INTRODUCCIÓ

La ciutat i el món urbà
• Les ciutats són llocs on es concentra la població i les seves activitats. Les ciutats centralitzen una sèrie de funcions urbanes i un gran nombre de serveis.
•Sovint el lloc on se situa una ciutat condiciona la seva forma i les seves característiques ambientals i culturals.
•Avui les ciutats solen tenir uns límits difícils d’establir ja que els edificis i el traçat dels carrers poden arribar a formar extenses àrees urbanitzades.

amunt

1. EL POBLAMENT URBÀ. UNA APROXIMACIÓ A LA CIUTAT

EL CONCEPTE DE CIUTAT
• Existeixen diversos criteris per definir el concepte de ciutat:
•La quantitat d’habitants que té la concentració de població (a Espanya ha de ser de més de 10000).
•L’activitat econòmica dels seus residents:  la població urbana es dedica, majoritàriament, a activitats relacionades amb els sectors secundari i terciari. 
•La forma o morfologia urbana: la realitat urbana es relaciona amb un medi construït i amb espais densament ocupats.
•L’estil de vida: la ciutat és un lloc de trobada entre persones i d’intercanvi de productes i idees.

LES FUNCIONS URBANES
• Una ciutat compleix diferents funcions: 
-  Funció administrativa i política. Moltes ciutats són seus de les institucions públiques del país, província o comarca.
-  Funció militar. Moltes ciutats tenen l’origen en una funció militar de defensa i protecció a causa del lloc estratègic que ocupaven, i des del qual era fàcil defensar-se.
- Funció comercial i financera. Les ciutats que estan ben comunicades exerceixen una funció comercial que es coneix com la seva àrea de mercat.
- Funció industrial. Moltes ciutats han crescut gràcies a la implantació d’indústries. La ciutat dota de mà d’obra les indústries que ara se situen a les zones perifèriques.
- Funció cultural i turística. Les ciutats solen tenir diversos equipaments culturals (museus, biblioteques...) i una àmplia oferta d'activitats culturals i turístiques.
- Funció residencial i convivencial.
• A més, hi ha ciutats que tenen una funció preponderant: religiosa, cultural, política i administrativa o turística.

salta imatges > apartat 2

La ciutat i les seves funcions

amunt

2. LA MORFOLOGIA URBANA

LA TRAMA URBANA
• La morfologia urbana estudia la ciutat tenint en compte la distribució dels seus carrers i edificis, és a dir, la seva trama urbana.
•Segons aquesta distribució es distingeixen diferents tipus de plans: irregular, radiocèntric o ortogonal. El pla urbà és la representació gràfica, a escala, d’una ciutat.
•A gairebé totes les ciutats europees, si es mira el pla urbà es poden diferenciar: el barri antic, l’eixample i els barris perifèrics.

EL BARRI ANTIC
• El barri antic es correspon normalment amb el centre històric de la ciutat.
•El pla irregular és propi dels centres històrics i mostra una trama densa, intricada i irregular amb carrers estrets.

ELS EIXAMPLES
• Al segle XIX la població de moltes ciutats europees va créixer molt a causa de la industrialització.
•Una gran majoria de ciutats van optar per ampliar la seva trama urbana d’una forma planificada, sorgint així els eixamples.
Poden tenir plans:
- El pla radiocèntric. La ciutat s’organitza entorn d’un punt central a partir del qual es projecten els carrers com si fossin els raigs de la roda d’una bicicleta.
- El pla ortogonal o reticular. El traçat dels carrers es talla perpendicularment, creant una forma de quadrícula.

ELS BARRIS PERIFÈRICS
• Es poden distingir dos tipus de barris perifèrics:
- Els barris perifèrics formats per grans blocs de vivendes obreres amb capacitat per a molta població.
- Els barris perifèrics adopten una morfologia de ciutat jardí, atès que la tipologia d’edificis és de cases unifamiliars amb amplis espais reservats per a zones verdes.

apartat 1 < salta imatges > apartat 3

La morfologia urbana

Usos del sòl urbà

amunt

3. EL CREIXEMENT URBÀ ACTUAL

EL PROCÉS D'URBANITZACIÓ
• Avui en dia, les ciutats de tot el món creixen sense parar i el procés d’urbanització s’accelera. Això es deu a l’èxode rural i a que la ciutat actua com a centre d’atracció.
• El creixement de les ciutats ha fet sorgir les aglomeracions urbanes, que són àmplies zones que comprenen una o vàries ciutats i les seves àrees circumdants. Poden ser de diversos tipus:
– Àrea metropolitana: agrupa una gran ciutat i la zona urbana que l’envolta.
– Conurbació: és la unió de dues o més àrees metropolitanes.
– Megalòpolis: és la suma de vàries conurbacions.

LA JERARQUIA URBANA
• La jerarquia urbana és el nivell d’importància que té una ciutat. Segons aquesta jerarquia hi ha ciutats de diversos tipus:
– Metròpolis globals: són decisives a nivell mundial política i econòmicament.
– Metròpolis mundials: tenen projecció internacional perquè són seus de multinacionals, d’importants activitats culturals, etc.
– Metròpolis nacionals: són capitals d’Estat que concentren funcions i serveis.
– Centres regionals i comarcals: són ciutats de mida mitjana i nuclis menors que exerceixen influència en els pobles del voltant.

amunt

4. UN MÓN DE GRANS CIUTATS

LES GRANS CIUTATS AL MÓN ACTUAL
• Les grans ciutats del món es caracteritzen per:
– Ser grans aglomeracions urbanes que van creixent.
– Mantenir moltes desigualtats internes, que es manifesten en l’existència de barris molt diferents.
– Tenir alts nivells de desenvolupament.
– Ser competitives entre elles en un context mundial.

LES CIUTATS DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS
• A les ciutats dels països desenvolupats es distingeixen diverses zones:
– El centre urbà, que sol ser el nucli històric als països europeus, o un centre modern dedicat als negocis a Amèrica i Austràlia.
– Una zona molt edificada que envolta el centre.
– Una perifèria d’urbanització difusa.
• Aquestes ciutats també tenen vàries necessitats: construir equipaments i infraestructures (hospitals, escoles, proveïment de recursos i energia...); planificar la urbanització; tenir una completa xarxa de comunicacions i transports.

LES CIUTATS DELS PAÏSOS POBRES
•Les ciutats dels països en vies de desenvolupament són enormes i molt denses, creixen de forma desordenada, tenen dèficit d’infraestructures i equipaments i presenten importants desequilibris socials entre els seus residents. A més, hi ha una gran diferència entre les ciutats d’un mateix país, que solen estar també mal comunicades entre elles.

LA CIUTAT, UN ECOSISTEMA HUMÀ
• Una ciutat es pot entendre com un ecosistema perquè:
– Neix, creix i evoluciona.
– S’hi introdueixen una sèrie de recursos (persones, aliments i aigua, matèries primeres, energia...) i, al seu torn, en surten altres productes, residus i persones.
• Malgrat això, la ciutat és un ecosistema humà, cada vegada més allunyat de la natura i un espai molt contaminat.

amunt

5. LA CIUTAT EUROPEA AL LLARG DEL TEMPS

LA CIUTAT INDUSTRIAL
• Les ciutats industrials apareixen amb el naixement de les fàbriques, que s’hi instal·len: la població va augmentar amb rapidesa, es van destruir les muralles i es van construir els eixamples i els barris perifèrics.
-  Amb la Revolució Industrial, l’economia basada en l’agricultura va deixar pas a la indústria.
- Les activitats industrials suposen la construcció de grans edificis: les fàbriques.
- Les fàbriques transformen totalment el paisatge.
- L’arribada massiva de treballadors des de zones rurals buscant feina i millors condicions de vida comporta la destrucció de les muralles i explica el creixement dels eixamples.

LA CIUTAT POSTINDUSTRIAL
• La ciutat postindustrial sorgeix a finals del segle XX. Degut al preu elevat del sòl al centre de la ciutat i a les noves comunicacions i transports, les activitats i la població s’estenen i es formen àrees metropolitanes.
- Les indústries van expandir-se, des de l’interior de la ciutat cap a emplaçaments perifèrics, com els polígons industrials, cap a llocs millor comunicats, o les van traslladar a països amb mà d’obra barata. 
- Les persones, les activitats i els equipaments s’escampen per un territori molt més extens que el dels límits d’una sola ciutat, sorgint així les àrees o regions metropolitanes.

apartat 4 < salta imatges > apartat 6

Evolució històrica de les ciutats

amunt

6. L'ESPAI URBÀ A ESPANYA

EL MODEL DE LA JERARQUIA URBANA A ESPANYA
•El sistema urbà espanyol està format per:
- Una jerarquia de ciutats, que és un sistema d’ordenació de les ciutats d’un territori d’acord amb la seva població i les seves funcions urbanes.
- Uns eixos de desenvolupament urbà, referits a l’espai on una sèrie de ciutats entren en contacte, vinculades pel tipus d’activitats econòmiques que desenvolupen i per les xarxes de transport.

LA JERARQUIA DE CIUTATS A ESPANYA
• Les ciutats espanyoles es classifiquen segons una jerarquia de ciutats, d’acord amb els seus habitants, les funcions que fan i l’extensió de la seva àrea d’influència:
– Metròpolis nacionals: són Madrid i Barcelona; la seva influència arriba a tot el país i s’estén internacionalment.
– Metròpolis regionals: tenen entre 500000 i 1500000 habitants i la seva influència com- prèn una regió extensa.
– Metròpolis subregionals: tenen de 200000 a 500000 habitants i tenen servei especialit- zats.
– Centres subregionals: solen ser capitals de província i fan un paper administratiu.
– Capitals comarcals: són localitats d’entre 10000 i 50000 habitants que influeixen en les localitat veïnes.

EIXOS DEL SISTEMA URBÀ ESPANYOL
• Els eixos de desenvolupament urbà relacionen les seves activitats a través de xarxes de transport. 
•A Espanya són cinc: 
- Eix mediterrani. S’estén des de la frontera francesa fins a Cartagena.
- Eix cantàbric. Des de França fins a l’aglomeració que formen  Oviedo i Gijón.
- Eix de la vall de l’Ebre, que uneix els dos eixos anteriors;
- Eix atlàntic.
- Eix andalús.

apartat 5 < salta imatges > apartat 7

amunt

7. EL FET URBÀ A CATALUNYA

EVOLUCIÓ RECENT DEL POBLAMENT URBÀ
• L’evolució del poblament urbà a Catalunya està marcada pels processos d’industrialització que ha viscut el nostre territori:
– A mitjan segle XIX moltes ciutats van créixer per acollir els immigrants que arribaven del camp per treballar-hi i això va originar una gran falta d'habitatges i d'equipaments; es van projectar plans d’eixample per organitzar ordenadament aquesta expansió.
– Entre 1950 i 1975 van arribar a les ciutats catalanes molts immigrants de la resta de l’Estat; el creixement va ser molt gran i força caòtic i van sorgir els polígons industrials i els barris residencials, formats per blocs de pisos d’escassa qualitat constructiva.

BARCELONA I EL SISTEMA URBÀ CATALÀ
• El sistema urbà català està dominat per Barcelona i la seva àrea metropolitana:
– Barcelona és una metròpoli nacional i regional, i també té un paper important en el sistema mundial i en l’arc mediterrani.
– Des de mitjan segle XX Barcelona s’estengué més enllà del seu municipi fins a constituir una conurbació o contínuum urbà amb altres localitats veïnes i s’ha configurat una organització institucional pròpia (Àrea Metropolitana de Barcelona), tot i que la influència que exerceix la ciutat és més àmplia (Regió Metropolitana de Barcelona).
•Tot i el pes que té Barcelona dins la seva regió metropolitana hi ha diverses ciutats que fan un paper molt important en l’equilibri del sistema urbà metropolità.
• A Catalunya també hi ha altres nuclis importants: les tres capitals provincials, per les funcions que concentren i per la influència que exerceixen en el seu entorn. I també fan un paper destacat a nivell comarcal les capitals de comarca.

apartat 6 < salta imatges

amunt