Les fonts
històriques
|
Font històrica: quasevol
testimoni (escrit, oral, material)
que permet la reconstrucció,
l'anàlisi i la interpretació dels
fets del passat. Representen la
matèria primera de la Història. |
|
Tipus de fonts històriques: atesa
la gran diversitat de fonts podem
fer-ne diferents classificacions: |
|
1. Segons el seu origen o
procedència |
|
a) Fonts primàries o directes |
Són fonts de l'època, originals,
testimonis de primera mà
contemporanis als fets.
Exemples: lleis, tractats, memòries, censos
de població, articles de premsa,
imatges, objectes de la vida
quotidiana, etc. |
|
b) Fonts secundàries, indirectes o
historiogràfiques |
Són fonts elaborades amb
posterioritat al període.
Exemples: llibres de text, manuals, estudis
científics, articles de revistes
especialitzades.També gràfics
i mapes temàtics realitzats amb
dades primàries. |
|
2. Segons el seu suport |
|
a)
Fonts escrites o textuals |
Són les fonts més habituals.
Poden ser manuscrites, impreses,
microfilmades o informatitzades.
N'hi ha de primàries i
secundàries.
-
Primàries: documents jurídics
(lleis i testaments), textos
oficials, memòries, cròniques,
censos i registres parroquials,
cartes, diaris privats, premsa,
assajos de l'època, textos
literaris, etc.
-
Secundàries: llibres
d'història, treballs
d'historiadors, etc. |
|
b) Fonts gràfiques i
estadístiques |
Normalment són fonts secundàries.
Mostren dades numèriques sobre un
temes determinats, de caràcter
econòmic, demogràfic, climàtic,
etc.
Són fonts d'informació
quantitativa i es representen
habitualment en forma de taula de
dades o gràfics. |
|
c) Fonts iconogràfiques o
audiovisuals |
Són fonts primàries.
Inclouen
qualsevol tipus d'imatges.
Exemples: pintures, fotografies,
pel·lícules i documentals,
gravats, il·lustracions i
cartells, caricatures, còmics,
etc. |
|
d) Fonts cartogràfiques |
Són els mapes.
Rarament són
fonts primàries.
Els mapes
tenen un llenguatge específic que
cal poder interpretar; per això
s'hi afegeix una llegenda amb el
significat dels símbols, els
colors o les trames utilitzades en
la seva realització.
Els mapes
històrics són temàtics i de dos
tipus:
- Sincrònics o estàtics:
expliquen la situació en un moment
determinat.
- Diacrònics o
dinàmics: expliquen l'evolució
d'una situació històrica i quins
han estat els canvis produïts. |
|
e) Fonts materials o
arqueològiques |
Són fonts primàries.
Inclouen
qualsevol resta o objecte.
Proporcionen informació sobre
diversos aspectes (poder, riquesa,
societat, vida quotidiana,
costums, gustos, modes, etc.).
Exemples: restes materials i
construccions, ossos, objectes
personals, teixits, eines,
monedes, armes, objectes
decoratius, etc. |
|
f) Fonts orals |
Són fonts primàries.
Poden ser
testimoniatges directes o
gravacions en diferents suports.
L'entrevista és la font més
habitual.
Exemples: entrevistes
personals (testimonis directes),
discursos, programes de ràdio,
cançons, contes, llegendes, mites,
refranys, etc. |
|
3. Segons la seva temàtica |
Segons la informació que ens
ofereixin (sobre algun o diversos
aspectes, com política, economia,
societat, ciència i tècnica,
religió, cultura, art...), poden
ser: fonts polítiques,
econòmiques, tècniques i
científiques, socials, religioses,
militars, etc.
Les lleis, en
qualsevol de les seves formes
(pragmàtica, decret,
constitució...) són fonts
jurídiques o legislatives. |
|
4. Segons la
seva intencionalitat |
Tot i que la major part de les
fonts històriques són
informatives, en algunes, com les
caricatures, els discursos
polítics o determinats articles de
premsa, s'observa una
intencionalitat crítica, satírica
o panegírica (d'elogi a a algú)
que si resulta molt evident és
convenient destacar.
Igualment,
les fonts jurídiques o
legislatives tenen una
intencionalitat (i funció)
normativa, reguladora. |
amunt
|
