Població
En sociologia, una població és
un grup de persones que viuen
en una àrea o espai específic
el nombre dels quals es
determina per mitjà d'un cens.
Demografia Ciència social que
estudia les poblacions
humanes, en especial de manera
dinàmica (canvïs en el temps i
en l'espai).
La
població mundial •La
població
és el conjunt de persones
que habiten un territori. •La
demografia
és la ciència que
estudia la població. •S’interessa
per conèixer el volum de
la població, la seva
distribució, la seva dinàmica,
la seva estructura per
edats i sexe i
l’estructura
socioprofessional.
LA
DENSITAT DE POBLACIÓ •La
densitat
de població
és un indicador demogràfic que
relaciona el número d’habitants
d’un territori amb la seva
superfície (hab./km2) i serveix
per comparar el volum de
població de varis territoris.
FACTORS
DE DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ •La
població
mundial es distribueix d’una
manera molt
irregular sobre
la superfície terrestre. En la
seva distribució hi intervenen
factors
físics
i factors
humans: –
Factors
físics:
la població se sol localitzar
en llocs de climes temperats,
relleus de poca altitud i sòls
fèrtils.
–
Factors
econòmics:
la població tendeix a
concentrar-se en els llocs on hi
ha més recur- sos i es
concentren les activitats
econòmiques.
–
Factors
històrics:
la concentració de població en
un territori o la presència de
pocs habitants poden ser degudes
a circumstàncies del passat que
van afavorir o dificultar el seu
poblament.
–
Factors
polítics:
les decisions de governs o
organismes (canvis de fronteres,
arribada de refugiats...) també
condicionen el poblament d’un
lloc.
• Els
censos
de població
són recomptes de població que
elaboren els països cada deu
anys. A Espanya, a més, cada
cinc anys es realitzen els
anomenats padrons
municipals.
EL
MOVIMENT NATURAL
DE LA POBLACIÓ •Les
variacions del número d’habitants
d’un país depenen del moviment
natural o vegetatiu
(naixements i defuncions) i dels
moviments
migratoris
(sortida i arribada de població).
• El
creixement
natural o vegetatiu
és la diferència entre els
números absoluts de naixements
i de defuncions. Si és positiu
la població augmenta i si és
negatiu, disminueix.
LA
NATALITAT •La
natalitat
expressa el número de
naixements en un lloc determinat
i en cert període de temps (generalment
1 any). Per conèixer-la es té
en compte:
–
Taxa
de natalitat:
relaciona el número de
naixements amb la població.
–
Taxa
de fecunditat:
relaciona el número de
naixements amb la població
femenina en edat fèrtil.
–
Número
mitjà de fills per dona:
el valor 2,1 fills assegura el
relleu generacional.
LA
MORTALITAT •La
mortalitat
indica el número de morts
produïdes en un lloc determinat
i en cert període de temps (generalment
també un any). S’analitza a
través de:
–
Taxa
de mortalitat:
indica el número de persones
mortes.
–
Taxa
de mortalitat infantil:
indica el número de nens i
nenes morts abans de fer un any.
–
Esperança
de vida:
és la mitjana d’edat que s’espera
que visqui una persona quan neix.
EVOLUCIÓ
DE LA POBLACIÓ MUNDIAL •
La
població
mundial va
créixer amb lentitud fins al
segle XVIII i de manera
accelerada a partir del segle
XX.
EVOLUCIÓ
DE LA POBLACIÓ ALS PAÏSOS RICS • En
l’evolució de la població
dels països
desenvolupats
s’observen
tres fases:
–
Règim
demogràfic antic (fins
a mitjan segle XVII): la
natalitat i la mortalitat eren
altes, i l’esperança de vida
i el creixement, baixos. Va ser
una fase
de llarga estabilitat
demogràfica:
des de temps antics i fins a
mitjan segle XVII la població
va augmentar molt lentament.
–
Règim
de transició demogràfica
(segles
XVIII i XIX): es va reduir la
mortalitat, per millores en
alimentació i sanitat, i, com
que la natalitat continuava
elevada, es va disparar el
creixement. Va ser una fase
d’augment de la població o
revolució demogràfica,
que es va fer aEuropa, a mitjan segle XVIII,
en què s’inicià la Revolució
Industrial i una sèrie de canvis
van fer minvar la mortalitat.
–
Règim
demogràfic modern
(segle
XX i XXI): s’igualen la
natalitat i la mortalitat, que
baixen, i disminueix el
creixement. Va ser una fase
de descens de la natalitat:
els avenços de la medicina,
l’ús de vacunes i la lluita
contra la mortalitat infantil
van donar uns resultats molt
notables.
EVOLUCIÓ
DE LA POBLACIÓ ALS PAÏSOS
POBRES •
Als
països
pobres
es
distingeixen dues fases en l’evolució
de la població:
–
Règim
demogràfic antic,
que arriba fins ben entrat el
segle XX. Va ser una fase
de llarga estabilitat
demogràfica,
que va perdurar fins ben
entrat el segle XX,
caracteritzada per una natalitat i
una mortalitat molt elevades.
–
Règim
de transició demogràfica,
que comença a produir-se a
finals del segle XX i arriba
fins a l’actualitat. En
aquesta fase, als països
pobres, la natalitat disminueix
respecte de la fase anterior,
malgrat que continua essent
elevada. Es tracta d'una fase
de descens de la mortalitat:
a finals del segle XX els països
més pobres van patir un notable
descens de la mortalitat, gràcies
als mitjans i als medicaments
facilitats pels països rics.
DESACCELERACIÓ
DEL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ •El
creixement de la població
mundial s’ha
frenat
respecte
del del segle XX a causa d’una
desacceleració de la natalitat
i d’una disminució de la
fecunditat. Però la seva
dinàmica és de continuar
creixent, encara que sigui a
ritme més lent. -
El
creixement de la població
mundial avui és més petit a
causa de la desacceleració
general de la natalitat
i a la catastròfica situació
de l’Àfrica subsahariana, amb
guerres i malalties.
- A
més, la
taxa
de fecunditat
ha disminuït a escala global.
- Encara
que la característica general
de la dinàmica actual de la
població mundial és el
descens
de la natalitat,
existeixen diferències notables
entre països
rics
i pobres.
LA
POBLACIÓ ALS PAÏSOS RICS •La
població dels països
desenvolupats es
caracteritza pel seu envelliment,
que es produeix en descendir la
natalitat (degut al descens de
la fecunditat) i en augmentar l’esperança
de vida. •Per fer front a aquest
problema, aquests països
apliquen polítiques
natalistes
(reduccions
de jornada laboral, ajudes per
tenir fills, creació de
guarderies, etc.)
LA
POBLACIÓ ALS PAÏSOS POBRES •Als
països
pobres,
en canvi, la característica
principal de la seva població
és el seu creixement,
que ve donat per l’elevada
natalitat (la
població
és jove
i hi ha moltes persones en edat
de tenir fills).
•Aquest augment suposa
un problema perquè fa necessari
disposar de més aliments,
hospitals, escoles, treball...
Per això aquests països
intenten frenar el creixement
demogràfic duent a terme polítiques
antinatalistes
(planificació
familiar, més accés a l’educació,
etc.). •Als
països on no hi ha pensions de
vellesa, ni serveis socials de
sanitat, els fills
sempre han representat una
riquesa per a la família:
assegurança per a la vellesa.
EL
MOVIMENTS MIGRATORIS •Les
migracions
són la sortida o arribada de
població a un territori. Els
qui deixen el seu lloc d’origen
s’anomenen emigrants;
els qui arriben a un lloc són
els immigrants. •El
saldo
migratori
és el resultat de restar el
nombre d’immigrants del nombre
d’emigrants, i pot ser
negatiu
(quan un país perd població) o
positiu
(quan en guanya).
CAUSES
I CONSEQÜÈNCIES DE LES
MIGRACIONS •Les
causes
de les migracions poden ser: econòmiques
(falta de feina, millores
salarials...), socials (persecucions
religioses, polítiques,
bèl·liques...), i naturals
(sequeres, inundacions,
terratrèmols...) •
Les
conseqüències
de les migracions són diferents
per als països emissors d’emigrants
que per als països receptors d’immigrants:
– Per als
països
emissors
suposa la pèrdua de població,
l’entrada de divises i una
dismi- nució de la pressió
social perquè, per exemple,
menys persones busquen feina.
– Per als
països
receptors significa
l’increment de la població,
un augment de la natali- tat,
més mà d’obra disponible,
diversitat cultural, etc.
TIPUS
DE MIGRACIONS •
Els tipus
de migracions
es classifiquen segons la durada
(temporals o definitives), el
destí (interiors o exteriors) i
el caràcter (forçades o
voluntàries).
LES
MIGRACIONS AVUI •En l’actualitat,
la majora de les migracions es
produeixen per motius
laborals
i les protagonitzen dos grups de
persones: els treballadors
qualificats i els no qualificats.
Aquests darrers solen venir del
Sud-est asiàtic, d’Àfrica,
de l’Est d’Europa i d’Amèrica
Llatina.
IMMIGRACIÓ
MUNDIAL •L’origen
d’una bona part de la immigració
mundial procedeix dels països
menys desenvolupats. •Aquests
immigrants tenen dificultats per
trobar feina i quan ho
aconsegueixen, sovint són
feines poc estables, dures i mal
pagades. •Les
poques possibilitats econòmiques
d’aquests immigrants fan que
l’accés a una vivenda digna
sigui dificultós.
L'ESTRUCTURA
DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ •
L’estructura
demogràfica d’una població
és la seva distribució
per grups d’edat i sexe. •
Conèixer l’estructura d’una
població segons l’edat
significa saber com es
distribueix per grans grups: joves
(de 0 a 14 anys), adults
(de 15 a 64 anys) i ancians
(més grans de 65 anys). •Segons
el grup d’edat que predomina
en un país, les
característiques demogràfiques
seran diferents:
–
Si predomina la població jove,
la natalitat serà elevada.
–
Si predomina la població
adulta, la natalitat serà més
baixa o significarà que hi ha
ha- gut una arribada important d’immigració.
–
Si hi ha molta població d’ancians,
la natalitat serà reduïda i hi
haurà un número més petit de
persones en edat de treballar. •
Conèixer l’estructura de la
població per sexes
suposa saber quants homes i
dones formen la població d’un
lloc. •
En tot el món neixen
més nens que nenes, però la
majoria de població envellida
la constitueixen les dones.
LA
PIRÀMIDE DE POBLACIÓ O D'EDATS •
La
representació gràfica de l’estructura
demogràfica de la població és
la piràmide
de població
o piràmide
d’edats. •
A
l’eix vertical es representen
les edats, agrupades en
intervals de cinc anys i en
ordre creixent. A l’eix
horitzontal es representen els
valors de la població
masculina, a l’esquerra, i de
la femenina, a la dreta. •Les
piràmides de població, a més
de reflectir l’estructura
demogràfica d’un lloc, ens
proporcionen altres tipus
d’informació
relacionats, com si hi ha hagut
migracions, guerres, epidèmies,
etc.
TIPUS
DE PIRÀMIDES DE POBLACIÓ •
En
general, la forma que adquireix
una piràmide ens informa de la
tendència que segueix la
població que està representant:
–
La
forma
triangular
reflecteix una població jove,
que creix, amb una elevada
natalitat però també molta
mortalitat. És pròpia dels
països pobres.
–
La
forma
de campana
indica que la població és
majoritàriament adulta i que
està esta- ble perquè, malgrat
que s’ha reduït la natalitat,
la mortalitat també ha
disminuït. És pròpia dels
països en vies de
desenvolupament.
–
La
forma
de bulb
manifesta una població
envellida, que no creix, amb una
natalitat molt baixa i una
elevada esperança de vida. És
pròpia de països rics.
L'ESTRUCTURA
ECONÒMICA DE LA POBLACIÓ •
L’estructura
econòmica d’una població ens
mostra la seva activitat
i
la seva distribució
per sectors econòmics.
LA
POBLACIÓ ACTIVA •Per
conèixer el grau de
desenvolupament d’un país és
important conèixer la situació
de la seva població respecte a
la feina. Per
conèixer l’activitat de la
població necessitem dades de:
– La població
activa,
formada per les persones que
treballen o busquen feina:
població ocupada, població en
atur i la que busca la seva
primera feina.
Així, la
població
activa
és la població que treballa o
que vol treballar encara que no
tingui feina.
– La
població
inactiva:
la que no pot treballar i la que
no realitza un treball remunerat.
Així, la
població
no activa
la formen els infants, els
jubilats, les persones
discapacitades per treballar...
ELS
SECTORS PRODUCTIUS I LA
DESIGUALTAT ENTRE PAÏSOS •
Els
sectors d’activitat econòmica
són: sector
primari (agricultura,
ramaderia, pesca i explotació
forestal), sector
secundari
(mineria
i producció d’energia,
indústria i construcció) i sector
terciari
(turisme,
transports, comerç, educació,
sanitat, etc.; també inclou el
sector quaternari, que correspon
als treballs molt especialitzats
i que requereixen molta
formació). •La
població
activa per sectors productius
permet conèixer el grau de
desenvolupament econòmic d’un
país: -
Als
països
rics,
la majoria de la població
treballa en el sector terciari;
el percentatge de població
activa al sector primari és
molt baix, perquè les feines
estan molt mecanitzades i es
produeix molt amb poca mà d’obra. -
Als
països
pobres
més de la meitat de la
població activa treballa al
sector primari, ja que la manca
d’aliments és un dels
problemes prioritaris.
EL
PROBLEMA DE L'ATUR •Les
causes principals de la desocupació
als països desenvolupats són:
la mecanització i la
informatització de moltes
tasques, amb la reducció consegüent
de llocs de treball. •La
incorporació de la dona al
treball remunerat augmenta la
demanda d’ocupació. •Als
països pobres, el problema de l’atur
i la manca de feina
és habitual. •Allà
la població activa treballa
essencialment a l’agricultura,
però el creixement de la
població és molt ràpid i no
hi ha terres per a tots o les
existents no estan disponibles
per conrear-les.
Població
