L'art
del segle XIX
•El segle XVIII va ser una època
de trànsit en la qual es
van mantenir les formes
estètiques i culturals de
l’Antic Règim (Barroc
i
Rococó). •Però
la influència de la Il·lustració
i de les idees revolucionàries
va forjar un nou estil
basat en el classicisme i
la racionalitat, el
Neoclàssic. •A
partir del 1830 va aparèixer
el
Romanticisme,
que apel·lava al
sentiment i la passió. Més
tard va sorgir el
Realisme.
•Cap
a finals de segle van
entrar nous corrents
arquitectònics i l’Impressionisme.
1.1.
La
pervivència del Barroc
•Durant
el segle XVIII, a molts
llocs d’Europa hi va
perdurar l’estil Barroc. -
En
arquitectura,
es va assistir a una
complicació i la profusió
de la decoració,
especialment de portalades
i elements interiors. -
En
escultura
va sobresortir
Francisco
Salzillo.
Les seves obres es
distanciaven del
dramatisme dels artistes
del segle XVII i
anunciaven la nova estètica
rococó i clàssica del
segle XVIII.
1.2.
El
Rococó •Durant
el segle XVIII es va
originar a França i es va
estendre per Europa l’estil
Rococó,
decoratiu i sobrecarregat.
• L’arquitectura
rococóva seguir els
models estètics del
Barroc i va aportar una
profusa ornamentació
d’interiors
basada en línies
ondulants i en l’asimetria. •
L’esculturava destacar pel
descobriment de la
tècnica de la porcellana,
amb un tipus d’obres de
petit format. •
La
pintura
va reflectir l’ambient
refinat i despreocupat de
les classes
privilegiades.El
predomini del color sobre
el dibuix va afavorir el
desenvolupament d’una
nova tècnica: el pastel. •
A
Espanya
també
es va desenvolupar el
Rococó, que es va fer
notar en les diferents
arts (arquitectura,
escultura i pintura).
El
Neoclassicisme
•El
Neoclassicisme
va ser un estil artístic
inspirat en l'art clàssic (grecoromà),
desenvolupat durant el segle
XVIII i principis del XIX, com a
reacció a les exageracions del
Barroc i el Rococó.
• L'estil neoclàssic
reivindicava la tornada a la
racionalitat del
classicisme,
influït per l’expansió de
les idees de la Il·lustració,
la Revolució francesa i el
descobriment de jaciments
arqueològics de l'antiguitat. •
L’arquitectura neoclàssica
va utilitzar elements dels
models
grecs i romans
(columnes, arcs, cúpules,
frontons, pòrtics, etc.) i va
cedir el protagonisme a la
construcció d’edificis de
caràcter públic. •
L’escultura es
va centrar sobretot en la temàtica
mitològica,
i buscava la bellesa i la
perfecció de les figures.
Imitava l'estatuària grega i
romana. •
La
pintura va
recuperar l'Antiguitat a través
de la utilització de temes
mitològics i històrics, amb el
predomini del dibuix
sobre el color i una composició ordenada.
3.1.
El
moviment romàntic
•En
les primeres dècades del
segle XIX es va expandir
per Europa el Romanticisme.
Va ser un
ampli
corrent
intel·lectual
amb evidents connotacions
polítiques. •El
Romanticisme va significar
una nova estètica i un
nou sentiment. Tenia com a
valors l’amor a la
llibertat,
l’exaltació de l’individualisme
i la defensa dels sentiments
davant del racionalisme de
la Il·lustració. •Van
reivindicar com a model
l’Edat Mitjana i van
proclamar el
nacionalisme.
3.2.
La
pintura romàntica
•La
majoria dels pintors romàntics
reflecteixen a les seves
obres els valors de l’època: la
diversitat,
l’aspiració a la llibertat
individual,
l’historicisme,
la comprensió de la natura
i
la predilecció per allò
imaginari. •
Els principals trets de la
pintura romàntica són: -
Moviment.
Suposa una ruptura amb
l’estil neoclàssic,
solemne i immòbil. -
Color
i llum.
Utilitzen
colors brillants, aplicats
amb pinzellades soltes, i
els quadres s’omplen de
llum. -
Paisatge.
La natura és la
protagonista de la majoria
dels quadres.
L'estil
realista
•
Durant
la segona meitat del segle
XIX es va desenvolupar un
nou moviment que pretenia
descriure la realitat
concreta
de
la seva època: el Realisme. •
El
Realisme va sorgir per
diversos motius: – El
fracàs
de les revolucions de 1848,
que va qüestionar les
premisses romàntiques.
– L’avenç
de la industrialització,
que generava problemes
socials significatius (misèria,
treball infantil...)
– L’avenç
de la ciència,
que va imposar l’observació
i la descripció com a
mètode per conèixer la
realitat. •En
pintura, el
Realisme
no va suposar una innovació
profunda respecte al
Romanticisme. La gran
diferència era en els
temes que tractava: es va mostrar el
desencantament a través
dels retrats de la vida
quotidiana
i
els problemes socials
de
la industrialització. •A
Espanya,
el Realisme va ser tardà
i va influir en pintors
comEduardo Rosales,
Joaquin Sorolla, etc.
5.1.
L'arquitectura
historicista
•En
la primera meitat del
segle, l’arquitectura
s’inspirava en models
històrics. •Així,
es continuaven construint
edificis d’estil
clàssic,
però també van aparèixer
per influència del
romanticisme els estils
neogòtic, neoromànic,
neomudèjar, etc. -
Seguint
la cerca de les pròpies
arrels va sorgir l’arquitectura
historicista,
que recreava
manifestacions
artístiques d’altres
èpoques (neogòtic). 5.2.
L'arquitectura
del ferro i del ciment
•A
la meitat del segle XIX,
van aparèixer nous
materials industrials que es van
produir massivament. •Així,
la utilització del
ferro
i l’acer,
la invenció del
formigó
armat i la popularització
del
vidre
van permetre idear i
construir edificis molt
diferents. Els edificis eren
funcionals, adaptats a les
noves ciutats sorgides de
la Revolució Industrial. •La
indústria, les
comunicacions i les noves
ciutats tenien necessitat
d’edificis i
construccions funcionals,
pràctics, espaiosos i de
construcció ràpida i
barata.
5.3.
L'escultura
romàntica
•
L’escultura
romàntica
expressava un moviment
més
gran de les figures i
expressió
dels sentiments als
rostres. Utilitzava
materials com la pedra, i
va plasmar nombrosos temes
patriòtics. •S’apreciava
la influència del
Romanticisme en l’aparició
de nombrosos temes
patriòtics. 5.4. L'escultura realista •L'escultura
realistava imposar
una captació
del detall més
gran en els rostres i els
cossos i es van mostrar
temàtiques relacionades
amb qüestions
socials,
així com retrats de
personatges destacats. •A
Espanya
hi va tenir una importància
relativa l’esculturarealista.
L'art
en l'època industrial
•L’aplicació
del ferro a la construcció
es va intensificar a
finals del segle XIX, quan
va ser possible produir
acer en grans quantitats. •El
ferro permetia cobrir
espais amplis amb pocs
suports intermedis. •En
la construcció dels nous
edificis hi van intervenir
alhora
enginyersi
arquitectes. •Així,
l’arquitectura del ferro
va inaugurar una
nova
època,
en la qual tecnologia i
art van juntes en
l’arquitectura per
produir edificis
funcionals i estètics.
7.1.
L'Impressionisme
•A
finals del segle XIX, l’Impressionisme
va revolucionar el món de
l’art, sobretot per la
pintura. •
El seu objectiu fonamental
no era pintar el que veia
l’artista, sinó
reflectir com ho veia. Per
això:
– Es basava en la
representació dels
efectes canviants de la
llum sobre els objectes. D’aquesta
manera, el treball a l’aire
lliure va ser
imprescindible.
Això significava que
la pintura abandonava els
temes històrics per
mostrar paisatges i
escenes a l’aire lliure.
– S’utilitzava una
tècnica de pinzellades
soltes i ràpides,
juxtaposant els colors. Els
pintors intentaven plasmar
la
sensació,
la
impressiód’allò observat, segons
la
llum,
el
coloro l’atmosferade cada moment.
7.2.
El
postimpressionisme
•
El
Postimpressionisme
va
mantenir l’interès per
la llum i el color, però
va explorar altres vies
com la geometria, la
línia i l’expressivitat
de les figures i objectes.
7.3.
El
simbolisme
•
El
Simbolismeva
ser un moviment
caracteritzat per la
representació de temes
bíblics i mitològics,
com elements que evoquen
el món dels somnis.
8.1.
Característiques
del Modernisme
•A
finals del segle XIX va
sorgir a Europa l’Art
Nouveau
o
Modernisme. •La
seva estètica s’inspirava
en la
natura,
de la qual pretenia copiar
les formes. En els
edificis dominaven les
formes corbes i una
decoració exuberant i
omnipresent. •La
preocupació dels artistes
modernistes per fusionar
art i vida quotidiana va
fer que treballessin no
només en la pintura,
l’escultura o
l’arquitectura, sinó
també en artesanies o
oficis. •El
Modernisme es va
desenvolupar principalment
a tres ciutats: Brussel·les,
Viena i Barcelona.
8.2.
L'arquitecte
Antoni Gaudí •Catalunya,
i especialment Barcelona,
va ser un dels grans
centres del Modernisme.
Entre els seus artistes
destaca el nom d’Antoni
Gaudí. •En
moltes de les seves obres,
Gaudí va comptar amb el
mecenatge de la família
Güell.
Per a ells va construir el
Palau
Güell,
la Cripta
de la Colònia Güell
i el Parc
Güell. •També
va construir per a altres
famílies importants: La
Pedrera,
construïda per a la família
Milà, i la Casa
Batlló,
realitzada per a una família
de fabricants.
