Guerra
Freda
Expressió emprada
per a caracteritzar la tensió
que, en el període comprès
entre el 1947 i el 1991, oposà
d’una banda els EUA i el
bloc occidental i de l’altra
l’URSS i el bloc comunista.
Autodeterminació
Acció d’una col·lectivitat
humana, dins un marc
territorial, de decidir
lliurement el seu destí polític,
especialment de constituir-se
en entitat estatal autònoma o
independent.
Revolució
Cultural
Campanya de
rectificació (zhengfeng)
iniciada per Mao Zedong, amb l’ajut
de Lin Biao, que durà del
1965 al 1976, per tal de
provocar ‘‘un gran salt
endavant en la perspectiva
mental de les masses’’ i
apropar-les més a l’ideal
comunista.
Panarabisme
Moviment polític
sorgit a la fi del segle XIX
entre els països àrabs i que
propugnava la solidaritat i la
cooperació entre ells,
enfront, primer, de la
dominació turca, i de la
colonial, després.
Sionisme
Moviment creat a la
segona meitat del s. XIX per
rabins i pensadors jueus de
l’Europa oriental, encaminat
a reconstruir a Palestina una
pàtria jueva que acollís els
jueus de tot el món que ho
volguessin.
Intifada
Mot que vol dir ‘alçament’,
‘insurrecció’, i que es
difongué en els mitjans de
comunicació internacionals
arran de la revolta palestina
que esclatà el 1987 a Gaza i
Cisjordània contra l’ocupació
israeliana.
[+]
conceptes
Organització
per a l'Alliberament de
Palestina (OAP)
Moviment
de Països No Alineats
Organització
internacional formada per
estats
no
integrats en cap dels dos
blocs politicomilitars sorgits
després
de
la Segona Guerra Mundial.
Tercer
Món
Terme emprat en
referència amb el conjunt de
països sotmesos a condicions
de subdesenvolupament. Subdesenvolupament
Estadi econòmic,
generalment referit a un país
o a una àrea més gran,
caracteritzat per un
endarreriment de les forces
productives i de les relacions
socials respecte als països
industrialitzats amb economia
expansiva.
•La
fi dels imperis colonials,
després de la Segona
Guerra Mundial,
constitueix un dels grans
esdeveniments del segle
XX. •La
descolonització
va afectar primer sobretot
el continent
asiàtic i la zona del
Pròxim Orient. A
l’Àfrica,
la descolonització va ser
una mica més tardana i al
sud del continent s’hi va
mantenir el domini
colonial fins als anys
vuitanta. •Alguns
països van assolir la
independència
per mitjà d’acords amb
les metròpolis, però
d’altres van haver de
passar
per processos molt
dificultosos i guerres
d’alliberament
sagnants. •El
1955, els nous estats
es van reunir a la
Conferència de Bandung
amb la finalitat de
proclamar els seus drets i
de fer públiques les seves
reivindicacions. Aquesta
trobada es va convertir en
un esdeveniment històruc,
perquè va representar
l’entrada de l’anomenat
Tercer Món
a l’escena política
internacional. •
Els
nous estats, però, van
mantenir una
dependència econòmica
respecte de les antigues
metròpolis (neocolonialisme)
i avui dia encara
arrosseguen
els problemes del
subdesenvolupament.
1.1.
Les
causes de la
descolonització •
Entre les causes
del procés
descolonitzador es poden
destacar: –
El
desig
d’independència
de la majoria de la
població de les colònies. –La
puixança dels moviments
nacionalistes. –La
disminució
del prestigi
de les
potències
colonials. –L’expansió
d’una opinió
internacional
contrària a la
colonització. –El
suport
a la
descolonització de
les
dues grans
potències (els
EUA i l'URSS).
1.2. El procés
descolonitzador •
El procés va passar per
diverses etapes
segons les zones: –La
primera etapa es va
iniciar a Àsia després
de la fi de la Segona
Guerra Mundial, quan els
moviments nacionalistes es
van oposar al retorn a la
situació anterior. Afecta
al Pròxim
Orient
i Àsia,
entre 1945 i 1955. Va
destacar l'Índia. –La
segona etapa va afectar el
nord d’Àfrica i es va
iniciar el 1951, quan la
colònia italiana de Líbia
va accedir a la sobirania.
Abasta la dècada de 1950. –La
tercera fase va afectar
l’Àfrica
subsahariana
i es va estendreentre 1955 i 1965,
quan la majoria de les colònies
britàniques, franceses i
belgues es proclamaren
independents. –La
quarta i última
fase va afectar el sud
d'Àfricai va ser
tardana, a partir de 1975.
1.3.
El
conflicte de l'Orient
Mitjà •Palestina
era un protectorat britànic
habitat per musulmans, però
amb un contingent de jueus
important. •El
1947, una resolució de
l’ONU va proposar la
partició en dos estats,
un de jueu i un altre
palestí i el 1948 es va
proclamar l’Estat
d’Israel. •Els
palestins i els seus veïns
musulmans no van reconèixer
el nou Estat israelià i
van formar la Lliga
Àrab
i van desencadenar la
primera guerra
araboisraeliana. •Es
van desencadenar dues
guerres més i el 1964 es
va crear l’OAP
(Organització per a l’Alliberament
de Palestina), dirigida
per Iàssir
Arafat,
per defensar els
interessos palestins. •El
1993 es va acordar la
creació a Israel d’un territori
autònom
sota autoritat palestina.
2.1.
El
sorgiment del Tercer Món •La
majoria dels nous estats
sorgits de la
descolonització se
sentien marginats de la
política internacional. •Els nous països
independents van
manifestar la seva
voluntat de quedar al
marge del control de les
dues superpotències i de
decidir
el seu propi destí
i
afrontar el problema de la
pobresa. •
Amb aquest
objectiu, el 1955 es va
reunir la Conferència
deBandung,
que va acollir els
representants de 29 països
africans i asiàtics
recentment descolonitzats. •A
Bandung es va acordar: –
la condemna del
colonialisme, –
la
sobirania i igualtat de
les nacions, –
el
rebuig de
la ingerència
en els
assumptes interns dels
estats, i –
la necessitat de crear
ajudes
econòmiques
i culturals per
a Àsia i Àfrica. •També
es va elaborar una tesi
neutralista, de no
alineació internacional,
que el 1961, a la conferència
de Belgrad,
va dur a la
creació del Moviment
de Països No Alineats.
2.2.
El
neocolonialisme, una
herència colonial •
Malgrat
això, a la majoria dels
nous Estats es van
mantenir els interessos
econòmics de les antigues
metròpolis. •El
neocolonialisme
era una nova forma de
domini que comportava una
dependència econòmica i
cultural de l’antiga
metròpoli per part dels
països descolonitzats. •L’estructura
econòmica dels nous països
era dèbil. Havien
d’exportar matèries
primeres i importar
productes industrials. •Aquesta
dependència comercial és
l’intercanvi
desigual. •En
conseqüència, aquests països
pateixen una forta dependència
financera i tecnològica
de l’exterior.
2.3.
Disputes
ètniques i territorials •El
traçat
de les fronteres
dels països que s’independitzaven
responia a interessos
colonials i, freqüentment,
aquests països agrupaven
tribus i ètnies diverses. •A
més, alguns dels nous
dirigents van instaurar governs
dictatorials
i corruptes, sostinguts
per l’exèrcit, que
satisfeien els interessos
de les velles metròpolis. •En
alguns països van sorgir
moviments revolucionaris
per fer-se amb el poder, i
a molts d’ells s’hi va
desencadenar una guerra
civil.
• Lideratge de Gandhi:
Partit del Congrés
• Oposició a l’Imperi Britànic:
desobediència civil
• Independència i partició del país:
Unió Índia i Pakistan
Indonèsia
(1949)
• Lideratge de Sukarno
• Lluita contra els holandesos
• Independència d’Indonèsia
Indoxina
• Vietnam: lideratge
de Ho Chi Minh
• Guerra contra França (1946-1954)
• La República Democràtica del
Vietnam (comunista), en guerra amb el
Vietnam del Sud (prooccidental)
• Independència de Laos i Cambodja
(1954)
Xina
(va seguir un procés diferent)
• 1911: la República
de la Xina posa fi a l’Imperi
• Enfrontaments entre el Guomindang (forces
burgeses) i el Partit Comunista Xinès
• 1949: neix la República Popular de
la Xina
• Fins al 1957, aliats de l’URSS
• A partir del 1960, via pròpia (Revolució
Cultural)
• 1976: mor Mao
EL
MÓN ÀRAB
Pròxim
Orient
• 1948: creació de
l’Estat d’Israel
• Inici de les guerres
araboisraelianes
• Crisi al món àrab.
Nasser i el panarabisme
• Conflicte palestí
- Expulsió i èxode de
palestins
- Creació de l’OAP (Yasser Arafat)
- Negociacions fracassades. Intifada i
creació de l’Autoritat Palestina
- Conflicte no resolt
Magrib
• Tunísia i el Marroc:
partits nacionalistes i independències
pactades
• Algèria: llarga guerra d’alliberament
(FLN)
L’ÀFRICA
NEGRA
Àfrica
britànica
• Independències
pactades amb l’excepció de Kenya (Mau-Mau)
