Cuba
Conjunt de conflictes bèl·lics que precediren la independència de Cuba i que hom agrupa en tres guerres: la dels Deu Anys (1868-78), la "guerra Chiquita" (1878-95) i la de la Independència (1895-98).
Mambises
El terme Mambises (mambí, en singular) és un mot en llengua castellana que s'utilitza per referir-se als guerrillers antiespanyols de Cuba, soldats que el segle XIX van participar en les guerres per la independència.
[+] conceptes
Guerres de Cuba VIQ WIK
Guerra dels Deu Anys VIQ WIK
Crit de Yara --- WIK
Conveni de Zanjón VIQ ---
Pau de Zanjón VIQ WIK
Guerra Chiquita --- WIK
Guerra d'independència cubana VIQ WIK
Partido Autonomista (Cuba) --- WIK
Partit Revolucionari Cubà VIQ WIK
Manifest de Montecristi --- WIK
Grito de Baire --- WIK
Reconcentració --- WIK
Liga Filipina --- WIK
Katipunan --- WIK
Mambises VIQ WIK
[+] personatges
Carlos Manuel de Céspedes --- WIK
José Martí VIQ WIK
Máximo Gómez VIQ WIK
Antonio Maceo --- WIK
Calixto García --- WIK
José Rizal VIQ WIK
Arsenio Martínez Campos VIQ WIK
Domingo Dulce VIQ WIK
Valerià Weyler VIQ WIK
Ramón Blanco --- WIK

Inici


La guerra contra els Estats Units

Tractat de París
Pau que va posar fi a la Guerra hispanonord-americana del 1898, per la qual l'Estat espanyol va cedir Puerto Rico, les Filipines i Guam als Estats Units i va reconèixer Cuba com una república independent sota el protectorat dels Estats Units.
[+] conceptes
Guerra hispanonord-americana VIQ WIK
Cuirassat Maine VIQ WIK
Creuer Vizcaya --- WIK
Enfonsament del Maine VIQ ---
Batalla de Santiago de Cuba --- WIK
Batalla de Cavite --- WIK
Tractat de París VIQ WIK
[+] personatge
William McKinley VIQ WIK

Inici


El desastre del 98

Generació del 98
Nom donat al grup d’intel·lectuals espanyols sorgit al final del s. XIX i principi del XX, caracteritzats inicialment per la contestació a l’Espanya de la Restauració.
Regeneracionisme

Corrent ideològic que es desenvolupà a l’Estat espanyol al final del s. XIX i principi del XX, precipitat de forma immediata pel desastre colonial del 1898 però amb un rerefons d’insatisfacció del sistema sociopoliticoeconòmic de la Restauració.
[+] conceptes
Imperi espanyol VIQ WIK
Desastre del 98 VIQ WIK
Regeneracionisme VIQ WIK
Generación del 98 VIQ WIK
Antimilitarisme VIQ WIK
Tancament de Caixes VIQ WIK
Indià VIQ WIK
[+] personatges
Joaquín Costa VIQ WIK
Manuel Duran i Bas VIQ WIK
Francisco Giner de los Ríos VIQ WIK
Francesc Rius i Taulet VIQ WIK
Camilo García de Polavieja VIQ WIK

Inici


 

Inici

   

© 2016 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà