Totalitarisme
Règim polític que
exerceix una forta intervenció
en tots els ordres de la vida
d’una nació o d’un estat
i que, sense admetre cap forma
d’oposició legal, concentra
la totalitat dels poders
estatals en mans d’un grup o
partit, no respectant o
reduint els drets cívics i
polítics i les llibertats públiques.
Creu
gammada
Creu
grega amb els quatre braços
torçuts en angle recte,
levogirament o dextrogira, en
forma de lletra gamma o d’escaire,
i amb els dos trossos
d’igual longitud.
Feixisme
1.
Sistema polític implantat a
Itàlia poc després de la
Primera Guerra Mundial. 2. Ideologia que inspirà el
sistema polític instaurat a
Itàlia per Mussolini.
Marxa
sobre Roma
Episodi
de la conquesta del poder per
Mussolini, a Itàlia. Dictadura
Forma
política de què es revesteix
l’estat com a instrument de
poder posat en mans de la
classe dominant per esclafar
la resistència dels seus
enemics.
Nazisme
Nom
amb què habitualment és
conegut el nacionalsocialisme. Nacionalsocialisme
Conjunt
de doctrines del
Nationalsozialistische
Deutsche Arbeiterpartei (NSDAP)
(Partit Obrer
Nacionalsocialista Alemany),
el qual, dirigit per Adolf
Hitler, dominà Alemanya del
1933 al 1945.
Adoctrinament
Acció de fer
entrar algú en algunes
doctrines, opinions, valors o
models de comportament com a
resultat de la propaganda o de
qualsevol procés instructiu
acrític propi d’un
sectarisme cultural, polític
o religiós.
Espai
vital
Superfície
necessària perquè un grup,
un poble, una nació, etc,
puguin viure, segons el que
hom consideri com a població
òptima i d’acord amb llurs
necessitats bàsiques. Tercer
Reich
Darrer
imperi alemany (1933-45), que
s’identifica amb el nazisme.
Camp
de concentració
Centre
d’internament establert al
marge dels procediments
ordinaris
de
detenció prevists per les
legislacions civils i militars,
on són confinades persones
per motius
de
seguretat militar o política
o com a forma
de
càstig o explotació.
Antisemitisme
Animadversió
envers els jueus com a grup
ètnic. Holocaust
Nom
amb el qual és designat el
genocidi dut a terme pel règim
nacionalsocialista del Tercer
Reich sobre els jueus (antisemitisme)
i altres pobles entre els anys
1933 i 1945.
Neonazisme
Nom donat al
moviment ideològic i polític
inspirat en el
nacionalsocialisme. Neofeixisme
Nom donat al
moviment ideològic i polític
basat en els principis del
feixisme.
Crisi
de les democràcies i
Segona Guerra Mundial
(1919-1945) •El
període d’entreguerres
s’estén des del final
de la Primera Guerra
Mundial fins a l’inici
de la Segona. •És
una de les èpoques més
inestables política i
econòmicament, tant a
Europa com als Estats
Units. •Aquesta
etapa va estar marcada per
tres fets decisius: l’esclat
de la Revolució
Russa,
el crac
de la Borsa
de Nova
York
i l’ascens de règims
totalitaris. •El
1939 va esclatar a Europa
la Segona
Guerra Mundial.
Es va produir per l’expansionisme
nazi i la incapacitat de
les democràcies
occidentals per frenar-lo.
La
gènesi dels feixismes •
Els feixismes apareixen a
Europa (neix a Itàlia) i
s'estendran durant el
període
d'entreguerres. •
Apareixen com a reacció
a la debilitat
de les democràcies,
impotents per a resoldre
la crisi econòmica de
postguerra i, sobretot, la
dels anys trenta, i a l'empenta
del comunisme
com a alternativa. Així,
el feixisme se situa com
la tercera
alternativa
en el panorama polític
europeu d'entreguerres. •
Els feixismes seran
règims
totalitaris,
que acabaran amb la seva
derrota en la Segona
Guerra Mundial, amb les
excepcions d'Espanya,
Portugal i Grècia (feixismes
residuals).
Els
règims feixistes
a Europa
Democràcies
i dictadures a
l'Europa
d'entreguerres
2.1.
Itàlia
en la postguerra •
Les
conseqüències
demogràfiques i
econòmiques de la Primera
Guerra Mundial a Itàlia
van ser desastroses, i els
tractats de pau van
significar un desengany
nacional, cosa que va
provocar que anés
guanyant adeptes l’irrendemptisme
(incorporació
a l’Estat d’un
territori que es considera
propi). -
La
fi de la Gran Guerra va
deixar a Itàlia greus seqüeles
humanes i econòmiques.
- Al
Tractat de Londres es van
realitzar uns acords
de pau
que no es van complir per
a Itàlia. Es va estendre
la idea que la participació
italiana a la guerra havia
estat un engany. - L’irredemptisme
va anar guanyant adeptes. • A aquesta situació s’hi
afegí la inestabilitat
política:
es van succeir molts
governs diferents. •
La
crisi econòmica va
generar tensió
social.
La por a l’esclat
d’una revolució social
va començar a espantar
les classes conservadores.
2.2.
L'ascens
del feixisme •En
aquesta situació de crisi,
va aparèixer la figura de
Mussolini,
que, el 1919, va crear els
Fasci
de combat,
els anomenats camises
negres. Pretenien frenar
el moviment obrer. •El
1921, els fasci
es van transformar en el Partit
Nacional Feixista:
prometien un Estat
fort,
expansionista i que
garantís l’ordre social
i la propietat privada. •Aquest
partit va comptar amb el
suport de la petita
burgesia,
amb el finançament de grans
propietaris
agrícoles i industrials i
amb la tolerància de l’Església
catòlica
i el monarca. •A
les eleccions
de 1922,
el Partit Feixista va
aconseguir pocs diputats
al Parlament. Però aquell
any, amb els camises
negres
va esclafar la vaga dels
sindicats socialistes i
anarquistes. •
El mateix 1922, en un context de
vagues propiciades per l’esquerra,
Mussolini va organitzar la
Marxa
sobre Roma
i va exigir al rei que li
lliurés el govern.
L’octubre de 1922, el
monarca el nomenà cap del
govern.
2.3. La dictadura feixista •Entre
el 1922 i el 1925,
Mussolini va desenvolupar
un procésde restricció
de les llibertats
i de persecució
dels seus adversaris. •Després
de les eleccions
de 1924,
Mussolini va establir un règim
autoritari:
s’atorgava prioritat a l’Estat
i s’establia un govern
de les elits, els partits
polítics es van
il·legalitzar i l’Estat
va exercir un fort control
econòmic i social.
-
Els
partits polítics van ser
prohibits, els seus
líders, perseguits i
empresonats, i el
Parlament, substituït per
una Cambra
dels fasci.
- L’Estat exercia un
control fort a través del
partit, que dirigia tots
els aspectes de la vida
social i dominava els
mitjans de comunicació.
3.1.
La
República de Weimar •El
1918, a punt d’acabar la
Primera Guerra Mundial, el
kàiser Guillem II va
abdicar
del seu càrrec i es va
proclamar la República,
que va establir la seva
capital a Weimar.Alemanya
es va organitzar de forma
democràtica en la
denominada República
de Weimar. •Alemanya
va assumir la derrota
militar i va haver d’acceptar
les dures condicions de
pau imposades pels
vencedors en el Tractat
de Versalles.
Molts alemanys el van considerar humiliant,
un "diktat". •Els
anys de postguerra van ser
per a Alemanya de crisi
econòmica.
Hi
havia misèria, atur i
descontentamentsocial,
que es va traduir en
moviments de caràcter
revolucionari (espartaquistes)
i la formació de grups d’extrema
dreta. •La
República de Weimar,
dirigida per
democratacristians i
socialistes, va haver de
fer front a aquesta dura
situació.
3.2.
Hitler
i el partit nazi •Hitler
va fundar el 1920 el Partit
Nacionalsocialista dels
Treballadors d’Alemanya,
del qual se’n va erigir
líder. •
Després
de protagonitzar el putsch
de la cerveseria (Munic,
1923), va ingressar a la
presó, on va escriure La
Meva Lluita (Mein Kampf).
En
aquest llibrehi
va expressar el seu ideari
antidemòcrata,
antibolxevic, antisemita i
partidari d’un gran
imperi alemany (Reich). -
La
seva ideologia expressava
el seu menyspreu per la
democràcia parlamentària
i el seu odi al bolxevisme.
- Defensava
l’antisemitisme, la
superioritat de la raça
ària i la necessitat de
forjar un gran imperi (Reich)
que unís els pobles de
parla alemanya. •
Hitler
va fer servir la
demagògia
per captivar les classes
treballadores. •Les
milícies nazis es van
oposar violentament a la
república i van
protagonitzar diversos
intents insurreccionals.
3.3.
El
nazisme al poder •El
període 1924-1929 va ser
de millora relativa de les
condicions econòmiques i
d’estabilitat social.
Però les conseqüències
de la crisi
de 1929
van resultar dures a
Alemanya. •La
retirada del capital
americà va arrossegar
bancs a la fallida, i això
va provocar el tancament
de fàbriques, atur i
descontentament social. •El
malestar social va
decantar una bona part de
la població cap a les
propostes dels partits
extremistes. •A
les eleccions
de 1932,
el partit nazi va
aconseguir 12 milions de
vots, i el
1933 Hitler va ser
nomenat canceller d’Alemanya. •El
1934, Hitler es va
proclamar Führer
i canceller
del III Reich.
4.1.
La
dictadura nazi •
A
partir de 1934, el Partit
Nacionalsocialista va
transformar Alemanya en un
dictadura: – Es va suprimir tot
vestigi democràtic,
es van dissoldre els
partits i els sindicats i es va clausurar el
Parlament.Només
va quedar autoritzat el partit
nazi.
– Es va perseguir l’oposició
(Estat policial, camps de
concentració).
– Es va depurar l’administració
pública.
– El poder judicial
es va sotmetre al partit.
•
La societat
estava
controlada pel nazisme,
que aspirava a una
cohesió total de la
societat alemanya,
cosa que significava:
– La
superioritat de
la raça ària
i la
difusió de la
ideologia
nacionalsocialista. – L’adoctrinament
de la joventut (Joventuts
Hitlerianes).
-
La marginació de la
dona. El
nazisme atorgava a la dona
un paper social molt
marginal.
•L’Estat
alemany es va convertir en
un Estat
policíac
que va imposar el seu règim
mitjançant el terror. •Es
perseguia qualsevol tipus
d’oposició mitjançant
uns cossos policials (les Secciones
de Seguretat
i la GESTAPO). •El
manteniment de la puresa
racial
de la societat alemanya va
comportar la persecució
dels jueus. •A
partir del 1933, es van
crear els camps
de concentració
per recloure els opositors
i enemics del Reich.
4.3.
Autarquia
econòmica i rearmament •
Es
va instaurar una economia
autàrquica,
un pla ambiciós d’obres
públiques, i es va
reforçar la indústria
bèl·lica per donar
suport als projectes
expansionistes de
Hitler. •El III Reich es va
proposar promoure un
rellançament
que fes d’Alemanya una
potència econòmica
mundial.- La
política econòmica nazi
responia als projectes
militaristes
i expansionistes
de Hitler. - L’Estat
nazi va exercir un fort dirigisme
econòmic,
que volia aconseguir l’autarquia
econòmica
i convertir Alemanya en un
Estat autosuficient. •Hitler
va iniciar una política
militarista:
va reforçar l’exèrcit. •Hitler
es va sentir preparat per
a la construcció d’un gran
imperi
i a la conquesta de l’“espai
vital”
cap a l’est d’Europa.
- Crisi econòmica
- Conflictes socials
- Inestabilitat política
→
Democràcies consolidades
• Gran Bretanya
- Caos econòmic
- Grans disturbis obrers
- Inici del conflicte d’Irlanda
- Mediació del Partit Laborista
• França
- Crisi econòmica a la
dècada del 1930
- Oposició obrera i de la dreta
- Govern del Front Popular
→
Democràcies recents i inestables
• Europa oriental i
meridional
• Itàlia
• Alemanya
- Crisi econòmica i
revolta social
- Incapacitat dels partits democràtics
- Aparició de dictadures i de règims
militars
- Ascensió del feixisme (Itàlia) i del
nazisme (Alemanya)
ITÀLIA
FEIXISTA
(1922-1939)
• Origen
- Crisi econòmica de
postguerra
- Agitació social obrera i pagesa
- Frustració nacionalista
• Resultat
- Èxit del Partito
Nazionale Fascista (PNF)
- Marxa sobre Roma
- Presa del poder de Mussolini (Duce)
↓ Estat
feixista
- Dictadura del Partito
Nazionale Fascista
- Repressió
- Intervencionisme econòmic,
proteccionisme i autarquia
- Expansionisme militar
- Fort control social
ALEMANYA
NAZI
(1933-1939)
• Origen
- Crisi econòmica
- Feblesa de la República de Weimar
- Humiliació del Tractat de Versalles
• Resultat
- Èxit electoral del
partit nazi (NSDAP)
- Lideratge de Hitler (Führer
i canceller del Reich)
↓ Estat
nazi
- Dictadura del NSDAP
- Repressió de tota oposició
- Economia centralitzada, autarquia i
rearmament
- Expansionisme militar
- Nazificació, control ideològic i
social
- Racisme i antisemitisme
