a


aula de
socials

història

eso - batx

RECURSOS I MATERIALS DE CIÈNCIES SOCIALS
GEOGRAFIA - HISTÒRIA - ART

DOSSIERS D'HISTÒRIA D'ESPANYA I CATALUNYA

 

Per a una visualització òptima prem F5

    

Història d'Espanya i Catalunya
El catalanisme (1833-1931)

INTRODUCCIÓ

El catalanisme

El catalanisme apareix al segle XIX, primer com a moviment reivindicatiu de la llengua i la cultura catalanes (catalanisme cultural) i més tard afegint-s'hi la reivindicació política (autonomista, federal o independentista) (catalanisme polític).

El nacionalisme català cal inserir-lo en el context de l'expansió dels nacionalismes europeus, sobretot arran del moviment del Romanticisme.

Els nacionalismes perifèrics hispànics (català, basc i gallec) van ser l'exponent de les reivindicacions de les nacionalitats històriques d'un Estat espanyol que, essent liberal i aparentment democràtic, tenia un règim centralista i uniformador, que menytenia els particularismes nacionals dels pobles no castellans.


Eix cronològic del catalanisme

amunt

1. EL CATALANISME CULTURAL: LA RENAIXENÇA

1.1. La Renaixença

Al llarg del segle XVIII i a principis del XIX l’ús del català com a llengua de cultura anà disminuint. El català no tenia presència ni en l’Administració ni en l’ensenyament. Únicament se’n feia un ús quotidià.

En aquest context, cap a la dècada de 1830 va sorgir un moviment cultural i literari, la Renaixença, que reivindicava l’ús del català com a llengua literària de cultura.

 

S’ha convingut que l’Oda a la Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i els escrits de Joaquim Rubió i Ors marquen l’inici d'aquesta primera manifestació del catalanisme cultural.

El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català.

 

amunt

1.2. La Renaixença popular

Aquesta Renaixença va ser només per unes capes elitistes. Les classes populars sempre havien utilitzat el català de comunicació oral i hi havia una literatura i teatre populars escrits en un català molt proper a la llengua parlada. Criticaven els Jocs Florals per utilitzar un llenguatge arcaïtzant. 

Aquesta Renaixença popular va involucrar capes molt més àmplies de la societat.

Cal destacar, Anselm Clavé, Abdó Terrades i Frederic Soler (Serafí Pitarra). 

Els canals de difusió foren diversos: teatre, cant coral, excursionisme, premsa...

Van aparèixer nombroses publicacions que van ajudar a difondre la lectura, com La Renaixença, diaris com el Diari Català, revistes com la Tramuntana (anarquista) i periòdics republicans com La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa.

amunt

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC

2.1. Les primeres manifestacions anticentralistes

Els orígens del catalanisme com a moviment polític cal cercar-los en una sèrie de moviments populars que es manifestaren contra el centralisme uniformador del nou Estat liberal. En aquest sentit cal incloure les bullangues i el carlisme.

Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 i sorgiran en contra de la centralització política, econòmica i administrativa.

Les revoltes més conegudes seran les bullangues (tumult, avalot): protestes pel malestar social i polític dirigits contra el clergat i les autoritats polítiques. Un exemple serà la Jamància 1843, contra Espartero. (Jamància ve de jamar, menjar, eren grups incorporats a la revolta per menjar de franc).

Abans del 1868 no hi ha articulat cap mena de catalanisme polític, només certes demandes de descentralització política en les revoltes populars.

amunt

2.2. El republicanisme federal

Un d’aquests moviments que va aconseguir un suport popular important va ser el republicanisme federal.

Tenia un caràcter progressista i presentava un fort component anticentralista.

Propugnava l’organització federal de l’Estat espanyol i defensava el repartiment del poder entre els poders estatal, regionals i municipals.

El federalisme va passar per diversos moments al llarg del segle XIX:

El federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme des de la dècada de 1840, amb Abdó Terrades.

Durant el sexenni revolucionar (1868-1874), el federalisme va prendre volada amb el naixement del Partit Republicà Federal de Francesc Pi i Margall, que sostenia que Espanya era unas nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica. Defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles de la Península.

L’any 1869, un grup de federals catalans (Almirall, Anselm Clavé...) van signar el Pacte Federal de Tortosa, un acord entre federalistes per construir l’Estat federal partint de l’antiga Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Balears). Es va concretar durant la primera República.

Durant la Restauració (1875-1898) el republicanisme federal va perdre pes. Josep Mª Vallès i Ribot en el congrés que el partit celebra el 1883 va impulsar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola.

amunt

2.3. Valentí Almirall i el Centre Català

Valentí Almirall va ser un personatge clau del catalanisme  Va ser el protagonista de la transició del federalisme al catalanisme polític 

Va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. Almirall propugnava la descentralització política de l’Estat espanyol i, segons ell, la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal. 

De la seva actuació cal destacar el següent:

Va fundar el primer diari escrit íntegrament en català, el Diari Català (1879).

Va convocar el Primer Congrés Catalanista (1880) per unir totes les forces catalanistes  i es van prendre acords per defensar el dret civil català, crear una Acadèmia de la Llengua Catalana i crear una entitat que difongués el catalanisme. 

Va fundar la primera organització cultural i alhora política del catalanisme, el Centre Català (1882), una organització interclassista.

Va ser un dels promotors del Memorial de Greuges (1885).

Va sistematitzar la doctrina del catalanisme polític en el llibre Lo Catalanisme (1886). Contrari al separatisme, segons ell, Catalunya representava un model de progrés per a Espanya, per tant calia que tingués autonomia per poder-se desenvolupar i així poder desenvolupar Espanya.

amunt

2.4. El Centre Català i el Memorial de Greuges

El Centre Català convoca el Segon Congrés Catalanista (1883), en el que es configura el catalanisme polític, es decideix abandonar els partits polítics espanyols i militar en formacions exclusivament catalanes i es posa en evidència la divisió del catalanisme entre els més progressistes i els més conservadors.

El Centre Català convoca un míting el 1885, on hi participen organitzacions econòmiques de la burgesia, institucions culturals i entitats catalanistes. Es pretén apropar el catalanisme a la burgesia.

S'aprova el Memorial de Greuges (1885) primer manifest polític unitari del catalanisme presentat a Alfons XII: critica el centralisme, demana l’harmonització d’interessos de les diferents regions, defensa el proteccionisme i defensa el dret civil català.

La idea d’Almirall d’aplegar tot el catalanisme fracassa perquè representa un catalanisme republicà i no atrau la burgesia, i  representa una opció política, no social i no atrau les classes populars. El Centre Català acaba desapareixent.

amunt

3. EL CATALANISME CONSERVADOR

3.1. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

Un grup d’intel·lectuals conservadors (Àngel Guimerà, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba), procedents del Centre Català, funden la Lliga de Catalunya (1887): 

– es tracta d'una organització conservadora, que sintonitza amb la burgesia;

defensa l’oficialitat del català, el dret civil català, el proteccionisme i l’execució d’una política exclusivament catalanista.

La seva actuació és concreta en:

La redacció del Missatge a la Reina Regent (1888), una petició d'autonomia que es va lliurar a la regent Maria Cristina.

L’any 1889 endegaren una campanya en defensa del dret català i contra el projecte de reforma de codi civil, que finalment fou canviat: el govern central canvia el Codi Civil per respectar el tradicional ordenament jurídic català. Fou la primera victòria del catalanisme.

amunt

3.2. El catalanisme tradicionalista

El catalanisme conservador tradicionalista és representat per l’Església i més concretament pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (vigatanisme). Ell proposava un refús a l’evolució i un retorn a l’Edat Mitjana, afirmant que “Catalunya serà cristiana o no serà”.

amunt

3.3. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

En la difusió del catalanisme hi va tenir un paper molt important la Unió Catalanista (1891), una entitat que aplegava totes les organitzacions catalanistes.

L’èxit de la campanya contra el Codi Civil va portar la necessitat d’una nova entitat que unís els nuclis catalanistes. Així, el 1891 Narcís Verdaguer i Callis i altres membres de la Lliga de Catalunya, va fundar la Unió Catalanista, una federació de tots els centres catalanistes:

Base social: burgesia conservadora, professions liberals, petits propietaris rurals.

Objectius: propagació de les idees regionalistes i realització d’un programa comú per a tots els grups catalanistes. 

• Les idees de la Unió Catalanista van significar el triomf definitiu de les tesis catalanistes sobre les regionalistes (ampli autogovern i no simple descentralització de l’Estat).

Per aprovar el programa polític, la Unió Catalanista fa una assemblea de delegats a Manresa (març de 1892), d'on en surten unes Bases per a la Constitució Regional Catalana (Bases de Manresa), la primera formulació d’un projecte d’estatut d’autonomia.  

– En la 1a Base s'especifiquen les atribucions del poder central a Catalunya.

En les 16 Bases restants es tracta sobre el poder regional català, la plena sobirania en el govern interior, la possessió de competències absolutes, l'oficialitat de la llengua catalana, càrrecs públics només exercits per catalans i el restabliment de les velles institucions catalanes.

Les Bases tenen un caràcter medievalitzant i tradicionalista.

El govern central va iniciar a partir d’aquell moment una repressió contra el catalanisme amb l’excusa que era un perill per a la unitat d’Espanya.

amunt

4. L'IMPULS DEL CATALANISME POLÍTIC

4.1. La crisi del 98 i el catalanisme

El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics  i va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanisme, que s'havia desmarcat del sistema de la Restauració, tenia uns líders consolidats, havia elaborat una ideologia i disposava d'una base social important. Des de llavors, el catalanisme comença una notable expansió i es consolida com a alternativa política.

 El 1899, la reforma fiscal del govern central va generar una forta protesta a Catalunya, l'anomenat Tancament de Caixes: els comerciants es negaren a pagar els impostos i l'alcalde de Barcelona, el Doctor Robert, es va negar a autoritzar els embargaments. La premsa espanyola titllà el fet com a separatisme. El moviment acabà en derrota, però va significar una victòria i un reforçament del catalanisme.

•  El fracàs del govern Silvela, impulsa la unió entre dos grups polítics: Unió Regionalista (1899) (que agrupava els antics partidaris del regeneracionisme, creada per la burgesia industrial, demanava una autonomia política i administrativa per Catalunya) i Centre Nacional Català (1900) (una escissió de la Unió Catalanista).

En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona, la candidatura dels “quatre presidents”, que obté un gran triomf electoral: és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona.

amunt

4.2. La formació de la Lliga Regionalista

• Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la unió de la Unió Regionalista (1899) i el Centre Nacional Català (1900).

És la primera força política moderna d’Espanya, ben estructurada: secretaria electoral, afiliats, seus repartides per tot Catalunya, etc. 

• La seva base social és prou àmplia: industrials, comerciants i professionals de Barcelona, propietaris agraris de totes les comarques.

Els seus dirigents més destacats foren Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, etc. 

• El seu òrgan de premsa fou La Veu de Catalunya.

Recollint l’herència doctrinal del catalanisme conservador, propugnà un reformisme polític que atorgués l’autonomia regional, mentre que s’oposava a la corrupció del sistema de la Restauració. Era un partit burgès i conservador.

  Va aconseguir els primers èxits electorals del catalanisme.

Va ser el partit hegemònic a Catalunya fins a la II República (1931).

• Trajectòria del partit:

A les eleccions de 1901 assolí un gran èxit, i es convertí en el partit hegemònic a Catalunya fins que la Dictadura de Primo de Rivera trunca l’activitat legal dels partits (1923).

El 1906 impulsà el moviment de Solidaritat Catalana.

Arran dels fets de la Setmana Tràgica (1909) dóna suport al govern de Maura.

Va ser la formació política responsable de la gestió de la Mancomunitat de Catalunya.

– Durant la dictadura de Primo de Rivera va romandre il.legalitzat, com la resta de forces polítiques.

Amb la Segona República, derrotat a les eleccions de 1931, col·labora amb ERC, però ben aviat assolí l’hegemonia de les forces de dreta i esdevingué l’alternativa a ERC. El 1933 adopta el nom de Lliga Catalana.

Durant la guerra civil el partit desaparegué, i alguns dels seus dirigents donaren suport als militars insurrectes.

amunt

4.3. El catalanisme a principis del segle XX

• A les eleccions de 1903 (generals) i 1905 (municipals), la Lliga Regionalista va tenir una davallada enfront les forces republicanes i el republicanisme Lerrouxista (anticatalà ).

• Aquesta desfeta electoral va evidenciar discrepàncies internes. Cambó i Enric Prat de la Riba volien acords amb el govern central, mentre que els intransigents ,més progressistes, eren més reivindicatius.

 La crisi esclatà el 1904 amb motiu de la visita d’Alfons XIII. Uns volien boicotejar la visita i altres no. 

Enric Prat de la Riba , autor de La Nacionalitat catalana (1906) (representarà l’ideari del catalanisme conservador), reclama el dret a l’autogovern, però disposat també a intervenir en la política espanyola.


Nombre de diputats catalans a les eleccions generals (1901-1923)

amunt

4.4. La Solidaritat Catalana (1906)

• L’any 1905, el setmanari satíric català Cu-cut! va publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns 300 militars feren justícia pel seu compte. En comptes de ser castigats per indisciplina van rebre el suport de la resta de guarnicions.


L'acudit de la revista Cu-Cut! (1905)

 L’estament militar va exigir al govern una Llei de Jurisdiccions (els delictes contra l’exèrcit els jutjaran tribunals militars), aprovada el 1906.

 Com a resposta a la llei, es va crear Solidaritat Catalana (1906), per iniciativa de la Lliga Regionalista, que va aconseguir d'agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una gran coalició electoral. La integraven nacionalistes catalans, carlins i republicans. 

La coalicioó va aconseguir de guanyar les eleccions i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona.

• Solidaritat Catalana va durar poc temps a causa de la disparitat ideològica i de l’ambigüitat del programa electoral. Solidaritat Catalana era una aliança de partits i per tant les contradiccions van aflorar ben aviat. 

• Elements de discòrdia:

1: El Projecte de Llei de l'Administració Local propiciat per Maura. Per la Lliga era el primer pas cap a la descentralització, però per Esquerra era poc democràtic.

2: El 1908 es presenta el Projecte de pressupost de cultura a l’ajuntament de Barcelona. Comportava la introducció a les escoles de la cooficialitat del català, coeducació i neutralitat religiosa. La Lliga s’hi oposa.

3: La dura repressió de Maura arran de la Setmana Tràgica. La Lliga hi va estar d’acord.


amunt

4.5. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

• La idea de formar una federació de les quatre Diputacions Provincials de Catalunya es remunta al segle XIX.

 El projecte concret de federació o mancomunitat de les Diputacions catalanes es va iniciar l’any 1911 per iniciativa d’Enric Prat de la Riba i que va ser presentat al president del govern espanyol, Canalejas, el maig de 1912.

• Canalejas el presenta al Congrés dels diputats el qual va aprovar amb competències molt retallades respecte de l’avantprojecte.


Els presidents de les quatre diputacions
provincials catalanes

• El 6 d’abril de 1914, durant la presidència de Dato es va constituir la Mancomunitat de Catalunya (abril 1914-maig 1925).

• Agrupava les quatre diputacions catalanes i va ser presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917), Josep Puig i Cadafalch (1917-1923) i, finalment, sota la dictadura de Primo de Rivera, per Alfons Sala i Argemí (1923-1925), fins a la seva dissolució.

Les competències van ser molt migrades, ja que l’Estat mai no va fer cap cessió de serveis ni de recursos. Es pot afirmar que no va tenir mai cap poder polític.

• La seva actuació va prendre dos camins:

Creació d’una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que potenciessin el desenvolupament econòmic

Foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu. 

amunt

4.6. La campanya per l'autonomia (1919)

Per salvar el sistema polític de la restauració es van formar governs de concentració. Els partits dinàstics estaven fragmentats i va caldre cercar suports per aconseguir l'estabilitat governamental. 

• Per primer cop, la Lliga Regionalista entrava en el govern central. El que pretenia Cambó (ministre de Foment el 1918 i ministre de finances el 1921) era sensibilitzar el govern de Madrid envers la qüestió catalana.

• La Lliga i els dirigents de la Mancomunitat van endegar al final del 1918 una campanya en defensa de l’autonomia. A l’inici del 1919 es va presentar a Madrid un Projecte d’Estatut de Catalunya que proposava la formació d’un govern català i d’un parlament elegit per sufragi universal.

 El projecte va ser mal rebut pels cercles polítics de Madrid, el govern s’hi oposà i el monarca no hi va donar suport.

A més, s’hi va desencadenar una intensa campanya en contra, organitzada perquè es considerava el projecte autonòmic com un privilegi que podria portar al trencament d’Espanya. La seva presentació a les Corts va provocar un debat tan hostil que els diputats catalans van abandonar la cambra.

El fracàs de la campanya per l'autonomia va suposar un cop fort per a la Lliga, que va constatar que la col.laboració en el governs de coalició no havia significat, com esperava Cambó, una sensibilitat més gran envers les reivindicacions del catalanisme.

 El 1923 Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va protagonitzar un pronunciament a Barcelona, va declarar l’estat de guerra i va suprimir la Constitució de 1876. 

• Durant la seva dictadura, va practicar una política anticatalana. L'acció més destacada en aquest sentit, la supressió de la Mancomunitat el 1925.

amunt

5. EL CATALANISME D'ESQUERRES

5.1. Catalanisme i republicanisme

• Els escindits de la Lliga l’any 1904, encapçalats per Lluís Domènech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà (1906), un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà. La seva incidència electoral va ser escassa, ja que el parit de Lerroux captava bona part de l’electorat.

 També van crear el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), vinculat a l’obrerisme.

• La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a l’apropament entre les forces republicanes, que l’any 1910 van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana. Acabarà desapareixent el 1916, per haver fet una aliança amb el partit de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi, 1914).

amunt

5.2. El catalanisme d'esquerres

 El desencís per l'escassa capacitat d'acció de la Mancomunitat de Catalunya i la claudicació de la Lliga a Madrid va encoratjar la renovació dels principis de les forces d'esquerres, en un triple sentit:

Catalanitzar el republicanisme, després de la petjada nnticalana deixada per Lerroux.

Republicanitzar el catalanisme, per acabar amb l'hegemonia de la Lliga.

Polititzar l'obrerisme, per  a que abandonés l'apoliticisme que propugnaven els anarquistes i se sentís atret per les propostes electorals del catalanisme d'esquerres. 

• Entre 1917 i 1923 van anar apareixent nous partits nacionalistes:

L’any 1917, Francesc Layret i Lluís Companys van organitzar el Partit Republicà Català.

El 1922 un grup d’intel.lectuals i professionals descontents amb la política de la Lliga (Rovira i Virgili entre d'altres) va abandonar el partit i va crear Acció Catalana

El mateix any, Francesc Macià fundava l’organització Estat Català, amb postulats independentistes


L'estalada blava, utilitzada per
Estat Català, símbol de
l'independentisme català


Judici a Macià pels
Fets de Prats de Molló

 Al seu torn, el 1923 es va crear una organització socialista estrictament catalana, quan un grup de militants del PSOE, encapçalats per Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans van formar la Unió Socialista de Catalunya.


Forces polítiques catalanes entre 1900 i 1923

amunt

6. ELS ALTRES NACIONALISMES A L'ESTAT ESPANYOL

6.1. El nacionalisme basc

• El País Basc mantenia els seus furs, principal signe diferenciador.

 Els furs bascos estaven en vigor fins al 1876 ja que després de la guerra de Successió, al no mostrar-se contraris a Felip V, els va conservar. S’explica per tant l’arrelament del carlisme (defensor dels furs).

• Després de la tercera guerra carlina (abolició del vell sistema foral) es va iniciar la gestació d’un corrent de recuperació d’identitat basca.

• Orígens del nacionalisme basc (basquisme): 

– l'abolició dels furs

– el procés d'industrialització de Biscaia, que va representar un canvi de la societat tradicional i va generar l’aparició d’una burgesia defensora de la llengua, la cultura i la societat tradicional basques.

• Sabino Arana va formular els principis originaris del nacionalisme basc. defensa de la raça basca, els furs i la religió.

• El 1895 es va fundar el Partit Nacionalista Basc (PNB), partit autonomista amb força al País Basc.

amunt

6.2. El nacionalisme gallec

• A diferència de la societat catalana i basca la societat gallega es una societat bàsicament rural. Això explicaria la seva escassa penetració del galleguisme entre les classe mitjanes, les quals consideraven la defensa de les tradicions i la llengua com un signe d’endarreriment cultural i social.

 A meitat del segle XIX, s’inicià un corrent (O Rexurdimento) que va significar el redescobriment romàntic i literari de la llengua, la història i les tradicions gallegues, però amb un caràcter apolític, al menys fins al segle XX.

 • Cal destacar Rosalia de Castro i Vicente Risco.

Els primers discursos galleguistes denunciaven l’abandonament dels polítics.

amunt

Esquemes del tema

EL CATALANISME (1833-1901)

CATALANISME CULTURAL

Persistència de la identitat catalana

• Ús del català com a llengua quotidiana i escrita en textos, cançons i romanços populars i religiosos
• Manteniment de costums i tradicions pròpies
• Consciència particularista dins la monarquia espanyola


La Renaixença

Moviment de recuperació de la llengua i la cultura catalanes

• Culta

- Va promoure el català com a llengua literària
- S’inicià amb B.C.Aribau i J.Rubió i Ors
- Va promoure els Jocs Florals. Ús del català arcaic

• Popular

- Reivindicà el català “que es parla”
- Va promoure corals, premsa i teatre popular: Clavé, Pitarra…

      
• Unió dels dos corrents: popularitat de Jacint Verdaguer i Àngel Guimerà

ORÍGENS DEL CATALANISME

D’arrel progressista

• Moviments de protesta populars contra el centralisme de l’Estat liberal: bullangues. Els moderats catalans demanaven la descentralització de l’Estat

• Federalisme

- Representat pel PRDF de Francesc Pi i Margall
- Defensa d’un Estat descentralitzat i federal: pacte entre les regions
- Durant el Sexenni va promoure la República federal
- Durant la Restauració va proposar el primer projecte de Constitució de l’Estat Català (1883)

• Valentí Almirall

- Fundador del catalanisme polític
- Va defensar la creació de partits polítics d’àmbit català
- Fundà un partit polític interclassista amb un programa reivindicatiu catalanista: Centre Català (1882)
- Va promoure el Memorial de Greuges (1885)

D’arrel conservadora

• Lliga de Catalunya (1887)

- Escissió del Centre Català, de caràcter més conservador
- Va promoure el Missatge a la Reina Regent (1888)

• Catalanisme d’inspiració religiosa

- Vigatanisme
- Torras i Bages: catalanisme tradicional fonamentat en la família, la propietat i la religió

• Unió Catalanista (1891)

- Federació d’entitats catalanistes
- Objectius: difusió del catalanisme i elaboració d’un programa comú
- Va elaborar les Bases de Manresa (1892)
- Tensions entre partidaris i detractors de participar en la vida política a través de partits catalanistes

• Lliga Regionalista (1901)

- Resultat de la fusió d’Unió Regionalista (industrials) i Centre Nacional Català (polítics)
- Primer gran partit catalanista amb presència electoral i amb una àmplia base social
- Defensa de l’autonomia catalana

ALTRES NACIONALISMES I REGIONALISMES

Nacionalisme basc

• Nascut com a reacció a l’abolició dels furs i al canvi de la societat tradicional (industrialització)
• Fundat per Sabino Arana. Defensor de la raça basca, els furs i la religió
• Creació del PNB (1895). Partit autonomista amb força al País Basc

Galleguisme

• Nascut per reivindicar la llengua i la cultura gallegues (O Rexurdimento)
• No adoptà un caire polític fins al segle XX: Vicente Risco

Valencianisme

• Renaixença (reivindicació de la llengua i la cultura valencianes) i València Nova

Aragonesisme

• Reivindicació del passat i de les tradicions aragoneses
• Regeneracionisme de Joaquín Costa

Andalusisme

• Impulsat per Blas Infante: Asamblea Regionalista de Ronda

 

EL CATALANISME (1901-1931)

EVOLUCIÓ DEL CATALANISME

Organitzacions polítiques

• Hegemonia de la Lliga Regionalista
• Creació de la coalició electoral Solidaritat Catalana (1906)
• Enfortiment del catalanisme republicà

Mancomunitat de Catalunya
(1914-1925)

• Primer ens d’autogovern català després del 1714: unió de les quatre diputacions catalanes
• Gestionada per la Lliga Regionalista
• Important tasca de suport a la cultura catalana i foment d’infraestructures
• Anul.lada per la dictadura de Primo de Rivera

Campanya per l’autonomia(1919)

• Fracassa per oposició del rei, el govern i la campanya anticatalana
• Comporta el deteriorament polític de la Lliga

Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) • Persecució del catalanisme
• Ascens del catalanisme d'esquerres: conspiració independentista de Prats de Molló (Estat Català) (1926)
• Fundació d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) (1931)

amunt

Enllaços del tema

amunt

PER SABER-NE MÉS...
Glossari
El nacionalisme català
La identitat nacional catalana
La pèrdua de l'autogovern
La Renaixença
La Renaixença popular
Modernisme i Noucentisme
Els inicis del catalanisme polític
El catalanisme progressista
El catalanisme conservador
Les Bases de Manresa
La Lliga Regionalista
Catalanisme i republicanisme
La Mancomunitat de Catalunya
El catalanisme d'esquerres
L'anticatalanisme
Nacionalismes i regionalismes a Espanya

El nacionalisme català

Estat
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
Nació
Comunitat d'individus als quals uns vincles determinats, però diversificables, bàsicament culturals i d'estructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d'organització i projecció autònoma que, al límit, els porta a voler-se dotar d'institucions polítiques pròpies fins a constituir-se estat.
Catalanisme
Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat política de Catalunya o dels Països Catalans.
[+] conceptes
Estat VIQ WIK
Nació VIQ WIK
Nacionalisme VIQ WIK
Regionalisme VIQ WIK
Catalanisme VIQ WIK
Nacionalisme català --- WIK

Inici


La identitat nacional catalana

Catalunya
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma; la capital és Barcelona.
[+] conceptes
Identitat nacional --- WIK
Catalunya VIQ WIK
Poble català VIQ WIK
Llengua catalana VIQ WIK
Història de Catalunya VIQ WIK
Dret civil català VIQ ---
Símbols nacionals de Catalunya VIQ WIK
Quatre barres VIQ WIK
Els Segadors VIQ WIK
Onze de Setembre VIQ WIK
Senyera VIQ WIK
Estelada VIQ WIK
Sardana VIQ WIK
Castells VIQ WIK

Inici


La pèrdua de l'autogovern

l'Onze de Setembre
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella , a la fi de la guerra de Successió.
[+] conceptes
Guerra de Successió VIQ WIK
Setge de Barcelona VIQ WIK
Onze de Setembre del 1714 VIQ ---
Decrets de Nova Planta VIQ WIK
[+] personatges
Rafael Casanova VIQ WIK
Antoni de Villarroel VIQ WIK
Duc de Berwick VIQ WIK

Inici


La Renaixença

Renaixença
Nom amb què els historiadors de la literatura catalana han designat el procés de recuperació de la llengua i la literatura catalanes portat a terme sobretot a partir de la segona meitat del s. XIX.
[+] conceptes
Renaixença VIQ WIK
Jocs Florals VIQ WIK
[+] personatges
Bonaventura Carles Aribau VIQ WIK
Joaquim Rubió i Ors VIQ WIK
Antoni de Bofarull VIQ WIK
Manuel Milà i Fontanals VIQ WIK
Víctor Balaguer VIQ WIK

Inici


La Renaixença popular

Cors de Clavé
Conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé al s XIX, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
[+] conceptes
Cors VIQ WIK
La Fraternitat VIQ ---
Cors de Clavé VIQ ---
Orfeó Català VIQ WIK
Teatre VIQ WIK
Premsa VIQ WIK
Premsa a Catalunya VIQ ---
Un tros de paper VIQ ---
La Campana de Gràcia VIQ WIK
L'Esquella de la Torratxa VIQ WIK
Diari Català VIQ WIK
La Renaixença VIQ WIK
Excursionisme VIQ WIK
Muntanyisme a Catalunya VIQ ---
[+] personatges
Josep Anselm Clavé VIQ WIK
Lluís Millet VIQ WIK
Amadeu Vives VIQ WIK
Frederic Soler (Serafí Pitarra) VIQ WIK
Àngel Guimerà VIQ WIK
Jacint Verdaguer VIQ WIK

Inici


Modernisme i Noucentisme

Modernisme
Moviment cultural produït a Occident a la fi del s. XIX i al començament del s. XX.
Noucentisme
Moviment cultural d’abast polític iniciat a Catalunya a la primeria del s. XX.
[+] conceptes
Romanticisme VIQ WIK
Modernisme VIQ WIK
Noucentisme VIQ WIK
[+] personatges
Joan Maragall VIQ WIK
Santiago Rusiñol VIQ WIK
Narcís Oller VIQ WIK
Pompeu Fabra VIQ WIK
Antoni Gaudí VIQ WIK

Inici


Els inicis del catalanisme polític

Federalisme
Corrent del pensament polític que concep la construcció d’un ordre mundial mitjançant un sistema de pactes ( foedera ) entre els diferents pobles, les diferents nacions o els diferents estats.
[+] conceptes
Centralisme VIQ WIK
Descentralització VIQ WIK
Bullangues VIQ ---
La Jamància VIQ ---
Federalisme VIQ WIK
Republicanisme federal VIQ WIK
Partit Republicà Democràtic Federal VIQ WIK
Pacte federal de Tortosa VIQ WIK
[+] personatges
Francesc Pi i Margall VIQ WIK
Josep Maria Vallès i Ribot VIQ WIK
Abdó Terradas VIQ WIK

Inici


El catalanisme progressista

Centre Català
Entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya i per aconseguir la unió de tots els catalans.
Lliga de Catalunya

Club polític català.
[+] conceptes
Primer Congrés Catalanista VIQ WIK
Centre Català VIQ WIK
Segon Congrés Catalanista VIQ ---
Memorial de Greuges VIQ WIK
Exposició Universal de Barcelona (1888) VIQ WIK
Lliga de Catalunya VIQ ---
Centre Escolar Catalanista VIQ ---
Missatge a la Reina Regent VIQ ---
[+] personatge
Valentí Almirall VIQ WIK

Inici


El catalanisme conservador

Vigatanisme
Corrent cultural i polític nascut a Vic i actiu a les darreres dècades del segle XIX i començaments del segle XX.
[+] conceptes
Tradicionalisme VIQ WIK
Carlisme VIQ WIK
Vigatanisme VIQ ---
La Veu del Montserrat VIQ ---
[+] personatges
Jaume Collell VIQ WIK
Jacint Verdaguer VIQ WIK
Josep Morgades VIQ WIK
Josep Torras i Bages VIQ WIK

Inici


Les Bases de Manresa (1892)

Bases de Manresa
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana , presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27 de març de 1892.
[+] conceptes
Unió Catalanista VIQ WIK
Bases de Manresa VIQ WIK

Inici


La Lliga Regionalista

Lliga Regionalista
Partit polític fundat a Barcelona, el 25 d’abril de 1901, per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català , a fi de presentar-se conjuntament a les eleccions d’aquell any.
[+] conceptes
Unió Regionalista VIQ WIK
Centre Nacional Català VIQ WIK
Candidatura dels quatre presidents VIQ ---
Lliga Regionalista VIQ WIK
La nacionalitat catalana VIQ ---
La Veu de Catalunya VIQ WIK
[+] personatges
Enric Prat de la Riba VIQ WIK
Francesc Cambó VIQ WIK

Inici


Catalanisme i republicanisme

Solidaritat Catalana
Primer moviment unitari català creat a partir del fet nacional, l’any 1906.
[+] conceptes
Tancament de Caixes VIQ WIK
Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI) VIQ ---
Fets del Cu-Cut! VIQ WIK
Llei de Jurisdiccions VIQ WIK
Solidaritat Catalana VIQ WIK
Setmana Tràgica VIQ WIK
Centre Nacionalista Republicà VIQ WIK
Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) VIQ WIK
Pacte de Sant Gervasi VIQ WIK
Partit Republicà Català VIQ WIK
Projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1919 VIQ WIK
Les quatre columnes VIQ WIK

Inici


La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Mancomunitat
Associació de municipis o de províncies per a un fi comú o per a atendre serveis i problemes comuns.
Mancomunitat de Catalunya
Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
[+] concepte
Mancomunitat de Catalunya VIQ WIK
[+] personatges
Enric Prat de la Riba VIQ WIK
Josep Puig i Cadafalch VIQ WIK
Alfons Sala VIQ WIK

Inici


El catalanisme d'esquerres

Estat Català
Moviment polític del Principat, de caràcter separatista, fundat per Francesc Macià el 18 de juliol de 1922 en un acte que tingué lloc al CADCI, amb la finalitat de proclamar la República Catalana.
[+] conceptes
Independentisme VIQ WIK
Independentisme català VIQ WIK
Galeusca VIQ WIK
Acció Catalana VIQ WIK
Estat Català VIQ WIK
Fets de Prats de Molló VIQ WIK
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) VIQ WIK
[+] personatges
Francesc Macià VIQ WIK
Lluís Companys VIQ WIK

Inici


L'anticatalanisme

Anticatalanisme
Aversió a Catalunya, als catalans o a tot allò que és català.
[+] conceptes
Anticatalanisme VIQ WIK
Persecució del català VIQ WIK

Inici


Nacionalismes i regionalismes a l'Estat espanyol

Nacionalisme
Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
Regionalisme

Doctrina política i social consistent a afavorir, dins un mateix estat, el paper dels agrupaments regionals delimitats per la geografia i la història.
[+] conceptes
Regionalisme i nacionalisme a Espanya --- WIK
Nacionalitats històriques d'Espanya VIQ WIK
Basquisme VIQ WIK
Partit Nacionalista Basc (PNB) VIQ WIK
Galleguisme VIQ WIK
Rexurdimento VIQ WIK
Valencianisme VIQ WIK
Mallorquinisme VIQ WIK
Aragonesisme VIQ WIK
Andalusisme VIQ WIK
Assemblea de Ronda VIQ WIK
Espanyolisme VIQ WIK
Iberisme VIQ WIK
[+] personatges
Sabino Arana VIQ WIK
Rosalía de Castro VIQ WIK
Manuel Murguía VIQ WIK
Alfredo Brañas VIQ WIK
Vicente Risco VIQ WIK
Alfonso R. Castelao VIQ WIK
Teodor Llorente VIQ WIK
Constantí Llombart VIQ WIK
Joaquín Costa VIQ WIK
Blas Infante VIQ WIK

Inici


 

Inici

   

© 2017 BUXAWEB - Julià Buxadera i Vilà