a


aula de
socials

història

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA D'ESPANYA I CATALUNYA

 

Per a una visualització òptima prem F5

    

Història d'Espanya i Catalunya
El franquisme (1939-1975)

INTRODUCCIÓ

Els anys del règim franquista (1939-1975)
El règim franquista, que es va establir al final de la Guerra Civil, es va caracteritzar per institucionalitzar una dictadura amb trets feixistes i pel predomini de les velles classes dominants.
La figura del dictador, el general Francisco Franco, va presidir tot el període.
Del 1939 al 1975, el franquisme va concentrar els poders en mans del dictador. A Catalunya, la victòria de Franco va significar la pèrdua dels drets nacionals i de les institucions autònomes.
Des del punt de vista econòmic, es va passar d’una etapa d’estancament econòmic (1939-1959) a una altra de fort creixement econòmic (1959-1973).


Eix cronològic Franquisme (1939-1975)


Eix cronològic Franquisme (1939-1959)


Eix cronològic Franquisme (1959-1975)

amunt

1. EL FRANQUISME: UNA DICTADURA MILITAR

1.1. Un règim polític totalitari
Francisco Franco va establir un règim totalitari: ell concentrava tots els poders, va crear un partit únic i un sindicalisme vertical, va suprimir les institucions i les llibertats democràtiques i va abolir la Constitució de 1931 i els Estatuts de Catalunya i el País Basc.

Franco era el cap de l’Estat i ostentava el títol de Caudillo d’Espanya. Concentrava tots els poders: legislatiu, executiu i judicial. A més era Generalíssim dels Exèrcits.
Tots els partits, sindicats i associacions polítiques van ser declarats il·legals, i els seus militants, detinguts i empresonats.
Només es va permetre un partit, la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista.
Les Corts democràtiques i les eleccions van ser suprimides.
Totes les institucions republicanes van ser desmantellades.

amunt

1.2. Les lleis fonamentals
El règim va desenvolupar una legislació (Lleis Fonamentals) per a simular una democràcia que mai no va existir.
La dictadura va pretendre donar una imatge de legalitat. 
- Per això, el Fuero del Trabajo (1938) declarava els principis laborals del nou règim, però prohibia els sindicats lliures i la vaga.
- La Llei constitutiva de les Corts Espanyoles va crear unes Corts consultives sense poder legislatiu.
- El Fuero de los Españoles (1945) era una pseudodeclaració de drets cívics.
 - La Llei de referèndum (1945) contemplava les consultes populars per a determinades lleis.
 - La Llei de successió (1947) preveia una monarquia com a successora del franquisme.

amunt

1.3. Els suports socials del franquisme

La victòria franquista a la Guerra Civil va suposar el triomf dels grups que amb la República havien temut que perdrien els seus privilegis.
La gran burgesia, l’exèrcit i l’Església catòlica van donar suport a un règim que garantia el seu poder i influència.
– La gran burgesia, que va exercir el seu domini econòmic.
– L’
Exèrcit, que va garantir la continuïtat del règim, i nombrosos militars van exercir càrrecs polítics.
– L’
Església catòlica, que va recuperar la confessionalitat de l’Estat i el predomini sobre l’educació. Es va restablir el pressupost de culte i clero.

amunt

1.4. Les relacions exteriors
Al llarg dels anys, el franquisme va anar variant els seus aliats internacionals. En les relacions exteriors, podem establir tres grans etapes:
Durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) el règim va fer costat de forma incondicional a les potències de l’Eix (Alemanya i Itàlia).
– Amb la derrota dels règims feixistes, entre 1945 i 1953 va patir l’aïllament internacional.
- L’aïllament va començar a trencar-se el 1953, quan Espanya va pactar uns acords de col·laboració amb els Estats Units i va signar un Concordat amb el Vaticà. Així, a partir de 1953, el franquisme va ser reconegut internacionalment.


La fi de l'aillament internacional

amunt

2. LA POSTGUERRA: MISÈRIA I AUTARQUIA
(1939-1957)

2.1. Els efectes de la guerra
La Guerra Civil va produir un enfonsament demogràfic i econòmic a Espanya.
El 1939, Espanya era un país malmès per la Guerra Civil, que va provocar una davallada demogràfica.
Una part de la indústria, de l’agricultura, de les vies de comunicació i dels mitjans de transport havien patit destrosses. La producció havia caigut molt.
Per una altra banda, la majoria de la població no tenia prou aliments.
Però al mateix temps, van ser anys d’eufòria i d’enriquiment fàcil per a alguns sectors de la societat. Mentre un sector minoritari s’enriquia amb l’estraperlo (venent productes del racionament al mercat negre), la majoria patia carestia d’aliments.

amunt

2.2. Intervencionisme i autarquia
A la postguerra, la política econòmica del franquisme es va caracteritzar per un gran intervencionisme de l’Estat en la producció i distribució dels béns.
El règim aspirava a l’autarquia econòmica, impulsada també per l’aïllament i el boicot internacional.
Als primers anys del franquisme es va establir l’autarquia; es pretenia l’autosuficiència econòmica mitjançant el foment de la producció nacional:
Per fomentar el desenvolupament de la indústria, es va crear l’Institut Nacional d’Indústria i es van fundar empreses públiques que s’ocupaven dels sectors no rentables per a la iniciativa privada.
– Es va seguir aplicant una
política proteccionista en l’àmbit comercial.

amunt

2.3. L'estancament de l'economia
L’autarquia va ser un desastre per a l’economia espanyola, que va trigar anys a recuperar el nivell anterior a la guerra.
Les conseqüències de l’autarquia van ser molt negatives per a Espanya: les activitats econòmiques, el nivell de vida de la població i la renda per capita van créixer molt lentament.
- L’agricultura i la indústria van créixer a poc a poc, el comerç amb l’exterior era mínim i l’escassetat de béns de consum va durar molts anys.
- En conseqüència, el
nivell de vida i la renda per càpita espanyola no van assolir les xifres del 1936 fins al 1953.

amunt

3. L'ÈPOCA DEL CREIXEMENT ECONÒMIC
(1959-1973)
3.1. Una nova elit dirigent
A finals de la dècada de 1950 van entrar al govern sectors tecnòcrates (modernitzadors propers a l’Opus Dei), interessats en una política econòmica que apropés Espanya a Europa i afavorís el seu desenvolupament industrial.
Aquests ministres van aportar criteris més tècnics i modernitzadors i van impulsar la reorientació del règim franquista.
La Falange va anar perdent protagonisme al règim i va ser desplaçada pel Movimiento Nacional.
També es van elaborar noves lleis.
Es va dissenyar una nova legislació que va definir el sistema polític espanyol amb una democràcia orgànica.
Per assegurar la continuïtat del règim de Franco, les Corts franquistes, el 1969, van acceptar el príncep Joan Carles de Borbó com a successor del cap d’Estat a títol de rei. 

amunt

3.2. El Pla d'Estabilització
Els nous governs, a partir del 1957, van abandonar l’autarquia i van iniciar un procés de liberalització econòmica i obertura a l’economia europea.
- Per això, es va posar en marxa el Pla d’Estabilització (1959) per substituir una economia tancada per una economia liberalitzada, vinculada als circuits internacionals.
- El govern va posar en marxa els Planes de Desarrollo (1964-1975) per fomentar el desenvolupament industrial i disminuir els desequilibris entre les diferents regions espanyoles.

L'època del "desarrollismo" (1957-1973)

amunt

3.3. La puixança econòmica
Entre el 1959 i el 1973, Espanya va conèixer un període de gran creixement de la seva economia.
- Aquesta puixança econòmica es va manifestar en un gran creixement de la indústria, que va renovar els seus béns d’equip, va adoptar noves tecnologies i va augmentar la seva producció i productivitat.
L’auge econòmic (1959-1973), fruit sobretot de la favorable conjuntura econòmica europea, va suposar:
- El creixement de la
indústria.
- Una renovació de l’agricultura.
- Un gran desenvolupament del
turisme.
- El comerç exterior va experimentar un notable creixement.
Com a resultat d’aquest procés, entre el 1960 i el 1973, la renda nacional es va incrementar a la vegada que va millorar el nivell de vida, amb l'augment del poder adquisitiu i dels salaris.


Inversions estrangeres


La indústria catalana

amunt

3.4. Un creixement desequilibrat

Una de les claus del desenvolupament econòmic de la dècada de 1960 va ser la seva vinculació a l’economia de l’Europa occidental, que va permetre exportar els productes agraris i industrials.
Aquest creixement va consolidar una economia molt dependent, ja que gran part del capital, la tecnologia i les divises provenien de l’estranger.
L’economia espanyola resultava poc competitiva i concentrada en activitats que requerien mà d’obra, però amb poc contingut tecnològic.

Així, l'economia espanyola era molt dependent de l’estranger, amb grans desequilibris entre els territoris i poc competitiva.

amunt

4. LA MODERNITZACIÓ DE LA SOCIETAT ESPANYOLA

4.1. Els canvis demogràfics
La millora de les condicions de vida va provocar un augment de la natalitat i una disminució de la mortalitat, que van produir un fort augment de la població espanyola durant la dècada de 1960.
A Catalunya, el component més important d’aquest creixement demogràfic va ser l’arribada d’un gran nombre d’immigrants procedents de zones rurals peninsulars.

Prop de dos milions d’espanyols van emigrar a Europa, i gairebé quatre milions es van desplaçar, a l’interior del país, des de les regions agrícoles cap als nuclis industrials.
- L’allau d’immigrants va comportar el creixement caòtic i desordenat de moltes ciutats.
- Uns dos milions d’espanyols van haver d’
emigrar a l’estranger, cap a països que necessitaven mà d’obra.


Població activa a Catalunya


La immigració a Catalunya


Migracions interiors a Espanya en la dècada del 1960

amunt

4.2. La transformació de la societat
Va créixer la població urbana i industrial, i va disminuir la dedicada a l’agricultura. Es va consolidar la classe mitjana, i es va imposar un certa societat de consum.
- El millorament del nivell del de vida. La mecanització agrícola i la industrialització van produir un gran creixement de la població urbana dedicada a la indústria i als serveis.
- La modernització de l’economia va originar també el creixement de la classe mitjana. L’increment de la renda va fer que les famílies poguessin adquirir béns de consum.
- Una societat més oberta. Els avenços econòmics, l'arribada del turisme, l’obertura de fronteres i els viatges van permetre als espanyols tenir contacte amb l’exterior.  Això va produir canvis en la mentalitat dels espanyols, i a poc a poc es va anar estenent un ampli moviment a favor de la democratització.

El Seat 600

amunt

4.3. Les reformes educatives i socials
El franquisme va saber interpretar en certa manera alguns dels canvis socials i va elaborar una legislació social i educativa més adaptada a la nova realitat.
La nova orientació política i econòmica del règim franquista es va reflectir en algunes lleis que van millorar el nivell de benestar de la societat espanyola:
- La Llei de Bases de la Seguretat Social (1963) va proclamar el dret dels treballadors a la Seguretat Social.
- La Llei de Llibertat Religiosa (1967) va establir un marge relatiu de tolerància envers altres confessions.
- La Llei de Premsa (1969) va suprimir la censura prèvia.
- La
Llei General d'Educació (1970), establia l'ensenyament obligatori fins als 14 anys.

amunt

5. L'OPOSICIÓ AL FRANQUISME

5.1. La dura repressió de la postguerra
Els primers temps del franquisme es van caracteritzar per la repressió. Tots els partits i sindicats van haver de passar a la clandestinitat.
A Catalunya, el president de la Generalitat republicana, Lluís Companys, va ser detingut per la Gestapo alemanya a França, on estava exiliat, va ser lliurat a les autoritats franquistes i afusellat.
La repressió contra Catalunya també va tenir un vessant lingüístic i cultural. La llengua catalana va deixar de ser oficial i se’n va prohibir l’ús públic.


Camps de concentració franquistes

amunt

5.2. La reorganització de l'oposició
En la dècada de 1940, malgrat la dura repressió franquista, l’oposició va mantenir una resistència armada, el maquis. Però després de la guerra europea, amb la nova situació internacional, es va abandonar la lluita armada i l’activitat política va passar a la clandestinitat.


Repressió i accions dels maquis

- Es va iniciar la resistència i es van formar alguns grups armats (maquis) que esperaven que el triomf dels aliats a la Segona Guerra Mundial afavorís l’enderrocament de la dictadura.
- Al final del conflicte internacional, va quedar clar que no hi hauria suport per enderrocar el franquisme a Espanya. Aleshores, les estratègies dels grups d’oposició antifranquista van variar.
- Es va abandonar la lluita armada i les forces polítiques van proposar noves estratègies d’oposició.
- La
CNT va ser desmantellada i els comunistes (PSUC) van aconseguir organitzar-se i esdevenir la força més activa de l’oposició

amunt

5.3. Els nous moviments socials
Malgrat algunes mobilitzacions anteriors, va ser en les dècades de 1960 i 1970 que es va incrementar el número de conflictes laborals i el moviment d’oposició es va estendre als estudiants i sectors de l’Església catòlica, que també qüestionaven el monolitisme del franquisme.
La industrialització del país i el creixement del nombre d’assalariats a la dècada del 1960 va incrementar la conflictivitat obrera.
El PCE va ser l’organització que va aconseguir una implantació més gran en l’entorn obrer i estudiantil, i els sindicats tradicionals (UGT i CNT) van quedar delmats per la creació i evolució de Comissions Obreres (1964).
- El 1962 hi hagué vagues a Astúries, a Catalunya, a Andalusia i al País Basc. En aquestes vagues es va constituir el sindicat Comissions Obreres (CC OO).
Dins l’Església Catòlica van néixer grups dissidents del franquisme i també el moviment estudiantil va prendre força i es va enfrontar clarament al règim franquista.
També existien nuclis d’oposició de tendència monàrquica i democristiana (Reunió de Munic, 1962) així com nacionalista, a Catalunya i el País Basc.
El 1971 es va crear l’Assemblea de Catalunya, que aplegava totes les forces de l’oposició democràtica.

amunt

6. LA FI DEL FRANQUISME (1973-1975)

6.1. La crisi econòmica de la dècada del 1970
A partir del 1973 es va iniciar un canvi en l’economia dels països occidentals, provocat pel ràpid augment del preu del petroli i de les matèries primeres.
La crisi del petroli de 1973 va posar fi al període de creixement i prosperitat anterior i va inaugurar una època de recessió econòmica profunda.
A Espanya, la crisi va afectar el sector industrial i moltes indústries fan fer fallida.
A més, va provocar un retrocés del turisme i de les inversions estrangeres, que van produir un increment de l’atur.
A partir del 1975, els índexs de creixement de l’economia espanyola es van frenar bruscament.


Conflictes laborals als anys 1970


La indústria espanyola el 1975

amunt

6.2. Els darrers anys del franquisme
El 1973, Franco estava molt malalt i, per primer cop, va nomenar un cap de govern, l'almirall Carrero Blanco. Aquest va ser assassinat aquell mateix any per ETA.
A partir d’aquell moment es va evidenciar la consolidació de dos grups dins del règim: els immobilistes i els oberturistes.
El 1974 es va formar un nou govern, presidit per Carlos Arias Navarro, que va permetre una obertura política, però les reformes anunciades van ser insignificants.
El nou govern d’Arias Navarro va veure com s’intensificaven les accions violentes de grups antifranquistes com ETA, el FRAP i els GRAPO, que van ser contestades pel règim amb l’execució de Salvador Puig Antich (1974). Va coincidir, a més, amb un greu conflicte al Sàhara espanyol.
En els darrers anys del franquisme es van incrementar els moviments i plataformes en demanda de democratització (Assemblea de Catalunya, Junta Democràtica, Plataforma Democràtica).
-
Els antifranquistes es van coordinar en plataformes unitàries i van manifestar que no acceptarien canvis que no comportessin la concessió d’una amnistia, reconeixement de llibertats, etc.

Francisco Franco va morir el 20 de novembre de 1975.

amunt

6.3. La transició a la democràcia
El novembre del 1975, Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d’Espanya.
El nou govern, presidit per Arias Navarro, es va veure incapaç de dur a terme reformes democràtiques i el rei va forçar la seva dimissió.
El juliol del 1976 va ser nomenat president del govern Adolfo Suárez, un polític oberturista que va iniciar el camí legal per desmantellar el franquisme.
El govern va buscar el suport de l’oposició, que va acceptar una reforma pactada.
El 1976 es va aprovar la Llei de reforma política i el 1977 es van celebrar les primeres eleccions lliures.

amunt

Esquemes del tema

EL FRANQUISME (I) (1939-1959)

RÈGIM FRANQUISTA

Característiques

• Dictadura totalitària
• Cabdillisme
• Repressió sistemàtica i planificada
• Centralisme i uniformisme

Bases

• Institucionals: Exèrcit, Església, Movimiento Nacional

• Socials

-Suport: elits econòmiques i pagesia mitjana
- Passivitat: classes mitjanes
- Resistència: classes populars

• Polítiques

-Coalició franquista: falangistes, carlins i monàrquics
- Organitzacions catòliques: ACNDP, Opus Dei

Organització de l’Estat

• Organització no democràtica anomenada “democràcia orgànica”
• Lleis fonamentals de l’Estat

Franquisme a Catalunya

• Supressió de l’autonomia: abolició de l’Estatut i de les institucions catalanes
• Persecució del catalanisme i de les manifestacions de catalanitat

ETAPES
(1939-1959)

Segona Guerra Mundial
(1939-1945)

• Suport a les potències de l’Eix

- Neutralitat
- No bel.ligerància
- Retorn a la neutralitat

• Identificació amb la doctrina feixista

- Nacionalsindicalisme
- Hegemonia de Falange Española

Aïllament
(1945-1953)

• Boicot internacional (1945-1947)
• Condemna de l’ONU i retirada d’ambaixadors (1946)

• Canvi d’imatge

- Marginació del falangisme
- Retirada de la simbologia franquista
- Hegemonia dels catòlics: ACNDP

Reconeixement internacional
(1953-1959)

• Acords amb els EUA i concordat amb la Santa Seu
• Acceptació en organismes internacionals
• Crisi del 1956: necessitat de reformes econòmiques profundes
• Nou govern amb integració de membres de l’Opus Dei (1957)
• Liberalització de l’economia en la dècada del 1960

AUTARQUIA ECONÒMICA

Objectius

• Aconseguir autosuficiència (restringir i regular el comerç exterior)
• Afavorir el desenvolupament industrial de sectors estratègics (creació de l’INI)

Mètode

• Fort dirigisme i intervencionisme estatal

Conseqüències

• Producció i productivitat baixes
• Manca d’abastament, misèria i fam (racionament i mercat negre)

OPOSICIÓ AL FRANQUISME

Exili

• Reorganització dels partits, els sindicats i les institucions republicanes
• Govern i corts republicanes a l’exili
• Feblesa i divisions internes
• Govern de la Generalitat a l’exili; Irla (1940) i Tarradellas (1954), presidents

Interior

• Reconstrucció dels partits i dels sindicats en la clandestinitat
• Organització de guerrilles: maquis
• Esperança d’una intervenció aliada: organismes unitaris
• Nova conflictivitat social: vagues (tramvies, 1951 i 1957) i revoltes d’estudiants (Fets del Paranimf, 1957)


EL FRANQUISME (II) (1959-1975)

EL CREIXEMENT ECONÒMIC DE LA DÈCADA DEL 1960

Nova orientació de l’economia

• Com a resultat del fracàs de l’autarquia
• Propugnada per nous governs tecnocràtics
• Liberalització i obertura de l’economia a l’exterior


es concreta en

Pla d’estabilització (1959)

- Disminució de l’intervencionisme estatal
- Impuls del comerç exterior
- Foment de les inversions estrangeres
- Convertibilitat de la pesseta
- Elevació dels tipus d’interès
- Congelació salarial

• Plans de desenvolu-
pament

- Objectiu: impulsar el creixement econòmic
- Accions estructurals i pols de desenvolupament
- Escassa incidència en el creixement econòmic

Desenvolupa-
ment econòmic

• Fi de l’agricultura tradicional

- Mecanització agrícola
- Concentració parcel.lària i regadius
- Promoció de la ramaderia i dels seus derivats
- Augment de la productivitat agrícola
- Reducció de la mà d’obra agrària


Moviments migratoris

- A Europa
- A zones industrials d’Espanya: arribada massiva d’immigrants a Catalunya

• Ràpida industria-
lització

- Importació de tecnologia
- Modernització dels sistemes productius
- Expansió geogràfica del teixit industrial
- A Catalunya: diversificació sectorial (metal.lúrgia, química…)

• Augment dels serveis

- Creixement del turisme i de les activitats complementàries
- Increment del sector administratiu i financer

gràcies a

Contribució de l’exterior

• Proveeix de tecnologia i de capital
• Constitueix un mercat per vendre-hi la producció
• Absorbeix excedent de mà d’obra i aporta transferències dels emigrants
Boom turístic

TÍMIDA OBERTURA POLÍTICA

Governs tecnòcrates i reformistes

• Formats pels sectors més reformistes del franquisme
• Impulsen la modernització per afavorir l’estabilitat social

• Nova legislació oberturista

- Llei de premsa (1966)
- LOE, Llei de llibertat religiosa, Llei de la Seguretat Social (1967)

Escàndol Matesa

• Implicació de sectors tecnòcrates del govern
• Desprestigi del règim (difusió per la premsa)
• Conseqüències: frenada al reformisme i mesures repressives

MODERNITZACIÓ SOCIAL

• Entrada en la societat de consum
• Noves pautes de conducta social
• Canvis en l’estructura demogràfica

• Urbanització intensa
• Nous patrons culturals

afavoreixen 

- Creixement de l’oposició democràtica
- Recuperació de la llengua i la cultura catalanes
- Mobilitzacions ciutadanes: Assemblea de Catalunya

precipiten

Crisi del règim

- Assassinat de Carrero Blanco
- Mort de Franco
- Augment de les tensions entre immobilistes i oberturistes

amunt

Enllaços del tema

Documents
Franquisme (I) (1939-1959)
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]
Franquisme (II) (1959-1975)
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
L'economia franquista [pdf]
La política franquista [pdf]
La legislació franquista [ppt]
La dona durant el franquisme [ppt]
Records avis franquisme [pps]
El règim de Franco (55 diapositives)
El franquisme (1939-1975) (47 diapositives)
Franquisme: societat i economia (46 diapositives)
La construcció d'una dictadura (1939-1959) (39 diapositives)
Creixement econòmic i immobilisme econòmic (1959-1975) (49 diapositives)

Webs
Socials en xarxa: El franquisme [cat]
 Buxaweb: El franquisme [cat]
 Buxaweb: El franquisme a Catalunya [cat]

El Franquisme, a la Viquipèdia [cat]
El Franquisme, a la Wikipedia [cast]
La dictadura franquista, a la Wikipedia [cast]
Recursos sobre franquisme
Recursos sobre el franquisme a Catalunya
Exposició "Les presons de Franco" [cat]
La repressió franquista [cast]
Especial 25 anys després de Franco (dossier El País) [cast]

Audiovisuals
Dictadura franquista i transició democràtica [6:32] [cast]
El règim franquista (I) (1939-1959) [31:35] [cast]
El règim franquista (II) (1959-1975) [33:44] [cast]
El franquisme (1a part) [10:45] [cast]
El franquisme (2a part) [8:59] [cast]
La Marxa Verda sobre el Sàhara [9:58] [cast]
Anunci d'Arias Navarro de la mort de Franco [7:11] [cast]
La mort de Franco [9:53] [cast]
La propaganda franquista a través del No-Do [9:45] [cast]
Guía de la buena esposa [2:45] [cast]
Catalunya sota el franquisme (I) [6:22] [cat]
Catalunya sota el franquisme (II) [7:18] [cat]
Desenvolupament econòmic a Catalunya (1959-1974) [16:35] [cat]

Hemeroteca
Crònica atemptat Carrero Blanco [diari La Vanguardia 21/12/1973]
La mort de Franco [diari La Vanguardia 21/11/1975]

Mapes
La població espanyola
La indústria espanyola el 1975
Pols de desenvolupament (1r i 2n plans)

Gràfics
Lleis fonamentals del franquisme
L'economia de la postguerra
L'evolució del PIB a Espanya (1963-1980)
La població espanyola al segle XX
La població catalana al segle XX

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La dictadura franquista
La ideologia franquista
Famílies del règim franquista
Les organitzacions franquistes
L'adoctrinament
La repressió franquista
El règim polític franquista
Les institucions franquistes
La legislació franquista
L'evolució política del règim
Les relacions internacionals
L'autarquia econòmica
El creixement econòmic
Els canvis socials
La resistència antifranquista
La resistència a l'exili
La resistència política
La resistència armada i militar
La resistència eclesiàstica
La resistència social
La resistència obrera
La resistència estudiantil
La resistència cultural
La resistència terrorista
El postfranquisme

La dictadura franquista
(1939-1975)

Dictadura
Forma política de què es revesteix l'estat com a instrument de poder posat en mans de la classe dominant per esclafar la resistència dels seus enemics.
[+] conceptes
Dictadura VIQ WIK
Franquisme VIQ WIK
Franquisme a Catalunya VIQ WIK
Cronologia del franquisme --- WIK
[+] personatge
Francisco Franco VIQ WIK

Inici


La ideologia franquista

Ideologia
Conjunt de conceptes, creences i ideals, d’abast factual i normatiu, per a explicar els fenòmens socials i, així, dirigir i simplificar les opcions sociopolítiques de l’individu i la col·lectivitat.
[+] conceptes
Conservadorisme VIQ WIK
Tradicionalisme VIQ WIK
Militarisme VIQ WIK
Patriotisme VIQ WIK
Espanyolisme VIQ WIK
Moral cristiana VIQ WIK
Patriarcalisme VIQ WIK
Lemes del franquisme --- WIK
Simbologia del franquisme --- WIK

Inici


Famílies del règim franquista

Nacionalsindicalisme
Conjunt de teories propugnades per Falange Española i adaptades pel règim polític regit pel general Franco, segons les quals implantà el totalitarisme estatal, el partit únic i el sindicat vertical, unificant amos i treballadors, d’afiliació obligatòria i que forma part de l’aparell de l’estat.
Nacionalcatolicisme
Denominació donada a la situació politicoreligiosa durant el franquisme, amb la qual s’identificava la condició d’espanyol i de catòlic.
[+] conceptes
Exèrcit Espanyol VIQ WIK
Movimiento Nacional VIQ WIK
Nacionalsindicalisme / Falangisme VIQ WIK
Església Catòlica VIQ WIK
Nacionalcatolicisme VIQ WIK

Inici


Les organitzacions franquistes

Movimiento Nacional
Nom donat al conjunt de forces polítiques que participaren en l’aixecament del Divuit de Juliol de 1936. Integrades posteriorment com a partit únic de l’Estat espanyol (Falange Española) i articulades dins una ideologia unitària.
[+] conceptes
Movimiento Nacional VIQ WIK
Partit únic VIQ WIK
Falange Española VIQ WIK
JONS VIQ WIK
FET y de las JONS VIQ WIK
Frente de Juventudes VIQ WIK
Organización Juvenil Española (OJE) --- WIK
Sección Femenina VIQ WIK
Auxilio Social --- WIK
Organizacion Sindical Española (OSE) / 
Sindicat Vertical
VIQ WIK
Central Nacional Sindicalista (CNS) --- WIK
Educación y Descanso --- WIK
Sindicato Español Universitario (SEU) VIQ WIK
Asociación Católica Nacional de Propagandistas (ACNDP) VIQ WIK
Opus Dei VIQ WIK

Inici


L'adoctrinament

Adoctrinament
Acció de fer entrar algú en algunes doctrines, opinions, valors o models de comportament com a resultat de la propaganda o de qualsevol procés instructiu acrític propi d’un sectarisme cultural, polític o religiós.
[+] conceptes
Adoctrinament --- WIK
Educació durant el franquisme VIQ ---
Espanyolització --- WIK
Formación del Espíritu Nacional (FEN) --- WIK
Depuració del magisteri VIQ WIK
Oposicions patriòtiques --- WIK

Inici


La repressió franquista

Repressió
Acció exercida des del poder per a neutralitzar i eliminar la voluntat crítica dels col·lectius opositors o discrepants, mitjançant mesures de coacció i la limitació de les llibertats públiques.
[+] conceptes
Repressió política VIQ WIK
Repressió franquista VIQ WIK
Censura VIQ WIK
Censura franquista --- WIK
Llei de responsabilitats polítiques (1939) VIQ WIK
Tribunal Especial de Repressió VIQ WIK
Tribunal d'Ordre Públic VIQ WIK
Brigada Político-Social VIQ WIK
Policia Armada VIQ WIK
Estat d'excepció VIQ WIK
Consell de guerra VIQ WIK
Procés de Burgos VIQ WIK
Anticatalanisme VIQ WIK
Genocidi cultural VIQ WIK
Depuració VIQ WIK
Depuració del magisteri VIQ WIK
Confiscació --- WIK
Exili VIQ WIK
Exili republicà espanyol VIQ WIK
Camps de concentració franquistes VIQ WIK
[+] personatges
Lluís Companys i Jover VIQ WIK
Julián Grimau VIQ WIK
Salvador Puig i Antich VIQ WIK

Inici 


El règim polític franquista

Unitarisme
Tendència a atènyer una solució unitària, especialment en política.
[+] característiques
Autoritarisme VIQ WIK
Totalitarisme VIQ WIK
Feixisme VIQ WIK
Cabdillatge VIQ WIK
Estat unitari --- WIK
Centralisme VIQ WIK
Corporativisme VIQ WIK
Democràcia orgànica VIQ WIK

Inici


Les institucions franquistes

Corts Espanyoles
Òrgan polític de l’Estat espanyol durant el règim franquista, creat el 1942, definit com a instrument de col·laboració en la tasca legislativa que corresponia al cap de l’estat i dependent del poder executiu.
[+] conceptes
Institucions franquistes --- WIK
Consejo Nacional del Movimiento VIQ WIK
Ministre Secretari General del Movimiento VIQ WIK
Corts Espanyoles VIQ WIK
Consell del Regne --- WIK
Procurador a Corts --- WIK
Organització municipal franquista (terços) --- WIK
Forces Armades franquistes --- WIK

Inici


La legislació franquista

Llei fonamental
Llei que defineix i regula l'activitat, l'organització i les institucions polítiques d'un estat.En alguns ordenaments jurídics estatals pren la denominació de constitució.
[+] Lleis Fonamentals
Leyes Fundamentales del Reino VIQ WIK
Fuero del Trabajo (1938) VIQ WIK
Llei Constitutiva de les Corts (1942) VIQ WIK
Fuero de los Españoles (1945) VIQ WIK
Llei de Referèndum (1945) --- WIK
Llei de Successió (1947) --- WIK
Llei de Principis del Movimiento Nacional (1958) VIQ WIK
Llei Orgànica de l'Estat (1967) --- WIK
Llei per a la Reforma Política (1976) VIQ WIK
[+] altres lleis
Llei de Premsa (1966) VIQ WIK
Llei General d'Educació (1970) VIQ WIK

Inici


L'evolució política del règim

Immobilisme
Actitud oposada al canvi d’estructures religioses, socials, polítiques, etc, pròpia de la classe dominant.
[+] conceptes
Governs de la dictadura franquista --- WIK
Reformisme VIQ WIK
Tecnocràcia VIQ WIK
Afer MATESA VIQ WIK
Assassinat de Carrero Blanco --- WIK
Espíritu del 12 de febrero VIQ WIK
[+] personatges
Ramón Serrano Suñer VIQ WIK
Agustín Muñoz Grandes VIQ WIK
Luis Carrero Blanco VIQ WIK
Carlos Arias Navarro VIQ WIK
Manuel Fraga VIQ WIK
Laureà López i Rodó VIQ WIK
Torcuato Fernández-Miranda VIQ WIK
Fernando María Castiella VIQ WIK
Raimundo Fernández-Cuesta VIQ WIK
Joan Vilà Reyes VIQ WIK
Joan Carles de Borbó VIQ WIK
Carmen Polo VIQ WIK

Inici


Les relacions internacionals

División Azul
Nom donat a la División Española de Voluntarios que lluità al front soviètic al costat dels alemanys des de l'octubre del 1941 a l'octubre del 1943.
[+] conceptes
Segona Guerra Mundial VIQ WIK
Espanya durant la IIGM --- WIK
Neutralitat VIQ WIK
Entrevista a Hendaia VIQ WIK
División Azul VIQ WIK
Guerra Freda VIQ WIK
Anticomunisme VIQ WIK
Concordat amb la Santa Seu (1953) VIQ WIK
Pacte de Madrid / Acords amb EUA (1953) VIQ ---
Base militar VIQ WIK
Comunitat Econòmica Europea (CEE) VIQ WIK
Acord preferencial --- WIK
Descolonització VIQ WIK
Àfrica espanyola --- WIK
Protectorat espanyol al Marroc VIQ WIK
Guinea Espanyola VIQ WIK
Ifni VIQ WIK
Guerra d'Ifni VIQ WIK
Sàhara Espanyol VIQ WIK
Front Polisario VIQ WIK
Marxa Verda VIQ WIK
Acord Tripartit de Madrid --- WIK
[+] personatges
Adolf Hitler VIQ WIK
Benito Mussolini VIQ WIK
Dwight David Eisenhower VIQ WIK
Hassan II del Marroc VIQ WIK

Inici


L'autarquia econòmica
(1939-1959)

Autarquia
Situació teòrica d'economia autosuficient respecte a l'exterior.
Racionament

Control de la demanda de determinats articles —generalment destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal— degut a circumstàncies excepcionals o a l’escassetat continuada de l’oferta.
[+] conceptes
Autarquia VIQ WIK
Autosuficiència --- WIK
Autarquia franquista --- WIK
Racionament --- WIK
Mercat negre VIQ WIK
Estraperlo VIQ WIK
Instituto Nacional de Industria (INI) (1941) VIQ WIK
Empresa pública VIQ WIK
Renfe (1941) VIQ WIK
Endesa (1944) VIQ WIK
Seat (1950) VIQ WIK

Inici


El creixement econòmic
(1959-1973)
Liberalisme econòmic
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix -en virtut d'unes lleis naturals, immutables, de l'economia- una producció òptima amb el mínim cost possible.
Crisi
Pertorbació de l'activitat econòmica per raons inherents al seu funcionament.
[+] conceptes
Creixement econòmic VIQ WIK
Modernització --- WIK
El miracle econòmic espanyol VIQ WIK
Liberalització VIQ WIK
Liberalització econòmica --- WIK
Liberalisme econòmic espanyol VIQ WIK
Pla d'estabilització (1959) VIQ WIK
Desarrollismo --- WIK
Plans de desenvolupament VIQ WIK
Planificació econòmica VIQ WIK
Turisme VIQ WIK
Turisme a Espanya --- WIK
Divisa --- WIK
Crisi econòmica VIQ WIK
Crisi del petroli del 1973 VIQ WIK

Inici


Els canvis socials

Urbanització
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l'expansió dels modes de vida urbans.
Barraquisme
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d'immigrants i mancats d'una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d'una ciutat.
[+] conceptes
Natalisme --- WIK
Baby boom VIQ WIK
Emigració espanyola VIQ WIK
Èxode rural VIQ WIK
Urbanització VIQ ---
Societat de consum VIQ WIK
Estat del benestar VIQ WIK
Benestar social VIQ WIK
Classe mitjana VIQ WIK

Inici


La resistència antifranquista

Resistència
Oposició a les forces invasores d'una potència estrangera o bé al poder establert en el propi país quan esdevé totalitari i injust.
[+] conceptes
Oposició al franquisme / Antifranquisme VIQ WIK
Resistència --- WIK
Resistència pacífica VIQ WIK
Moviments de resistència --- WIK
Manifestació / Protesta VIQ WIK
Desobediència civil VIQ WIK
Desobediència civil no violenta VIQ ---

Inici


La resistència a l'exili

Exili
Allunyament, voluntari o forçós, del territori d’un estat, especialment per motius polítics.
[+] conceptes
Exili VIQ WIK
Exili republicà espanyol VIQ WIK
Camp de refugiats VIQ WIK
Govern a l'exili --- WIK
Segona República a l'exili VIQ WIK
Governs Segona República a l'exili VIQ WIK
Consell Nacional de Catalunya (1939) VIQ WIK
Consell Nacional Català (1953) VIQ ---
Consell Nacional d'Euskadi (1940) --- WIK
Manifest de Lausana (1945) --- WIK
[+] personatges
Joan de Borbó VIQ WIK
Josep Irla i Bosch VIQ WIK
Josep Tarradellas i Joan VIQ WIK

Inici


La resistència política

Partit polític
Agrupació de persones dedicades a la política que participen en la vida pública d’una societat.
[+] conceptes
Oposició política VIQ WIK
Moviment polític --- WIK
Socialisme VIQ WIK
Nacionalisme VIQ WIK
Catalanisme VIQ WIK
Republicanisme VIQ WIK
Monarquisme --- WIK
Carlisme VIQ WIK
[+] plataformes i partits polítics catalans
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (1931) VIQ WIK
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) (1931) VIQ WIK
Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) (1936) VIQ WIK
Front Nacional de Catalunya (FNC) (1940) VIQ WIK
Moviment Socialista de Catalunya (MSC) (1945) VIQ WIK
Consell Nacional de la Democràcia Catalana (1945) VIQ WIK
Front Obrer de Catalunya (FOC) (1961) VIQ WIK
Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya (1969) VIQ WIK
Assemblea de Catalunya (1971) VIQ WIK
Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) (1974) VIQ WIK
[+] plataformes i partits polítics de l'Estat
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) (1879) VIQ WIK
Partit Nacionalista Basc (PNB) (1895) VIQ WIK
Partido Comunista de España (PCE) (1921) VIQ WIK
Aliança Nacional de Forces Democràtiques (1944) VIQ WIK
Front Espanyol d'Alliberament Nacional (FELN) (1963) VIQ WIK
Junta Democrática de España (1974) VIQ WIK
Plataforma de Convergencia Democrática (1975) VIQ WIK
Coordinación Democrática (Platajunta) (1976) VIQ WIK
Oposició falangista al franquisme --- WIK
[+] accions polítiques
Contuberni de Munic (1962) VIQ WIK

Inici


La resistència armada i militar

Maquis
Moviment de guerrilles antifranquistes que tingué lloc en diversos punts de l’Estat espanyol.
[+] conceptes
Guerrilla VIQ WIK
Guerrilla urbana VIQ WIK
Maquis VIQ WIK
Invasió de la Vall d'Aran (1944) VIQ WIK
Unión Militar Democrática (UMD) VIQ WIK
[+] personatges
Quico Sabaté VIQ WIK
Josep Lluís i Facerias VIQ WIK

Inici


La resistència eclesiàstica

JOC
Sigla de la Joventut Obrera Cristiana, moviment d’acció social catòlica fundat a Brussel·les per l’eclesiàstic (després cardenal) flamenc Joseph Cardijn, inspirat per laRerum Novarum i la doctrina social catòlica.
[+] conceptes
Concili Vaticà II VIQ WIK
Germandats Obreres d'Acció Catòlica (GOAC-HOAC) VIQ WIK
Joventut Obrera Cristiana (JOC) VIQ WIK
Manifestació de capellans (1966) VIQ ---
[+] personatge
Aureli Maria Escarré VIQ WIK

Inici


La resistència social

Afer Galinsoga
Afer iniciat al juny del 1959 arran d’un incident provocat per l’aleshores director de «La Vanguardia», Luis Martínez de Galinsoga, en protestar a l’església barcelonina de Sant Ildefons perquè hom predicava en català.
[+] conceptes
Lluites socials VIQ WIK
Conflicte social --- WIK
Moviment social VIQ WIK
Mobilització social --- WIK
Moviment veïnal --- WIK
Feminisme VIQ WIK
Vaga de Tramvies de Barcelona del 1951 VIQ WIK
Vaga de Tramvies de Barcelona del 1957 VIQ ---
Afer Galinsoga (1959) VIQ WIK
Fets del Palau (1960) VIQ WIK
Campanya Volem bisbes catalans (1966) VIQ WIK
Els fets del 1968 --- WIK
Tancada d'intel.lectuals a Montserrat (1970) VIQ ---
[+] personatges
Luis Martínez de Galinsoga VIQ WIK
Jordi Pujol VIQ WIK

Inici


La resistència obrera

Moviment obrer
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
[+] conceptes
Obrerisme VIQ WIK
Moviment obrer VIQ WIK
Sindicalisme VIQ WIK
Socialisme VIQ WIK
Anarquisme espanyol VIQ WIK
Unió General de Treballadors (UGT) (1888) VIQ WIK
Confederació Nacional del Treball (CNT) (1910) VIQ WIK
Unió Sindical Obrera (USO) (1961) VIQ WIK
Comissions Obreres (CCOO) (1964) VIQ WIK
Conflicte laboral --- WIK
Vaga VIQ WIK
Vaga de Manresa de 1946 VIQ ---
Vaga minaire d'Astúries de 1962 VIQ WIK
[+] personatge
Marcelino Camacho VIQ WIK

Inici


La resistència estudiantil

la Caputxinada
Nom amb què és coneguda l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l'11 de març de 1966.
[+] conceptes
Moviment estudiantil --- WIK
Fets de Madrid (1956) VIQ WIK
Fets del Paranimf (1957) VIQ ---
La Caputxinada (1966) VIQ WIK
SDEUB VIQ ---
Front Universitari de Catalunya (FUC) VIQ WIK

Inici


La resistència cultural

Nova Cançó
Nom amb el qual és conegut el moviment restaurador d’una de les expressions populars musicals catalanes.
[+] conceptes
Serra d'Or VIQ WIK
Enciclopèdia Catalana VIQ WIK
Edicions 62 VIQ WIK
Òmnium Cultural VIQ WIK
Nova Cançó VIQ WIK
Els Setze Jutges VIQ WIK
Radio España Independiente (La Pirenaica) VIQ WIK
[+] personatges
Raimon VIQ WIK
Joan Manuel Serrat VIQ WIK
Lluís Llach VIQ WIK
Maria del Mar Bonet VIQ WIK

Inici


La resistència terrorista

Terrorisme
Utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política.
[+] conceptes
Terrorisme VIQ WIK
Euskadi Ta Askatasuna (ETA) (1959) VIQ WIK
ETA político-militar VIQ WIK
Front d'Alliberament de Catalunya (FAC) (1969) VIQ WIK
Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP) (1973) VIQ WIK
Grups de Resistència Antifeixista Primer d'Octubre (GRAPO) (1975) VIQ WIK

Inici


El postfranquisme

Memòria històrica
Mesures de foment del coneixement del passat i de reconeixement d’aquelles persones que durant la Guerra Civil Espanyola o la dictadura franquista patiren actes injustos per motius polítics, ideològics o religiosos.
[+] conceptes
Franquisme sociològic VIQ WIK
Desfranquització VIQ ---
Memòria històrica VIQ WIK
Llei de Memòria Històrica VIQ WIK
Transició Espanyola VIQ WIK
Llei per a la Reforma Política (1976) VIQ WIK

Inici


 

Inici

       

© 2017 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà