Estat de les autonomies
O Estat regional. Forma
d'Estat intermèdia entre
l'Estat federal i l'Estat
unitari que busca
compatibilitzar la idea
d'unitat i descentralització o
autonomia.
L'organització
política del territori •La
Constitució
Espanyola
(1978) regula els aspectes
més importants del
sistema polític actual i
és la norma suprema que
tots els ciutadans i
governants han d’obeir. •La
Constitució defineix la
nostra forma de govern com
a monarquia
parlamentària,
la forma d’Estat com a Estat
sociali
democràtic de dret,
i l’estructura
territorial com a Estat
de les Autonomies.
QUÈ
ÉS UNA MONARQUIA PARLAMENTÀRIA? •
Espanya és, segons la
Constitució, una monarquia
parlamentària.
El rei d'Espanya és el capd'Estat,
però el Govern és elegit pel
Parlament. •El
Govern dirigeix la política del
Estat i pot dissoldre el
Parlament.
LA
CORONA •
La Corona,
en la persona del rei,
representa l'Estat: és àrbitre
i moderador de les institucions,però
no pot legislar, governar ni
jutjar. •La
funció del rei és aconsellar,
impulsar i advertir a qui
exerceix aquestes funcions: el Parlament,
el Govern
o executiu
i els tribunals
de justícia. •El
càrrec de rei és vitalici i
hereditari.
LA
DIVISIÓ DE PODERS •Un
dels principis organitzatius de
les democràcies parlamentàries
és la divisió
de poders. •A
l’Estat espanyol la funció legislativa
correspon al Parlament; la funció
executiva,
al Govern; i la funció judicial,
als jutges i als tribunals de
justícia.
EL
PARLAMENT •A
Espanya el Parlament s’anomena
Corts
Generals.
Està format per dues cambres:
el Congrés
dels Diputats
i el Senat. •Les
Corts exerceixen dues funcions
fonamentals: - La
legislativa,
que consisteix en l’elaboració
i aprovació de les lleis.
- La
de control
del Govern. •El
Govern i el seu President són
elegits pel Parlament i estan
sotmesos a la seva vigilància.
EL
GOVERN •El
Govern
espanyol està format pel President
i els Ministres. •El
govern és l’òrgan que aplica
les lleis, dirigeix la política
i fixa
els objectius que cal assolir
i decideix quines són les
estratègies i els mitjans per
assolir aquests objectius. •Una
vegada determinades aquestes
estratègies i els mitjans que
s’han de seguir, el Govern les
executa
a través dels Ministeris i d’altres
òrgans de l’Administració.
JUTGES
I TRIBUNALS DE JUSTÍCIA •L’aplicació
de les lleis la duen a terme els
jutges
i els tribunals
de justícia,
que són independents dels
altres poders de l’Estat.
LA
PARTICIPACIÓ POLÍTICA I ELS
PARTITS POLÍTICS •A
l’Estat espanyol els ciutadans
elegeixen, cada quatre anys, els
membres del Congrés i del Senat,
els membres dels parlaments
autonòmics i els regidors dels
respectius ajuntaments. •Els
partits
polítics
són els canals a través dels
quals els ciutadans solen
participar en la vida política.
MODELS
D'ORGANITZACIÓ TERRITORIAL:
L'ESTAT DE LES AUTONOMIES •Al
llarg del temps han existit dos
grans models d’organització
territorial del
poder de l’Estat: - El
centralista,
basat en l’existència d’un
únic centre amb capacitat per
decidir la política de l’Estat
en tots els àmbits d’actuació.
-
El
descentralitzat,
que admet l’existència de
diversos centres de decisió política. •El
model centralista va imperar a
Espanya des del començament del
segle XVIII fins a la Constitució
de 1978.
L'ESTAT
ESPANYOL I LES COMUNITATS
AUTÒNOMES L'any 1978 la Constitució
Espanyola va reconèixer el dret
de les nacionalitats i de les
regionsa
constituir-se en comunitats
autònomes,
així com l'organització
descentralitzada de l'Estat. •A
partir de 1978, doncs, es va establir
l’anomenat Estat
de les Autonomies,
és a dir, un Estat políticament
descentralitzat format per
diferents comunitats autònomes.
•
Entre els anys 1979 i 1983, es
van organitzar les 17
comunitats autònomes
actuals. D'aquestes,
n'hi
ha set que tenen una província
única. •
L'any 1995, els municipis de
Ceuta i Melilla es van
constituir en ciutats
autònomes.
L'ORGANITZACIÓ
DE L'ESTAT DE LES AUTONOMIES •
Les comunitats es regeixen per
l'Estatut
d'Autonomia
respectiu,
que n'estableix les
institucions,
les
normesi les
competències,
així com els recursos
econòmicsque els corresponen
per exercir
les
seves funcions. •
Les competències
autonòmiques
poden
ser plenes o compartides amb
l'Estat. •La
Constitució preveu que les comunitats
autònomes,
a través dels seus estatuts
d’autonomia, puguin assumir
competències en altres àmbits,
com l’agricultura, la
ramaderia, etc. •En
aquests àmbits les comunitats
autònomes poden fixar les seves
pròpies opcions polítiques i
aplicar-les per mitjà de la
seva Administració. •El
Tribunal
Constitucional
és l’encarregat de resoldre
els conflictes que puguin sorgir
entre l’Estat i les comunitats
autònomes relatius al
repartiment de competències.
L'AUTOGOVERN
DE LES ANTONOMIES •Per
poder exercir les seves
competències,
totes les comunitats autònomes
tenen els seus propis òrgans o
institucions d’autogovern: -
Una
assemblea o Parlament.
-
Un
President
autonòmic.
- Un
Govern
o Consell.
-
Una
Administració
autonòmica.
L'ESTATUT
D'AUTONOMIA DEL 1932 •Les
aspiracions d’autogovern de
Catalunya van ser recollides,
per primer cop, durant la Segona
República Espanyola, en la
Constitució del 1931, que va
fer possible la redacció de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya del
1932. •Durant
la dictadura del general Franco
l’Estatut va restar suspès.
ELS
ESTATUTS DEL 1979 I DEL 2006 •En
el període de transició democràtica
dels anys setanta es va
restablir un model d’autogovern
autònom, amb l’aprovació de
l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya del
1979.
•L’any
2003 es va impulsar la reforma
de l’Estatut,
per tal d’adaptar-lo a les
noves necessitats de la
Catalunya actual. El 18 de juny
de 2006, el nou
Estatut
va ser aprovat en referèndum
pels ciutadans de Catalunya.
INSTITUCIONS
D'AUTOGOVERN: LA GENERALITAT •L'Estatut
defineix
les institucions d'autogovern
que
té Catalunya, i els seus poders. •La
Generalitat
està constituïda per tres
institucions: -
El
Parlament.
És l’encarregat de legislar,
d’aprovar els pressupostos i
de controlar l’acció del
Govern català.
-
La
Presidència.
El President és el màxim
representant de l’Estat
espanyol a Catalunya, dirigeix
la Generalitat i passa
comptes de la seva activitat
davant el Parlament català.
-
El
Consell Executiu.Forma el govern de la
Generalitat de Catalunya. Té funcions executives i
administratives. •La
Generalitat també la integren
altres cossos, com el Consell
Consultiu,
la
Sindicatura de Comptes i
la
Sindicatura de Greuges.
ELS
PODERS EFECTIUS DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA •L’Estatut
d’Autonomia assegura que la
Generalitat té competències exclusives
en diverses àrees: organització
de les institucions d’autogovern,
desenvolupament del dret català,
cultura, administració local,
etc.
•A
més, la Generalitat és
responsable de l’aplicació
correcta dels convenis
internacionals en les àrees en
què exerceix la competència. •La
majoria dels ingressos de la
Generalitat procedeix de les
transferències cedides per l’Estat
en funció dels serveis i de les
competències traspassades.
L'ORGANITZACIÓ
TERRITORIAL DE CATALUNYA •La
Constitució espanyola i l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya
preveuen l’organització
territorial: -
Segons
la Constitució,
Catalunya es divideix en quatre províncies,
que són les unitats
administratives que organitzen
el territori espanyol i que
estan constituïdes per l’agrupació
de molts municipis.El seu govern el
formen les diputacionsprovincials. -
Segons
l’Estatut
d’Autonomia del 2006,
Catalunya organitza el seu territori en municipis
i
vegueries.
Lavegueria
és la unitat territorial que
organitza els serveis de la
Generalitat de Catalunya i
coordina els municipis. Assumeix
les funcions de les províncies.
Aquesta divisió, però, encara no
està desenvolupada totalment.
ELS
MUNICIPIS •Elmunicipi
és la unitat territorial bàsica
a partir de la qual es defineix
l’organització territorial de
Catalunya. •Catalunya
està formada per 946 municipis.
•Els
municipis es regeixen a través
de l’Administració
local
o municipal
que, en ser més propera al
ciutadà, pot solucionar molts
dels seus problemes més ràpidament. •L’Administració
municipal
s’exerceix en tot l’àmbit
territorial en el qual un
Ajuntament té competències. El
govern d’un municipi és
responsabilitat de l’Ajuntament,
i està format per l’alcalde
i
els
regidors.
LES
COMARQUES •La
comarca
és una entitat local de caràcter
territorial formada per l’agrupació
de municipis. Té una
personalitat jurídica pròpia i
autonomia per fer les seves
polítiques. Gestiona les
competències i els serveis
locals. •Durant
la Segona República es va
proposar la divisió territorial
de Catalunya en 38 comarques,
agrupades en nou regions. La
Guerra Civil i la dictadura
impediren aquesta divisió
territorial. •L’any
1987 es recuperà la divisió
comarcal aprovada per la
Generalitat republicana el 1936. •Des del 1988 n'hi ha 41; els
consells
comarcalsles
administren i les governen. •Des
del 2015 s'hi ha afegit la
comarca del
Moianès, sumant
un total de 42 comarques. •L’any
1995 el Parlament va aprovar un Pla
territorial general,
que divideix Catalunya en sis àmbits
territorials(vegueries):
l’àmbit metropolità de
Barcelona, les comarques
gironines, el Camp de Tarragona,
les Terres de l’Ebre, l’àmbit
de Ponent i les comarques
centrals. •Més
tard es van reconèixer els
àmbits de l'Alt Pirineu i Aran
(2001) i del Penedès (2017),
fins arribar a les 8 vegueries
actuals.
TRANSFORMACIÓ
DE LA SOCIETAT ESPANYOLA •
Després
d'un període
d'industrialització i
modernització, Espanya i
especialment Catalunyasón
avui una societat
postindustrial:
predomina el sector serveis i hi
ha una indústria molt
qualificada. •També
s’ha produït un canvi
notable en la localització de
la població,
que ha passat de ser netament
rural a un predomini de les
zones urbanes i metropolitanes.La
població,
abans rural, ha esdevingut
urbana.
CANVIS
EN L'ESTRUCTURA FAMILIAR •
En les darreres dècades, la
família extensa tradicional
ha estat substituïda per la
família
nuclear
(només
pares i fills).
•Avui
també s’han generalitzat
altres models
familiars, com les
famílies
monoparentals
o les unitats
familiars unipersonals. •Com
a conseqüència dels fluxos
migratoris, a Espanya han
augmentat els matrimonis
i
parelles de fet
entre persones de nacionalitat
diferent. •La
legislació espanyola accepta
que persones del mateix sexe
puguin contreure matrimoni.
LA
INCORPORACIÓ DE LES DONES AL
MÓN LABORAL REMUNERAT •Tradicionalment,
les dones
han
estat vinculades a les tasques
domèstiques, de manera que el
seu treball
no ha estat remunerat
ni reconegut. •En
les darreres dècades s’ha
produït una incorporació
massiva de les dones al mercat
laboral. •La
incorporació de la dona al món
laboral remunerat
ha estat un
factor important de
desenvolupament econòmic i ha
representat un canvi en l’organització
familiar i social. •Un
dels problemes principals que es
plantegen les dones és que, de
vegades, el seu salari
és menor que el dels homes que
realitzen la mateixa feina.
També hi ha discriminació
sexual en altres àmbits
laborals (lloc de treball,
categoria laboral...).
UN
NIVELL DE BENESTAR ELEVAT •
Gaudim d'un nivell
de benestar
elevat:
– En el nivell de benestar
s'hi posen en relació el
creixement econòmic, la
qualitat de vida i
el
nivell assistencial de la
població.
– El
nivell de benestar d'un país es mesura amb diversos
indicadors: l'ensenyament, la
sanitat, l'esperança de vida i
el consum.
Estat de les autonomies
![L'organització política i territorial d'Espanya i de Catalunya (esquema llibre de text Vicens) [jpg]](../images/resum-geo-tema16-vicens2bat.jpg){kind=link}
![Posició d'Espanya i Catalunya al món i a la Unió Europea (esquema llibre de text Vicens) [jpg]](../images/resum-geo-tema15-vicens2bat.jpg){kind=link}