L'art
del segle XX •L’art
del segle XX va suposar
una gran ruptura amb els
corrents dels segles
precedents. •Es
dóna una proliferació de
corrents que busquen noves
formes artístiques
més enllà de les
representacions
figuratives i experimenten
amb
nous
materials. •L’art
es reclama com un
mecanisme de reflexió
sobre l’ésser humà i
un element de provocació
i de crítica social.
1.1.
La
revolució estètica de
l'art
•El
segle XX és el de la gran
revolució
estètica de l’art,
que va abandonar la
imitació de la natura per
centrar-se en el
llenguatge de les formes,
els colors i les idees. •L’art
actual exigeix a
l’espectador una
nova
actitud davant l’obra. •No
es tracta d’admirar la
fidelitat del quadre amb
l’original o la
combinació de colors. •Els
artistes esperen que
l’espectador s’enfronti
a la seva obra sense
prejudicis i doni
llibertat a la seva
imaginació per captar les
realitats i els sentiments
que li transmet.
1.2.
L'art
com a reflex de les
inquietuds del seu temps
•Els
grans conflictes bèl·lics
del segle XX, els avenços
científics i tècnics i
els canvis socials han dut
els artistes a plantejar-se
novament la funció i el
sentit de l’art. •Alguns
descobriments com el
microscopi,
la
fotografia
i el
cine
mostren amb precisió la
realitat. •Com
a conseqüència, la
reproducció de l’entorn
perd sentit i els artistes
han indagat en els
aspectes més ocults de
l’ésser humà i de la
natura. •La
psicoanàlisi
de Freud
posa de manifest que
existeix un inconscient on
s’amaguen les angoixes
de l’ésser humà. •Les
noves
tecnologies
de la informació i la
comunicació han obert
noves dimensions.
2.1.
El
funcionalisme i
l'organicisme
•El
primer
gran corrent innovador del
segle XX va ser el
funcionalisme,
que va
tenir lloc els anys
anteriors a la Segona
Guerra Mundial.
Aquest estil es basa en la
recreació de simples formes
geomètriques pures, sense
decoració, i concebien l’obra
arquitectònica com un
element útil i bell
alhora. -
El
desenvolupament d’aquesta
nova arquitectura va estar
unit a autors com Le
Corbusier o l'escola de la
Bauhaus,
fundada a
Alemanya, que va tenir en
Mies
Van der Rohe
un dels seus membres més
destacats. •
Paral·lelament
al funcionalisme, als
Estats Units es va
desenvolupar l'arquitectura
organicista
en la qual els edificis són
com organismes, la forma
dels quals ha d’adequar-se
als materials emprats.
- Frank Lloyd Wright,
un dels seus autors, pretenia que els edificis
s’adeqüessin als
materials utilitzats i al
medi natural.
2.2.
Les
últimes tendències
•L’arquitectura
de les últimes dècades
s’ha caracteritzat per
l’experimentació i l’aplicació
de noves tècniques i
materials constructius. •
Entre
les primeres experiències
innovadores destaca la
construcció metàl·lica,
exemplificada en el
gratacels
de vidre i acer. •
A
la dècada de 1960 van
triomfar les noves idees
arquitectòniques
caracteritzades com a
manieristes,
per la seva tendència
subjectiva i
antinaturalista. •
A
partir de la dècada del
1970 va aparèixer l’arquitectura
postmoderna.
Aquesta tendència
mesclava elements
decoratius d’èpoques
anteriors amb nous
materials i noves
tècniques. •
Paral.lelament va sorgir
l'estil
High-tech
es caracteritza per exhibir
els components
tecnològics i estructurals o de serveis
dels edificis. •
Durant
els darrers anys apareixen
el deconstructivisme,
amb dissenys per ordinador,
i l’arquitectura
d’autor.
Les
avantguardes artístiques •
Les avantguardes artístiques,
moviments
essencialment pictòrics, van aparèixer
a l’inici del segle XX. •
Encara
que amb plantejaments
diferents, tots aquests
corrents artístics van
tenir en comú la negació
de l’art del passat, el
rebuig de la imitació de
la realitat i l’experimentació
amb nous materials i noves
tècniques. •
El
Fauvisme
(Matisse,
Derain) va proclamar la
llibertat d'expressió a
través de la utilització subjectiva el
color i l'exageració del dibuix i les
perspectives. •
L’Expressionisme
(Kirchner),
per mitjà de línies
trencades, formes corbes
i anguloses, i de colors
contrastats, reflectia
els problemes de la seva
època. Pretenia commoure
l’espectador llançant
missatges de tipus
emocional.
•
El
Cubisme
(Picasso,
Braque) pretenia
descompondre els
objectes en formes
geomètriques per tal de
mostrar-ne el volum, la
tercera dimensió. Els objectes es defineixen
a partir de plans
lluminosos i transparents
que semblen formats per
cubs petits.
•
El
Futurisme
(Boccioni,
Balla) rebutjava l’art
del passat i volia
aconseguir la sensació de
moviment.
•El
Dadaisme
(Duchamp)
va proposar un art
irracional, absurd i
provocatiu que reflectia
la capacitat
autodestructora de l’ésser
humà durant la Primera
Guerra Mundial. No hi havia significat
racional en les seves
manifestacions. •
L’abstracció
(Kandinski)
va abandonar la figuració
i es va concentrar en els
colors i les línies. A
partir de les primeres
experiències, van
aparèixer diversos
corrents de tendència
geomètrica:
– Constructivisme.
– Suprematisme.
– Neoplasticisme.
•
La
Nova
Objectivitat (Otto
Dix) mostra amb detall les
atrocitats de la Primera
Guerra Mundial, i l’Expressionisme
vienès
mostra el turment i la
desesperació de l’ésser
humà. •
El
Surrealisme
(Miró, Dalí, Magritte)
va buscar la creació
artística a partir del
subconscient.
Cercava l’irreal i
inconscient a través del
món dels somnis. Es
distingeixen dos corrents
principals:
– Automatista, de
tendència abstracta.
– Oníric, de tendència
figurativa.
4.1.
Les
diferents escoles •Es
considera
Vasili Kandinski
el primer artista que va
realitzar, cap al 1910,
una pintura no figurativa.
La seva obra s’emmarca
en l’abstracció
lírica. •
Piet
Mondrian
representa l’abstracció
geomètrica,
que redueix la pintura a
trets horitzontals i
verticals que tanquen
plans de color pur. •
Paul
Klee
també va unir abstracció
i geometria. •El
català
Joan
Miró
va crear un univers propi
de signes, formes i colors
vius que, impregnats de
surrealisme, responen a
l’expressió plàstica
d’un nen.
4.2.
Les
noves abstraccions •La
tradició abstracta va
experimentar un
renaixement als Estats
Units, a finals de la dècada
de 1940, amb el moviment
action
painting
promogut per
Pollock. •A
partir de 1950 va aparèixer
l’art
òptic,
que pretén produir
efectes visuals de relleu,
profunditat i moviment
mitjançant línies,
colors i plans estàtics. •A
la dècada següent va
sorgir l’art
minimalista. •L’informalisme
és una tendència no
figurativa que sorgeix
també del rebuig a l’art
convencional. Utilitza la
tècnica del collage
i barreja la pintura amb
tot tipus de textures o
objectes enganxats a la
tela.
5.1.
Les
segones avantguardes
artístiques •Després
de la Segona Guerra
Mundial van sorgir l’Informalisme
a
Europa i l’Expressionisme
abstracte
als
EUA. Ambdues tendències
es van caracteritzar per l’expressivitat
de la matèria pictòrica.
•El
Pop-art
va
aparèixer cap a la
dècada de 1960 als Estats
Units, que es va convertir
en el centre neuràlgic de
l'art. El pop-art va
reflectir la societat de
consum de masses reprenent
la figuració. -
Els
artistes es van inspirar
en imatges i temes del món
de la comunicació de
masses, però tractats de
manera irònica i crítica. -
Andy
Warhol
va representar retrats
seriats de personatges del
moment, col·laborant en
la seva mitificació, però
denunciant la banalitat
del seu origen. •
L’abstracció
postpictòrica
i
el seu equivalent
escultòric, el Minimal
art,
es van caracteritzar per l’ús
de formes geomètriques
simples. •
L’art
acció
va
afegir el temps a l’obra
artística mitjançant el
concepte de happening. •L’art
pobre
utilitza materials
senzills en un intent de
fugir de la
comercialització de l’objecte
artístic. •L’art
conceptual
sosté
que la idea de l’obra es
més important que la seva
realització. Aquest
tipus d'art destaca la part intel·lectual
i reflexiva de l’obra,
davant del seu aspecte
formal o estètic.
- Dins d’aquesta
tendència s’inclouen el
Body
art y
el Land
art,
dues modalitats d’art
efímer. •L’art
cinètic va
incorporar el moviment
real a l’obra d’art. •
L’hiperrealismeés un corrent que intenta
la reproducció manual de
fotografies en color.
Va voler reproduir la
realitat amb la major
objectivitat possible. -
Els
artistes treballen sobre
temes banals i de la vida
quotidiana per fer-nos
reflexionar sobre la
realitat que ens envolta.
A Espanya destaca
Antonio
López.
5.2.
L'art
com a experiència •Durant
els últims anys, es
produeixen
noves tendències
en les quals l’obra d’art
deixa de ser un objecte
per ser contemplat i es
converteix en una experiència
artística. •La
creació de
happenings
consisteix en
representacions
improvisades a partir
d’un petit guió i per
part d’un o diversos
personatges. -Es
prioritza l’espontaneïtat
i la participació del públic
per reflexionar sobre el
significat de l’artístic. •A
les
performances,
l’artista crea
situacions teatrals en les
que barreja objectes
diversos amb l’expressivitat
del seu propi cos. -El
body
art
utilitza el cos del
artista com a suport.
6.1.
Últimes
tendències •El
Neoexpressionisme
alemany (Baselitz
i Basquiat) i la Transavantguarda
italiana
(Chia
i Clemente) van ser els
dos principals moviments
de la Postmodernitat. •
Aquests
moviments es van
caracteritzar per la
recuperació de tècniques
i models d’èpoques
anteriors, el retorn a la
bidimensionalitat
tradicional del suport de
la tela i la figuració
com a llenguatge expressiu. •
Altres
tendències postmodernes
després del 1980 van ser
el
Neo-pop,
el Neominimalisme
i
l’anomenat Pattern&Decoration.
6.2.
L'art
digital •Durant
els últims anys, l’ús
de les noves tecnologies
en l’art ha anat
creixent. El videoart
ha
sigut la tipologia amb
més èxit i presenta dues
categories: el vídeo
acció i el vídeo
experimental.
7.1.
La
ruptura amb el naturalisme
•Els
escultors del segle XX van
buscar maneres
alternatives d’expressar
la seva subjectivitat,
allunyant-se del
naturalisme
imperant. •Van
introduir l’abstracció
i van experimentar amb
nous materials i
tècniques. •L’impacte
del
cubisme
va deixar la seva empremta
a les formes tradicionals
de la talla. •L’escultura
del
futurisme
italià va aportar
dinamisme i sensació de
moviment als principis
cubistes de descomposició
de perspectives. •L’art
plantejat pels
dadaistes
i la valoració de la
psicologia dels objectes
va donar lloc a noves
propostes.
7.2.
Calder
i Moore •
Alexander
Calder
va proposar introduir el
moviment a les seves
obres. Va ser una innovació
que va trencar amb la
concepció tradicional de
l’escultura com a
quelcom estàtic. -
Va
definir un nou concepte de
volum sense massa i va
incorporar el temps en
l’art (escultura
cinètica). •L’obra
de
Henry
Moore
es caracteritza per la
combinació de formes còncaves
i convexes, atorgant al
buit el mateix valor que a
la matèria.
7.3.
L'expressivitat
dels objectes •L’era
del
pop-art
va obrir pas a l’exaltació
visual d’allò domèstic,
exposat de la manera més
descarnada. •L’art
minimalista
va emprar jocs d’il·luminació
i instal·lacions
provisionals. •El
land
art
va proposar la intervenció
de l’escultor en la
natura per utilitzar-la
com a mitjà d’expressió.
8.1.
L'arquitectura •El
funcionalisme
arquitectònic es va
introduir a Espanya en la
dècada del 1930. •A
partir
del 1960 es va estendre un
nou moviment basat en la funcionalitat
i el
racionalisme,
impulsat per arquitectes
com
Oriol
Bohigas,
Rafael
Moneo
i
Ricard
Bofill. •Els
darrers anys Santiago
Calatrava
s’ha caracteritzat per
la construcció de grans
obres, amb formes sobretot
orgàniques, que expressen
un gran moviment.
8.2.
La
pintura
•L’avantguardisme
pictòric
espanyol està vinculat
als grans creadors
espanyols del cubisme, del
surrealisme i de l’abstracció.
Destaquen tres figures
universals: Pablo Picasso,la pintura del qual el
converteix en una de les màximes
figures de l’art del
segle XX, i
Salvador Dalí
i Joan
Miró, figures
cabdals del Surrealisme. •
A
mitjan de segle, l’Informalisme
es va desenvolupar amb els
grups
Dau al Set (Antoni
Tàpies) i
El
Paso.
- El
grup
Dau
al Set
va trencar amb la pintura
figurativa espanyola i es
van internar en l’informalisme.
Antoni
Tàpies
representa aquesta tendència.
- El
grup
El
Paso
inicia també una renovació
dels estils. •Més
tard, l’Equip Crònica
va apropar-se al Pop art.
En la dècada del 1960
sorgeix l’Hiperrealisme
d’Antonio
López, i
actualment destaquen les
obres postmodernes de
Miquel
Barceló i les creacions
videoartístiques d'Antoni
Muntadas.
8.3.
L'escultura
•En
l’avantguarda
escultòrica
destaca l’obra
de Pau
Gargallo,
vinculada al cubisme, que
va introduir el buit a les
seves composicions. •La
utilització del ferro com
a material i la soldadura
autògena va ser l’aportació
de Julio
González,
que combina elements del
cubisme i l’abstracció. •A la darreria del segle,
Jorge
de Oteiza
és considerat com un dels
pioners de l’escultura
abstracta.
Va combinar l’avantguardisme
amb l’arcaisme. •Eduardo
Chillida
destaca per la realització
de grans escultures, que
es confonen amb
l’arquitectura, i
s’integren en contextos
urbans o en espais oberts.
