Economia
Activitat humana que
consisteix en la producció,
distribució, intercanvi i
consum de béns i serveis.
Espanya O Regne d'Espanya.
És un estat del sud-oest
d'Europa, que ocupa la major
part de la península Ibèrica,
la qual comparteix amb
Andorra, França (l'Alta
Cerdanya), Gibraltar i
Portugal. És el segon estat
més extens de l'Europa
occidental i el sisè més
poblat del continent europeu.
L'economia
espanyola •Espanya
està integrada a la Unió
Europea. L’esforç de
l’economia espanyola per
aproximar-se
a les xifres europees
ha estat el gran repte de
la democràcia i la política
econòmica d’Espanya. •Espanya
era un dels països de la
UE que tenia la renda més
baixa i, per aquest fet,
des que va ingressar a la
Unió ha rebut ajudes
econòmiques. •Tal
com s’esdevé als altres
països de la UE, la riquesa
d’Espanya prové bàsicament
de les activitats
terciàries o de serveis.
EL
SECTOR PRIMARI A ESPANYA •Tradicionalment
el sector
primari
ha estat el més important de
l’economia espanyola. •Des
de mitjan segle XX, i com a
conseqüència del
desenvolupament de la indústria
i els serveis, ha perdut pes
econòmic.
PRINCIPALS
CONREUS •
Els conreus
més
importants són: -
Cereals.
Destaquen l’ordi, el blat i el
blat de moro. -
Olivera
i vinya.
-
Fruiters.
Cal distingir entre els cítrics
i els no
cítrics.
-
Flors.
És un conreu en expansió.
-
Hortalisses
d’hivernacle.
Per mantenir la producció de
verdura fresca al llarg de l’any
és necessari conrear
hortalisses d’hivern.
PRINCIPALS
REGIONS RAMADERES •
Les
regions
ramaderes
principals
són la franja cantàbrica,
Catalunya, Aragó, Navarra, el
nord
de la Comunitat
Valenciana, la Meseta i
Andalusia. -
La
franja
cantàbrica
està especialitzada en bestiar
boví,
per a la producció de llet i
carn. - Catalunya,
Aragó,
Navarra
i el nord
de la Comunitat Valenciana
concentren bestiar
porcí,
boví
i animals
de granja,
per a la producció de carn,
llet i ous. - A
gairebé tota la Meseta,
el bestiar
oví
és el més generalitzat. La
part central i occidental de les
dues submesetes estan
especialitzades en bestiar
boví,
orientada a la producció de
carn i llet. - Andalusia
és una regió ramadera on
predomina la cria de bestiar
oví i
porcí.
LA
INTEGRACIÓ D'ESPANYA A LA
POLÍTICA AGRÀRIA COMUNITÀRIA •
La
integració d'Espanya
a
la Unió
Europea ha
suposat principalment:
– Una
oportunitat i un esforç per
modernitzar les explotacions
agràries.
– Ajuts
financers importants i un gran
mercat per als productes
espanyols.
– L'entrada al mercat
espanyol de productes de la UE
amb els quals cal competir. •Espanya
ha rebut ajudes financeres.
Però la incorporació a la UE
de països més pobres i amb un
important sector agrari
comportarà una reducció de les
subvencions.
TIPUS
DE PAISATGES AGRARIS •
A
Espanya s'hi distingeixen quatre
dominis
climàtics
que
es corresponen amb quatre tipusde
paisatges
agraris: -
El paisatge
agrari continental o d'interior
és el propi de l’interior
peninsular. Hi predomina
l'agricultura de
secà i la ramaderia ovina,
malgrat
que les hortes
dels grans rius es dediquen a
regadiu. -
El paisatge
agrari atlàntic
ocupa
el nord de la Península. Hi
predomina la ramaderia bovina i
es caracteritza també per una explotació forestal enquè el bosc
caducifoli ha estat substituït
per eucaliptus i pins
i per una agricultura
que ocupa poca extensió i
conrea blat de moro, patata,
etc. -
El paisatge
agrari mediterrani
s’estén per tota la costa.
Es
caracteritza per una agricultura
de fruites, hortalisses i flors,
i una ramaderia
porquina i avícola intensiva,
que es cria en granges. -
El paisatge
agrari de les illes Canàries
està
condicionat pel relleu abrupte i
l'escassetat d'aigua.
Quan es pot disposar d’aigua
apareixen terres fèrtils que
produeixen hortalisses (tomàquets,
cebes), plàtans, fruits tropicals
i tabac. •
Tanmateix,
noves tècniques agrícoles, les
demandes del mercat i les normes
de la UE estanmodificant aquests tipus de
paisatge.
ESPANYA,
UNA POTÈNCIA PESQUERA •
Espanya
és una potència
pesquera mundial,
perquè les seves captures tenen
un gran valor comercial, la
seva flota és nombrosa i
competitiva, i el sector pesquer
té una gran capacitat empresarial
i disposa i disposa
de mà d’obra qualificada.
L'EXPANSIÓ
I LA CRISI DEL SECTOR
PESQUER •Amb
la Llei de renovació i protecció
de la flota pesquera del 1961 i
fins a la dècada de 1970, la
flota pesquera espanyola va
assolir un gran desenvolupament:
va modernitzar la seva flota,
amplià els caladors i multiplicà
les captures. •
Actualment,
el sector pesquer espanyol
s'enfronta a una crisi
a
causa de factors diversos:
– L'esgotament
dels caladors més pròxims.
– Els països
on Espanya fa la pesca d'altura
limiten les captures.
LA
PESCA ESPANYOLA A LA UNIÓ
EUROPEA •Inicialment
s’esperava que el fet de ser
membre de la Unió Europea
afavorís el sector pesquer
espanyol, però no ha estat així
per diverses raons: -
La
capacitat de captures dels països
comunitaris ja era excessiva en
relació amb els recursos
disponibles.La Unió
Europea regula la pesca limitant les
captures. -
La
política d’obertura total del
mercat fa que els pescadors
europeus hagin de competir amb
els d’altres països.
-
Les
ajudes econòmiques concedides
han estat per renovar la flota.
En el cas d’Espanya comportava
adoptar vaixells més petits i
perdre capacitat pesquera.
-
Espanya
confiava millorar els seus
acords amb tercers països, però
les negociacions són difícils
per l’esgotament dels caladors.
LES
REGIONS PESQUERES •
Les regions
pesqueres
principals
d'Espanya són:
–
Nord-oest
(costes gallegues).
–
Cantàbrica
(litoral cantàbric).
–
Mediterrània (costes
mediterrànies).
–
Sud-atlàntica
(litoral atlàntic andalús).
–
Canària (illes Canàries).
LA
MINERIA A ESPANYA •Espanya
ha estat un país amb recursos
miners i amb grans reserves. La
seva explotació va començar ja
a l’Antiguitat. •Al
segle XIX, com que no tenia una
demanda industrial pròpia que
en fes rendible l’explotació,
Espanya es va convertir en el país
europeu que exportava més
mineral, cosa que portà a un esgotament
dels millors jaciments. •La
producció minera actual resulta
escassa i insuficient per cobrir
la demanda de la indústria
espanyola, de manera que la
importació de minerals d’altres
països ha esdevingut una
necessitat inevitable.
L'ENERGIA
A ESPANYA •
Espanya
és deficitària
en
fonts d'energia i per això és
necessari importar-ne algunes,
com per exemple el
petroli i el gas. •Les
fonts d’energia amb què
compta Espanya actualment són
el carbó,
l’energia
nuclear,
l’energia
hidràulica
i les energies
alternatives
(solar i eòlica). •El
consum d’energia a Espanya es
pot veure frenat perquè les
reserves energètiques
utilitzades fins ara són
limitades. •
Els
grans problemes
energètics
que
es plantegen a Espanya són:
– El
creixement del
consum
energètic
causat per l’augment de la
població, pel creixement de les
zones urbanitzades o l’expansió
econòmica i industrial.
– La
dependència
energètica
d'Espanya
en relació amb uns altres
països, produïda per la
manca de fonts
d'energia. En no disposar de jaciments
de carbó de qualitat, petroli i
gas natural, ha de comprar-los a
l’exterior. •
Per
resoldre aquests problemes cal
consumir menys energia i crear
aparells, màquines i mitjans
de transport que
l'aprofitin més bé.
LA
CONSTRUCCIÓ A ESPANYA •
La construcció
és un sector clau per a
l'economia espanyola. •
Des dels anys 1980 hi ha un
creixement constant de l'obra
pública
(equipaments i infraestructures)
• A partir dels
anys 1990 la construcció
d'habitatges
es converteix en el motor del
sector, degut a factors
demogràfics (augment de la
població jove i arribada
d'immigrants) i socials (increment
de llars) i a la facilitat
d'obtenir una hipoteca. Entre
1998 i 2007, els treballadors
del sector van arribar al 12,1%
de la població total ocupada.
La gran demanda de vivendes va
generar una "bombolla
immobiliària especulativa",
amb una alça constant dels
preus i l'obtenció de ràpids i
grans beneficis per a les
immobiliàries. •
La crisi
financera del 2007 ha afectat de
ple el sector: els bancs van
tallar la concessió de crèdits
per a la compra d'habitatges. A
més a més, des del 2010, les
administracions han retallat les
inversions en obra pública.
EL
DESENVOLUPAMENT DE LA INDÚSTRIA
A ESPANYA
•
El desenvolupament
industrial espanyol
va començar al segle XIX, amb
un cert retardrespecte
d’altres països de l’Europa
occidental. •
A la
segona meitat del segle XX
s’assolí un creixement i una
expansió notables de l’activitat
industrial i
es va estendre
a nous territoris. •La
crisi del petroli (1973) va arruïnar les indústries
poc productives o antiquades i l'entrada
d'Espanya a la Comunitat Europea
obligà a una
reconversió industrial, amb la
introducció de noves
tecnologies.
PRINCIPALS
SECTORS INDUSTRIALS •Segons
el volum de la seva producció i
el nombre de treballadors que
presenten, destaquen els següents
sectors d’activitat: - Indústria
siderúrgica
(en recessió).
- Indústria
metal·lúrgica
de transformació. - Indústria
naval (afectada).
- Indústria
de l’automòbil (molt
ben implantada).
- Indústria
química. -
Indústria
alimentària
(a tot el país) -
Indústria
d’alta tecnologia. -
Altres
sectors:
destaquen,
a més, els sectors
tèxtil, del cuir i del
calçat, com
també el paper i les arts
gràfiques.
ESPANYA
DINS LA XARXA INDUSTRIAL EUROPEA •El
teixit industrial espanyol està
molt relacionat amb les grans àrees
urbanes i amb la xarxa de
comunicacions. •
La
indústria espanyola es
concentra a quatre grans àrees
industrials (Catalunya,
Madrid, el País Basc i la
Comunitat Valenciana) i uns
quants nuclis
industrials
(Saragossa,
Gijón, Sevilla,
Vigo...). •Aquestes
concentracions arriben a formar eixos
industrials
que uneixen entre si les àrees
i els nuclis importants.
Destaquen l’eix
de l’Ebre
i l’eix
del Mediterrani. •La
Unió Europea ha finançat
infraestructures de transport i
comunicacions que connecten el
teixit industrial espanyol al
propi territori i amb les xarxes
industrials europees.
•Espanya
ocupa una posició discreta dins
la xarxa industrial europea.
EL
COMERÇ ESPANYOL I LA UNIÓ
EUROPEA •
L'activitat
comercial
espanyola
es desenvolupa sobretot en
l'àmbit de la Unió Europea.
Està afavorida per
les normes comunitàries, la
lliure circulació interna i la
moneda comuna, l'euro. •
La
balança
comercial espanyola
és negativa, però la balança
de pagaments és positiva: -
Balança
comercial negativa:
els productes que es compren a
uns altres països valen més
que els productes que es venen.
-
Balança
de pagaments positiva:
gràcies als ingressos del
turisme, les inversions
estrangeres, etc.
XARXA
DE TRANSPORTS I COMUNICACIONS •
S'han
fet grans
inversions
per
modernitzar la xarxa de
transports i de comunicacions. •Xarxa
de carreteres.
Des de fa dècades, és la
infraestructura de transport que
ha rebut més renovacions i
millores.
El
transport per carretera,
però, té
els inconvenients d'unadensitat
molt elevada
a alguns llocs que origina
congestions als desplaçaments
quotidians i provoca una elevada
contaminació
i molts accidents. •Xarxa
de ferrocarrils.
La inversió en infraestructures
ferroviàries és la gran aposta
per als propers anys per
millorar el transport per
ferrocarril i fer-lo competitiu.Està
en procés de millora. Hi
destaquen les inversions en
l'alta velocitat(AVE). •Transport
marítim.
S’utilitza per al comerç
exterior i el tràfic de
passatgers i de mercaderies.
Facilita
la
circulació de viatgers a les
illes, aCeuta i a
Melilla.
S’estan realitzant inversions
en infraestructures i
equipaments portuaris. •Transport
aeri.
El seu desenvolupament a Espanya
és cada vegada més gran i
obliga a grans inversions per al
millorament dels aeroports i de
les aeronaus.
EL
MODEL
TURÍSTIC ESPANYOL ACTUAL •
A
Espanya, el turisme es va
convertir en un fenomen
de masses a
partir del 1960. Es tractava
d'un turisme estranger, de sol i
platja. •
A
les últimes dècades s’ha
afegit el turisme
interior espanyol,
que ha suposat un augment de les
ofertes i de les activitats
turístiques. •
Es manté el model
de turisme
basat
en unes vacances massives a
preus assequiblesa causa de l’acció dels tour
operators,
que aconsegueixen unes tarifes
molt baixes. •Malgrat
que el turisme predominant és
el d’estiu, també s’aprecia
un lent increment del turisme de
temporada baixa, el turisme
rural i el cultural.
PROCEDÈNCIA
I DESTINACIÓ DEL TURISME
EXTERIOR •
Els
principals punts de procedència
del turisme
exterior
que visita Espanya són el Regne
Unit, Alemanya, França, Itàlia,
els Estats Units i Portugal. •
Les destinacions
turístiques
preferides
són Catalunya, Canàries, les
Illes Balears, Andalusia
i
la Comunitat
Valenciana.
INFRAESTRUCTURA
HOTELERA •La
major oferta d’hotels i
hostals se situa a les Illes
Balears i Catalunya, on hi ha
una major
concentració de places
hoteleres,
seguides d’Andalusia, les Canàries
i la Comunitat Valenciana. •Això
ens indica que la distribució
dels establiments hotelers
encara respon al model de
turisme massiu exterior.
TURISME
INTERIOR I MOBILITAT TEMPORAL •Actualment,
els serveis vinculats al temps
lliure impliquen una gran mobilitat
de la població del propi país. •Actualment
s’han introduït noves formes
de lleure en els costums dels
ciutadans espanyols: esports
d’aventura, esquí, golf,
turisme rural… •Aquestes
activitats comporten desplaçaments
que generen, al seu torn, altres
serveis com els vinculats al
transport i a l’hostaleria.
Economia
![El sector primari a Espanya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema05-vicens2bat.gif){kind=link}
![Recursos energètics a Espanya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema03-vicens2bat.gif){kind=link}
![Indústria i construcció a Espanya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema06-vicens2bat.gif){kind=link}
![Els serveis a Espanya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema07-vicens2bat.gif){kind=link}
![Comerç i transports a Espanya (esquema llibre de text Vicens) [gif]](../images/resum-geo-tema08-vicens2bat.gif){kind=link}
![Espanya al món i a la Unió Europea (esquema llibre de text Vicens) [jpg]](../images/resum-geo-tema15-vicens2bat.jpg){kind=link}