a


aula de
socials

història

4t eso
1r batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

  

 

Història contemporània
El moviment obrer (1789-1914)


Powerpoint de suport

recursos i materials
Resums del tema

0. Introducció
1.  Els orígens del moviment obrer (fins al 1848)
2. Les grans ideologies del moviment obrer
3. La Primera Internacional
4. Sindicats i partits obrers
5. La Segona Internacional
Altres recursos
Esquema del tema
Enllaços del tema

> Clica sobre el nom dels apartats per accedir a recursos i materials (en aquesta columna) o a glossari de conceptes (columna de la dreta). 
> La majoria de les imatges són ampliables; clica sobre elles.

INTRODUCCIÓ

El moviment obrer

La industrialització va provocar el sorgiment d'una nova societat, protagonitzada per dues classes socials molt diferents, la burgesia, la classe propietària, i el proletariat, la classe treballadora. 

L'explotació que patien els obrers va fer que comencessin a actuar per tal de mostrar la seva protesta i ensems procurar aconseguir millores. Naixia el moviment obrer, primer espontàniament i després de manera organitzada (sindicats i partits polítics).

• La ideologia que va impulsar el moviment obrer va ser el socialisme, que es presentava com l'alternativa justa i solidària al capitalisme. Primer amb el socialisme utòpic i després amb els dos granc corrents revolucionaris, el marxisme i l'anarquisme.

• La lluita obrera no es va limitar a l'àmbit nacional de cada país, sinó que va trobar una extensió internacional, concretada en les Internacionals Obreres.

amunt

1. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER
(FINS AL 1848)

1.1. La condició dels obrers

La Revolució Industrial va comportar profunds canvis en l'estructura econòmica i social, en l'organització del treball i en les condicions de vida.

Els antics pagesos o artesans es convertiren en proletaris, amb unes condicions de treball i de vida molt dures:

Les condicions de treball dels obrers eren pèssimes: estaven sotmesos a llargues jornades de treball, salaris escassos, dura disciplina, explotació de dones i infants, absència de protecció legal, etc. A més, les associacions de treballadors eren considerades il.legals. 

Les condicions de vida eren sovint també molts dures: els obrers vivien en barris poc equipats, en habitatges precaris, amb manca d'assistència, abocats a la misèria.

Aquests fets van donar origen, per part dels treballadors, a moviments destinats a lluitar per canviar la seva situació.

amunt

1.2. El luddisme

Moviment nascut a Anglaterra el 1811, prop de Nottingham, caracteritzat per la destrucció de màquines o les fàbriques, com a forma de protesta.

L'origen es troba en una manifestació de treballadors que protestaven contra els baixos salaris per la introducció de les màquines i que fou durament reprimida per l'exèrcit. La nit següent foren incendiats els telers.

El nom prové d'un personatge imaginari, Ned Ludd, que signava cartes d'amenaça als propietaris.

El moviment luddita es va estendre per les zones industrialitzades d'Anglaterra i d'altres països. El fenomen fou perseguit, i a Anglaterra 18 luddites foren executats.

amunt

1.3. El socialisme utòpic

El socialisme utòpic propugna models ideals de societat, basats en la cooperació i la solidaritat. 

Charles Fourier va idear uns falansteris, on la propietat era colectiva. 

Etienne Cabet va intentar la creació d' Icària, població on la propietat era compartida.

Robert Owen va implantar a la seva fàbrica tèxtil el cooperativisme, la propietat era de tots els treballadors.

amunt

1.4. El sindicalisme

Les primeres organitzacions obreres eren societats de socors mutu, en les que els treballadors cotitzaven i eren assistits en cas de malaltia o atur. També varen organitzar vagues.

El 1824 s'aconseguí el dret d'associació a Anglaterra, on foren derogades les Combination Acts, lleis que prohibien l'associacionisme obrer, i el 1830 es va crear l'Associació Nacional per a la Protecció del Treball. El 1834, la majoria de sindicats britànics es van agrupar en la Great Trade Union.

amunt

1.5. El cartisme

El nom prové de l'anomenada Carta del Poble, redactada per una nova associació, la Working Men's Association, i tramesa al Parlament britànic.

Es tracta d'un moviment reformista que aspirava a que els treballadors puguin ser elegits per al Parlament, i des d'allà, canviar les lleis en favor de la classe treballadora. Per això demanaven sufragi universal masculí i un salari pels diputats.

amunt

1.6. Les revolucions de 1848

Les revolucions liberals, especialment a partir de la francesa del 1848, va ser motiu de desengany per als treballadors i per al moviment obrer, que no van veure realitzades les promeses d'una major justícia social. Els Tallers Nacionals, que havien de donar treball als desocupats de París, foren tancats, donant lloc a una revolta popular, les jornades de juny. 

Des d'aquell moment el moviment obrer se separa del liberalisme polític i cerca noves vies de lluita social, laboral i política.

amunt

2. LES GRANS IDEOLOGIES DEL MOVIMENT OBRER

2.1. El marxisme

El mateix any 1848, Karl Marx (1818-1883) i Friedrich Engels (1820-1895) publicaven el “Manifest Comunista”, en el que exposen el que seran les seves principals teories:

a) L'economia i les relacions socials que d'ella se'n deriven són la base de la societat (materialisme històric)

b) La lluita de classes, entre explotats i explotadors, és el motor de la història; tos els periodes històrics s'acaben amb la victòria d'una classe damunt l'altre o amb la desaparició d'ambdues.

c) en aquella època, les classes en conflicte són la burgesia i el proletariat, aquest darrer el consideren la classe revolucionària.

La futura revolució del proletariat ha de dur, segons Marx i Engels, a una societat sense propietat privada dels medis de producció i sense classes socials, una societat comunista

Marx i Engels, col.laborant o per separat, anaren desenvolupant el seu pensament en diverses obres, entre les que destaca “El Capital”, de Marx. Segons Marx, l'obrer genera per al propietari uns beneficis superiors al salari que percep, aquesta diferència és el que anomena la plusvàlua, la clau de l'acumulació capitalista.

Segons Marx, La revolució de la classe treballadora ha d'anar seguida d'una dictadura del proletariat, que porti cap a la societat sense classes i sense propietat privada; posteriorment, aquesta dictadura hauria de desaparèixer, arribant-se a la societat comunista. 

El cos teòric i pràctic elaborat per Marx i els seus seguidors s'anomena marxisme. Els seus autors el consideraven un socialisme científic (per contrast amb el socialisme utòpic) perque deien analitzar científicament la història i la societat del seu temps.

amunt

2.2. L'anarquisme

Anarquisme és una paraula d'origen grec que significa “sense mandat, origen o govern”; bàsicament s'oposa a tota classe de poder polític o religiós, i està en contra de l'existència de l'estat.

En el segle XIX, Pierre Joseph Proudhon afirmava que “la propietat era un robatori” i defensava una societat basada en la lliure associació i col.laboració dels individus.

El gran activista de l'època fou  Mikhaïl Bakunin (1814-76), que propugnà la revolució dels oprimits i la destrucció de l'estat, creant-se una societat sense classes.

Encara que el projecte revolucionari i la societat sense classes sembla coincidir amb el marxisme, en realitat, Bakunin i els anarquistes criticaren durament el l'autoritarisme i dirigisme dels marxistes, i estaven radicalment en contra de la dictadura del proletariat i qualsevol forma d'estat, ni que fos dirigit per un partit de la classe treballadora.

amunt

3. LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864-1876)

3.1. La Primera Internacional

L'Associació Internacional de Treballadors (AIT), coneguda com a “Primera Internacional”, va ser una associació de sindicats, grups i dirigents obrers fundada a Londres l'any 1864.

La seva finalitat principal era l'emancipació de la classe obrera de tot el món, ja que consideraven que el treballador no tenia pàtria, formava part d'una única classe. Malgrat aquest internacionalisme, els delegats eren eren europeus i nord-americans. 

La Primera Internacional impulsà mobilitzacions de treballadors i vagues a diversos països per aconseguir: la reducció de la jornada laboral, la supressió del treball dels infants, la millora de les condicions laborals d'homes i dones.

La Primera Internacional va entrar en crisi i va desaparèixer bàsicament per les diferències entre marxistes i bakuninistes, éssent aquests darrers expulsats de l'organització (Congrés de L'Haia, 1872). 

amunt

3.2. La Comuna de París

La Comuna de París es va crear amb una insurrecció pupular l'any 1871, després de la derrota de França a la guerra entre França i Alemanya.

La Comuna reivindicava una república democràtica i social, amb l'organització del treball en cooperatives i un ensenyament laic i gratuït.

Acabà amb un bany de sang, amb milers d'afusellaments, empresonats i deportats.

amunt

4. SINDICATS I PARTITS OBRERS (1881-1914)

4.1. Partits i sindicats socialistes

El fracàs de la Primera Internacional va dur a un canvi de política en el moviment obrer. A les darreres dècades del segle XIX s'impulsà, a més de la lluita sindical, la lluita política

Es van crear sindicats i partits obrers a diversos països europeus, que lluitaven per les reformes democràtiques i socials: sufragi universal, sanitat i educació públiques, impostos directes, reducció de la jornada laboral, prohibició del treball infantil, assegurances, etc. 

El primer i més important partit, que fou el punt de referència del socialisme europeu, va ser el Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), fundat l’any 1875.
A Espanya, com a partit i sindicat socialistes es fundaren el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE, 1879) i la Unió General de Treballadors (UGT, 1888).

La lluita obrera al llarg del segle XIX no va ser infructuosa, i sense arribar a la revolució preconitzada per maxistes i anarquistes, s'aconseguiren millores en el camp de les relacions laborals i de les condicions de vida: progressiva reducció del treball infantil, reducció de la jornada laboral (10, i posteriorment 8 hores), creacció d'asseguarnces per enfermetat, invalidesa i vellesa, etc.
Alemanya va ser el país pioner en la conquesta d'aquests drets socials.

amunt

4.2. La divisió del socialisme

L'alemany Eduard Bernstein (1850-1832) inicià el revisionisme de les tesis de Marx, afirmant que la classe obrera havia de participar en l'acció política democràtica i defensar les seves idees per mitjà de la via parlamentària, tesis que de fet s'oposaven a la revolució marxista com a única via. 

Les idees de Berstein van ser criticades per maxistes ortodoxes. Les idees defensades per Bernstein són l'origen de la socialdemocràcia.

El socialisme va iniciar llavors un doble camí: mentre una part dels partits socialistes evolucionaren cap a postures socialdemòcrates (moderades), altra part, els marxistes ortodoxes, optaren per crear partits comunistes i mantenir la via revolucionària.

aaa

Reformista SOCIALISME
(SOCIALDEMOCRÀCIA)
Partits i sindicats socialistes

MARXISME

Revolucionari COMUNISME Partits i sindicats comunistes
aaa

amunt

4.3. L'evolució de l'anarquisme

En les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX, l'anarquisme es va dividir, bàsicament, en dues branques: 

  Anarcosindicalisme: Defensava la unió de la classe obrera i la vaga general revolucionària per canviar la societat.

Anarcocomunisme: Practicava l'acció individual violenta i l'atemptat per desestabilitzar la societat.

L'anarcocomunisme va donar lloc a actes terroristes i l'assassinat de diverses personalitats europees, i fou molt present a Espanya (atempats de la processó del Corpus de Barcelona, assassinats de Cánovas del Castillo, Canalejas, Dato, etc), i respós al seu torn amb una dura repressió.

aaa

Sindical i revolucionari ANARCOSINDICALISME Sindicats
anarquistes

ANARQUISME

Individualista i radical ANARCOCOMUNISME Propaganda pel fet
aaa

amunt

5. LA SEGONA INTERNACIONAL (1889-1916)

5.1. La Segona Internacional

Fundada a París el 1889, a proposta d'Engels, agrupava partits socialistes del món, i el seu ideari era l'extensió de la democràcia i lluita política cap a una societat socialista. 

Criticaren també el colonialisme. Impulsà símbols del moviment obrer com la celebració del Primer de Maig. 

amunt

5.2. La Internacional Comunista (Tercera Internacional)

L'èxit de la revolució bolxevic a Rússia l'any 1917, impulsa una part dels socialistes i dels moviment obrer en general, a integrar-se en una nova internacional, la Internacional Comunista, Tercera Internacional o Komintern

La Komintern era seguidora de les directrius de Moscú, i va donar lloc al naixement dels partits comunistes, que iniciaren una intensa activitat revolucionaria al llarg dels anys 20.

amunt

Esquema del tema

EL MOVIMENT OBRER

ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER

Causes

• Explotació dels treballadors

- Atur
- Salaris escassos
- Jornades llargues
- Condicions laborals dures

• No hi ha llibertat d’associació

Conseqüències

• Primers conflictes

- Motins, vagues, manifestacions
- Luddisme: acció violenta contra les màquines

• Primeres formes d’organització obrera

- Societats de socors mutu
- Creació del Sindicat Great Trade Union
- Cartisme: demanda de drets sindicals i polítics

• Revolució de París (1848)

- Fi de l’actuació interclassista

GRANS CORRENTS IDEOLÒGICS

Abans del 1848

Socialisme utòpic

• Transformacions socials a través de les idees

A partir del 1848

Marxisme

• Marx i Engels
• Lluita de classes
• Crítica del sistema capitalista
• Revolució i dictadura del proletariat

Anarquisme

• Proudhon i Bakunin
• Llibertat i acció individual
• Liquidació de l’Estat

AIT
INTERNACIONALISME
(a partir del 1864)

• Internacionalització del moviment obrer
• Emancipació de la lluita obrera
• Comuna de París
• Enfrontaments entre socialistes i anarquistes
               

Ruptura

Anarquisme

• Continua a la Internacional Antiautoritària
• Fracció violenta: anarcomunisme
• Fracció sindical: anarcosindicalisme (CGT, CNT)

Socialisme

• Segona Internacional
• Creació de partits i sindicats nacionals
• Discussió entre revisionisme i revolució

amunt

Enllaços del tema

amunt

PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La societat de classes
La classe obrera
Les teories socialistes
El socialisme utòpic
El marxisme
Conceptes marxistes
L'anarquisme
El moviment obrer
Partits i sindicats socialistes
Accions del moviment obrer
Les Internacionals Obreres

La societat de classes

Classe social
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
[+] conceptes
Societat de classes VIQ WIK
Societat industrial VIQ WIK
Estratificació social --- WIK
Classe social VIQ WIK
Classe alta VIQ WIK
Classe mitjana VIQ WIK
Classe baixa VIQ  WIK
Burgesia VIQ WIK
Proletariat VIQ WIK
Urbanització VIQ ---

Inici


La classe obrera

Teoria de l'explotació
Anàlisi del procés en què la classe dominant s’apropia, en cada etapa històrica de la societat, la diferència existent entre el valor dels béns en el mercat i el valor mesurat per treball incorporat en la seva producció.
[+] conceptes
Classe obrera --- WIK
Consciència de classe --- WIK
Sistema fabril --- WIK
Fàbrica VIQ WIK
Classe dirigent --- WIK
Qüestió social --- WIK
Burgesia VIQ WIK
Proletariat VIQ WIK
Mà d'obra assalariada --- WIK
Explotació social --- WIK
Explotació laboral --- WIK
Explotació infantil VIQ WIK

Inici


Les teories socialistes

Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivitzacuó dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.
[+] conceptes
Socialisme VIQ WIK
Anticapitalisme VIQ WIK
Socialisme utòpic VIQ WIK
Marxisme VIQ WIK
Anarquisme VIQ WIK
Comunisme VIQ WIK
Revolució social --- WIK
Revolució obrera VIQ WIK
Estat socialista VIQ WIK
Societat sense classes --- WIK
Col.lectivisme VIQ WIK
Estatització VIQ WIK
Socialització VIQ WIK
Dirigisme VIQ WIK
Economia planificada VIQ WIK
Propiedad col.lectiva --- WIK

Inici


El socialisme utòpic

Socialisme utòpic
Fase inicial de l’evolució del pensament i de l’acció socialistes, caracteritzada per la crítica de les estructures i relacions socials vigents i la descripció teòrica d’un futur sistema social ‘‘perfecte’’, harmònic i basat en la igualtat de tots els homes.
[+] conceptes
Socialisme utòpic VIQ WIK
Cooperativisme VIQ WIK
Mutualisme VIQ WIK
Falansteri VIQ WIK
New Lanark --- WIK
New Harmony VIQ ---
Icarians VIQ WIK
Cooperativa VIQ WIK
Mútua VIQ WIK
[+] personatges
Robert Owen VIQ WIK
Comte de Saint-Simon VIQ WIK
Charles Fourier VIQ WIK
Étienne Cabet VIQ WIK
François-Noël Babeuf VIQ WIK
Louis Auguste Blanqui VIQ WIK

Inici


El marxisme

Marxisme
Teoria social, econòmica i històrica de Karl Marx i Friedrich Engels i de llurs seguidors.
[+] conceptes
Socialisme científic --- WIK
Socialisme marxista VIQ ---
Marxisme VIQ WIK
Materialisme dialèctic VIQ WIK
Materialisme històric VIQ WIK
Manifest Comunista VIQ WIK
El Capital VIQ WIK
Economia marxista --- WIK
Revisionisme --- WIK
Socialdemocràcia VIQ WIK
Comunisme VIQ WIK
Marxisme-leninisme --- WIK
Leninisme VIQ WIK
[+] personatges
Karl Marx VIQ WIK
Friedrich Engels VIQ WIK
Eduard Bernstein VIQ WIK
Karl Kautsky VIQ WIK
Rosa Luxemburg VIQ WIK
Karl Liebknecht VIQ WIK
Lenin VIQ WIK
Jules Guesde VIQ WIK
Jean Jaurès VIQ WIK

Inici


Conceptes marxistes
Mode de producció VIQ WIK
Mode de producció capitalista VIQ WIK
Mitjans de producció VIQ WIK
Relacions de producció --- WIK
Forces productives --- WIK
Força de treball VIQ WIK
Infraestructura i superestructura --- WIK
Lluita de classes VIQ WIK
Acumulació del capital VIQ WIK
Plusvàlua VIQ WIK
Revolució obrera VIQ WIK
Revolució política --- WIK
Dictadura del proletariat VIQ WIK
Opi del poble VIQ WIK

Inici


L'anarquisme

Anarquisme
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada.
[+] conceptes
Socialisme llibertari VIQ WIK
Anarquisme VIQ WIK
Anarquisme socialista --- WIK
Llibertarisme --- WIK
Revolució social --- WIK
Acció directa VIQ WIK
Propaganda pel fet VIQ WIK
Anarquisme individualista VIQ WIK
Mutualisme VIQ WIK
Anarcomunisme VIQ WIK
Anarcosindicalisme VIQ WIK
Anarquisme col.lectivista VIQ WIK
Acràcia --- WIK
Anarquia VIQ WIK
Símbols anarquistes VIQ WIK
[+] personatges
Pierre-Joseph Proudhon VIQ WIK
Mikhaïl Bakunin VIQ WIK
Piotr Kropotkin VIQ WIK
Errico Malatesta VIQ WIK
Louise Michel VIQ WIK

Inici


El moviment obrer

Moviment obrer
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
Sindicalisme
Moviment dels treballadors organitzats en sindicats en defensa d’una millora de llurs condicions de vida i de treball.
[+] conceptes
Moviment obrer VIQ WIK
Moviment social VIQ WIK
Associacionisme VIQ WIK
Sindicalisme VIQ WIK
Sindicalisme revolucionari VIQ WIK
Sindicat VIQ WIK
Partit obrer --- WIK
Partit socialista --- WIK
Primer de Maig VIQ WIK
La Internacional VIQ WIK

Inici


Partits i sindicats socialistes
Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) VIQ WIK
Partit Laborista (Labour Party) VIQ WIK
Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO) VIQ WIK
Carta d'Amiens VIQ WIK
Partit Socialista Italià (PSI) VIQ WIK
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) VIQ WIK
Confederació General del Treball (CGT) VIQ WIK
Unió General de Treballadors (UGT) VIQ WIK
Confederació Nacional del Treball (CNT) VIQ WIK

Inici


Accions del moviment obrer

Luddisme
Moviment sorgit entre els obrers anglesos al principi del segle XIX que destruïa les màquines de la indústria.
Cartisme
Moviment reformista anglès promogut per les classes populars entre el 1837 i el 1848, recolzades en l’Associació de Treballadors de Londres.
[+] conceptes
Luddisme VIQ WIK
Sindicalisme VIQ WIK
Trade Unions --- WIK
Cartisme VIQ WIK
Revolucions de 1848 VIQ WIK
Comuna de París VIQ WIK
Vaga VIQ WIK
Vaga laboral --- WIK
Vaga general VIQ WIK
Manifestació VIQ WIK
[+] personatge
Ned Ludd VIQ WIK

Inici


Les Internacionals obreres

Internacionalisme
Moviment proletari que propugna la unió internacional de totes les forces treballadores contra el capitalisme.
Primera Internacional
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a Londres el 1864 amb el nom d’Associació Internacional de Treballadors.
Segona Internacional
Organització de treballadors de caràcter supranacional, fundada a París el 1889, com a reconstrucció de la PrimeraInternacional.
[+] conceptes
Primera Internacional VIQ WIK
Comparativa marxisme-anarquisme --- WIK
Internacional de Saint-Imier VIQ WIK
Segona Internacional VIQ WIK
Tercera Internacional VIQ WIK

Inici


 

Inici

    

© 2016 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà