Restauració
Període
de la història d’Espanya
que comprèn des del desembre
del 1874 fins a l’abril del
1931, i que correspon al
regnat d’Alfons XII
(1874-85), a la regència de
Maria Cristina d’Àustria
(1885-1902) i al regnat d’Alfons
XIII (1902-31).
Reformisme
Actitud
política segons la qual la
transformació d’una
societat, d’un règim o
d’un sistema socioeconòmic
pot realitzar-se dins el marc
de les institucions existents,
mitjançant reformes
legislatives successives i
sense recórrer a la
revolució.
Lerrouxisme
Denominació
aplicada especialment al confús
ideari que presidí la
reorganització del
republicanisme empresa per
Lerroux els anys 1901-09 des
de Barcelona.
Cu-cut!
Setmanari
satíric barceloní, fundat el
1902, adscrit a la línia política
de la Lliga Regionalista —li
donà el nom el mateix
Francesc Cambó—; combatia
el centralisme, i el
lerrouxisme en particular.
Antimilitarisme
Moviment
d'oposició i hostilitat
envers la preponderància de
l'exèrcit dins l'administració
de l'estat en els seus dos
aspectes: a l'interior, envers
la militarització de la
societat, i a l'exterior,
envers una política agressiva.
Anticlericalisme
Designació de
doctrines, moviments i idees
que tenen la crítica de les
persones i les institucions
eclesiàstiques com a motiu. En general, hi predomina
l'hostilitat a la clerecia en
general o a una part d'aquesta.
Rif
Cadena muntanyosa
del NW d'Àfrica que en forma
d'arc s'estén des de l'estret
de Gibraltar fins a la vall
del riu Moulouya, vorejant la
costa mediterrània del Marroc.
Cabila
Nom donat a
cadascuna de les
organitzacions tribals dels
beduïns i dels berbers,
principalment a les dels
habitants del Magrib, a la
regió de l'Atles.
Vaga
general
Acció
de protesta duta a terme per
tota la força de treball
d'una ciutat, regió o país,
consistent en deixar de
treballar i manifestar-se al
carrer per a aconseguir un
objectiu econòmic o polític.
Pistolerisme
- Activitat
terrorista pròpia dels
pistolers. - Fenomen
propi dels anys 1919-23 a l’Estat
espanyol, tingué una importància
especial a Catalunya, on es
produí després de
l’espectacular ascens numèric
de la CNT en 1918-19.
Dictadura
Forma
política de què es revesteix
l'estat com a instrument de
poder posat en mans de la
classe dominant per esclafar
la resistència dels seus
enemics. Es caracteritza per la
concentració legal o il·legal
de tots els poders polítics i
llur exercici sobirà i
absolut sota la forma d'un
govern personal o col·legiat.
Corporativisme
Doctrina
i sistema socioeconòmics
basats en la constitució
jerarquitzada d’associacions
professionals (patronals i
obreres) per a controlar els
problemes econòmics i
laborals.
Fets
de Prats de Molló Fets
relacionats amb la invasió
frustrada
de
la Garrotxa des
de
territori
de
l’Estat francès per un grup
de
militants d’Estat Català,
preparada i dirigida per
Francesc Macià; s’esdevingueren
els primers dies
de
novembre
de
1926.
Dictablanda
Nom
humorístic amb el qual fou
conegut el règim de transició
presidit pel general Dámaso
Berenguer (28 gener 1930 —
14 febrer 1931), que substituí
la Dictadura de Primo de
Rivera, de la qual atenuà
algunes disposicions
repressives. Hom l’aplica també al
govern presidit per l’almirall
Juan B.Aznar, que preparà les
eleccions del 12 d’abril de
1931.
La
crisi de la Restauració
(1898-1931) •A
les primeres dècades del
segle XX, la Restauració
va entrar en la seva crisi
definitiva. El 1923, el
general Primo
de Rivera
va promoure una dictadura. •La
crisi de la dictadura va
conduir al derrocament de
la monarquia i el 1931 es
va proclamar la República.
•Amb el
desastre del 98 es
va estendre la
necessitat
de regenerar
la vida política
espanyola per
acabar amb el
caciquisme i la
corrupció. •El
1902 el nou rei Alfons
XIII va arribar a la
majoria d’edat i va
inaugurar el regnat amb la
intenció de mantenir el
torn pacífic i de regenerar
la vida política
espanyola. •Conservadors
primer i liberals després
van intentar dur a terme
reformes,
que van fracassar: –
El líder conservador
Antonio Maura va impulsar
la reforma de la Hisenda,
de l’Administració
local, de la llei
electoral i una regulació
del dret de vaga. Però l’aixecament
de la Setmana
Tràgica
(1909) contra el
reclutament per a la
Guerra del Marroc (amb el
fi de fer front a les
tribus rifenyes) va
generar una repressió
desmesurada del govern
conservador.
–
A partir de 1910 es va
formar un govern liberal,
liderat per
Canalejas,
que va iniciar un
reforçament del poder
civil
de l’Estat davant la
influència de l’Església
Catòlica i
una certa descentralització
de l’Estat (Mancomunitat
de Catalunya). •
Però
l’assassinat del
president Canalejas pels
anarquistes (1912) va
obrir un període d’inestabilitat
que va conduir a la crisi
de 1917. •
Els partits
dinàstics
van anar perdent
pes
i les forces al marge del
sistema (republicans,
catalanistes, socialistes
i anarquistes) es van
enfortir.
2.1.
L'obrerisme •
La
població
catalana
va créixer durant el
primer terç del segle XX,
gràcies a la davallada de
la mortalitat i a l’arribada
d’immigrants. •
Durant aquest període a
Catalunya es va viure una
forta conflictivitat
social i
es va consolidar l’obrerisme.
EL 1907 es creà Solidaritat
Obrera,
que el 1910 va esdevenir
la CNT. •També
va guanyar pes el republicanisme,
liderat per Lerroux,
que el 1908 va fundar
un nou grup
d’ideologia republicana,
el
Partit
Republicà Radical. •Aquesta
organització presentava
un discurs obrerista,
revolucionari i
anticlerical. A més,
tenia un fort component
espanyolista i pretenia
ser el contrapès de la
influència catalanista. •De
totes maneres, l’anarquisme
va consolidar-se com la
força hegemònica dins
l’obrerisme català i el
1910 es va fundar la Confederació
Nacional del Treball,
el
sindicat
anarcosindicalista amb
més influència.
2.2. El catalanisme i
Solidaritat Catalana •
El 1905, un acudit
a la revista satírica
"Cu-Cut!"
va desfermar la ira de
l'exèrcit espanyol, que
va exigir al govern la Llei
de Jurisdiccions
(1906).
•
La
Lliga
Regionalista,
que s’havia afermat com el
partit hegemònic dins el
catalanisme,
va aconseguir
d’agrupar totes les
forces polítiques de
Catalunya, llevat dels
lerrouxistes i dels
partits dinàstics, en una
coalició electoral, la
Solidaritat
Catalana
(1906), que
demanava la
descentralització de l’Estat. •La
coalició va aconseguir de
guanyar les eleccions del
1907 i el
dirigent de la Lliga, Enric
Prat de la Riba,
va ser nomenat president
de la Diputació de
Barcelona.
2.3.
La
Setmana Tràgica •L’any
1909 es va produir un
deteriorament profund de
la vida política amb
motiu de la revolta
popular a Barcelona
coneguda com la Setmana
Tràgica. •La
guspira que va iniciar el
conflicte va ser l’oposició
al reclutament de soldats
per a la Guerra
del Marroc. •L’aixecament
va ser reprimit i la
repressió fou
desproporcionada. Una de
les víctimes fou el
pedagog
Francesc
Ferrer i Guàrdia,
afusellat al castell de
Montjuïc. •Aquests
fets van provocar la
repulsa de l’opinió pública
i la dimissió del
president del govern,
Antonio Maura.
2.4.
La
Mancomunitat de Catalunya •A
partir de 1910 el
reformisme dels governs
liberals va comportar l’inici
d’un procés de
descentralització de l’Estat. •El
1914 es va crear la Mancomunitat,
una institució de govern
per a Catalunya. Agrupava
les quatre diputacions
catalanes i va ser
presidida per Prat
de la Riba,
substituït l’any 1917
per Puig i Cadafalch. •La
Mancomunitat va impulsar
noves infraestructures
i serveis
públics
i va endegar un nou projecte
cultural i educatiu,
destinat a
promoure la llengua
i la cultura
catalanes.
3.1.
La
crisi del 1917 •El
1917 va esclatar el
descontentament polític i
social amb els governs
dinàstics.
La conjuntura econòmica
creada a Espanya per la
Gran Guerra va originar un
gran moviment de protestade
sectors polítics,
militars i classes
treballadores. - Les
forces polítiques d’oposició
a Catalunya es van aplegar
en l’anomenada Assemblea
de Parlamentaris
i van exigir al govern una
convocatòria de Corts
constituents.
- Grups
de militars van organitzar
juntes de defensa
i
s’enfrontaren a la política
del govern.
- Els
sindicats
CNT i UGT van convocar una
vaga general revolucionària
amb l’objectiu d’enderrocar-lo.
Efectes
econòmics de la
Primera Guerra
Mundial per a
Espanya
3.2.
L'època
dels governs de
concentració (1917-1923)
•
Entre
1917 i 1923 el sistema monàrquic va entrar en una
situació crítica des de tres àmbits diferents: –
La inestabilitat
parlamentària:
per tal de fer front a aquesta situació es van
crear successius governs
de concentració
(liberals, conservadors i
nacionalistes catalans),
que també es van mostrar incapaços d’estabilitzar
el sistema polític.
– La
conflictivitat
social:
hi va haver mobilitzacions al camp andalús; a les
zones industrials, les propostes dels treballadors
van ser contrarestades pel govern i les
organitzacions patronals amb la creació de
sindicats més dòcils (Sindicats
Lliures)
i de grups armats (pistolerisme).Entre els treballadors
industrials
la lluita obrera va ser més
intensa.
– La Guerra
del Marroc:
la derrota de l’exèrcit espanyol a Annual
(Marroc), el 1921, va ser el fracàs evident de la
política colonial.Es
van demanar responsabilitats
de la derrota.
Sectors de l’exèrcit
van propiciar un cop
d’Estat.
La
dictadura de Primo de
Rivera (1923-1930) •La
presumpta responsabilitat
d’alts rangs militars i
del monarca en el desastre
militar van propiciar el
cop d’Estat del general
Primo
de Rivera
el 1923, amb el
consentiment d'Alfons XIII.
Així es va instaurar una
dictadura
militar
inspirada en el feixisme
italià. •
La
Dictadura presenta dues
etapes:
–
Durant el
Directori
Militar
(1923-1925) es va
instaurar una forta
repressió
contra les llibertats, el
moviment obrer i els
nacionalismes.El
nou règim va acabar
amb
el règim democràtic:
va suspendre la
Constitució,
va dissoldre el Parlament
i va prohibir els partits
polítics i els sindicats.
També va
suprimir la Mancomunitat
de Catalunya. –
En el Directori
Civil
(1925-1930) es va
organitzar un partit únic,
la Unió
Patriòtica,
i es va dur a terme una
economia
dirigida. •Durant
la dictadura, va augmentar
l'oposició
des de diferents àmbits. •La
dictadura es va mantenir
fins al 1930, quan Primo
de Rivera, faltat de
suports, va dimitir, i Alfons XIII va
nomenar cap de govern elgeneral
Berenguer.
De
la monarquia a la
República • Després
de la dimissió de Primo
de Rivera, el rei
Alfons
XIII va nomenar cap de
govern el general
Berenguer
(dictatova),
que havia de reinstaurar
la legalitat
constitucional. •Les
eleccions
municipals
d’abril de 1931 es van
presentar com un plebiscit
entre monarquia o
república. •La
coalició
republicanosocialista
va triomfar a les grans
capitals i a les regions
industrials. •El
resultat evidenciava un
rebuig a la monarquia i un
desig de canvi polític.
Milers de ciutadans van
sortir al carrer per
demanarla proclamació de
la República. •Davant
de la nova situació, el
rei Alfons
XIIIva suspendre
la potestat reial i va abandonar el país cap
a l’exili. El 14
d’abril de 1931 es va
proclamar la República.
REGENERACIONISME
POLÍTIC I FORCES D’OPOSICIÓ
(1902-1913)
Govern
de Silvela-Polavieja
• Intent de reformar
el sistema polític: regeneracionisme
• Reforma fiscal: oposició amb el
“Tancament de Caixes”
Govern
de Maura
• Llei electoral
(1907) i lleis socials
• Acords amb els catalanistes
• Dura repressió de la Setmana Tràgica→Caiguda del govern
Govern
de Canalejas
• Nou reformisme:
lleis laborals, “Ley del Candado”
• Canvi del sistema d’impostos i de
lleves
• Assassinat de Canalejas per un
anarquista (1912)
Forces
d’oposició
al sistema
• Republicanisme• Carlisme i tradicionalisme
• Obrerisme: socialisme (PSOE i UGT) i
anarquisme (CNT)
EVOLUCIÓ
DEL CATALANISME
Organitzacions
polítiques
• Hegemonia de la
Lliga Regionalista
• Creació de la coalició electoral
Solidaritat Catalana (1906)
• Enfortiment del catalanisme republicà
Mancomunitat
de Catalunya
(1914-1925)
• Primer ens d’autogovern
català després del 1714: unió de les
quatre diputacions catalanes
• Gestionada per la Lliga Regionalista
• Important tasca de suport a la
cultura catalana i foment d’infraestructures
• Anul.lada per la dictadura de Primo
de Rivera
Campanya
per l’autonomia(1919)
• Fracassa per oposició
del rei, el govern i la campanya
anticatalana
• Comporta el deteriorament polític
de la Lliga
PROBLEMES
INTERNS
(1909-1917)
Guerra
del Marroc
• Reclutament de
tropes per a la guerra al Rif
→ Setmana
Tràgica
- Esclat popular contra
la guerra
- Fracàs i dura repressió. Execució
de Ferrer i Guàrdia
Crisi
del 1917
• Impacte de la
Primera Guerra Mundial
• Juntes de defensa
- Manifest contra el
govern
- Reivindicacions professionals
• Assemblea de
Parlamentaris
- Reformes polítiques
- Corts constituents
• Vaga revolucionària
- Unió de sindicats
obrers (CNT-UGT)
- Repressió i detencions
DESCOMPOSICIÓ
DEL SISTEMA
(1917-1923)
Crisi
política
• Governs de
concentració
• Tornada al torn i gran inestabilitat
política
Problemes
socials
• Fi de la conjuntura
de la Primera Guerra Mundial
- Crisi econòmica
- Vaga de la Canadenca (1919)
- Tensió social: pistolerisme
Crisi
del Marroc
• Desastre d’Annual
(1921)
DICTADURA
DE PRIMO DE RIVERA
1923-1930)
Cop
d’Estat
• Origen: crisi d’Annual,
tensió social i inestabilitat política
• Creació d’un directori militar
Característiques
• Econòmiques
- Intervencionisme
estatal i dirigisme econòmic
- Política d’infraestructures
• Polítiques
- Suspensió de la
Constitució. Prohibició dels partits i
dels sindicats
- Estat corporatiu a imitació del
feixisme italià
- Persecució del catalanisme
- Solució del problema marroquí:
Alhucemas
• Oposició:
catalanistes, republicans, moviment
obrer i intel.lectuals
Crisi
(1930-1931)
• Rebuig polític i
social i fi del suport del monarca al
dictador
• Dimissió de Primo de Rivera i
convocatòria d’eleccions municipals
