a


aula de
socials

història

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

   

      

Història contemporània
EVOLUCIÓ DELS BLOCS (1945-1991)
PER SABER-NE MÉS...
Glossari
La Guerra Freda
Les dues superpotències
El món capitalista: hegemonia dels EUA
El sistema polític americà
L'Europa Occidental
Contestació social a Occident
El Japó
El món socialista: hegemonia de l'URSS
El sistema polític soviètic
L'Europa de l'Est
La Xina
La desaparició de l'URSS
La caiguda del bloc de l'Est

La Guerra Freda

Guerra Freda
Expressió emprada per a caracteritzar la tensió que, en el període comprès entre el 1947 i el 1991, oposà d’una banda els EUA i el bloc occidental i de l’altra l’URSS i el bloc comunista.
[+] conceptes
Guerra Freda VIQ WIK
Cronologia de la Guerra Freda --- WIK
Política de blocs --- WIK
Món bipolar --- WIK
Bloc capitalista --- WIK
OTAN VIQ WIK
Bloc comunista VIQ WIK
Pacte de Varsòvia VIQ WIK
Descolonització VIQ WIK
Moviment de Països No Alineats VIQ WIK

Glossari  Inici


Les dues superpotències

Hegemonia
Supremacia que un estat exerceix sobre d’altres, que un poble exerceix sobre els seus veïns o confederats.
[+] conceptes
Superpotència VIQ WIK
Zona d'influència VIQ WIK
Hegemonia VIQ WIK
Estats Units VIQ WIK
Unió Soviètica VIQ WIK

Glossari  Inici


El món capitalista: hegemonia dels Estats Units

Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
[+] conceptes
Capitalisme VIQ WIK
Neoliberalisme VIQ WIK
Economia de mercat VIQ WIK
Dòlar VIQ WIK
Acords de Bretton Woods VIQ WIK
Banc Mundial VIQ WIK
Fons Monetari Mundial (FMI) VIQ WIK
American Way of Life VIQ ---
Societat de consum VIQ WIK
Creixement econòmic VIQ WIK
Crisi econòmica VIQ WIK
Crisis cícliques --- WIK
Crisi del petroli del 1973 VIQ WIK
OPEP VIQ WIK
Crisi del petroli del 1979 --- WIK
Atur  VIQ WIK
Inflació VIQ WIK

Glossari  Inici


El sistema polític americà

Congrés
Organisme legislatiu dels EUA des de la constitució del 1787, format per la cambra dels representants i el senat.
[+] conceptes
Democràcia liberal VIQ WIK
Capitalisme democràtic VIQ WIK
Casa Blanca VIQ WIK
Govern federal dels Estats Units VIQ WIK
Congrés dels Estats Units VIQ WIK
Constitució dels Estats Units VIQ WIK
Estat federal VIQ WIK
Sistema presidencialista VIQ WIK
Bipartidisme VIQ WIK
Partit Republicà VIQ WIK
Partit Demòcrata VIQ WIK
Conservadorisme VIQ WIK
Anticomunisme VIQ WIK
Maccarthisme VIQ WIK
Caça de bruixes VIQ WIK
Nova Frontera VIQ ---
Cursa espacial VIQ WIK
Apollo 11 VIQ WIK
Cas Watergate VIQ WIK
CIA VIQ WIK

[+] personatges

Franklin Delano Roosevelt VIQ WIK
Harry S. Truman VIQ WIK
Dwight David Einsenhower VIQ WIK
John Fitzgerald Kennedy VIQ WIK
Lyndon B. Johnson VIQ WIK
Richard Nixon VIQ WIK
Gerald Ford VIQ WIK
Jimmy Carter VIQ WIK
Ronald Reagan  VIQ WIK
George H.W. Bush VIQ WIK

Glossari  Inici


L'Europa Occidental

Pluripartidisme
Sistema polític en què els partits polítics amb concepcions ideològiques i estratègiques diferents participen legalment en la democràcia parlamentària.
[+] conceptes
Europa Occidental VIQ WIK
OCDE VIQ WIK
Consell d'Europa VIQ WIK
Tractat de Roma VIQ WIK
Comunitat Econòmica Europea (CEE) VIQ WIK
Unió Europea VIQ WIK
Estat del benestar VIQ WIK
Democràcia liberal VIQ WIK
Estat de Dret VIQ WIK
Pluripartidisme VIQ WIK
Partit polític VIQ WIK
Coalició política VIQ WIK
Dictadura VIQ WIK
Unipartidisme VIQ WIK

[+] personatges

Isabel II del Regne Unit VIQ WIK
Harold Wilson VIQ WIK
Margaret Thatcher VIQ WIK
Charles de Gaulle VIQ WIK
Georges Pompidou VIQ WIK
Valéry Giscard d'Estaign VIQ WIK
François Mitterrand VIQ WIK
Konrad Adenauer VIQ WIK
Willy Brandt VIQ WIK
Helmut Schmidt VIQ WIK
Helmut Kohl VIQ WIK

Glossari  Inici


Contestació social a Occident

Contestació
Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies dominants en una societat.
[+] conceptes
Occident VIQ WIK
Antisistema --- WIK
Anticapitalisme VIQ WIK
Moviment social VIQ WIK
Moviment afroamericà pels drets civils VIQ WIK
Panteres Negres VIQ WIK
Moviment hippie VIQ WIK
Moviment feminista VIQ WIK
Women's Lib VIQ ---
Revolució del 1968 --- WIK
Maig del 68 francès VIQ WIK

[+] personatges

Martin Luther King VIQ WIK
Malcom X VIQ WIK
Daniel Cohn-Bendit VIQ WIK

Glossari  Inici


El Japó

Japó
Estat insular de l’Àsia oriental, al N del Pacífic, estès en direcció NE-SW i que comprèn 3.400 illes, les més importants de les quals (Hokkaidō, Honshū, Shikoku i Kyūshū) ocupen el 97% del territori; la capital és Tòquio.
[+] conceptes
Japó VIQ WIK
Miracle japonès --- WIK
Constitució del Japó VIQ WIK

[+] personatges

Hirohito VIQ WIK
Akihito VIQ WIK

Glossari  Inici


El món socialista: hegemonia de la Unió Soviètica

Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivitzacuó dels mitjans de producció, de canvi i de distribució.
[+] conceptes
Socialisme VIQ WIK
Comunisme VIQ WIK
Comunisme soviètic --- WIK
Economia planificada VIQ WIK
Pla Quinquennal VIQ WIK
Col.lectivització VIQ WIK
Cursa espacial VIQ WIK
Sputnik 1 VIQ WIK
KGB VIQ WIK

Glossari  Inici


El sistema polític soviètic

Soviet
Assemblea política legislativa de l’URSS (1917-91).
[+] conceptes
Comunisme VIQ WIK
Estat socialista VIQ WIK
Dictadura VIQ WIK
Unipartidisme VIQ WIK
Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) VIQ WIK
Kremlin VIQ WIK
Soviet Suprem VIQ WIK
Presídium VIQ WIK
Congrés dels Soviets VIQ WIK
Estalinisme VIQ WIK
Desestalinització VIQ WIK
XX Congrés del PCUS VIQ WIK
Discurs Secret VIQ WIK
Anticapitalisme VIQ WIK
Nomenklatura --- WIK

[+] personatges

Iósif Stalin VIQ WIK
Nikita Khrusxov VIQ WIK
Leonid Brèjnev VIQ WIK
Iuri Andrópov VIQ WIK
Konstantín Txernenko VIQ WIK
Mikhaïl Gorbatxov VIQ WIK

Glossari  Inici


L'Europa de l'Est

Democràcia popular
Règim polític establert al final de la Segona Guerra Mundial a diversos estats de l’est i sud-est d’Europa, vigents fins els anys 1990-91.
[+] conceptes
Europa Oriental VIQ WIK
Democràcia popular  --- WIK
Estat satèl.lit VIQ WIK
Sovietització VIQ WIK
Kominform VIQ WIK
Partit comunista VIQ WIK
Revolució hongaresa VIQ WIK
Primavera de Praga VIQ WIK
COMECON VIQ WIK

[+] personatges

Wilhelm Pieck VIQ WIK
Imre Nagy VIQ WIK
János Kádár VIQ WIK
Alexander Dubcek VIQ WIK
Nicolae Ceaucescu VIQ WIK

Glossari  Inici


La Xina

Revolució Cultural
Campanya de rectificació (zhengfeng) iniciada per Mao Zedong, amb l’ajut de Lin Biao, que durà del 1965 al 1976, per tal de provocar ‘‘un gran salt endavant en la perspectiva mental de les masses’’ i apropar-les més a l’ideal comunista.
[+] conceptes
República Popular de la Xina VIQ WIK
Revolució Cultural VIQ WIK
Gran Salt Endavant VIQ WIK
Maoisme VIQ WIK

[+] personatges

Mao Zedong VIQ WIK
Lin Biao VIQ WIK
Deng Xiaoping VIQ WIK

Glossari  Inici


La desaparició de l'URSS

Perestroika
Nom amb què hom designa el procés de reforma a l’URSS empresa pel secretari general del PCUS Mikhail Gorbačov en prendre el poder (1985).
Glasnost
Nom donat a la nova política relativa als mitjans de comunicació empresa per Mikhail Gorbačov a l’URSS des del 1985.
[+] conceptes
Col.lapse econòmic de l'URSS --- WIK
Reformisme VIQ WIK
Perestroika VIQ WIK
Glasnost VIQ WIK
Dissolució de l'URSS VIQ WIK
Cronologia dissolució de l'URSS --- WIK
Intent de cop d'Estat del 1991 VIQ WIK
Tractat de Belovesh --- WIK
Comunitat d'Estats Independents (CEI) VIQ WIK

[+] personatges

Mikhaïl Gorbatxov VIQ WIK
Borís Ieltsin VIQ WIK

Glossari  Inici


La caiguda del bloc de l'Est

Reformisme
Actitud política segons la qual la transformació d’una societat, d’un règim o d’un sistema socioeconòmic pot realitzar-se dins el marc de les institucions existents, mitjançant reformes legislatives successives i sense recórrer a la revolució.
Mur de Berlín
Barrera fortificada que encerclà el sector occidental de Berlín del 1961 al 1989.
[+] conceptes
Bloc de l'Est VIQ WIK
Democratització --- WIK
Liberalització VIQ WIK
Reformisme VIQ WIK
Mur de Berlín VIQ WIK
Caiguda del mur de Berlín VIQ WIK
Reunificació d'Alemanya VIQ WIK
Revolució de Vellut VIQ WIK
Dissolució de Txecoslovàquia VIQ WIK
Solidarnosc VIQ WIK

[+] personatges

Helmut Kohl VIQ WIK
Erich Honecker VIQ WIK
Egon Krenz VIQ WIK
Václav Havel VIQ WIK
Lech Walesa VIQ WIK

Glossari  Inici


 

INTRODUCCIÓ

Un món dividit en blocs (1945-1991)
En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el món estava dominat per dues grans potències: els Estats Units i la Unió Soviètica.
La política de blocs va dur a l’alineament de nombrosos països del món en l’un o en l’altre bloc.
•Els Estats Units es varen consolidar com la primera potència econòmica i militar del món occidental capitalista i varen exercir un lideratge indiscutible.
La Unió Soviètica es va convertir en la força de l’àmbit socialista, exercint la seva influència sobre amplis territoris.
A mitjan dècada del 1980, una sèrie de
problemes al bloc soviètic varen comportar l’inici de reformes profundes que provocaren la crisi del sistema, la desaparició del socialisme a l’Europa de l’Est i l’enfonsament de l’URSS.
Al començament de la dècada del 1990, es va posar
fi a la política de blocs, sorgida de la Segona Guerra Mundial, i el món va entrar en una nova etapa històrica.

 


Eix cronològic 1945-1991

amunt

1. ELS ESTATS UNITS, LÍDER DEL MÓN CAPITALISTA
1.1. L'afermament de la potència nord-americana
Després de la segona guerra mundial, els EUA es van consolidar com la potència hegemònica en el món capitalista i es van centrar en frenar l’expansió comunista. 
El predomini dels EUA descansava sobre tres pilars:
La superioritat tecnològica i econòmica.
El prestigi polític.
La potència militar.
L’actuació dels Estats Units es va centrar en dos objectius: mantenir la seva supremacia sobre el món capitalista i frenar l’expansió comunista.
Per a fer-ho, van desenvolupar el Pla Marshall a Europa.

 


El Capitoli dels Estats Units

amunt

1.2. L'evolució política
En la dècada de 1950, demòcrates i republicans es van rellevar al poder, i durant la presidència de Truman es va dur a terme una forta política anticomunista (caça de bruixes).
A partir de 1960, la superioritat dels Estats Units al món va començar a erosionar-se:
En l’àmbit econòmic, va haver d’afrontar la competència d’Europa i del Japó.
A escala social, es va evidenciar l’existència d’un sector ampli de pobres i marginats, així com un problema de discriminació racial respecte a la població negra.
En el pla polític, va augmentar el temor a l’URSS, posseïdora de míssils capaços d’arribar al territori nord-americà.
Cap al 1960, quan la superioritat dels EUA patia una forta erosió, va sorgir la figura de John F. Kennedy, que pretenia rellançar l’economia i la tecnologia i fer front a les desigualtats socials i racials. Durant aquest període es va consolidar el model de vida americà, basat en el consum.

amunt

1.3. L'"American Way of Life"
L’hegemonia nord-americana se sustentava també en la creença en la superioritat de la seva manera de vida, basada en l’abundància i el consum.
Però la societat de l’abundància tenia el seu costat fosc: sectors socials amplis quedaven exclosos de l’opulència.
Als anys seixanta aquest model social va ser contestat. Les organitzacions de població negra es van radicalitzar i la joventut es va revoltar contra els valors imperants. Les protestes de negres i joves, les massacres a Vietnam, etc., van potenciar el sorgiment d’un cert sentiment antiamericà.
Els EUA també van veure contestada la seva hegemonia en l’àmbit internacional
.
 

amunt

1.4. La influència dels Estats Units
Els Estats Units també havien establert la seva influència en molts països del món: Amèrica Llatina, el nord d’Àfrica, Iran, Pakistan, Israel, etc.
A partir de la dècada de 1970 semblava que perillava la posició internacional americana, per la crisi del petroli, la derrota a Vietnam, la invasió soviètica d’Afganistan, etc. Per fer front a aquesta situació, a la dècada de 1980 Reagan va impulsar una política exterior intervencionista.

amunt

2. L'EUROPA OCCIDENTAL (1945-1973)
2.1. La reconstrucció d'Europa
Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus estaven arruïnats. A l’Europa occidental es van prendre mesures i es van crear organismes per garantir la reconstrucció postbèl·lica.
Un pas per a la reorganització econòmica europea va ser la creació d’una entitat econòmica de col·laboració supranacional.
Així, el 25 de març de 1957, diversos països van firmar el Tractat de Roma, que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

 

La reconstrucció d'Europa


L'evolució de la Unió Europea (UE)

amunt

2.2. Els anys del creixement econòmic
Als anys cinquanta, l’Europa occidental va iniciar un període de creixement econòmic.
En general, es va viure una millora de la renda per habitant, una puja dels salaris i uns índexs baixos d’atur.
Molts països van iniciar una modernització del seu aparell productiu i els sectors tradicionals van donar pas a les noves indústries.
El desenvolupament es va veure acompanyat per la intervenció de l’Estat en matèria econòmica.
Es va produir una incorporació de la dona al treball.

 

amunt

2.3. La democràcia a Europa: l'Estat del benestar
El creixement econòmic va anar acompanyat a l’Europa occidental per la consolidació de sistemes polítics democràtics.
Les forces polítiques més representatives s’agrupaven en dues tendències: els conservadors i els socialdemòcrates.
El model europeu es caracteritza per una més gran protecció social de l’Estat (Estat del benestar).
A finals dels anys seixanta van sorgir a Europa moviments alternatius que van plantejar noves reivindicacions: antibel·licisme, ecologia, feminisme, etc.

 

El Maig del 1968


Règims polítics d'Europa

amunt

3. EL JAPÓ, UNA POTÈNCIA ASIÀTICA

3.1. L'ocupació americana
Després de la rendició en la Segona Guerra Mundial, el Japó va ser ocupat per les forces nord-americanes, que van establir un sistema polític inspirat en les democràcies occidentals.
Davant la por d’una expansió comunista a la zona del Pacífic, els Estats Units van veure en el Japó el seu millor aliat asiàtic.
Per aquest motiu, els nord-americans van fomentar la seva ràpida recuperació econòmica i li van retornar la sobirania perduda.

amunt

3.2. El miracle econòmic
A la fi del conflicte bèl·lic, el Japó estava destrossat econòmicament i moralment. Però, en menys de vint anys, es va convertir en la segona potència econòmica mundial.
Aquest “miracle japonès” s’explica per diversos factors:
L’ajuda dels Estats Units i la no existència de despeses militars.
La coexistència de grans grups industrials i financers, que controlaven els sectors bàsics de l’economia.
Una elevada inversió i molta innovació tecnològica.
La superabundància de mà d’obra i la poca cobertura social.


La indústria japonesa

amunt

3.3. Les particularitats del model japonès
El creixement ràpid de la industrialització en un país sense matèries primeres ha comportat que el model japonès tingui unes particularitats diferents d’altres països capitalistes.
En primer lloc, el Japó presenta una de les més altes densitats urbanes del món.
En segon lloc, la tradició japonesa exigeix una disciplina de treball molt rigorosa, que comporta una alta productivitat.
En tercer lloc, els treballadors de les grans empreses disposen d’un treball assegurat per a tota la vida. Això afavoreix una lleialtat a l’empresa.

amunt

4. LA UNIÓ SOVIÈTICA, UNA GRAN POTÈNCIA

4.1. La reconstrucció econòmica
En els quatre anys següents al final del conflicte bèl·lic, l’URSS va reconstruir la seva economia i va assolir el nivell de producció  anterior a la guerra.
Després de la guerra, la Unió Soviètica va dur a terme una reconstrucció econòmica basada, sobretot, en la mobilització social i en el progrés tècnic. 
Es va donar prioritat a la indústria pesant, a la d’armament i a les comunicacions.
En l’agricultura, van continuar amb les col·lectivitzacions, alhora que es desenvolupava la mecanització.
El creixement econòmic va ser innegable, però va originar un model molt desequilibrat,
que va debilitar la indústria del consum.

amunt

4.2. La societat soviètica
La societat soviètica presentava dos grups socials: el format per assalariats i pagesos cooperativistes, i el dels treballadors intel·lectuals i professionals amb algun privilegi.
La veritable classe dominant la formaven aquells grups que tenien el poder polític, especialment els vinculats al Partit Comunista.
El conjunt de la població va assistir paulatinament a una millora del nivell de vida, sobretot a partir de 1956.

 

amunt

4.3. L'evolució política de l'URSS
La victòria bèl·lica va reforçar Stalin, es va fomentar el culte a la seva persona i es van perseguir els dissidents polítics.
La mort de Stalin, el 1953, va obrir un període de canvis a l’URSS. En el XX Congrés del PCUS, el 1956, es van reconèixer els greus errors del període anterior.
En morir Stalin, Khruixtxov va obrir un procés de desestalinització, certes reformes internes per millorar el nivell de vida de la població i avançar en llibertats, i un compromís exterior per la coexistència pacífica.
– En la política interior, va imposar un programa nou de reformes.
En la política exterior, va obrir el camí a la coexistència pacífica entre els blocs i es va plantejar l’acceptació de diverses vies per a la construcció del socialisme.
Les reformes iniciades per Khruixtxov es van paralitzar el 1964 i ell va ser substituït. Es va fer secretari general del partit comunista a Breixnev. Es va tornar a imposar un control ideològic.
A partir de 1964, l’aparell del règim, encapçalat per Breznev, va imposar un altre cop un immobilisme de ferro que no va aconseguir solucionar els desequilibris econòmics.

 

amunt

5. L'EXPANSIÓ DEL COMUNISME
5.1. Les democràcies populars de l'Europa de l'Est
Els Estats de l’Europa oriental van conformar, a partir de 1945, règims polítics anomenats “de democràcia popular”. Van desenvolupar programes de reconstrucció.
La Guerra Freda va originar que els països de l’Est evolucionessin cap a un alineament amb la Unió Soviètica.
A partir de 1947, la pressió dels EUA, exercida a Europa amb el Pla Marshall, va inquietar els soviètics.
L’URSS va forçar els comunistes de les democràcies populars a alinear-se amb la política exterior soviètica.
Com a conseqüència, els països controlats per l’URSS es van integrar al COMECON, espècie de “mercat comú” de l’àrea soviètica.

 


El COMECON


Economia del bloc de l'Est

amunt

5.2. La influència del model soviètic
El model soviètic va resultar atractiu en nombrosos països descolonitzats, sense tradició democràtica i que volien solucionar els seus problemes econòmics i socials:
A l’Amèrica Llatina, el triomf de la Revolució cubana, el 1959, es va convertir en el model dels moviments revolucionaris. Va impulsar les guerrilles per tot el continent, i també una fugaç revolució a Nicaragua.
– A Àsia, la influència va destacar a la Xina, Corea, Indoxina, Afganistan i el Pròxim Orient.
A l’Àfrica, alguns estats del Magrib van adoptar règims socialitzants mentre la influència soviètica s’estenia a Etiòpia. Algèria i Líbia van ser socialitzants, i altres països van rebre suport de la URSS i Cuba.

 


L'expansió soviètica


La Xina comunista

L'expansió del comunisme

amunt

6. CRISI ECONÒMICA I POLÍTICA
ALS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS
6.1. La fi del creixement: la crisi del 1973
L’economia dels països occidentals industrialitzats va tenir una greu crisi en el període 1973-1974. Els orígens d’aquesta crisi són molt complexos.
El 1973 es va produir la crisi del petroli.
Únicament les empreses més fortes van sobreviure i es va produir una major concentració del poder econòmic.
A més, per rebaixar els costos fiscals i salarials, algunes empreses es van traslladar a països del Tercer Món. Així es va iniciar el procés de deslocalització industrial.

 

amunt

6.2. Europa enfront de la crisi
A l’Europa occidental, la crisi va desestabilitzar les polítiques socials i econòmiques d’anys anteriors.
Els primers anys de la crisi, els governs socialistes o socialdemòcrates es van recolzar en una forta intervenció de l’Estat per generar ocupació i reactivar l’economia.
La conseqüència va ser un increment de la inflació i un augment del nombre d’aturats.
El fracàs d’aquesta política va dur al poder governs conservadors.
Finalment, es va optar per un projecte d’unitat europea.

 

La crisi occidental

amunt

6.3. Reorientació de la política exterior dels Estats Units
(1973-1988)

La crisi econòmica va afavorir l’agreujament de la tensió internacional i el paper hegemònic dels Estats Units va començar a esquerdar-se.
El 1973, els nord-americans van haver de retirar-se del Vietnam, i el 1979, la guerrilla sandinista va prendre el poder a Nicaragua.
El 1981, el nou president nord-americà, Ronald Reagan, va anunciar el rearmament nord-americà i va reafirmar la seva política exterior intervencionista.
Els Estats Units van abandonar la política de distensió i davant els signes de crisi a l’URSS va apostar per fer costat als sectors dissidents dels països socialistes.

amunt

7. CRISI I ESFONDRAMENT DEL COMUNISME
7.1. Els problemes del model soviètic
Durant dècades l’URSS va ser la segona potència militar del món i el referent per a molts països, però la seva economia tenia  problemes molt greus. El sistema soviètic presentava una economia estancada, amb una tecnologia endarrerida i un baix nivell de vida de la població.
La imposició del model soviètic a l’Europa de l’Est es va dur a terme amb problemes.

 

La crisi del comunisme

amunt

7.2. Les reformes de Gorbatxov
El 1985, Gorbatxov va ser elegit secretari general del Partit Comunista de l’URSS i va iniciar un procés reformista per fer front als problemes de l’URSS:
En l’àmbit econòmic va proposar la perestroika, un pla per revitalitzar l’economia i augmentar la producció de béns de consum.
En el terreny polític, la glasnost va suprimir la censura i va introduir una certa democratització. Es va suprimir el monopoli polític del Partit Comunista. El 1990 es van convocar les primeres eleccions lliures.
– Va establir una política exterior favorable al desarmament i va propiciar el diàleg amb els Estats Units.

amunt

7.3. La desaparició del bloc de l'Est
El moviment reformista acabaria amb els règims polítics de l’Europa de l’Est, i poc després Polònia, Hongria, Txecoslovàquia, Bulgària i Romania es van transformar en societats democràtiques i capitalistes i Alemanya es va reunificar.
El moviment reformista es va iniciar a Polònia, on unes eleccions van ser guanyades pel sindicat catòlic Solidaritat, enfrontat al Partit Comunista.
L’exemple polonès va ser seguit per la caiguda dels règims comunistes d’Hongria, Txecoslovàquia i Bulgària.
Els esdeveniments més importants van tenir lloc a l’Alemanya Oriental. El novembre de 1989 es va aconseguir l’obertura del  Mur de Berlín. L'octubre de 1990, es va produir la reunificació d'Alemanya, amb l'adhesió de la RDA a la RFA.
Posteriorment, en la majoria dels països del Tercer Món van desaparèixer els règims socialitzants i es van acceptar economies de lliure mercat. Cuba, Vietnam i la Xina en serien l’excepció.

 

La caiguda del mur de Berlín

amunt

7.4. La dissolució de l'URSS
Les reformes de Gorbatxov van suscitar l’oposició dels sectors més immobilistes del PCUS, que no volien perdre el monopoli del poder i els seus antics privilegis.
L’agost del 1991 aquests sectors van protagonitzar un cop d’Estat militar a Moscou, que va ser vençut per la resistència de la població russa.
Així, les reformes van conduir, després d’un intent de cop d’Estat, a la supressió del règim comunista i a la divisió de la URSS en 15 repúbliques independents.
Ieltsin va decretar la supressió del règim comunista i va dissoldre el PCUS. Es va reconèixer la independència de les repúbliques bàltiques i d’Ucraïna i Bielorússia.
L’URSS va acabar dividida en 15 repúbliques independents i Gorbatxov va dimitir del seu càrrec el 1991.

 


La ruptura de la Unió Soviètica

amunt

Esquema del tema

EVOLUCIÓ DELS BLOCS (1945-1991)

BLOC CAPITALISTA

Hegemonia dels Estats Units

• Gran potència econòmica
• Dòlar: moneda internacional
• Societat de consum
• Desigualtats socials
• Model de democràcia liberal
• Estat federal. Bipartidisme: republicans i demòcrates

Europa Occidental

• Reconstrucció en la postguerra i període de prosperitat
• Desenvolupament dels sistemes democràtics
• Estat del benestar
• Varietat de partits (conservadors, socialistes, comunistes)

Japó

• Gran creixement econòmic
• Occidentalització i innovació tecnològica
• Protagonisme de l’Estat i les grans empreses
• Sistema liberal parlamentari

Crisi del 1973

• Alça del preu del petroli
• Augment de l’atur
• Augment de la inflació
• Debilitat de l’Estat del benestar. Reducció de la despesa pública

BLOC SOCIALISTA

Hegemonia de l’URSS
(model soviètic)

• Economia planificada
• Gran creixement industrial
• Baix nivell de consum
• Control del PCUS

Etapes

- Stalin: culte a la personalitat
- Khruixov: desestalinització
- Breixnev: immobilisme

Democràcies populars

• Països de l’Europa de l’Est
• Control del PCUS
• Creixement econòmic desigual

Expansió comunista

• Països descolonitzats d’Àsia i Àfrica
• Presència de partits comunistes en fronts d’alliberament
• Influència a Cuba i moviments guerrillers a l’Amèrica Llatina

FI DEL BLOC SOCIALISTA

Crisi del sistema soviètic

• Problemes econòmics
• Retard tecnològic
• Dissidència política

Reformes de Gorbatxov

Perestroika: canvis econòmics
Glasnost: transparència i participació popular
• Nova política internacional: fi del domini a l’Europa de l’Est

Enfonsament de les democràcies populars

• Revoltes a Polònia i a la RDA
• Caiguda del mur de Berlín
• Fi del socialisme a Hongria, a Txecoslovàquia, a Romania, etc.

Desaparició de l’URSS

• Primeres eleccions el 1990: Ieltsin, president
• Cop d’Estat del 1991: acceleració de les reformes
• Dimissió de Gorbatxov: dissolució de l’URSS
• Fi del sistema comunista soviètic

Famunt

Enllaços del tema

Documents
Guió del tema (guió llibre de text Vicens) [doc]
Repàs del tema (esquema llibre de text Vicens) [pdf]

Presentacions
El món entre 1945 i 1973 [ppt]
El món actual [ppt]
Un món dividit en blocs (1945-1991) (47 diapositives)
El món durant la guerra freda (34 diapositives)

Webs
Socials en xarxa: els països del bloc capitalista [cat]
Socials en xarxa: els països del bloc comunista [cat]
Buxaweb: La Guerra Freda i la política de blocs [cat]
La Guerra Freda, a la Viquipèdia [cat]
La Guerra Freda, a la Wikipedia [cast]

Audiovisuals
Comunisme-La caiguda d'un mite [8:55] [cast]
La caiguda del mur de Berlín [9:50] [cast]

Hemeroteca
[buit]

Mapes
El món bipolar
Europa durant la guerra freda
Les democràcies populars
La divisió de Txecoslovàquia

Gràfics
Evolució del PIB Europa-EUA-URSS
Armament nuclear EUA-URSS 1945-2005
Taxes d'atur als Estats Units 1950-2005

Et cal cercar més informació o trobar més recursos?

YouTube 
 

amunt

 

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà