Estat
Formació
social històrica, organitzada
com a unitat política amb
característiques pròpies.
Nació Comunitat
d'individus als quals uns
vincles determinats, però
diversificables, bàsicament
culturals i d'estructura
econòmica, amb una història
comuna, donen una fesomia
pròpia, diferenciada i
diferenciadora i una voluntat
d'organització i projecció
autònoma que, al límit, els
porta a voler-se dotar
d'institucions polítiques
pròpies fins a constituir-se
estat.
Catalanisme
Moviment
que propugna el reconeixement
de la personalitat política
de Catalunya o dels Països
Catalans.
Catalunya
País
de l’Europa mediterrània, a
la costa oriental de la península
Ibèrica, enclavat dins de
l’Estat espanyol del qual en
constitueix una comunitat
autònoma;
la capital és Barcelona.
l'Onze
de Setembre
Nom
amb què és coneguda la
rendició de Barcelona,
esdevinguda l’11 de setembre
de 1714, després del setge de
catorze mesos de durada a què
fou sotmesa per l’exèrcit
de Felip V de Castella , a la
fi de la guerra de Successió.
Renaixença
Nom
amb què els historiadors de
laliteratura
catalanahan
designat el procés de
recuperació de la llengua i
la literatura catalanes portat
a terme sobretot a partir de
la segona meitat del s. XIX.
Cors
de Clavé
Conjunt
de
societats corals fundades per
Josep Anselm
Clavé
al s XIX, per tal d’elevar
la cultura dels obrers mitjançant
la música i el cant.
Modernisme
Moviment
cultural produït a Occident a
la fi del s. XIX i al començament
del s. XX.
Noucentisme
Moviment
cultural d’abast polític
iniciat a Catalunya a la
primeria del s. XX.
Federalisme
Corrent
del pensament polític que
concep la construcció d’un
ordre mundial mitjançant un
sistema de pactes ( foedera
) entre els diferents pobles,
les diferents nacions o els
diferents estats.
Centre
Català
Entitat
catalanista fundada a
Barcelona el 1882 per defensar
els interessos morals i
materials de Catalunya i per
aconseguir la unió de tots
els catalans. Lliga
de Catalunya
Club
polític català.
Bases
de Manresa
Nom
amb què és conegut el
document Bases
per a la Constitució Regional
Catalana , presentades
com a projecte per una ponència
de
la Unió Catalanista davant el
consell
de
representants
de
les associacions catalanistes,
reunits en assemblea a
Manresa
els dies 25-27
de
març
de
1892.
Lliga
Regionalista
Partit
polític fundat a Barcelona,
el 25 d’abril de 1901, per
la fusió de la Unió
Regionalista amb el Centre
Nacional Català , a fi de
presentar-se conjuntament a
les eleccions d’aquell any.
Mancomunitat
Associació
de municipis o de províncies
per a un fi comú o per a
atendre serveis i problemes
comuns.
Mancomunitat
de Catalunya
Entitat
política catalana constituïda
el 6 d’abril
de
1914 per la unió
de
les quatre diputacions
provincials catalanes.
Estat
Català
Moviment
polític del Principat, de caràcter
separatista, fundat per
Francesc Macià el 18 de
juliol de 1922 en un acte que
tingué lloc al CADCI, amb la
finalitat de proclamar la República
Catalana.
Nacionalisme
Actitud
política derivada directament
del fet d’atribuir, en un
terreny eticopolític, un
valor altíssim al fet
nacional o a la nació. Regionalisme
Doctrina
política i social consistent
a afavorir, dins un mateix
estat, el paper dels
agrupaments regionals
delimitats per la geografia i
la història.
•El
catalanismeapareix al segle XIX,
primer com a moviment
reivindicatiu de la
llengua i la cultura
catalanes (catalanisme
cultural)
i més tard afegint-s'hi
la reivindicació
política (autonomista,
federal o independentista)
(catalanismepolític).
•El
nacionalisme català cal
inserir-lo en el context
de l'expansió dels
nacionalismes europeus,
sobretot arran del
moviment del Romanticisme.
•Els
nacionalismes
perifèrics hispànics
(català, basc i gallec)
van ser l'exponent de les
reivindicacions de les
nacionalitats històriques
d'un Estat espanyol que,
essent liberal i
aparentment democràtic,
tenia un règim
centralista i uniformador,
que menytenia els
particularismes nacionals
dels pobles no castellans.
•Al
llarg del segle XVIII i a
principis del XIX l’ús
del català com a llengua
de cultura anà disminuint.
El català no tenia
presència ni en l’Administració
ni en l’ensenyament.
Únicament se’n feia un
ús quotidià.
•En
aquest context, cap a la
dècada de 1830 va sorgir
un moviment cultural i
literari, la
Renaixença,
que reivindicava l’ús
del català com a llengua
literària de cultura.
•
S’ha
convingut que l’Oda a la
Pàtria (1833)
de Bonaventura Carles
Aribau i els escrits de
Joaquim Rubió i Ors
marquen l’inici
d'aquesta primera
manifestació del catalanisme
cultural.
•El
1859 va
promoure la restauració
dels
Jocs
Florals,
un concurs literari que
premiava textos poètics
en català.
•Aquesta
Renaixença va ser només per unes capes elitistes.
Les classes populars sempre havien utilitzat el
català de comunicació oral i hi havia una
literatura i teatre populars escrits en un català
molt proper a la llengua parlada. Criticaven els
Jocs Florals per utilitzar un llenguatge
arcaïtzant.
• Aquesta
Renaixença
popular
va involucrar capes molt més àmplies de la
societat.
•Els canals
de difusióforen diversos: teatre, cant coral, excursionisme,
premsa...
• Van
aparèixer nombroses publicacions que van ajudar a
difondre la lectura, com La Renaixença,
diaris com el Diari Català, revistes com
la Tramuntana (anarquista) i periòdics
republicans com La Campana de Gràcia i L’Esquella
de la Torratxa.
•Els
orígens del
catalanismecom a moviment polític
cal cercar-los en una sèrie
de moviments populars que
es manifestaren contra el
centralisme uniformador
del nou Estat liberal. En
aquest sentit cal incloure
les bullangues
i el carlisme.
•
Les
primeres revoltes populars,
sovint insurreccionals es
produeixen entre 1835 i el
1843 i sorgiran
en contra de la
centralització política,
econòmica i
administrativa.
• Les
revoltes més
conegudes seran
les
bullangues
(tumult, avalot):
protestes pel malestar
social i polític dirigits
contra el clergat i les
autoritats polítiques. Un
exemple serà la Jamància
1843, contra Espartero. (Jamància
ve de jamar, menjar,
eren grups incorporats a
la revolta per menjar de
franc).
• Abans
del 1868 no hi ha
articulat cap mena de
catalanisme polític,
només
certes
demandes de
descentralització política
en les revoltes populars.
•Un
d’aquests moviments que
va aconseguir un suport
popular important va ser
el
republicanisme
federal.
–
Tenia
un caràcterprogressistai presentava un fort
component anticentralista.
–
Propugnava
l’organització federal
de l’Estat
espanyol i
defensava el repartiment
del poder entre els poders
estatal, regionals i
municipals.
•El
federalisme va passar per
diversos moments al llarg
del segle XIX:
–
El
federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme
des de la dècada de 1840, ambAbdó
Terrades.
–
Durant
el sexenni
revolucionar (1868-1874),
el federalisme va prendre
volada amb el naixement
del Partit Republicà Federal
de Francesc Pi i
Margall, que
sostenia que Espanya
era unas nació que havia
de garantir la plena
participació dels
ciutadans, l’exercici de
les llibertats, la protecció
dels drets i la igualtat
jurídica. Defensava que l’Estat
federal espanyol havia de
ser el resultat de la
unió voluntària dels
diferents pobles de la Península.
–
L’any
1869, un grup de federals
catalans (Almirall, Anselm
Clavé...) van signar el
Pacte Federal de Tortosa,
un
acord entre federalistes
per construir l’Estat
federal partint de l’antiga
Corona d’Aragó (Catalunya,
Aragó, València,
Balears).
Es va concretar durant la
primera República.
–
Durant la
Restauració (1875-1898)
el republicanisme federal
va perdre pes. Josep Mª
Vallès i Ribot en
el congrés que el partit
celebra el 1883 va
impulsar un projecte de
Constitució de l’Estat
Català dins la Federació
Espanyola.
•
Valentí
Almirall va
ser un personatge
clau
del catalanisme
Va ser el protagonista de
la
transició del federalisme
al catalanisme polític
•Va tenir un paper
destacat en el republicanisme federal
català. Almirall
propugnava la descentralització políticade l’Estat espanyol i, segons ell, la
modernització d’Espanya
només podia arribar a
partir de la implantació
d’una república federal.
•De
la seva actuació cal
destacar el següent:
–
Va
fundar el primer diari
escrit íntegrament
en català, el Diari
Català (1879).
–
Va
convocar el
Primer Congrés
Catalanista
(1880) per
unir totes les forces
catalanistes i es
van prendre acords per
defensar el dret civil
català, crear una Acadèmia
de la Llengua Catalana i
crear una entitat que
difongués el catalanisme.
–
Va fundar
la primera organització
cultural i alhora política
del catalanisme, el Centre Català
(1882),
una organització
interclassista.
–
Va
ser un dels promotors del
Memorial de Greuges
(1885).
–
Va sistematitzar la
doctrina del catalanisme
polític en el llibre
Lo
Catalanisme
(1886). Contrari al separatisme,
segons ell,
Catalunya representava un
model de progrés per a
Espanya, per tant calia que
tingués
autonomia per poder-se
desenvolupar i així poder
desenvolupar Espanya.
•
El Centre
Català convoca el Segon
Congrés Catalanista
(1883), en el que es
configura el
catalanisme polític, es
decideix abandonar
els partits polítics
espanyols i militar en
formacions exclusivament
catalanes i es posa en
evidència la divisió del catalanisme
entre els més
progressistes i els més
conservadors.
•El
Centre Català
convoca un míting el
1885, on hi participen organitzacions
econòmiques de la
burgesia, institucions
culturals i entitats
catalanistes. Es pretén
apropar el catalanisme a
la burgesia.
•
S'aprova el
Memorial de Greuges(1885)
primer manifest polític
unitari del catalanisme
presentat a Alfons XII:
critica el centralisme, demana l’harmonització
d’interessos de les
diferents regions, defensa
el proteccionisme i defensa
el dret civil català.
•
La idea d’Almirall
d’aplegar tot el
catalanisme fracassaperquè
representa un catalanisme
republicài no
atrau la burgesia, i
representa una opció
política,no social
i no atrau
les classes populars. El
Centre Català acaba
desapareixent.
3.1.
La Lliga de Catalunya i el
Missatge a la Reina Regent
•
Un grup d’intel·lectuals
conservadors (Àngel
Guimerà, Lluís
Domènech i Montaner,
Josep Puig i Cadafalch,
Enric Prat de la Riba),
procedents del Centre
Català, funden la Lliga de Catalunya(1887):
–
es tracta d'una
organització
conservadora, que
sintonitza
amb la
burgesia;
–
defensa l’oficialitat
del català, el dret civil
català, el proteccionisme
i
l’execució d’una política
exclusivament catalanista.
•
La
seva actuació
és concreta en:
–
La redacció
del Missatge a la
Reina Regent (1888), una petició
d'autonomia que es va
lliurar a la regent Maria
Cristina.
–
L’any
1889 endegaren una campanya en defensa del
dret català i contra el
projecte de reforma de codi
civil, que
finalment fou canviat: el govern
central canvia el Codi Civil per
respectar el tradicional
ordenament jurídic català.
Fou
la primera victòria del
catalanisme.
•
El
catalanisme
conservador
tradicionalista
és representat
per
l’Església i més
concretament pel bisbe de
Vic,
Josep Torras i Bages
(vigatanisme).
Ell proposava un
refús a l’evolució
i un retorn a l’Edat
Mitjana, afirmant
que “Catalunya
serà cristiana o
no serà”.
•En
la difusió del
catalanisme hi va tenir un
paper molt important la
Unió
Catalanista
(1891), una entitat que
aplegava totes les
organitzacions
catalanistes.
•
L’èxit
de la campanya contra el
Codi Civil va portar la
necessitat d’una nova
entitat que unís els
nuclis catalanistes. Així,
el 1891
Narcís Verdaguer i Callis
i altres membres de la
Lliga de Catalunya, va
fundar la Unió Catalanista,
una federació de
tots els centres
catalanistes:
–
Base social:
burgesia
conservadora,
professions liberals, petits
propietaris rurals.
–
Objectius:
propagació de les idees
regionalistes i
realització d’un
programa comú per a tots
els grups catalanistes.
•
Les
idees de la Unió
Catalanista van significar
el triomf definitiu de les
tesiscatalanistes
sobre les regionalistes (ampli
autogovern i no simple
descentralització de l’Estat).
•Per
aprovar el programa
polític, la Unió
Catalanista fa una
assemblea de delegats a
Manresa (març de 1892),
d'on en surten unes Bases
per a la Constitució
Regional Catalana(Bases
de Manresa), la
primera formulació d’un
projecte d’estatut d’autonomia.
–
En la 1a Base s'especifiquen les atribucions
del
poder
central
a
Catalunya.
–
En les 16 Bases
restants es tracta sobre
el poder
regional català, la
plena sobirania en el
govern interior, la
possessió de
competències absolutes,
l'oficialitat de la
llengua catalana, càrrecs
públics només exercits
per catalans i el
restabliment de les velles
institucions catalanes.
• Les Bases tenen
un
caràcter
medievalitzant i
tradicionalista.
•El govern
central
va iniciar a partir d’aquell
moment una
repressió
contra el
catalanisme amb
l’excusa
que era un perill per a la
unitat d’Espanya.
•
El desastre
del 98 va desprestigiar
els partits dinàstics
i va
ser el moment de les
aspiracions polítiques
del catalanisme,
que s'havia desmarcat del
sistema de la Restauració,
tenia uns líders
consolidats, havia
elaborat una ideologia i
disposava d'una base
social important. Des
de llavors, el catalanisme
comença una notable expansió
i es consolida com a
alternativa
política.
•El
1899, la reforma
fiscal
del govern central va
generar una forta
protesta a Catalunya,
l'anomenat
Tancament
de Caixes:
els comerciants es negaren
a pagar els impostos i
l'alcalde de Barcelona, el
Doctor Robert, es va negar
a autoritzar els
embargaments. La
premsa espanyola titllà
el fetcom
a separatisme.El
moviment acabà en derrota, però va
significar una victòria i
un
reforçament
del catalanisme.
• El fracàs
del govern Silvela,
impulsa la unió entre dos
grups polítics:
Unió
Regionalista (1899) (que agrupava
els antics partidaris del
regeneracionisme, creada per la burgesia
industrial, demanava una autonomia
política i administrativa
per Catalunya)
i Centre
Nacional Català (1900)
(una escissió de la Unió
Catalanista).
•
En les
eleccions de 1901
presenten una candidatura
única a Barcelona, la
candidatura dels “quatre
presidents”,
que obté un gran
triomf electoral: és la
primera vegada que guanya
un partit no dinàstic a
Barcelona.
• Partit
polític català creat el
1901 a Barcelona com a
resultat de la unió de la Unió
Regionalista (1899) i el
Centre Nacional
Català (1900).
•
És
la primera
força política moderna d’Espanya,
ben estructurada:
secretaria electoral,
afiliats, seus repartides
per tot Catalunya,
etc.
•
La seva base
social
és
prou àmplia: industrials,
comerciants i
professionals de
Barcelona, propietaris
agraris de totes les
comarques.
•
Els seus
dirigents més
destacats foren Enric Prat
de la Riba, Francesc
Cambó, Josep Puig i
Cadafalch, etc.
• El
seu òrgan de premsa fou La
Veu de Catalunya.
• Recollint l’herència
doctrinal del
catalanisme conservador,
propugnà un
reformisme polític que
atorgués l’autonomia
regional,
mentre que s’oposava
a la corrupció
del sistema de la
Restauració. Era
un partit burgès i
conservador.
•
Va aconseguir
els primers èxits
electorals del
catalanisme.
•
Va ser
el partit hegemònic a
Catalunya fins
a la II República (1931).
• Trajectòria
del
partit:
–
A les
eleccions de 1901 assolí
un gran èxit, i es
convertí en el partit hegemònic a
Catalunya
fins que la
Dictadura de Primo de
Rivera trunca l’activitat
legal dels partits (1923).
–
El 1906 impulsà
el moviment de Solidaritat
Catalana.
–
Arran
dels fets de la Setmana
Tràgica (1909)
dóna suport al
govern de Maura.
–
Va ser la
formació política
responsable de la gestió
de la Mancomunitat
de Catalunya.
–
Durant la dictadura de Primo de Rivera va romandre
il.legalitzat, com la resta de forces polítiques.
–
Amb la
Segona
República, derrotat
a les eleccions de 1931,
col·labora amb ERC, però
ben aviat assolí l’hegemonia
de les forces de dreta i
esdevingué l’alternativa
a ERC. El 1933 adopta el
nom de Lliga
Catalana.
–
Durant la
guerra civil
el partit
desaparegué, i alguns
dels seus dirigents
donaren suport als
militars insurrectes.
• A les
eleccions de 1903 (generals)
i 1905 (municipals), la
Lliga Regionalista va
tenir una davallada
enfront les forces
republicanes i el
republicanisme Lerrouxista
(anticatalà ).
• Aquesta
desfeta electoral va evidenciar
discrepàncies internes.
Cambó i Enric Prat de la
Riba volien acords amb el
govern central,
mentre que els
intransigents ,més
progressistes, eren més
reivindicatius.
•
La crisi
esclatà el 1904 amb motiu
de la visita d’Alfons
XIII. Uns volien
boicotejar la visita i
altres no.
•
Enric
Prat de la Riba , autor de
La
Nacionalitat catalana
(1906) (representarà l’ideari
del catalanisme
conservador),
reclama el dret a l’autogovern,
però disposat també a
intervenir en la política
espanyola.
Nombre
de diputats
catalans a les
eleccions generals
(1901-1923)
• L’any
1905, el setmanari
satíric català
Cu-cut!
va publicar un
acudit
antimilitarista de
Junceda. Uns 300 militars
feren justícia pel seu
compte. En comptes de ser
castigats per indisciplina
van rebre el suport de la
resta de guarnicions.
•L’estament
militar va exigir al
govern una Llei
de Jurisdiccions
(els delictes contra l’exèrcit
els jutjaran tribunals
militars), aprovada el 1906.
• Com a resposta a la
llei, es va crear Solidaritat
Catalana (1906), per iniciativa de
la Lliga Regionalista, que
va aconseguir d'agrupar
totes les forces
polítiques de Catalunya,
llevat dels lerrouxistes i
dels partits dinàstics,
en una gran coalició
electoral.
La integraven
nacionalistes catalans,
carlins i republicans.
•
La
coalicioó va aconseguir
de guanyar les eleccions i
el dirigent de la Lliga,
Enric
Prat de la Riba,
va ser nomenat president
de la Diputació de
Barcelona.
• Solidaritat
Catalana va
durar poc temps a causa de
la
disparitat
ideològica
i de l’ambigüitat del
programa electoral. Solidaritat Catalana era
una aliança de partits i
per tant les
contradiccions van aflorar
ben aviat.
• Elements
de
discòrdia:
–
1: El
Projecte
de Llei de l'Administració Local
propiciat per Maura. Per la Lliga era el primer
pas cap a la descentralització, però per
Esquerra era poc democràtic.
–
2: El 1908 es
presenta el
Projecte
de pressupost de cultura
a l’ajuntament de
Barcelona. Comportava la
introducció a les escoles
de la cooficialitat del
català, coeducació i
neutralitat religiosa. La
Lliga s’hi oposa.
–
3: La dura
repressió
de Maura arran de la
Setmana
Tràgica.
La Lliga hi va estar d’acord.
• La
idea de formar una
federació de les quatre
Diputacions Provincials de
Catalunya es remunta al
segle XIX.
•
El
projecte concret de
federació o mancomunitat
de les Diputacions
catalanes es va iniciar l’any
1911 per iniciativa
d’Enric Prat de la Riba
i que va ser presentat al
president del govern
espanyol, Canalejas, el
maig de 1912.
• Canalejas
el presenta al Congrés
dels diputats el qual va
aprovar amb competències
molt retallades respecte
de l’avantprojecte.
• El
6 d’abril de 1914,
durant la presidència de
Dato es va constituir la
Mancomunitat
de Catalunya
(abril 1914-maig 1925).
• Agrupava
les quatre diputacions
catalanes i va ser
presidida per Enric
Prat de la Riba (1914-1917),
Josep
Puig i Cadafalch
(1917-1923) i, finalment,
sota la dictadura de Primo
de Rivera, per Alfons
Sala
i Argemí
(1923-1925), fins a la
seva dissolució.
• Les
competències
van ser molt migrades,
ja que l’Estat mai no va
fer cap cessió de serveis
ni de recursos. Es pot
afirmar que no va tenir
mai cap
poder polític.
• La
seva actuació
va prendre dos camins:
–
Creació
d’una infraestructura
de serveis públics i administratius bàsics
que potenciessin el desenvolupament econòmic
–Foment de la llengua i la
cultura catalanes
a partir d’un projecte
cultural i educatiu.
•
Per
salvar el sistema polític
de la restauració es van
formar governs
de concentració.
Els partits dinàstics
estaven fragmentats i va
caldre cercar suports per
aconseguir l'estabilitat
governamental.
• Per primer
cop, la Lliga Regionalista
entrava en el govern central. El que
pretenia Cambó (ministre de Foment
el 1918 i ministre de
finances el 1921) era
sensibilitzar el govern de
Madrid envers la qüestió
catalana.
• La
Lliga i els dirigents de
la Mancomunitat van
endegar al final
del 1918 una
campanya
en defensa de l’autonomia.
A l’inici del 1919es va presentar a Madrid
un Projecte
d’Estatut de Catalunyaque proposava la formació
d’un govern català i
d’un parlament elegit
per sufragi universal.
•El
projecte va ser mal rebut
pels cercles polítics de
Madrid, el govern s’hi oposà i el monarca no hi va donar suport.
•
A
més, s’hi va
desencadenar una intensacampanya
en contra,
organitzada perquè es
considerava el projecte
autonòmic com un
privilegi que podria
portar al trencament d’Espanya.
La seva presentació a les
Cortsva provocar un debat tan
hostil que els diputats
catalans van abandonar la
cambra.
•
El
fracàs de la campanya per
l'autonomia va suposar un
cop
fort per a la Lliga,
que va constatar que la
col.laboració en el
governs de coalició no
havia significat, com
esperava Cambó, una
sensibilitat més gran
envers les reivindicacions
del catalanisme.
•
El 1923 Miguel Primo de
Rivera,
capità general de
Catalunya, va protagonitzar
un pronunciament a
Barcelona, va declarar l’estat
de guerra i va suprimir la
Constitució de 1876.
• Durant
la seva dictadura, va
practicar una política
anticatalana.
L'acció més destacada en
aquest sentit, la supressió
de la Mancomunitat
el 1925.
• Els
escindits de la Lliga l’any
1904, encapçalats per
Lluís Domènech i
Montaner, van fundar el
Centre
Nacionalista Republicà
(1906), un partit que es
definia com a
nacionalista, democràtic
i republicà. La seva
incidència electoral va
ser escassa, ja que el
parit de Lerroux captava
bona part de l’electorat.
•
També
van crear el Centre
Autonomista de Dependents
del Comerç i la
Indústria
(CADCI), vinculat a l’obrerisme.
• La
crisi de Solidaritat
Catalana va contribuir a l’apropament
entre les forces
republicanes, que l’any
1910 van fundar la Unió
Federal Nacionalista
Republicana.
Acabarà desapareixent el
1916, per haver fet una
aliança amb el partit de
Lerroux (Pacte de Sant
Gervasi, 1914).
•
El
desencís per l'escassa
capacitat d'acció de la
Mancomunitat de Catalunya
i la claudicació de la
Lliga a Madrid va encoratjar
la renovació dels
principis de les forces
d'esquerres, en un triple
sentit:
–
Catalanitzar
el republicanisme,
després de la petjada nnticalana deixada per
Lerroux.
–
Republicanitzar el
catalanisme,
per acabar amb l'hegemonia
de la Lliga.
–
Polititzar
l'obrerisme,
per a que abandonés
l'apoliticisme que
propugnaven els
anarquistes i se sentís
atret per les propostes
electorals del catalanisme
d'esquerres.
• Entre
1917 i 1923 van anar
apareixent nous
partits nacionalistes:
–
L’any
1917,
Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar
el Partit Republicà Català.
–
El
1922
un grup d’intel.lectuals
i professionals
descontents amb la política
de la Lliga (Rovira i
Virgili entre d'altres) va
abandonar el partit i va
crear Acció
Catalana.
–
El
mateix any, Francesc Macià
fundava l’organització
Estat
Català,
amb postulats
independentistes.
•Al
seu torn, el 1923
es va crear una
organització socialista
estrictament catalana,
quan un grup de militants
del PSOE, encapçalats per
Manuel Serra i Moret i
Rafael Campalans van
formar la Unió
Socialista de Catalunya.
L'estalada
blava, utilitzada
per
Estat Català,
símbol de
l'independentisme
català
• El
País Basc mantenia els
seus furs, principal signe
diferenciador.
•
Els
furs bascos estaven en
vigor fins al 1876 ja que
després de la guerra de
Successió, al no
mostrar-se contraris a Felip V,
els va conservar. S’explica
per tant l’arrelament
del carlisme (defensor
dels furs).
• Després
de la tercera guerra carlina (abolició
del vell sistema foral) es
va iniciar la gestació d’un
corrent de
recuperació d’identitat
basca.
• Orígens
del nacionalisme basc (basquisme):
–
l'abolició dels furs
–
el
procés d'industrialització
de Biscaia, que va
representar un canvi de la
societat tradicional i va
generar l’aparició d’una
burgesia defensora de la
llengua, la cultura
i la societat tradicional
basques.
• Sabino
Arana va formular els
principis originaris del
nacionalisme basc. defensa
de la raça basca, els
furs i la religió.
• El
1895 es va fundar el
Partit
Nacionalista Basc
(PNB), partit autonomista
amb força al País Basc.
• A
diferència de la societat
catalana i basca la
societat gallega es una
societat bàsicament rural.
Això explicaria la seva
escassa penetració del
galleguisme
entre
les classe mitjanes, les
quals consideraven la defensa
de les tradicions i la
llengua com un signe d’endarreriment
cultural i social.
•A meitat
del segle XIX, s’inicià
un corrent (O
Rexurdimento)
que va significar el redescobriment
romàntic i literari de la
llengua, la història i
les tradicions gallegues, però amb
un caràcter apolític,
al menys fins al segle XX.
• Cal destacar
Rosalia
de Castro
i Vicente
Risco.
•
Els primers discursos
galleguistes denunciaven l’abandonament
dels polítics.
• Ús del català com
a llengua quotidiana i escrita en
textos, cançons i romanços populars i
religiosos
• Manteniment de costums i tradicions
pròpies
• Consciència particularista dins la
monarquia espanyola
La
Renaixença ↓
Moviment de recuperació de la llengua i
la cultura catalanes
• Culta
- Va promoure el català
com a llengua literària
- S’inicià amb B.C.Aribau i J.Rubió
i Ors
- Va promoure els Jocs Florals. Ús del
català arcaic
• Popular
- Reivindicà el català
“que es parla”
- Va promoure corals, premsa i teatre
popular: Clavé, Pitarra…
↓ • Unió dels dos corrents: popularitat
de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà
ORÍGENS
DEL CATALANISME
D’arrel
progressista
• Moviments de
protesta populars contra el centralisme
de l’Estat liberal: bullangues. Els
moderats catalans demanaven la
descentralització de l’Estat
• Federalisme
- Representat pel PRDF
de Francesc Pi i Margall
- Defensa d’un Estat descentralitzat i
federal: pacte entre les regions
- Durant el Sexenni va promoure la República
federal
- Durant la Restauració va proposar el
primer projecte de Constitució de l’Estat
Català (1883)
• Valentí Almirall
- Fundador del
catalanisme polític
- Va defensar la creació de partits polítics
d’àmbit català
- Fundà un partit polític
interclassista amb un programa
reivindicatiu catalanista: Centre Català
(1882)
- Va promoure el Memorial de Greuges
(1885)
D’arrel
conservadora
• Lliga de Catalunya
(1887)
- Escissió del Centre
Català, de caràcter més conservador
- Va promoure el Missatge a la Reina
Regent (1888)
• Catalanisme d’inspiració
religiosa
- Vigatanisme
- Torras i Bages: catalanisme
tradicional fonamentat en la família,
la propietat i la religió
• Unió Catalanista
(1891)
- Federació d’entitats
catalanistes
- Objectius: difusió del catalanisme i
elaboració d’un programa comú
- Va elaborar les Bases
de Manresa (1892)
- Tensions entre partidaris i detractors
de participar en la vida política a
través de partits catalanistes
• Lliga Regionalista
(1901)
- Resultat de la fusió
d’Unió Regionalista (industrials) i
Centre Nacional Català (polítics)
- Primer gran partit catalanista amb
presència electoral i amb una àmplia
base social
- Defensa de l’autonomia catalana
ALTRES
NACIONALISMES I REGIONALISMES
Nacionalisme
basc
• Nascut com a reacció
a l’abolició dels furs i al canvi de
la societat tradicional (industrialització)
• Fundat per Sabino Arana. Defensor de
la raça basca, els furs i la religió
• Creació del PNB (1895). Partit
autonomista amb força al País Basc
Galleguisme
• Nascut per
reivindicar la llengua i la cultura
gallegues (O Rexurdimento)
• No adoptà un caire polític fins al
segle XX: Vicente Risco
Valencianisme
• Renaixença (reivindicació
de la llengua i la cultura valencianes)
i València Nova
Aragonesisme
• Reivindicació del
passat i de les tradicions aragoneses
• Regeneracionisme de Joaquín Costa
Andalusisme
• Impulsat per Blas
Infante: Asamblea Regionalista de Ronda
EL CATALANISME
(1901-1931)
EVOLUCIÓ
DEL CATALANISME
Organitzacions
polítiques
• Hegemonia de la
Lliga Regionalista
• Creació de la coalició electoral
Solidaritat Catalana (1906)
• Enfortiment del catalanisme
republicà
Mancomunitat
de Catalunya
(1914-1925)
• Primer ens d’autogovern
català després del 1714: unió de les
quatre diputacions catalanes
• Gestionada per la Lliga Regionalista
• Important tasca de suport a la
cultura catalana i foment d’infraestructures
• Anul.lada per la dictadura de Primo
de Rivera
Campanya
per l’autonomia(1919)
• Fracassa per
oposició del rei, el govern i la
campanya anticatalana
• Comporta el deteriorament polític
de la Lliga
Dictadura
de Primo de Rivera (1923-1930)
•
Persecució del catalanisme
• Ascens del catalanisme d'esquerres:
conspiració independentista de Prats de
Molló (Estat Català) (1926)
• Fundació d'Esquerra Republicana de
Catalunya (ERC) (1931)
