a


aula de
socials

geografia

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS DE GEOGRAFIA FÍSICA I HUMANA

    

      

Geografia
LA CIUTAT I EL MÓN URBÀ
PER SABER-NE MÉS...
Glossari

Ciutat
Població gran amb alta densitat de poblaciíó. normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la poblaciió que treballa a l'agriculturas. Per a la definició de ciutat es tenen en compte els criteris de població, densitat de població o estatus legal, tot i que aquests criteris poden variar entre països.

[+] conceptes d'urbanisme
Geografia urbana VIQ WIK
Urbanisme VIQ WIK
Ciutat VIQ WIK
Espai urbà VIQ WIK
[+] morfologia urbana
Estructura urbana VIQ WIK
Planejament urbanístic VIQ WIK
Traçat urbà / Pla urbà VIQ WIK
Pla irregular VIQ WIK
Pla concèntric VIQ WIK
Pla ortogonal VIQ WIK
Ciutat lineal VIQ WIK
Ciutat jardí VIQ WIK
Barri VIQ WIK
Barris baixos --- WIK
Suburbi VIQ WIK
Centre històric / Casc antic VIQ WIK
Eixample VIQ WIK
Extrarradi --- WIK
Espai periurbà --- WIK
Centre de negocis VIQ ---
Polígon industrial VIQ WIK
Zona verda  / Parc VIQ WIK
Equipament VIQ ---
Infraestructura VIQ WIK
[+] jerarquia de ciutats
Procés d'urbanització VIQ WIK
Sistema urbà / Jerarquia de ciutats --- WIK
Aglomeració urbana --- WIK
Ciutat VIQ WIK
Àrea metropolitana VIQ WIK
Conurbació VIQ WIK
Megalòpoli VIQ WIK
Metròpoli VIQ WIK
Megaciutat --- WIK
Ciutat mundial /global VIQ WIK
[+] urbanisme al món i a Europa
Història de les ciutats VIQ WIK
Urbanisme a Europa --- WIK
Àrees metropolitanes del món --- WIK
Ciutats del món per població (llistat) VIQ ---
Àrees metropolitanes de la Unió Europea VIQ WIK
[+] urbanisme a Espanya
Urbanisme a Espanya --- WIK
Àrees metropolitanes d'Espanya VIQ WIK
Àrea metropolitana de Madrid VIQ WIK
[+] urbanisme a Catalunya
Regió metropolitana de Barcelona VIQ WIK
Àrea metropolitana de Barcelona VIQ WIK
Urbanisme de Barcelona VIQ WIK
Municipis de Catalunya per població (llistat) VIQ WIK

Glossari Inici


INTRODUCCIÓ

La ciutat i el món urbà
Les ciutats són llocs on es concentra la població i les seves activitats. Les ciutats centralitzen una sèrie de funcions urbanes i un gran nombre de serveis.
Sovint el lloc on se situa una ciutat condiciona la seva forma i les seves característiques ambientals i culturals.
Avui les ciutats solen tenir uns límits difícils d’establir ja que els edificis i el traçat dels carrers poden arribar a formar extenses àrees urbanitzades.

amunt

1. EL POBLAMENT URBÀ. UNA APROXIMACIÓ A LA CIUTAT

EL CONCEPTE DE CIUTAT
Existeixen diversos criteris per definir el concepte de ciutat:
La
quantitat d’habitants
que té la concentració de població (a Espanya ha de ser de més de 10000).
L’activitat econòmica dels seus residents:  la població urbana es dedica, majoritàriament, a activitats relacionades amb els sectors secundari i terciari. 
La forma o morfologia urbana: la realitat urbana es relaciona amb un medi construït i amb espais densament ocupats.
L’estil de vida: la ciutat és un lloc de trobada entre persones i d’intercanvi de productes i idees.

LES FUNCIONS URBANES
Una ciutat compleix diferents funcions
Funció administrativa i política. Moltes ciutats són seus de les institucions públiques del país, província o comarca.
Funció militar. Moltes ciutats tenen l’origen en una funció militar de defensa i protecció a causa del lloc estratègic que ocupaven, i des del qual era fàcil defensar-se.
- Funció comercial i financera. Les ciutats que estan ben comunicades exerceixen una funció comercial que es coneix com la seva àrea de mercat.
- Funció industrial. Moltes ciutats han crescut gràcies a la implantació d’indústries.
La ciutat dota de mà d’obra les indústries que ara se situen a les zones perifèriques.
-
Funció cultural i turística. Les ciutats solen tenir diversos equipaments culturals (museus, biblioteques...) i una àmplia oferta d'activitats culturals i turístiques.
-
Funció residencial i convivencial.
A més, hi ha ciutats que tenen una funció preponderant
: religiosa, cultural, política i administrativa o turística.

salta imatges > apartat 2

La ciutat i les seves funcions

amunt

2. LA MORFOLOGIA URBANA

LA TRAMA URBANA
La morfologia urbana estudia la ciutat tenint en compte la distribució dels seus carrers i edificis, és a dir, la seva trama urbana.
Segons aquesta distribució es distingeixen diferents tipus de plans: irregular, radiocèntric o ortogonal. El pla urbà és la representació gràfica, a escala, d’una ciutat.
A gairebé totes les ciutats europees, si es mira el pla urbà es poden diferenciar: el barri antic, l’eixample i els barris perifèrics
.

EL BARRI ANTIC
El barri antic es correspon normalment amb el centre històric de la ciutat.
El pla irregular és propi dels centres històrics i mostra una trama densa, intricada i irregular amb carrers estrets.

ELS EIXAMPLES
Al segle XIX la població de moltes ciutats europees va créixer molt a causa de la industrialització.
Una gran majoria de ciutats van optar per ampliar la seva trama urbana d’una forma planificada, sorgint així els eixamples.
Poden tenir plans:

-
El pla radiocèntric. La ciutat s’organitza entorn d’un punt central a partir del qual es projecten els carrers com si fossin els raigs de la roda d’una bicicleta.
- El pla ortogonal o reticular. El traçat dels carrers es talla perpendicularment, creant una forma de quadrícula.

ELS BARRIS PERIFÈRICS
Es poden distingir dos tipus de barris perifèrics:
- Els barris perifèrics formats per grans blocs de vivendes obreres amb capacitat per a molta població.
- Els barris perifèrics adopten una morfologia de ciutat jardí, atès que la tipologia d’edificis és de cases unifamiliars amb amplis espais reservats per a zones verdes.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

La morfologia urbana

Usos del sòl urbà

amunt

3. EL CREIXEMENT URBÀ ACTUAL

EL PROCÉS D'URBANITZACIÓ
Avui en dia, les ciutats de tot el món creixen sense parar i el
procés d’urbanització s’accelera. Això es deu a l’èxode rural i a que la ciutat actua com a centre d’atracció.
El creixement de les ciutats ha fet sorgir les aglomeracions urbanes, que són àmplies zones que comprenen una o vàries ciutats i les seves àrees circumdants. Poden ser de diversos tipus:
Àrea metropolitana: agrupa una gran ciutat i la zona urbana que l’envolta.
Conurbació: és la unió de dues o més àrees metropolitanes.
Megalòpolis: és la suma de vàries conurbacions.

LA JERARQUIA URBANA
La jerarquia urbana és el nivell d’importància que té una ciutat. Segons aquesta jerarquia hi ha ciutats de diversos tipus:
Metròpolis globals: són decisives a nivell mundial política i econòmicament.
Metròpolis mundials: tenen projecció internacional perquè són seus de multinacionals, d’importants activitats culturals, etc.
Metròpolis nacionals: són capitals d’Estat que concentren funcions i serveis.
Centres regionals i comarcals: són ciutats de mida mitjana i nuclis menors que exerceixen influència en els pobles del voltant.

apartat 2 < salta imatges > apartat 4

Grans ciutats del món

amunt

4. UN MÓN DE GRANS CIUTATS

LES GRANS CIUTATS AL MÓN ACTUAL
Les grans ciutats del món es caracteritzen per:
– Ser
grans aglomeracions urbanes que van creixent.
– Mantenir moltes
desigualtats internes, que es manifesten en l’existència de barris molt diferents.
– Tenir
alts nivells de desenvolupament.
– Ser
competitives entre elles en un context mundial.

LES CIUTATS DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS
A les ciutats dels països desenvolupats es distingeixen diverses zones:
– El
centre urbà
, que sol ser el nucli històric als països europeus, o un centre modern dedicat als negocis a Amèrica i Austràlia.
– Una
zona molt edificada que envolta el centre.
– Una
perifèria d’urbanització difusa.
Aquestes ciutats també tenen vàries
necessitats: construir equipaments i infraestructures (hospitals, escoles, proveïment de recursos i energia...); planificar la urbanització; tenir una completa xarxa de comunicacions i transports.

LES CIUTATS DELS PAÏSOS POBRES
Les ciutats dels països en vies de desenvolupament són enormes i molt denses, creixen de forma desordenada, tenen dèficit d’infraestructures i equipaments i presenten importants desequilibris socials entre els seus residents. A més, hi ha una gran diferència entre les ciutats d’un mateix país, que solen estar també mal comunicades entre elles.

LA CIUTAT, UN ECOSISTEMA HUMÀ
Una ciutat es pot entendre com un ecosistema perquè:
Neix, creix i evoluciona.
– S’hi introdueixen una sèrie de
recursos (persones, aliments i aigua, matèries primeres, energia...) i, al seu torn, en surten altres productes, residus i persones.
Malgrat això, la ciutat és un ecosistema humà, cada vegada més
allunyat de la natura i un espai molt contaminat.

apartat 3 < salta imatges > apartat 5

Població urbana al món

amunt

5. LA CIUTAT EUROPEA AL LLARG DEL TEMPS

LA CIUTAT PREINDUSTRIAL
Les ciutats preindustrials eren nuclis aïllats i escassament connectats. Malgrat això, eren centres de poder econòmic, polític i/o religiós:
– La
ciutat antiga té origen en les colonitzacions gregues i en la conquesta romana. De les urbs romanes destaquen el seu pla ortogonal i les seves infraestructures.
– La
ciutat medieval, de mida petita i emmurallada per a la seva defensa i seguretat, tenia carrers estrets i un traçat irregular.
– La
ciutat moderna començava a tenir una planificació ordenada i edificis públics i pri vats importants. Les capitals dels Estats van començar a destacar.

LA CIUTAT INDUSTRIAL
Les ciutats industrials apareixen amb el naixement de les fàbriques, que s’hi instal·len: la població va augmentar amb rapidesa, es van destruir les muralles i es van construir els eixamples i els barris perifèrics.
Amb la Revolució Industrial, l’economia basada en l’agricultura va deixar pas a la indústria.
- Les activitats industrials suposen la construcció de grans edificis: les
fàbriques.
- Les fàbriques transformen totalment el paisatge.
-
L’arribada massiva de treballadors des de zones rurals buscant feina i millors condicions de vida comporta la destrucció de les muralles i explica el creixement dels
eixamples.

LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL
La ciutat postindustrial sorgeix a finals del segle XX. Degut al preu elevat del sòl al centre de la ciutat i a les noves comunicacions i transports, les activitats i la població s’estenen i es formen àrees metropolitanes.
- Les indústries van expandir-se, d
es de l’interior de la ciutat cap a emplaçaments perifèrics, com els
polígons industrials, cap a llocs millor comunicats, o les van traslladar a països amb mà d’obra barata. 
- Les persones, les activitats i els equipaments s’escampen per un territori molt més extens que el dels límits d’una sola ciutat, sorgint així les
àrees o regions metropolitanes.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

Evolució històrica de les ciutats

amunt

6. L'ESPAI URBÀ A ESPANYA

EL MODEL DE LA JERARQUIA URBANA A ESPANYA
El sistema urbà espanyol està format per:
- Una
jerarquia de ciutats, que és un sistema d’ordenació de les ciutats d’un territori d’acord amb la seva població i les seves funcions urbanes.
- Uns
eixos de desenvolupament urbà, referits a l’espai on una sèrie de ciutats entren en contacte, vinculades pel tipus d’activitats econòmiques que desenvolupen i per les xarxes de transport.

LA JERARQUIA DE CIUTATS A ESPANYA
Les ciutats espanyoles es classifiquen segons una jerarquia de ciutats, d’acord amb els seus habitants, les funcions que fan i l’extensió de la seva àrea d’influència:
Metròpolis nacionals: són Madrid i Barcelona; la seva influència arriba a tot el país i s’estén internacionalment.
Metròpolis regionals: tenen entre 500000 i 1500000 habitants i la seva influència com- prèn una regió extensa.
Metròpolis subregionals: tenen de 200000 a 500000 habitants i tenen servei especialit- zats.
Centres subregionals: solen ser capitals de província i fan un paper administratiu.
Capitals comarcals: són localitats d’entre 10000 i 50000 habitants que influeixen en les localitat veïnes.

EIXOS DEL SISTEMA URBÀ ESPANYOL
Els eixos de desenvolupament urbà relacionen les seves activitats a través de xarxes de transport. 
A Espanya són cinc: 
-
Eix mediterrani. S’estén des de la frontera francesa fins a Cartagena.
-
Eix cantàbric. Des de França fins a l’aglomeració que formen  Oviedo i Gijón.
-
Eix de la vall de l’Ebre, que uneix els dos eixos anteriors;
-
Eix atlàntic.
- Eix andalús.

apartat 5 < salta imatges > apartat 7

Ciutats espanyoles

Jerarquia de ciutats i eixos de desenvolupament urbà

amunt

7. EL FET URBÀ A CATALUNYA

EVOLUCIÓ RECENT DEL POBLAMENT URBÀ
L’evolució del poblament urbà a Catalunya està marcada pels processos d’industrialització que ha viscut el nostre territori:
– A
mitjan segle XIX moltes ciutats van créixer per acollir els immigrants que arribaven del camp per treballar-hi i això va originar una gran falta d'habitatges i d'equipaments; es van projectar plans d’eixample per organitzar ordenadament aquesta expansió.
– Entre 1950 i 1975 van arribar a les ciutats catalanes molts immigrants de la resta de l’Estat; el creixement va ser molt gran i força caòtic i van sorgir els
polígons industrials i els barris residencials, formats per blocs de pisos d’escassa qualitat constructiva.

BARCELONA I EL SISTEMA URBÀ CATALÀ
El sistema urbà català està dominat per Barcelona i la seva àrea metropolitana:
– Barcelona és una metròpoli nacional i regional, i també té un
paper important en el sistema mundial i en l’arc mediterrani.
Des de mitjan segle XX Barcelona s’estengué més enllà del seu municipi fins a constituir una
conurbació o contínuum urbà amb altres localitats veïnes i s’ha configurat una organització institucional pròpia (Àrea Metropolitana de Barcelona), tot i que la influència que exerceix la ciutat és més àmplia (
Regió Metropolitana de Barcelona).
Tot i el pes que té Barcelona dins la seva
regió metropolitana hi ha diverses ciutats que fan un paper molt important en l’equilibri del sistema urbà metropolità.
A Catalunya també hi ha altres nuclis importants: les
tres capitals provincials, per les funcions que concentren i per la influència que exerceixen en el seu entorn. I també fan un paper destacat a nivell comarcal les capitals de comarca.

apartat 6 < salta imatges

Ciutats catalanes

amunt

Enllaços del tema

amunt

Inici

       

© BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà