Concentració
empresarial
En
sentit limitat, procés jurídic
a través del qual es fusionen
les activitats de dues o més
empreses, amb pèrdua de la
personalitat jurídica
d’alguna empresa (fusió
per absorció) o de totes
(fusió per constitució)
les que hi participen.
Taylorisme
Sistema
d’organització del treball,
basat en les idees de
F.W.Taylor, precursor de la
dita organització científica
del treball, que consisteix
fonamentalment en l’estudi
detallat dels processos de
treball, que són descomposts
en diverses tasques, el temps
d’execució de les quals es
determina mitjançant
cronometratges, i en l’establiment,
com a incentiu, del pagament
de primes lligades al
rendiment.
Imperialisme
Tendència
d’un estat a l’expansió
econòmica i territorial, al
domini sobre altres estats i
pobles. Colonialisme
Doctrina
i actitud que defensen amb
raonaments racials, ètnics,
econòmics, polítics o morals
la colonització, o sigui l’existència
d’unes relacions de
subordinació entre una nació
dominant i els pobles o
territoris que en depenen.
Expansionisme
Tendència
d’un estat a l’expansió
política, econòmica i
territorial, en detriment d’altres
estats i pobles, els quals
resten sotmesos i, si més no,
influïts per aquell.
Colònia
A
les èpoques moderna i
contemporània, territori dels
països descoberts, sotmesos a
un domini polític i
administratiu i a una
explotació econòmica per
part d’una potència.
Colonització
Acció
d’establir una colònia (en
una terra) o de convertir un
territori en una colònia.
Occidentalització
Assimilació parcial o total
als costums, la mentalitat,
les institucions, l’estil de
vida o la tècnica d'occident.
Aculturació
Procés
de canvi cultural.
•L’últim
terç del segle XIX, la Segona
Revolució Industrial
va transformar l’economia
de les principals potències
europees.
Els
canvis econòmics i tecnològics
van
facilitar l’expansió
europea per Àfrica, Àsia
i el Pacífic.
•Les
innovacions tècniques,
les noves formes d’organització
del treball i el
creixement de la banca van
permetre un augment de la
producció i del comerç,
i una millora dels
transports.
•Europa
es va llançar al domini
del món, aprofitant la
seva superioritat tècnica,
financera i militar.
•Els
països més avançats van
ocupar territoris a l’Àfrica
i a l’Àsia,
principalment, i van crear
imperis
colonials.
–
Econòmicament, es buscava
nous
mercatsper
vendre-hi els excedents i
adquirir matèries
primeres al millor preu
possible.
–
Demogràficament, Europa necessitava nous
territoris per situar-hi el gran excedent
poblacionalque
tenia. El
creixement europeu va
produir un excés de
població que va provocar
dificultats per trobar
feina i tensions socials.
–
Políticament, les potències europees aspiraven a
augmentar el seu prestigiamb
territoris nous.Les
fronteres d’Europa s’havien
estabilitzat a finals del
segle XIX i l’expansió
territorial havia de
fer-se
sobre regions
extraeuropees.
–
Ideològicament, era molt comuna la creença
en la superioritat
d’algunes nacions, i en el dret que tenien d’imposar-se
sobre altres pobles.
Aquestes idees eren defensades pel nacionalisme
conservador
de l'època.
•La
colònia era organitzada
per ser controlada i
administrada per la metròpoli.
Podem distingir
tres
classes de colònies:
–
Colònies d’explotació.
La metròpoli es va
dedicar a l’explotació
econòmica.
No tenien govern propi i
els europeus exercien en
elles una política d’ocupació.
–
Colònies de poblament.
Eren colònies que rebien
població blanca que
emigrava per establir-se
de forma permanent.
–
Protectorats.Eren territoris que, després
de l’ocupació europea,
van mantenir l’organització
estatal, el govern
indígena
i un aparell administratiu
propi.
•A
partir de 1870 es va
iniciar la
colonització
d’Àfrica. Va ser la més
ràpida i brutal i va
significar el domini total
del continent.
•
Els
britànics i els francesos
van tenir avantatge perquè
tenien bases a l’Àfrica
des del segle XVIII.
•Tots
dos països van somiar amb
la creació de grans
imperis continus: de nord
a sud, els britànics;
d’oest a est, els
francesos.
• Els
enfrontaments entre potències
van ser constants, i el
1885 es va convocar la Conferència
de Berlínper
establir les normes i les zones d’influència
de cada potència sobre el
continent.
•Àsia
va ser ocupada tant per
les potències europees
occidentals, com per
altres països que volien
expandir-se, com Rússia,
els Estats Units i el
Japó.
•Els
britànics es van annexar
Birmània i es van
enfrontar amb Rússia pel
control de l’Afganistan.
Més tard van ocupar
Malàisia.
França es va centrar a
Indoxina.
•A
la Xina, totes les potències colonialistes volien
estar presents en un mercat tan important i, a
través de les guerres
de l’opi,
van forçar l’obertura del comerç.
•A
finals del segle XIX, Gran
Bretanya posseïa l’imperi
colonial més gran del
món: de l’Índia a l’Àfrica.
El seu objectiu era el
control de les rutes
comercials marítimes.
•La
principal colònia d’explotació
de Gran Bretanya va ser l’Índia.
La seva conquesta s’havia
iniciat al segle XVIII,
per part de la Companyia
de les Índies Orientals.
•No
obstant, la monarquia va decidir fer-se càrrec de
la colònia i la reina Victòria va ser proclamada
emperadriu de l’Índia (1876).
•També
posseïen territoris
colonials molt importants
uns altres països com
Rússia, Holanda, Portugal
i, en menor mesura,
Alemanya, Itàlia,
Bèlgica i Espanya.
•Els
Estats Units i el Japó
van ser les dues úniques
potències extraeuropees
que van iniciar, a finals
del segle XIX, una
expansió colonial.
•Els
Estats Units
la van fer en dues
direccions: cap al
Pacífic i cap al Carib.
•El
Japó,
recolzat per la Gran Bretanya, va intervenir per
aturar el progrés rus a la província xinesa de
Manxúria, i va ocupar les illes Kurils, Corea i
Formosa (Taiwan).
5.1.
La
introducció d'avenços
europeus a les colònies
•Les
potències colonitzadores
van introduir alguns avenços
als territoris colonials:
infraestructures, noves
indústries,
millores higièniques i
sanitàries, lluita contra
l’analfabetisme, etc.
–
Hi
van construir infraestructures
(ports,
carreteres, ferrocarrils),
encara que per afavorir el
control i l'explotació de
la colònia per part de la
metròpoli.
–
Hi
van conrear noves terres i
van crear indústries,
encara que ho van fer en benefici
propi.
–
La
introducció de mesures
higièniques
i la construcció de nous
hospitals van permetre la
reducció de les
epidèmies. Com
a conseqüència, la mortalitat
va baixar
i la població va
augmentar.
–
Els
europeus van construir
escoles en un intent d’aculturació,
d’imposar les formes de
vida dels colonitzadors.
També es va intentar imposar
el cristianisme
i les creences occidentals.
•Aquestes
millores, malgrat tot,
van ser contradictòries:
–
Els avenços responien als interessosde
les metròpolis (materials, polítics i ideològics).
–
El descens de la mortalitat va trencar l’equilibri
entre poblaciói
recursos(subalimentació).
–
A les escoles s’ensenyava la cultura de la
metròpoli.
També es va intentar imposar la seva religió.
•El
fenomen de l'aculturacióva
suposar una pèrdua d'identitat per als pobles
colonitzats.
•Les
conseqüències del procés de colonització van
ser significatives:
•A
les colònies s’hi van
imposar els interessos
econòmics dels
colonitzadors. La majoria
de la població indígena
va quedar sotmesa i les
seves condicions de vida
van empitjorar.
•Es
van potenciar les grans
plantacions
de productes que
beneficiaven la metròpoli:
cacau, cafè, cotó,
fruites, etc.
•Els
natius havien de treballar
a les plantacions per
subsistir, i a més havien
de comprar aliments, perquè
es va imposar una economia
monetària
i de mercat.
•L’artesania
local es va arruïnar a
conseqüència de la
competència dels productes
industrials
importats des de la metròpoli,
a preus barats i en grans
quantitats.
•L’estructura
social
també va canviar com a
resultat de la imposició
dels nous models colonials.
•Les
societats colonials eren
el reflex d’una profunda
segregació.
Els funcionaris i els
colons de la metròpoli
solien viure en luxoses
residències, en contrast
amb la misèria dels
indígenes.
•L’impacte
de la cultura occidental
va fer perdre
la identitat
a les cultures indígenes.
- Revolució dels
transports
- Relació ciència-indústria
- Nous invents
• Canvis en l’organització
empresarial: concentració d’empreses
- Càrtel
- Trust
- Hòlding
- Monopoli
• Canvis en l’organització
del treball
- Taylorisme
- Fordisme
→ Consum en massa
• Augment del comerç
internacional i de la venda al detall
impulsa
↓
IMPERIALISME
Causes
• Econòmiques
- Trobar nous mercats
- Cerca de matèries primeres
- Inversions de capital
• Demogràfiques
- Nous llocs d’assentament
per a la població europea
• Ideològica
- Superioritat de la raça
blanca
- Missió civilitzadora d’Europa (darwinisme
social)
- Expansió del cristianisme
• Polítiques
- Poder militar
- Poder i prestigi internacional
Repartiment
del món
Àfrica
• S’enfronten els
projectes britànic i francès
• La Conferència de Berlín
reglamenta les ocupacions dels
territoris
• Conflictes: Fachoda, guerra anglobòer
Àsia
• Presència britànica
a l’Índia
• França colonitza Indoxina
• Penetració a la Xina: guerra dels bòxers
Administració
colonial
• Colònies d’explotació
- Colònies
- Protectorats
• Colònies de
poblament: dominis
Conseqüències
• A les metròpolis
- Enriquiment de sectors
econòmics privilegiats
- Forta càrrega sobre el pressupost de
l’Estat
