Dictadura Forma
política de què es revesteix
l'estat com a instrument de
poder posat en mans de la
classe dominant per esclafar
la resistència dels seus
enemics.
Ideologia Conjunt
de conceptes, creences i
ideals, d’abast factual i
normatiu, per a explicar els
fenòmens socials i, així,
dirigir i simplificar les
opcions sociopolítiques de
l’individu i la
col·lectivitat.
Nacionalsindicalisme
Conjunt
de teories propugnades per
Falange Española i
adaptades pel règim polític
regit pel general Franco,
segons les quals implantà el
totalitarisme estatal, el
partit únic i el sindicat
vertical, unificant amos i
treballadors, d’afiliació
obligatòria i que forma part
de l’aparell de l’estat. Nacionalcatolicisme Denominació
donada a la situació
politicoreligiosa durant el
franquisme, amb la qual s’identificava
la condició d’espanyol i de
catòlic.
Movimiento
Nacional Nom
donat al conjunt de forces polítiques
que participaren en l’aixecament
del Divuit de Juliolde
1936. Integrades posteriorment
com a partit únic de l’Estat
espanyol (Falange Española) i
articulades dins una ideologia
unitària.
Adoctrinament
Acció
de fer entrar algú en algunes
doctrines, opinions, valors o
models de comportament com a
resultat de la propaganda o de
qualsevol procés instructiu
acrític propi d’un
sectarisme cultural, polític
o religiós.
Repressió
Acció
exercida des del poder per a
neutralitzar i eliminar la
voluntat crítica dels col·lectius
opositors o discrepants,
mitjançant mesures de coacció
i la limitació de les
llibertats públiques.
Corts
Espanyoles Òrgan
polític de l’Estat espanyol
durant el règim franquista,
creat el 1942, definit com a
instrument de col·laboració
en la tasca legislativa que
corresponia al cap de l’estat
i dependent del poder executiu.
Llei
fonamental
Llei
que defineix i regula
l'activitat, l'organització i
les institucions polítiques
d'un estat.En alguns
ordenaments jurídics estatals
pren la denominació de
constitució.
División
Azul Nom
donat a la División Española
de Voluntarios que lluità al
front soviètic al costat dels
alemanys des de l'octubre del
1941 a l'octubre del 1943.
Autarquia
Situació teòrica
d'economia autosuficient
respecte a l'exterior. Racionament Control
de la demanda de determinats
articles —generalment
destinats a cobrir necessitats
bàsiques de consum
personal— degut a circumstàncies
excepcionals o a l’escassetat
continuada de l’oferta.
Liberalisme
econòmic
Doctrina
i sistema econòmic basats en
la convicció que la llibertat
de tots els comportaments
individuals garanteix -en
virtut d'unes lleis naturals,
immutables, de l'economia- una
producció òptima amb el
mínim cost possible.
Crisi
Pertorbació de
l'activitat econòmica per
raons inherents al seu
funcionament.
Urbanització
Fenomen consistent
en la creixença accelerada de
les ciutats en població i en
superfície i en l'expansió
dels modes de vida urbans. Barraquisme
Fenomen
urbà,
propi dels països fortament
receptors d'immigrants i
mancats d'una planificació
urbanística, que es manifesta
per la construcció de
barraques a la perifèria i
als petits espais no edificats
d'una ciutat.
JOC
Sigla
de laJoventut
Obrera Cristiana,
moviment d'acció social
catòlica fundat a Brussel·les
per l'eclesiàstic (després
cardenal) flamenc Joseph
Cardijn, inspirat per la Rerum Novarumi
la doctrina social catòlica.
Afer
Galinsoga
Aferiniciat
al juny del 1959 arran d’un
incident provocat per l’aleshores
director de «La Vanguardia»,
Luis Martínez deGalinsoga,
en protestar a l’església
barcelonina de Sant Ildefons
perquè hom predicava en
català.
la
Caputxinada Nom
amb què és coneguda l’assemblea
constituent del Sindicat
Democràtic d'Estudiants de la
Universitat de Barcelona,
celebrada al convent dels
caputxins de Sarrià, a
Barcelona, del 9 a l'11 de
març de 1966.
Memòria
històrica Mesures
de foment del coneixement del
passat i de reconeixement d’aquelles
persones que durant la Guerra
Civil Espanyola o la dictadura
franquistapatiren
actes injustos per motius polítics,
ideològics o religiosos.
Els
anys del règim franquista
(1939-1975) •El
règim franquista, que es
va establir al final de la
Guerra Civil, es va
caracteritzar per
institucionalitzar una
dictadura amb trets
feixistes i pel predomini
de les velles classes
dominants. •La
figura del dictador, el
general Francisco
Franco,
va presidir tot el període. •Del
1939 al 1975, el
franquisme va concentrar
els poders en mans del
dictador. A Catalunya, la
victòria de Franco va
significar la pèrdua dels
drets nacionals i de les
institucions autònomes. •Des
del punt de vista
econòmic,
es va passar d’una etapa
d’estancament
econòmic
(1939-1959) a una altra de
fort creixement
econòmic
(1959-1973).
1.1.
Un
règim polític totalitari •
Francisco Franco va
establir un règim
totalitari:
ell concentrava tots els
poders, va crear un partit
únic i un sindicalisme
vertical, va suprimir les
institucions i les
llibertats democràtiques
i va abolir la
Constitució de 1931 i els
Estatuts de Catalunya i el
País Basc. •Franco
era el cap de l’Estat i
ostentava el títol de Caudillod’Espanya.
Concentrava tots els
poders: legislatiu,
executiu i judicial. A més
era Generalíssim
dels Exèrcits. •Tots
els partits, sindicats i
associacions polítiques
van ser declarats
il·legals,
i els seus militants,
detinguts i empresonats. •Només
es va permetre un partit,
la Falange Española
Tradicionalista y de las
Juntas de Ofensiva
Nacional Sindicalista. •Les
Corts democràtiques i les
eleccions van ser
suprimides. •Totes
les institucions
republicanes van ser
desmantellades.
1.2.
Les
lleis fonamentals •
El règim va desenvolupar
una legislació (Lleis
Fonamentals) per a
simularuna
democràcia
que
mai no va existir. •La
dictadura va pretendre
donar una imatge de
legalitat. -
Per
això,el Fuero
del Trabajo
(1938) declarava els
principis laborals del nou
règim, però prohibia els
sindicats lliures i la
vaga. -
La
Llei
constitutiva de les Corts
Espanyoles
va crear unes Corts
consultives sense poder
legislatiu. -
El
Fuero
de los Españoles
(1945) era una
pseudodeclaració de drets
cívics. -
La
Llei
de referèndum
(1945) contemplava les
consultes populars per a
determinades lleis. -
La
Llei
de successió
(1947) preveia una
monarquia com a successora
del franquisme.
•La
victòria franquista a la
Guerra Civil va suposar el
triomf dels grups que amb
la República havien temut
que perdrien els seus
privilegis.
•La
gran
burgesia,
l’exèrcit
i l’Església
catòlica
van donar
suport
a un règim
que garantia el seu poder
i influència. –
La gran
burgesia,
que va exercir el seu
domini econòmic.
–
L’Exèrcit, que
va garantir la
continuïtat del règim, i
nombrosos militars van
exercir càrrecs polítics.
–
L’Església
catòlica,
que va recuperar la
confessionalitat de l’Estat
i el predomini sobre l’educació.
Es va restablir el
pressupost de culte i
clero.
1.4.
Les
relacions exteriors •Al
llarg dels anys, el
franquisme va anar variant
els seus aliats
internacionals. En les
relacions
exteriors,
podem
establir tres grans etapes:
–
Durant la Segona Guerra
Mundial (1939-1945) el règim
va fer costat de
forma incondicional a les
potències
de l’Eix(Alemanya i
Itàlia). –
Amb la derrota dels
règims feixistes, entre
1945 i 1953 va patir l’aïllament
internacional.
-
L’aïllament
va començar a trencar-se
el 1953, quan Espanya va
pactar uns acords de col·laboració
amb els Estats
Units
i va signar un Concordat
amb el Vaticà.
Així, a partir de 1953,
el franquisme va ser
reconegut
internacionalment.
2.1.
Els
efectes de la guerra •
La
Guerra Civil va produir un
enfonsament
demogràfic i econòmic
a Espanya. •El
1939, Espanya era un país
malmès per la Guerra
Civil, que va provocar una
davallada
demogràfica. •Una
part de la indústria, de
l’agricultura, de les
vies de comunicació i
dels mitjans de transport
havien patit destrosses.
La producció havia caigut
molt. •Per
una altra banda, la
majoria de la població no
tenia prou aliments. •Però
al mateix temps, van ser
anys d’eufòria i d’enriquiment
fàcil
per a alguns sectors de la
societat. Mentre
un sector minoritari s’enriquia
amb l’estraperlo (venent
productes del racionament
al mercat
negre), la
majoria patia carestia d’aliments.
2.2.
Intervencionisme
i autarquia •A
la postguerra, la política
econòmica del franquisme
es va caracteritzar per un
gran intervencionisme
de l’Estat
en la producció i
distribució dels béns. •El
règim aspirava a l’autarquia
econòmica, impulsada
també per l’aïllament
i el boicot internacional. •
Als
primers anys del
franquisme es va establir
l’autarquia;
es pretenia l’autosuficiència
econòmica mitjançant el
foment de la producció
nacional:
– Per
fomentar el
desenvolupament de la
indústria,
es va crear l’Institut
Nacional d’Indústria i
es van fundar empreses públiques
que s’ocupaven dels
sectors no rentables per a
la iniciativa privada.
– Es va seguir
aplicant una
política
proteccionista
en
l’àmbit comercial.
2.3.
L'estancament
de l'economia •L’autarquia
va ser un desastre per a
l’economia espanyola,
que va trigar anys a
recuperar el nivell
anterior a la guerra. •
Les conseqüències
de
l’autarquia van ser molt
negatives per a Espanya:
les activitats
econòmiques, el nivell de
vida de la població i la
renda per capita van
créixer molt lentament. -
L’agricultura
i la indústria
van créixer a poc a poc, el
comerç
amb l’exterior era mínim
i l’escassetat de béns
de consum va durar molts
anys.
- En
conseqüència, el
nivell
de vida
i la
renda per càpita
espanyola no van assolir
les xifres del 1936 fins
al 1953.
3.1.
Una
nova elit dirigent •A
finals de la dècada de
1950 van entrar al govern
sectors tecnòcrates
(modernitzadors
propers a l’Opus
Dei),
interessats en una
política econòmica que
apropés Espanya a Europa
i afavorís el seu
desenvolupament
industrial.
Aquests ministres van
aportar criteris més
tècnics i modernitzadors
i van impulsar la
reorientació del règim
franquista. •La
Falange va anar perdent
protagonisme al règim i
va ser desplaçada pel Movimiento
Nacional. •També
es van elaborar noves
lleis. •
Es
va dissenyar una nova
legislació que va definir
el sistema polític
espanyol amb una democràcia
orgànica. •
Per
assegurar la continuïtat
del règim de Franco, les
Corts franquistes, el
1969, van acceptar el príncep
Joan Carles de Borbó com
a successor del cap d’Estat
a títol de rei.
3.2.
El
Pla d'Estabilització •Els
nous governs, a partir del
1957, van abandonar l’autarquia
i van iniciar un procés
de liberalització econòmica
i obertura a l’economia
europea. -
Per
això, es va posar en
marxa el Pla
d’Estabilització
(1959) per substituir una
economia tancada per una
economia liberalitzada, vinculada als
circuits internacionals. - El
govern va posar en marxa
els
Planes
de Desarrollo
(1964-1975) per fomentar
el desenvolupament
industrial i disminuir els
desequilibris entre les
diferents regions
espanyoles.
3.3.
La
puixança econòmica •Entre
el 1959 i el 1973, Espanya
va conèixer un període
de gran creixement de la
seva economia. -
Aquesta
puixança econòmica es va
manifestar en un gran
creixement de la indústria,
que va renovar els seus béns
d’equip, va adoptar
noves tecnologies i va
augmentar la seva producció
i productivitat. •L’auge
econòmic (1959-1973),
fruit sobretot de la
favorable conjuntura
econòmica europea, va
suposar:
- El creixement de
la indústria.
- Una
renovació de l’agricultura.
- Un gran desenvolupament
del turisme.
-
El
comerç
exterior
va experimentar un notable
creixement. •Com
a resultat d’aquest
procés,
entre el 1960 i el 1973,
la renda
nacional
es va incrementar a la
vegada que va millorar el
nivell de vida, amb
l'augment del
poder adquisitiu i dels
salaris.
•Una
de les claus del
desenvolupament econòmic
de la dècada de 1960 va
ser la seva vinculació a
l’economia de l’Europa
occidental, que va
permetre exportar els
productes agraris i
industrials. •Aquest
creixement va consolidar
una economia molt
dependent, ja que gran
part del capital, la
tecnologia i les divises
provenien de l’estranger. •L’economia
espanyola resultava poc
competitiva
i concentrada en
activitats que requerien mà
d’obra, però amb poc
contingut tecnològic.
•Així,
l'economia
espanyola era molt dependent
de l’estranger,
amb grans desequilibris
entre els territoris i poc
competitiva.
•La
millora de les condicions
de vida va provocar un
augment de la natalitat i
una disminució de la
mortalitat, que van
produir un fort augment
de la població
espanyola
durant la dècada de
1960. •A
Catalunya, el component més
important d’aquest
creixement demogràfic va
ser l’arribada d’un
gran nombre d’immigrants
procedents de zones rurals
peninsulars.
•
Prop
de dos milions d’espanyols
van emigrar
a
Europa, i gairebé quatre
milions es van desplaçar,
a l’interior
del
país, des de les regions
agrícoles cap als nuclis
industrials. -
L’allau
d’immigrants va
comportar el creixement caòtic
i desordenat de moltes
ciutats.
- Uns
dos milions d’espanyols
van haver d’emigrar
a l’estranger,
cap a països que
necessitaven mà d’obra.
Població
activa a Catalunya
La
immigració a Catalunya
Migracions
interiors a Espanya en la
dècada del 1960
4.2.
La
transformació de la
societat •
Va
créixer la població
urbana i industrial,
i va disminuir la dedicada
a l’agricultura. Es va
consolidar la classe
mitjana, i es va imposar
un certa societat de
consum.
- El
millorament del nivell del
de vida.
La mecanització agrícola
i la industrialització
van produir un gran creixement
de la població urbana
dedicada a la indústria i
als serveis. - La
modernització de l’economia
va originar també el
creixement de la classe
mitjana. L’increment de
la renda va fer que les
famílies poguessin
adquirir béns de consum. - Una
societat més oberta.Els
avenços econòmics, l'arribada del turisme,
l’obertura de fronteres
i els viatges van permetre
als espanyols tenir
contacte amb l’exterior.
Això va
produir canvis
en la mentalitat
dels espanyols, i a poc a poc
es va anar estenent un
ampli moviment a favor de
la democratització.
4.3.
Les
reformes educatives i
socials •
El
franquisme va saber
interpretar en certa
manera alguns dels canvis
socials i va elaborar una legislació
social i educativa
més
adaptada a la nova
realitat. •La
nova orientació política
i econòmica del règim
franquista es va reflectir
en algunes lleis que van
millorar el nivell de
benestar de la societat
espanyola: - La
Llei
de Bases de la Seguretat
Social
(1963) va proclamar el
dret dels treballadors a
la Seguretat Social. -
La
Llei
de Llibertat Religiosa
(1967) va establir un
marge relatiu de tolerància
envers altres confessions. -
La
Llei
de Premsa
(1966) va suprimir la
censura prèvia.
- La
Llei
General d'Educació
(1970), establia
l'ensenyament obligatori
fins als 14 anys.
5.1.
La
dura repressió de la
postguerra •Els
primers temps del
franquisme es van
caracteritzar per la repressió.
Tots els partits i
sindicats van haver de
passar a la clandestinitat. •A
Catalunya, el president de
la Generalitat
republicana, Lluís
Companys, va ser detingut
per la Gestapo alemanya a
França, on estava exiliat,
va ser lliurat a les
autoritats franquistes i
afusellat. •La
repressió contra
Catalunya també va tenir
un vessant lingüístic i
cultural. La llengua
catalana va deixar de ser
oficial i se’n va
prohibir l’ús públic.
5.2.
La
reorganització de
l'oposició •
En
la dècada de 1940,
malgrat la dura repressió
franquista,
l’oposició va mantenir
una resistència armada,
el maquis.
Però després de la
guerra europea, amb la
nova situació
internacional, es va
abandonar la lluita armada
i l’activitat política
va passar a la clandestinitat. -
Es
va iniciar la resistència
i es van formar alguns
grups armats (maquis)
que esperaven que el
triomf dels aliats a la
Segona Guerra Mundial
afavorís l’enderrocament
de la dictadura.
- Al
final del conflicte
internacional, va quedar
clar que no hi hauria
suport per enderrocar el
franquisme a Espanya.
Aleshores, les estratègies
dels grups d’oposició
antifranquista van variar.
- Es
va abandonar la lluita
armada i les forces polítiques
van proposar noves estratègies
d’oposició.
- La
CNT
va ser desmantellada i els
comunistes (PSUC) van
aconseguir organitzar-se i
esdevenir la força més
activa de l’oposició.
5.3.
Els
nous moviments socials •Malgrat
algunes mobilitzacions
anteriors,
va ser en les dècades de
1960 i 1970 que es va
incrementar el número de
conflictes laborals i el
moviment d’oposició es
va estendre als estudiants
i sectors de l’Església
catòlica, que també
qüestionaven el
monolitisme del franquisme. •La
industrialització del país
i el creixement del nombre
d’assalariats a la dècada
del 1960 va incrementar la
conflictivitat
obrera. •
El PCE
va
ser l’organització que
va aconseguir una
implantació més gran en
l’entorn obrer i
estudiantil, i els
sindicats tradicionals
(UGT i CNT) van quedar
delmats per la creació i
evolució de
Comissions
Obreres
(1964). -
El
1962 hi hagué vagues a
Astúries, a Catalunya, a
Andalusia i al País Basc.
En aquestes vagues es va
constituir el sindicat Comissions
Obreres
(CC OO). •Dins
l’EsglésiaCatòlica
van néixer grups
dissidents del franquisme
i també el moviment
estudiantil
va prendre força i es va
enfrontar clarament al règim
franquista. •També
existien nuclis d’oposició
de tendència monàrquica
i
democristiana
(Reunió
de Munic,
1962) així com nacionalista,
a Catalunya i el País
Basc. •El
1971 es va crear l’Assemblea
de Catalunya,
que aplegava totes les
forces de l’oposició
democràtica.
6.1.
La
crisi econòmica de la
dècada del 1970 •A
partir del 1973 es va
iniciar un canvi en l’economia
dels països occidentals,
provocat pel ràpid
augment del preu del
petroli i de les matèries
primeres. •La
crisi
del petroli de 1973
va posar fi al període de
creixement i prosperitat
anterior i va inaugurar
una època de recessió
econòmica profunda. •A
Espanya, la crisi va
afectar el sector
industrial i moltes indústries
fan fer fallida.
A més, va provocar
un retrocés del
turisme i de les
inversions estrangeres,
que van produir un
increment de l’atur. •A
partir del 1975, els índexs
de creixement de l’economia
espanyola es van frenar
bruscament.
6.2.
Els
darrers anys del
franquisme •El
1973, Franco estava molt
malalt i, per primer cop,
va nomenar un cap de
govern, l'almirall Carrero
Blanco.
Aquest va ser assassinat
aquell mateix any per ETA. •A
partir d’aquell moment
es va evidenciar la
consolidació de dos grups
dins del règim: els immobilistes
i els oberturistes. •El
1974 es va formar un nou
govern, presidit per CarlosArias
Navarro,
que va permetre una
obertura política, però
les reformes anunciades
van ser insignificants. •
El nou govern d’Arias
Navarro va veure com s’intensificaven
les accions violentes de
grups antifranquistes com
ETA, el FRAP i els GRAPO,
que van ser contestades
pel règim amb l’execució
de Salvador Puig Antich
(1974). Va coincidir, a
més, amb un greu conflicte al Sàhara
espanyol. •
En els darrers anys del
franquisme es van
incrementar els moviments
i plataformes en demanda
de democratització
(Assemblea
de Catalunya,
Junta
Democràtica,
Plataforma
Democràtica). -Els
antifranquistes es van
coordinar en plataformes
unitàries i van
manifestar que no
acceptarien canvis que no
comportessin la concessió
d’una amnistia,
reconeixement de
llibertats, etc. •
Francisco
Franco va morir el 20 de
novembre de 1975.
•El
novembre del 1975, Joan
Carles I
va jurar el seu càrrec
com a rei d’Espanya. •El
nou govern, presidit per
Arias Navarro, es va veure
incapaç de dur a terme
reformes democràtiques i
el rei va forçar la seva
dimissió. •El
juliol del 1976 va ser
nomenat president del
govern Adolfo
Suárez,
un polític oberturista
que va iniciar el camí
legal per desmantellar el
franquisme. •El
govern va buscar el suport
de l’oposició, que va
acceptar una reforma
pactada.
•El
1976 es va aprovar la Llei
de reforma política
i el 1977 es van celebrar
les primeres eleccions
lliures.
• Dictadura totalitària
• Cabdillisme
• Repressió sistemàtica i
planificada
• Centralisme i uniformisme
Bases
• Institucionals:
Exèrcit, Església, Movimiento Nacional
• Socials
-Suport:
elits econòmiques i pagesia mitjana
- Passivitat: classes mitjanes
- Resistència: classes populars
• Polítiques
-Coalició franquista:
falangistes, carlins i monàrquics
- Organitzacions catòliques: ACNDP,
Opus Dei
Organització
de l’Estat
• Organització no
democràtica anomenada “democràcia
orgànica”
• Lleis fonamentals de l’Estat
Franquisme
a Catalunya
• Supressió de l’autonomia:
abolició de l’Estatut i de les
institucions catalanes
• Persecució del catalanisme i de les
manifestacions de catalanitat
ETAPES
(1939-1959)
Segona
Guerra Mundial
(1939-1945)
• Suport a les potències
de l’Eix
- Neutralitat
- No bel.ligerància
- Retorn a la neutralitat
• Identificació amb
la doctrina feixista
- Nacionalsindicalisme
- Hegemonia de Falange Española
Aïllament
(1945-1953)
• Boicot internacional
(1945-1947)
• Condemna de l’ONU i retirada d’ambaixadors
(1946)
• Canvi d’imatge
- Marginació del
falangisme
- Retirada de la simbologia franquista
- Hegemonia dels catòlics: ACNDP
Reconeixement
internacional
(1953-1959)
• Acords amb els EUA i
concordat amb la Santa Seu
• Acceptació en organismes
internacionals
• Crisi del 1956: necessitat de
reformes econòmiques profundes
• Nou govern amb integració de
membres de l’Opus Dei (1957)
• Liberalització de l’economia en
la dècada del 1960
AUTARQUIA
ECONÒMICA
Objectius
• Aconseguir
autosuficiència (restringir i regular
el comerç exterior)
• Afavorir el desenvolupament
industrial de sectors estratègics (creació
de l’INI)
Mètode
• Fort dirigisme i
intervencionisme estatal
Conseqüències
• Producció i
productivitat baixes
• Manca d’abastament, misèria i fam
(racionament i mercat negre)
OPOSICIÓ
AL FRANQUISME
Exili
• Reorganització dels
partits, els sindicats i les
institucions republicanes
• Govern i corts republicanes a l’exili
• Feblesa i divisions internes
• Govern de la Generalitat a l’exili;
Irla (1940) i Tarradellas (1954),
presidents
Interior
• Reconstrucció dels
partits i dels sindicats en la
clandestinitat
• Organització de guerrilles: maquis
• Esperança d’una intervenció
aliada: organismes unitaris
• Nova conflictivitat social: vagues (tramvies,
1951 i 1957) i revoltes d’estudiants (Fets
del Paranimf, 1957)
EL
FRANQUISME (II) (1959-1975)
EL
CREIXEMENT ECONÒMIC DE LA DÈCADA DEL
1960
Nova
orientació de l’economia
• Com a resultat del
fracàs de l’autarquia
• Propugnada per nous governs tecnocràtics
• Liberalització i obertura de l’economia
a l’exterior
↓ es concreta en
• Pla
d’estabilització (1959)
- Disminució de l’intervencionisme
estatal
- Impuls del comerç exterior
- Foment de les inversions estrangeres
- Convertibilitat de la pesseta
- Elevació dels tipus d’interès
- Congelació salarial
•
Plans de desenvolu-
pament
- Objectiu: impulsar el
creixement econòmic
- Accions estructurals i pols de
desenvolupament
- Escassa incidència en el creixement
econòmic
Desenvolupa-
ment econòmic
• Fi de
l’agricultura tradicional
- Mecanització agrícola
- Concentració parcel.lària i regadius
- Promoció de la ramaderia i dels seus
derivats
- Augment de la productivitat agrícola
- Reducció de la mà d’obra agrària
↓ Moviments migratoris
- A Europa
- A zones industrials d’Espanya:
arribada massiva d’immigrants a
Catalunya
• Ràpida industria-
lització
- Importació de
tecnologia
- Modernització dels sistemes
productius
- Expansió geogràfica del teixit
industrial
- A Catalunya: diversificació sectorial
(metal.lúrgia, química…)
• Augment dels serveis
- Creixement del turisme
i de les activitats complementàries
- Increment del sector administratiu i
financer
gràcies
a
↓
Contribució
de l’exterior
•
Proveeix de tecnologia i de capital
• Constitueix un mercat per vendre-hi
la producció
• Absorbeix excedent de mà d’obra i
aporta transferències dels emigrants
• Boom
turístic
TÍMIDA
OBERTURA POLÍTICA
Governs
tecnòcrates i reformistes
• Formats pels sectors
més reformistes del franquisme
• Impulsen la modernització per
afavorir l’estabilitat social
• Nova legislació
oberturista
- Llei de premsa (1966)
- LOE, Llei de llibertat religiosa, Llei
de la Seguretat Social (1967)
Escàndol
Matesa
• Implicació de
sectors tecnòcrates del govern
• Desprestigi del règim (difusió per
la premsa)
• Conseqüències: frenada al
reformisme i mesures repressives
MODERNITZACIÓ
SOCIAL
• Entrada en la
societat de consum
• Noves pautes de conducta social
• Canvis en l’estructura demogràfica
• Urbanització
intensa
• Nous patrons culturals
afavoreixen→
- Creixement de l’oposició
democràtica
- Recuperació de la llengua i la
cultura catalanes
- Mobilitzacions ciutadanes: Assemblea
de Catalunya
precipiten
↓ Crisi
del règim
-
Assassinat de Carrero Blanco
- Mort de Franco
- Augment de les tensions entre
immobilistes i oberturistes
.jpg)
.gif)
