Cop
d'estat
Presa del poder polític
per un grup minoritari,
generalment vinculat a un
sector o a la totalitat de les
forces armades, al marge de la
vinculació a les masses
(colpisme). Un cop d'estat és la
usurpació del poder vigent i
la vulneració de la legalitat
institucional a un estat
liderada per membres del
mateix estat, líders
polítics, funcionaris o, més
usualment, militars, i en
alguns casos mitjançant el
suport d'altres estats, amb
l'objectiu d'aconseguir el
poder.
Quan
aquests cops triomfen sovint
el govern resultant esdevé de
tipus dictatorial que pot
estendre's més o menys en el
temps. En alguns casos
aconsegueixen el poder
ràpidament i en d'altres en
no triomfar durant els primers
dies poden generar una guerra
civil.
Guerra
Civil
Guerra
entre ciutadans d'un mateix
país o d'un mateix estat.
Brigades
Internacionals
Unitats
militars integrades per
voluntaris estrangers que
lluitaren a favor dels
republicans durant la Guerra
Civil Espanyola de 1936-39.
Campanya
Període
en què les tropes resideixen
o operen en zones o àrees
declarades en estat de guerra.
Batalla
Acció
en la qual dos exèrcits
enemics es baten l'un contra
l'altre i que, per la seva
envergadura, pot arribar a
decidir el resultat d'una
guerra.
Totalitarisme
Règim
polític que exerceix una
forta intervenció en tots els
ordres de la vida d’una nació
o d’un estat i que, sense
admetre cap forma d’oposició
legal, concentra la totalitat
dels poders estatals en mans
d’un grup o partit, no
respectant o reduint els drets
cívics i polítics i les
llibertats públiques.
Exèrcit
Popular de Catalunya
Exèrcit
que la Generalitat de
Catalunya intentà de crear
per decret de 6 de desembre de
1936 reorganitzant les forces
militars de Catalunya i
intentant de militaritzar les
milícies del Comitè Central
de Milícies Antifeixistes,
després de la seva
dissolució.
Col.lectivització
La
col·lectivització és com es
coneix normalment la
socialització dels mitjans de
producció, essent el procés
del pas d’un règim de
propietat privada individuals
dels mitjans de producció cap
a un règim de propietat
social ja sigui en
comunitària o estatal.
Fets
de Maig
Esdeveniments
provocats, pel maig del 1937,
per l'enfrontament armat,
sobretot a Barcelona, entre
forces d'ordre públic de la
Generalitat i militants del
PSUC, la UGT i Estat Català,
d'una banda, i militants del
grup CNT-FAI, grups
anarquistes, com Amigos de
Durruti, i el POUM, de l'altra.
Repressió
Acció exercida des
del poder per a neutralitzar i
eliminar la voluntat crítica
dels col·lectius opositors o
discrepants, mitjançant
mesures de coacció i la
limitació de les llibertats
públiques. Exili
Allunyament,
voluntari o forçós, del
territori d’un estat,
especialment per motius
polítics.
•El
conflicte entre els
partidaris de les reformes
i els seus opositors va
esclatar el 1936,
originant una Guerra
Civil
que va durar tres anys i
que va finalitzar amb l’establiment
d’una dictadura militar.
1.1.
L'aixecament
militar •
Al juliol de 1936, un sector
important de l’exèrcit va
protagonitzar un cop
d’Estat,
al qual es van unir les
organitzacions polítiques
antirepublicanes (falangistes,
tradicionalistes,
monàrquics...) •
Els
sublevats
van prendre els òrgans de
govern d’algunes ciutats i
van constituir juntes
militars per a "restablir
l’ordre" i acabar amb
el Front Popular. Però el
govern
republicà
va poder sufocar l’aixecament
en zones estratègiques.
Davant del clamor popular,
el
19 de juliol, José Giral,
nou cap de govern, va
donar armes
a les milícies
dels sindicats
i dels partits
del Front Popular,
per frenar el cop. •
Espanya va quedar dividida
en dues
zones,
cosa que va desencadenar la
Guerra
Civil:
l’alçament va triomfar a
les regions agrícoles i d’orientació
política conservadora, i va
fracassar a les grans
ciutats i les principals
regions industrials i
obreres.
1.2.
La
internacionalització del
conflicte •La
situació política
europea el 1936 era molt
tensa, des del sorgiment
del feixisme italià i el
nazisme alemany. Així, la
Guerra Civil espanyola va
assolir una gran dimensió
internacional. •La
guerra a Espanya es va
veure com una confrontació
entre les forces
democràtiques
i els règims
feixistes: –
El sector sublevat va
rebre el suport d’Alemanya
i
Itàlia
i, en menor mesura, també
de Portugal. – La República va
comptar amb el suport de
la URSS
i les Brigades
Internacionals
(voluntaris de diversos
països). •Per
no agreujar la tensió
europea, França i Gran
Bretanya van impulsar una política
de neutralitat (Comitè
de No Intervenció)
en
la guerra espanyola. •La
“no intervenció” va
perjudicar a la República,
que es va trobar sense
l’ajuda de les democràcies
europees.
2.1.
La
zona republicana: guerra i
revolució •
Al bàndol
republicà
hi van perviure dues
posicions: – Els sectors
republicans i part dels
socialistes i comunistes,
que plantejaven, davant de
tot, organitzar l’Estat
per guanyar
la guerra. – Els sectors
anarquistes i trotskistes,
que eren partidaris de la
revolució
i prioritzaven les
col·lectivitzacions i l’anticlericalisme. •
Però a partir de l’enfrontament
armat entre les forces
republicanes (fets de Maig
de 1937), i de la
formació del govern de
Juan
Negrín
(amb forta influència
comunista), es van imposar
els que defensaven la tesi
d’organitzar-se per
vèncer. •Evolució
durant la guerra: -
Des
del principi, es va
iniciar la
revolució social:
es van formar Comitès
i es va desfermar amb gran
força l’anticlericalisme.
Tot símbol aristocràtic,
burgès o religiós va ser
perseguit
com a enemic.
- El
setembre de 1936 es va
formar un govern de
coalició amb republicans,
comunistes, socialistes i
anarquistes, dirigit per Francisco
Largo Caballero
i es va crear
un Exèrcit
Popular. -
El
1937 tenen lloc els fets
de Maig:
va esclatar la divisió
dins de les forces
republicanes
i es va produir un enfrontament
armat
a Barcelona.
- Com
a resultat, Juan
Negrín
va formar un nou govern,
sense presència
anarquista i amb influència
comunista.
2.2.
La
zona sublevada: una
dictadura militar •
A la zona
sublevada
es va articular un nou
Estat,
sota la figura del general
Franco, que va prendre
molts aspectes del
feixisme: partit únic,
obediència cega al
cabdill, menyspreu a la
democràcia, exaltació de
la violència i ideologia
ultraconservadora.
-
El
nou Estat
s’inspirava en el
feixisme i defensava un
model social basat en el
conservadurisme i en la
preeminència del catolicisme. •
A més, a les zones
ocupades pels sublevats es
va desmantellar
la legalitat republicana
i es va iniciar una repressió
sistemàtica
contra tot tipus d’oposició.
- Un
dels primers objectius de
les autoritats
“nacionals” era acabar
amb les reformes
republicanes.
- A les zones dominades pels
franquistes es va
institucionalitzar la persecució
sistemàtica
de les organitzacions del
Front Popular i els seus
representants. - La
repressió
va afectar tots aquells
que havien donat suport a
la República i també a
aquells que no
manifestaven la seva
adhesió al nou règim.
3.1.
El
desenvolupament del
conflicte •
A finals de 1936 la
República encara mantenia
les ciutats industrials.
La guerra va tenir
diferents episodis:
– L’avanç
cap a Madrid
(novembre de 1936).
L’estratègia dels
sublevats era avançar des
del sud cap a Madrid
i prendre la capital. Els
intents successius van
fracassar i van canviar de
front. – La
Batalla
del Nord
(abril-octubre de 1937).
L'aviació
alemanya va produir el
bombardeig de Guernika
i l'exèrcit franquista va
ocupar Bilbao
i altres zones del nord d’Espanya
(Santander
i Astúries). – La
Batalla
de l’Ebre (juliol-novembre
de 1938). El
1938, les tropes
sublevades van avançar
sobre Aragó i van arribar
al Mediterrani
per la zona de Castelló.,
deixant Catalunya aïllada.
Per impedir el progrés
dels sublevats, el govern
de la República va
concentrar les seves
forces a la Batalla de l’Ebre,
però, després de durs
combats, els republicans
es van haver de replegar.
–
El
final
de la guerra
(febrer-abril de 1939).
Després de l'ocupació
de Catalunya
(desembre-febrer 1939),
només resistien Madrid
i la zona
centre.
Un cop
d’Estat
va crear una junta a
Madrid, que va intentar
sense èxit negociar amb
Franco. La guerra es va
acabar l’1 d’abril.
Evolució
de la guerra
La
situació
d'Espanya després
del cop d'Estat: Juliol
1936
Novembre
1936
Desembre
1937
Juliol
1938
Març
1939
El
desenvolupament
de la guerra
El
final de la guerra a
Barcelona
El
comunicat final de
la guerra, 1r
d'abril de 1939
3.2.
La vida a la rereguarda •Les
rereguardes van haver de
patir els efectes de la
guerra i a la zona
republicana, a més, les
conseqüències de la
derrota.
Entre les alteracions de
la vida quotidiana durant
la guerra cal destacar:
- La manca
d'aliments,
que va provocar fam,
desnutrició, mercat negre,
etc.
- El bloqueig
de l'activitat econòmica:
manca de diner en
circulació, encariment
dels preus, treball
obligat de les dones (per
la manca d'homes), etc.
- Danys colaterals de la
guerra: bombardeigs,
destrucció, mortalitat,
construcció de refugis,
etc.
- Els efectes demogràfics:
augment de la mortalitat,
descens de la natalitat, moviments
de la població
(refugiats, exiliats),
etc.
- La repressió
políticosocial:
assassinats i persecució,
patrulles, venjances
personals, etc.
3.3.
Les conseqüències de la
guerra •
Les conseqüències
de
la guerra van ser a llarg
termini: – Van
morir
més de mig milió d’espanyols.
A aquesta xifra s’hi han
d’afegir unes 470000
persones que es van exiliar
a França, Amèrica
Llatina i la URSS, davant
de
la repressió franquista. Milers
d’aquestes persones van
participar en la resistència
contra els nazis durant la
Segona
Guerra Mundial.Alguns
van ser confinats a camps
de concentració.
– La imposició d’un
dictadura
militar
que
va posar fi a la tradició
liberal i parlamentària
del segle XIX.
– El trencament de la
convivència entre
vencedors i vençuts.
- 17 de juliol, Canàries
i el Marroc; 18 de juliol, Península
- Protagonitzat per gran part de l’exèrcit
amb el suport de la dreta autoritària
- Resposta dels governs de la República
i de la Generalitat. Participació d’organitzacions
obreres a favor de la República
- Fracàs del cop militar →Divisió d’Espanya en dues
zones: republicana i insurrecta. Inici
de la guerra civil
•
Repercussió internacional
- Presa de posició de
l’opinió pública mundial
- Suport als insurrectes: l’Alemanya
nazi i la Itàlia feixista
- Política de no-intervenció de les
democràcies
- Suport a la República: les Brigades
Internacionals i l’URSS
ZONAREPUBLICANA
• Revolució
social
- Col.lectivitzacions
- Persecució ideològica de les dretes
i de l’Església
- Formació de comitès i milícies
populars
- A Catalunya
- Comitè Central de Milícies
Antifeixistes (Lluís Companys)
- Consell d’Economia de Catalunya i
Decret de col.lectivitzacions
•
Governs d’unitat
(setembre 1936-maig 1937)
- A Catalunya: govern
d’unitat (Tarradellas)
- A Espanya: govern de Largo Caballero
- Participació d’anarquistes,
republicans, socialistes i comunistes
- Creació de l’Exèrcit Popular i
esforç bèl.lic
- Enfrontaments dels anarquistes i el
POUM amb els republicans i els
comunistes (fets de Maig, 1937)
- Crisi de govern
• Govern
Negrín
(maig 1937-març 1939)
- Persecució del POUM i
augment del poder dels comunistes
- Esforç bèl.lic (Programa dels Tretze
Punts)
- Dificultats internacionals (Acord de
Munic) i derrotes militars
- Concentració del
poder en el govern central
- Trasllat a Barcelona
del Govern de la República
- Eliminació de competències de la
Generalitat
ZONA
SUBLEVADA
• Construcció d’un
Estat totalitari
- Junta de Defensa
Nacional
- Franco, cap de l’Estat (Govern de
Burgos)
→
- Decret d’unificació
- Primera legislació: Estat
confessional i supressió de les
reformes de la República
• Batalles per Madrid
i front d’Aragó (juliol 1936-març
1937)
• Batalla del nord (abril-octubre
1937)
• Ofensives de Terol i arribada al
Mediterrani (desembre 1937-abril 1938)
• Batalla de l’Ebre i ocupació de
Catalunya (juliol 1938-febrer 1939)
• Fi de la guerra (abril 1939)
EFECTES
EN LA POBLACIÓ
• Fam, misèria,
mortalitat
• Bombardeigs i destrucció
• Refugiats i exiliats republicans
